Trenta anys al servei del projecte socialista

Les celebracions i els aniversaris acostumen anar envoltats d’un clima d’alegria i felicitat força peculiar. Quan aquesta realitat es trasllada en el si d’un partit polític no tenen lloc massa canvis substancials sinó que més aviat tendeix a consolidar-se l’ementada tendència.

Els socialistes catalans ens trobem en plena celebració, enguany commemorem el trentè aniversari de la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya. L’any 1978 es troba en la memòria col·lectiva de nombrosos ciutadans del nostre país, l’aprovació de la Constitució potser és l’esdeveniment més conegut per tots nosaltres. Ara bé, els socialistes catalans quan mirem endarrere contemplem amb una certa devoció el llarg i extens camí recorregut durant aquestes tres dècades.

Anit, a l’annex del Palau Sant Jordi, es va celebrar una vetllada especial dedicada a totes les persones que van engegar el projecte socialista en els difícils temps que corrien en la llunyana època de la dècada dels setanta. L’esforç, la tenacitat i el convenciment del projecte polític van esdevenir peces cabdals per fer possible la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya.

La figura emblemàtica de Joan Reventós va planar durant tota la celebració així com també la de molts companys i companyes que dissortadament ja no es troben entre nosaltres, d'una manera molt especial, destacar el sonor i emotiu aplaudiment de tots els presents a l'acte vers l'Ernest Lluch

Com veieu, vaig tenir l’enorme plaer d’assistir aquest acte gràcies a la generositat d’un veterà socialista que de llarg porta trenta anys (m’atreviria a dir que algun més...) implicat en el projecte socialista. Per aclarir algun dubte, a través d’una simple operació matemàtica podeu deduir que la persona que escriu aquestes línies l’any 1978 no estava ni nascuda i per tant encara menys podia participar activament en el projecte socialista.

No vaig viure aquella època ara mentre ens desplaçàvem fins a Barcelona coneixia tota una sèrie d’anècdotes i curiositats relacionades amb aquest període concret de la història del socialisme català. Els llibres procuren recollir el testimoniatge però no és el mateix llegir les informacions que escoltar-les directament de les persones que van viure en primera persona els fets. El to de veu, la intensitat del missatge, les paraules emprades...massa elements que van més enllà de la literalitat dels texts escrits.

La veritat és que vaig gaudir molt intensament de l’acte organitzat des del PSC, no tant per l’àpat que es va oferir sinó més aviat per l’oportunitat que sempre brinden aquestes ocasions especials que permeten intercanviar unes paraules amb companys i companyes d’arreu del territori català i retrobar-se amb persones que el dia a dia no ens permet veure.

El Baix Penedès és un territori que ha vist nèixer i crèixer grans exponencials socialistes i aquest fet suposa que compti amb nombrosos companys i companyes socialistes que l’any 1978 ja formaven part del projecte socialista. Diversos motius van provocar que alguns d’ells no poguessin asssitir a la festa organitzada a l’annex del Palau Sant Jordi però aquest acte va comptar amb una destacada delegació baixpenedesenca encapçalada pel Martí Carnicer, l’Ernest Benito, el Pep Guasch, l’Albert Rius i el Josep Rius.

D'esquerra a dreta: Josep Rius, Laia Gomis, Pep Guasch, Ernest Benito, Martí Carnicer i Albert Rius

Rigell

La reflexió, la meditació i l’harmonia són paraules molt apropiades per definir el plaer de la lectura. Un petit parèntesis s’obre durant un dia a l’any, la jornada literària per excel·lència, Sant Jordi, i passat aquest dia sembla que lentament sobre l’horitzó s’esvaeixin les metàfores, els epítets i les personificacions.

La lectura no té secrets ni tampoc enigmes, només es necessiten ganes de gaudir d’una pràctica senzilla però tremendament enriquidora que permet en qüestions de segons viatjar a racons inhòspits del nostre planeta i els més agosarats poden travessar els límits terrenals arribant fins al més enllà.

La imaginació és la veritable clau de l’èxit de la lectura, el impuls i la dinamització de la mateixa són instruments útils per remoure la consciencia ciutadana. No podem restar impassius ni tampoc immòbils davant la situació generalitzada de deixadesa combinada amb un lleu menyspreu que condueix a restar importància al paper cabdal que juga la lectura en el desenvolupament cultural i també personal de les nostres vides.

Precisament, per aquest fet, crec que des de ben petits s’ha d’impulsar la lectura. Una bona pràctica que recomanen logopedes i pedagogs consisteix en llegir i explicar contes als nadons. Recentment, moltes famílies s’acullen aquesta pràctica perquè més enllà de la inquietud cultural que s’amaga darrera de la lectura existeix una important familiarització del infant amb el univers literari.

Quan la quitxalla comença a descobrir l’enigmàtic món de les paraules i mica en mica aprenen a unir lletres té lloc una autèntica revolució en el seu pensament. S’ha d’aprofitar aquest context i lluny de les obligacions i les imposicions com si d’un joc es tractés s’ha d’anar introduint la lectura com un element més dins de la vida del infant.

D’aquesta manera, amb el pas dels anys, aquella divertida aventura que l’infant associava amb el món de la lectura esdevindrà un hàbit consolidat. Així, el pànic i el temor que s’apodera de molts nens quan a l’escola els demanen que llegeixin un llibre tindrà un impacte menor, per no dir insignificant ja que el fet de llegir un llibre esdevindrà un veritable repte.

Convé que ens centrem en les noves generacions però no hem d’oblidar el impuls necessari que s’ha de dur a terme en tots els espectres de la nostra societat. Seguint aquesta tònica, pels carrers de la nostra vila podem contemplar el ressò d’una campanya de sensibilització que amb col·laboració de TV3 s’ha dut a terme per promoure la lectura.

Sempre hi ha tota una sèrie de veus, plurals i diverses que es dediquen a qüestionar l’eficàcia i la utilitat d’aquestes actuacions concretes i puntuals que es canalitzen a través de campanyes. Ara bé, la crítica és enormement constructiva només si s’acompanya d’alternatives, en absència d’aquestes es converteixen en paper mullat. Enmig d’aquest context, acabo el present escrit sense desvetllar la incògnita que s’amaga darrera del títol, segurament aquestes alçades tots haureu descobert l’enigma que amaga aquesta curiosa paraula.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/05/08
Laia Gomis

II Trobada d'Agrupacions Socialistes del Baix Penedès

Anit va tenir lloc la II Trobada d’Agrupacions Socialistes del Baix Penedès, una vetllada ideal per compartir amb companys, amics i coneguts un sopar distès i molt agradable al municipi baixpenedesenc de l’Arboç.

El nostre cap de llista i guanyador de les passades eleccions municipals, Joan Sans, va ser l’artífex d’organitzar aquest acte que té com a nexe comú aplegar totes les persones que sentim com a propi l’ideari socialista, conversar tranquil·lament de política i també d’altres qüestions que poc tenen a veure amb aquesta. A més tot això acompanyat d’una degustació exquisida d’un bon sopar que tenia com a plat fort una suculenta fideuà. Ja veieu que es tractava d’una cita ineludible.

Fer un petit parèntesis sempre és una pràctica tremendament aconsellable perquè s’ha de cercar temps per tot, evitant que les corrents que l’estrès genera ens transportin fins a pantanosos terrenys. Tots estem tremendament enfeinats, el dia a dia ens marca un ritme estrepitós i compartir un sopar on hi cap la reflexió però també estones divertides on les bromes i les anècdotes ocupen bona part del sopar, esdevé imprescindible.

Sóc una ferma partidària d’aquestes trobades perquè ésser militant d’un partit implica entre moltes altres qüestions ésser partícip d’un projecte, treballar quan les circumstàncies ho requereixen i també gaudir de les jornades festives quan aquestes tenen lloc.

Els socialistes tenim l’habilitat de saber compaginar ambdues vessants perquè quan és el moment de treballar, som els primers ja que ràpidament ens bolquem per tirar endavant el projecte i la tasca encomanada. Ara bé, quan és el moment de passar una bona estona, tampoc ens ho rumiem massa.

Tanmateix, totes les trobades i els sopars amb toc festiu relacionats amb la política sempre tenen un espai dedicat als parlaments. Lluny dels llargs mítings, més aviat es tracten d’unes ràpides però sòlides paraules pronunciades per diversos companys i companyes.

L’ideòleg de les II Trobada d’Agrupacions Socialistes del Baix Penedès, Joan Sans, va ser l’encarregat d’encetar els parlaments i després d’agrair l’èxit que havia aconseguit la trobada, va dedicar una part del seu temps en comentar-nos una realitat per a molts dels presents desconeguda.

És prou coneixedor que el Joan Sans va guanyar les passades eleccions municipals, un resultat que demostrava el treball incessant que tot l’equip socialista de l’Arboç havia realitzat durant els quatre anys d’oposició. Ara bé, malgrat aquest èxit, el pacte CIU-ERC el van deixar fora de l’alcaldia. Fins aquí, no tinc res afegir ja que els pactes electorals són perfectament legítims en el nostre sistema democràtic. No obstant, quan tens notícia que el mateix candidat d’ERC, Carles Ribé, va assegurar al cap de llista del PSC que si guanyava les eleccions aleshores podrien parlar de pactes... les coses canvien i ens demostren que algunes persones obliden amb gran rapidesa les seves pròpies paraules.

Després del Joan Sans, va prendre la paraula l’alcaldessa de Cunit i actual senadora per l’Entesa Catalana de Progrés i ens va fer cinc cèntims del seu primer contacte amb el Senat.

Acte seguit, el diputat al Congrés, el tarragoní Joan Ruiz, també es va dirigir al nombrós públic assistent i ens va informar de la gran proposta que Jordi Jané, fill de l'Arboç i actual membre de la Mesa del Congrés, va presentar demanant la construcció d'un aparcament gratuït a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona per evitar les llargues cues que s'orginaven. Una proposta que feia dies que l'alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros havia presentat tot i que el batlle tarragoní es va estalviar esmentar les largues cues que al·legava CIU. Més aviat, perquè aquesta descripció poc s'ajusta a la realitat ja que tots els que hem acudit a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona sabem que les llargues cues brillen per la seva absència.

Dins l’àmbit comarcal, Jordi Sánchez, pronunciava les seves paraules en la II Trobada com a President del Consell Comarcal del Baix Penedès i comentava a tots els presents els canvis i el nou rumb que marca aquesta institució supramunicipal després de restar prop de dues dècades en mans de CIU.

El nostre Secretari General d’Economia i Finances, el Martí Carnicer, s’encarregava de dur a terme una sèrie de valoracions de l’actualitat més imperant així com també constatava el període precongresual en el qual ens trobem tots els partits polítics, uns amb més ressò que els altres. I com no podia ser d’una altra manera, el Martí dedicava unes ràpides pinzellades a les qüestions econòmiques.

I en aquesta llarga llista d’intervencions faltaria la cloenda que havia d’anar a càrrec del Primer Secretari del PSC del Baix Penedès, el Pep Guasch. Dissortadament, no va ser possible que participés en la II Trobada perquè es trobava a uns quants quilòmetres de les terres baixpenedesenques i com tradicionalment s’acostuma a dir, a tot arreu una persona no hi pot estar.

Tanmateix, no vull deixar passar per alt aquesta circumstància sobrevinguda ja que el Pep Guasch és d’aquelles persones que no es perd aquestes trobades i creu en el sentit i en el valor de les mateixes. Tot i no estar el Pep Guasch, l’Ernest Benito va ser l’encarregat de cloure l’acte amb unes profundes reflexions que es trobaven estretament relacionades amb la celebració que tindrà lloc el proper divendres dels 30 anys de militància al PSC.

De tota la seva intervenció, em quedo amb una frase breu però molt il·lustrativa, les persones passen però els projectes queden entre nosaltres. Espero que tots plegats en prenguem bona nota i les necessàries discussions i els fructífers debats els focalitzem tenint sempre ben present aquesta realitat.

Com no podia ser d'una altra manera, un bon record de la II Trobada d'Agrupacions Socialistes del Baix Penedès és la present fotografia, falten moltes persones però quan vaig pensar en fer la foto, hi havia moltes persones que ja havien marxat o es trobaven disperses pel pavelló, així que aquest és el resultat.

Els blogs, veritables protagonistes

El títol d'aquesta entrada no és cap secret, més aviat és prou revelador d'una evidència, els blogs estan revolucionant els típics i tradicionals elements comunicatius. Precisament, enllaçant amb aquesta qüestió, avui mateix he tingut l'oportunitat de participar en un programa de Ràdio Bellvei, Tardes de parxís al 104.7 de la FM, que tenia com a eix central abordar el fenomen dels blogs i aprofitant l'avinentsa donar a conèixer les jornades que s'han organitzat des de la Penedesfera pels propers 13 i 14 de juny a Gelida.

La tertúlia de Ràdio Bellvei d'aquesta tarda ha comptat amb el Daniel Garcia Peris,un dels motors de la la Penedesfera , el Josep Guillén , fill de Llorenç i membre de la Plataforma Vegueria del Penedès, el el Miquel Casellas del Vendrell i una servidora. L'estona ha passat volant i la veritat és que el clima que ha regnat entre nosaltres ha estat molt agradable, a més, he tingut l'oportunitat de conèixer bloggers que només conexia de l'esfera virtual.

Personalment, em sembla realment interessant que una ràdio que va néixer el passat 16 de desembre tingui l'empenta de parlar del immens món dels blogs, un fenomen que aquestes alçades és imparable. En aquest context cal sumar la creació d'un espai de comunicació que agrega totes aquelles persones que tenen alguna vinculació amb el Penedès, . la Penedesfera

El repte d'aquests moments de la Penedesfera es troba en les jornades que s'han organitzat pel proper 13 i 14 de juny a Gelida. No tinc cap mena de dubte, que desperataran el interès de molts amants i apassionats del món dels blogs. A més, tinc l'enorme plaer de formar part de la taula rodona: “Blocs, Polítics i Territori" on estaré acompanyada de pesos pesants de la blogosfera, del món polític i també grans activistes de diverses plataformes. Ara tots amb un denominador comú, el món dels blocs.

Aquests serem els integrants de la taula rodona "Blocs, Polítics i Territori":

Carles Campuzano (Vilanova i la Geltrú), blocaire de CiU i diputat al Congrés dels Diputats

Toni Peñafiel (Vilafranca del Penedès), blocaire d’ICV i regidor de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Pau Batlle (Bellvei del Penedès), blocaire membre de la Plataforma No fem el CIM i regidor de l’Ajuntament de Bellvei

Josep Guillen Viñas (Llorenç del Penedès), blocaire membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia i estudiant de ciències polítiques

Nacho Corredor (Vilanova i la Geltrú), blocaire polític, estudiant de batxillerat i autor del llibre "439 DÍAS: DE CÓMO ZAPATERO BUSCÓ LA PAZ"

Pep Quelart (Vilafranca del Penedès), blocaire d’ERC i regidor de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Santi Rodríguez (Vilanova i la Geltrú), blocaire del PPC, diputat al Parlament de Catalunya i regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Laia Gomis (El Vendrell), blocaire membre del Consell de Federació del PSC al Camp de Tarragona i estudiant de dret i administració i direcció d’empreses

Blocaire de la CUP - Vila de Capellades

Modera: Laia Carrillo, Directora de Ràdio Gelida

Així doncs, aprofito l'avienetsa per convidar-vos a Gelida el proper 13 i 14 de juny ja que el programa és profundament interessant, integrat per diverses activitats, més enllà de les importants taules rodones que poden donar molt de si existeixen nombrosos elements innovadors i característics que sense cap mena de dubte esdevindran l'element diferenciador de les jornades de la Penedesfera .

Dol asiàtic

Les imatges són realment esfereïdores, no deixen a ningú indiferent més aviat provoquen un cert esglai combinat amb una gran preocupació. La distància alleuja als individualistes tot i que els milers de quilòmetres que ens separen de les catàstrofes naturals que recentment han tingut lloc en el si del continent asiàtic s’esvaeixen amb una gran rapidesa, per a molts aquesta distància simplement és geogràfica.

Primer va ser el cicló “Nargis” que va arrasar Birmània, provocant milers de víctimes mortals i deixant desemparades a milions de famílies. Quan bona part de la població mundial es trobava consternada per aquesta realitat, un terratrèmol sacsejava l’emergent potència xinesa. La situació caòtica es repetia, les xifres oficials inicials només marcaven la tendència del desastre ja que el comptador es disparava assolint valors inimaginables. Un símil per ser conscients de la gran magnitud de la tragèdia consisteix en recopilar les darreres xifres, en aquests moments van més enllà de les quaranta mil persones, i contraposar-les amb els ciutadans del nostre municipi, veiem que les víctimes mortals superen d’escreix els trenta-set mil habitants empadronats al Vendrell.

Ara bé, les possibilitats de rèpliques no es troben exhaurides i d’un moment o altre, es poden tornar a repetir seismes de menor intensitat però que novament poden fer trontollar l’estabilitat que s’intena restablir.

Avui, aquesta informació acapara els espais propis de la premsa internacional, degut a l’efecte de la gran magnitud dels fatídics esdeveniments. Entre el desastre, el caos i la desesperació també trobem històries entendridores que provoquen que se’ns escapi una mitja rialla quan llegim la descoberta d’alguna persona amb vida que es trobava enterrada sota runes, a mesura que passen els dies, es parla de veritables miracles.

La solidaritat es dispara davant les catàstrofes naturals que han tingut lloc en el si del continent asiàtic. Els ciutadans no es senten indiferents davant aquesta greu situació i volen posar el seu granet de sorra per tal de pal·liar la situació d’urgència que es respira en els països afectats. Una allau de col·laboracions i aportacions econòmiques arriba de manera sobtada a totes les entitats que es desplacen fins al terreny per dur a terme importants i alhora imprescindibles tasques humanitàries.

Tota l’atenció dels problemes mundials en aquests moments es troba focalitzada en aquesta regió asiàtica. De sobte, oblidem les situacions d’excepcionalitat que es respiren en nombrosos països del nostre planeta. L’única diferència o peculiaritat és que lluny de tractar-se d’una catàstrofe natural peculiar i puntual la situació d’emergència es perllonga en el temps, moltes de les quals fa dècades que es mantenen en peu. Les causes, prou conegudes, velles reminiscències colonials que les metròpolis no van saber resoldre, demostrant una manca de tacte flagrant repartint un territori amb escaire i cartabó. Les conseqüències en ple segle XXI, continuen vives fet que evita tancar definitivament ferides que fa massa anys que resten obertes.

Dissortadament, aquesta darrera informació genera una certa indiferència mentre que la catàstrofe natural impacta i mentre és noticia preocupa. Ara no ens enganyem perquè quan deixi d’ocupar titulars, d’aquí un mes, els països afectats per la mateixa engreixaran la llarga llista de països que resten en l’oblit col·lectiu.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/05/08
Laia Gomis

Port Aventura

El Camp de Tarragona disposa d’importants atractius però entre tots ells s’hi troba un parc temàtic conegut arreu del món, Port Aventura. La veritat és que no sóc massa amant dels parcs d’atraccions però l’espectacular muntatge i la cuidada decoració que existeix en tots els racons de Port Aventura sempre m’ha cridat l’atenció. A més cal esmentar, l’encertada combinació d’atraccions que et deixen sense respiració amb altres més tranquil·les i nombrosos espectacles que converteixen el parc en un reclam especial per a totes les edats.

A més, qualsevol excusa és bona per passar un dia al costat de bons amics, oblidant temporalment les preocupacions estudiantils que ens envaeixen constantment i sense cap mena de dubtes, dilluns mateix tornarem a recuperar.

Així doncs, disposats a passar un cap de setmana diferent, allunyats de la facultat, dels apunts i els manuals vam decidir anar a treure el cap a Port Aventura. Pensàvem que un dissabte de maig que s’havia llevat mig ennuvolat no hi hauria massa gent, la nostra primera previsió va ser errònia ja que malgrat ens trobàvem lluny de les infinites cues pròpies de l’estiu hi havia un nombrós públic.

Tanmateix, tampoc ens vam escapar i ens vam endur una bona remullada. A mig matí els núvols amenaçadors s’imposaven per tot el cel i començava a ploure de manera força abundant. Ens havíem llevat aviat amb una fita, res no ens aturaria, així doncs, estoicament vam aguantar la pluja tot combinant amb algunes atraccions d’aigua per quedar totalment remullats.

Afortunadament, cap a l’hora de dinar, el temps va fer un gir inesperat i el sol s’imposava deixant endarrere la persistent pluja que ens havia posat a prova. Ràpidament, després de dinar vam voler recuperar el ritme per aprofitar tota la tarda que ens quedava per davant, així que convidats pel bon temps vam reprendre amb més ganes la nostra estada al parc.

No ens vam escapar d’haver de fer algunes cues per pujar a les atraccions més especials però la veritat és que lluny de fer-se pesades quan vas tota una colla les cues passen força ràpid ja que aprofites l’estona tot fent petar la xerrada.

Les hores anaven passant i amb elles les energies també s’anaven esgotant ja que fora de l’hora de dinar no vam parar quiets en tot el dia. De retruc l’hora de tancament del parc també s’acostava així que tot esgotant els darrers minuts abans de les vuit del vespre ens acomiadàvem d’una estada molt especial i sobretot molt divertida amb inclemències meteorològiques incloses. Tanmateix, tots plegats marxàvem satisfets, el dia havia passat volant replet de nombroses peripècies i divertides anècdotes, així doncs ens acomiadàvem amb el compromís de tornar-hi!

---------------------------------------------------------------------------------

Junts podem més, el Manifest de Falset

Canviant radicalment de terç, no voldria acabar aquest escrit sense fer una ràpida però obligada referència a la trobada que va tenir lloc ahir a Falset. Els alcaldes i caps de llista del PSC del Camp de Tarragona, acompanyats de diputats i senadors van consensuar el Manifest de Falset per tal de coordinar esforços i treballar conjuntament totes les administracions tot cercant una major eficàcia que reverteixi en benefici dels ciutadans. Ja veieu, mentre alguns gaudíem del nostre oci, tota una sèrie de persones compromeses amb el projecte socialista, treballaven intensament, pensant en tots nosaltres.

Melodies de casa

La nostra comarca compta amb grups musicals d’alt nivell, una realitat palpable que corroboren nombrosos entesos en la matèria. Ara bé, des d’una certa preocupació observo que aquesta percepció no es troba interioritzada pel conjunt dels baixpenedesencs.

Crec que aquesta actitud es sustenta fonamentalment en la proximitat i més concretament en el fet de conèixer algun integrant de qualsevol grup musical proper a nosaltres. En principi, aquests elements enormement positius es transformen en malignes, ja que sempre es tendeix a idolatrar als desconeguts o els inaccessibles. En canvi, la quotidianitat i la naturalitat provoca que aquelles persones que amb certa freqüència veiem pel carrer i s’aturen per intercanviar unes paraules amb nosaltres quan pugen dalt de l’escenari no gaudeixen del reconeixement que s’adreçaria a qualsevol formació musical que provingués d’un centenar de quilòmetres.

http://www.myspace.com/respectmark

L’actitud lògica i coherent seria pròpia d’un immens orgull acompanyat d’una gran satisfacció pels nombrosos grups musicals que en aquests moment té el Baix Penedès. A més, crec que tots plegats hauríem de convertir els temes d’aquests grups en autèntics himnes i enarborar la bandera d’aquestes formacions musicals escampant els seus temes arreu del territori.

Només cal desplaçar-nos uns quilòmetres més enllà de la nostra comarca i constatar com nombroses poblacions queden bocabadades per la qualitat musical que en aquests moments té el Baix Penedès. En canvi, quan retornem a la nostra comarca, regna una total indiferència.

Aquesta realitat es recolza amb tot un seguit d’exemples, el més proper tenia lloc la setmana passada. El grup calafellenc, Buhos, dedicava una cançó al jugador del FC Barcelona, Messi. Un fet que despertava grans passions als compatriotes argentins de Messi, les trucades col·lapsaven al grup Buhos arribant a esdevenir portada del diari argentí Clarín.

En contraposició al reclam internacional que des de l’altre costat de l’Atlàntic s’adreçava als Buhos, la premsa de la nostra comarca li dedicava un tímid espai sense donar més importància aquest fet, com si es tractés d’una notícia qualsevol. Si nosaltres mateixos no ens creiem el nostre patrimoni musical després no demanem als grups musicals que exportin el nom del nostre territori arreu de les poblacions on duen a terme els seus concerts.

http://www.myspace.com/buhosrock

La riquesa musical suposa un segell característic del Baix Penedès i penso que entre tots plegats hem d’aconseguir mantenir durant molts anys aquest element diferenciador. Tot i les diferències existents entre els grups existeix una certa confluència entre totes elles. Les tendències musicals, els ritmes característics i els sons propis passen a un segon nivell davant el denominador comú que empara a tots aquests potents grups: la passió musical que desprenen tots els temes que interpreten, des del primer fins el darrer.

http://www.myspace.com/baeturia

Comença a ser hora que ningú ens hagi d’estirar de les orelles per ser conscients de la realitat i ens creiem d’una vegada per totes el gran potencial musical de la nostra comarca. Si aconseguim això, de retruc acabarem d’una vegada per totes amb aquella vella afirmació que declarava que ningú es profeta a la seva terra.

Article publicat a Diari del Baix Penedès, 16/05/08
Laia Gomis

P.D: Espero que ningú es molesti per la tria personal de videos que he realitzat per il·lustrar el present article, sóc conscient que m'he deixat molts grups, els tinc en ment, i a tots ells va dedicat aquest escrit. Si no n'he afegit més és perquè no vull desvirtuar l'article convertint aquest post en una llarga col·lecció de videos del you tube

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local del Vendrell

Lluny de la professionalitat dels experts en periodisme, un grup de persones vam decidir engegar un programa a Ràdio El Vendrell. Molts de nosaltres, havíem compartit espai a les columnes d’opinió del Diari del Baix Penedès en un moment o altre, alguns les seguim compartint en aquests moments i aprofitant aquesta realitat combinada amb les diferents visions que sobre l’actualitat tenim tots plegats començàvem a les palpentes un programa titulat PAS DE VIANANTS.

Setmana rere setmana, cada dimecres de 7 a 8 del vespre duem a terme un programa en directe, obert a la participació de tots els oients i mirem de conèixer una mica més la realitat que ens envolta i contribuir a la generació d’una opinió plural i diversa però per sobre de tot, tremendament enriquidora.

Pel nostre programa han passat nombrosos convidats, en ment tenim pensat convidar-ne molts més, i el primer impacte mediàtic va venir gràcies a la participació en el nostre programa de tots els candidats de la circumscripció de Tarragona a les passades eleccions generals celebrades el 9 de març.

Recentment, hem volgut donar a conèixer una mica les nostres institucions, convidant a persones que s’hi troben estrictament relacionades amb les mateixes. Així doncs, hem desvetllat que s’amaga darrera d’un ajuntament, amb l’alcalde del Vendrell, de la Diputació de Tarragona, amb el seu vicepresident, el Quim Nin, i també vam conèixer l’entramat de la Secretaria General d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de la mà del propi Secretari General, Martí Carnicer.

Tanmateix, el tema central que ens ha ocupat el programa d’avui ha estat relacionat amb la mobilitat, la seguretat ciutadana, el trànsit... aspectes d’una gran complexitat que actualment es troben en mans de dos cossos policials civils, els Mossos dEsquadra i la Policia Local del Vendrell. Per aquest fet, hem convidat a l’Inspector en cap de l’Àrea Bàsica de Policia del Baix Penedès, Joan Carles de la Monja, i l’Inspector en cap de la Policia Local del Vendrell, Jordi Altarriba.

Durant tot el programa hem tingut oportunitat de conèixer l’estreta i directa col·laboració que existeix entre ambdós cossos policials amb una gran tasca de coordinació. A més, també hem aprofundit amb aspectes que dia rere dia escoltem i no sabem massa bé que signifiquen com ara la policia de proximitat, terme que ha esdevigut el substitutiu de la denominació anterior de la policia de barri. També hem conegut els protocols i les mesures que es prenen quan es troben davant de casos de violència de gènere i de cara a la imminent arribada de l’estiu i l’increment poblacional que pateix la nostra comarca, hem constat que tant els Mossos com la Policia Local ja estan treballant en aquesta matèria.

A més, voldria fer un esment especial a la resposta que l’Inspector dels Mossos, Joan Carles de la Monja ha donat quan l’Alfredo li ha preguntat si és cert el paral·lelisme que alguns duen a terme assimilant immigració = delinqüència. Sense pensar-s’ho dues vegades ha respost que amparant-se amb les xifres, lluny de percepcions i connotacions aquesta relació és totalment falsa ja que les pròpies dades s’encarreguen de desfer aquest postulat.

Ja veieu que hem tractat qüestions tremendament interessants, ara som conscients que al tinter han quedat molts aspectes, així doncs més endavant convidarem de nou al Joan Carles de la Monja i al Jordi Altarriba perquè tornin a passar pel nostre PAS DE VIANANTS.

Una curiositat

L’automobilisme desperta passions, no en tinc cap mena de dubtes, ja que és dels pocs programes televisius que posposen l’emissió dels telenotícies. Una qüestió que ja vaig abordar en un escrit , i dit sigui de passada, espero que la nova directora de TV3, Mònica Terribas, presti més atenció vers aquesta realitat.

Tanmateix, avui us voldria comentar una qüestió que poc té a veure amb la fórmula 1, en sentit estricte però que d’una manera indirecta es troba estretament relacionada. Concretament, es tracta de l’espot promocional que TV3 duu a terme per anunciar les emissions de la fórmula 1.

L’altre dia em vaig quedar sorpresa quan vaig veure una frase que em porta molt records, PERQUÈ SOM COM TU. Aquest és el lema que TV3 empra quan anuncia la programació de les retransmissions de la fórmula 1.

No té cap interès ni cap transcendència informativa però precisament aquestes mateixes paraules, PERQUÈ SOM COM TU, esdevenien la bandera dels socialistes vendrellencs durant les passades eleccions municipals.

Segurament es tracta d’una pura casualitat i una coincidència sense major importància però em va cridar l’atenció i per això m’he decidit a publicar aquesta informació. Si s’hagués donat en sentit contrari, tothom hagués parlat de plagi i còpia descarada... ara és una anècdota sense més.

Presentació a Tarragona

Durant aquest mes de maig, apareixen moltes propostes culturals tremendament interessants, la voluntat d’assistir al màxim nombre possible existeix des del primer moment que en tinc coneixement però quan obro l’agenda les possibilitats es redueixen enormement.

Encara falten uns quants dies pels exàmens finals però cal posar-se a treballar a fons en aquest assumpte, a més d’aquesta prioritat altres projectes m’ocupen una part important del meu temps, la col·laboració setmanal al Diari del Baix Penedès, el programa que un grup de persones duem a terme en directe els dimecres de 7 a 8 del vespre des de les ones de ràdio el Vendrell. La meva implicació política i les poques hores que resten, un mínim d’atenció per a la família i els amics, que sempre són els més perjudicats de l’escassetat del meu temps.

Així que entre reunions polítiques, apunts i manuals he mirat de fer un petit foradet per assistir a la presentació d’una obra que els lectors habituals d’aquest espai coneixeu de ben a prop, El Jove Andreu Nin. Textos periodístics .

Un llibre que s'ha presentat a nombroses i diverses localitats, El Vendrell , Calafell, Barcelona, Madrid i ara a Tarragona... un veritable èxit que personalment el catalogo com un triple èxit. D’una banda, de l’editorial calafellenca, Llibres de Matrícula, que amb una gran valentia va decidir emprendre aquest viatge de donar a conèixer un vendrellenc il·lustre. En segon lloc, un èxit que indubtablement reverteix en la persona que va decidir treballar a fons i permetre que els apassionats de la història poguéssim tenir entre les nostres mans, una excel·lent recopil·lació d’escrits d’Andreu Nin, incloent obres escrites per Nin però signades amb pseudònim. I en darrer lloc, la gran beneficiada de l’èxit, sense cap mena de dubtes, és el conjunt de la societat.

La presentació de Tarragona havia de comptar amb la presència de Wildewaldo Solano però no va ser possible perquè la seva avançada edat li va empedir estar entre nosaltres. Així doncs, la presentació va anar a càrrec de l'alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros, Pello Erdoziain, secretari de la Fundació Andreu Nin i Ernest Benito, autor del recull.

Un acte que no es van voler perdre molts apassionats de la història i entre el públic vam poder veure la presència del diputat al Congrés, Joan Ruiz, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté i el subdelegat del govern central a Tarragona, Joan Maria Abelló.

Alguns es preguntaran quin sentit té assistir a la presentació d’un llibre en diverses ocasions. Us puc assegurar que en totes les presentacions he aprofundit una mica més en la figura d’aquest il·lustre vendrellenc. Tots els actes han comptat amb persones que han dut a terme una especial aportació sobre Andreu Nin.

L’Ernest Benito, gran coneixedor d’Andreu Nin i autor del recull, a la presentació de Tarragona va aprofitar per desvetllar una de les moltes tècniques que va emprar per procedir a la identificació dels articles signats amb pseudònim que sospitava que havia escrit Andreu Nin. En l’època en la qual Nin publicava els seus articles, encara no havia tingut lloc el procés de normalització lingüística del Pompeu Fabra, així doncs, els escrits de Nin es caracteritzaven per una redacció especial que el diari publicava integrament sense corregir.

Una tasca difícil i enormement laboriosa però gràcies a la qual avui tenim tota una sèrie d'articles que podem identificar directament amb Andreu Nin. Un personatge extraordinari, polifacètic i polièdric, a més de ser un gran pensador, convençut polític, bon pedagog i expert literari, entre moltes altres facetes que va dur a terme fins que alguns van acabar amb la seva vida.

Malgrat la brillantor que desprèn aquest gran vendrellenc, el municipi on és més desconegut, continua sent la seva vila nadiua, el municipi que el va veure néixer, El Vendrell. Tota una paradoxa que ningú entèn i aquesta s'accentua enormement quan viatges per diverses ciutats i constates l'admiració i devoció que moltes persones senten vers l'Andreu Nin. Potser tots els vendrellencs i les vendrellenques, hauríem de reflexionar aquesta realitat i acabar d'una vegada per totes amb els vells tabús que durant massa anys s'han mantingut en el nostre municipi.

L’aperitiu estiuenc

El bullici pels carrers de la nostra vila el passat divendres era realment espectacular, un anar i venir de persones que aprofitant el pont de l’1 de maig es desplaçaven fins la nostra comarca per desconnectar durant uns dies. Les bones temperatures provocaven un efecte crida cap als barris marítims on les tovalloles, la protecció solar i els biquinis començaven a cobrir l’extensa capa de sorra que banya les nostres platges.

Per a molts, l’1 de maig és simplement sinònim de festa, altres tenen una remota idea relacionada amb el món laboral però tampoc coneixen a fons el perquè de la festivitat. Realment, ens trobem davant d’autèntics desconeixedors del veritable motiu que els permet gaudir d’uns dies de festa, ara aquest fet no produeix cap incomoditat i sentiment de culpa, més aviat viuen alegrement gaudint al màxim la jornada festiva que acaba desencadenant en un atractiu pont.

Les manifestacions i les reivindicacions laborals semblen ser una cosa del passat, com si es tractés d’un afer que no preocupes als milions de persones que dia rere dia acudeixen a desenvolupar la seva tasca professional al seu lloc de treball. La societat, ens dóna una imatge que poc s’aproxima a la realitat. Sembla que la gran majoria dels nostres veïns es mostri indiferent vers aquestes qüestions però quan s’apropen els darrers dies del mes, tothom espera l’arribada de la nòmina. Aleshores, les protestes i les queixen prenen forma però quan és el moment de fer sentir la veu dels treballadors, molts obliden l’oportunitat que l’1 de maig els ofereix i legítimament opten per marxar de pont.

Aquells que no ens hem desplaçat de la nostra vila, aquests dies hem assistit a un episodi realment sorprenent. Recentment, dia per altre, en els espais informatius les notícies econòmiques i més concretament aquelles relacionades amb la crisi econòmica, durant els dies del pont, han desaparegut completament de l’escena pública. Les imatges més repetides són les quilomètriques cues que sempre provoquen els desplaçaments massius i els primers banys a les platges.

Sembla ser que els periodistes volen contribuir a mantenir la felicitat, almenys momentània i temporal dels milions de persones que gaudeixen d’uns dies de festa obviant la informació que ofereix constants al•lusions estrictament econòmiques. Un exemple que es repeteix amb quan arriba el període estival, de manera especial a l’agost. En aquest mes, els diaris sumen poc més d’un grapat de fulls i es converteixen en autèntics passatemps perquè l’elaboració de la notícia és eminentment escassa.

He arribat a la conclusió que aquest llarg pont de maig ha esdevingut una preparació important per començar a familiaritzar-nos amb l’increment espectacular en la xifra de residents que registra la nostra comarca en el període estival. Els apartaments i les segons vivendes s’ocupen més enllà del cap de setmana i si a més, sumem tots els turistes que freqüentegen per les contrades baixpenedesenques durant uns dies extraiem una magnitud poblacional realment considerable.

Un fenomen tremendament important que a més de revitalitzar i donar vida a la nostra comarca genera un impacte en el si del nostre territori. Les administracions públiques i les empreses privades han de contemplar aquesta realitat oscil•lant perquè sinó ens podem trobar amb seriosos problemes en ple període estival.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/05/08
Laia Gomis

Absurda polèmica

Les actuacions que s’emmarquen dins l’estil anomenat políticament correcte la veritat és que em produeixen una certa asfixia. La defensa d’una opinió pròpia s’ha vist amb bons ulls sempre i quan els arguments que acompanyen les tesis centrals encaixen dins una certa lògica. D’aquesta manera, indirectament, es limita l’opinió però encara existeix un cert marge de maniobra per pilotar un criteri, una versió o pròpiament una opinió personal.

La societat tendeix a pensar que quan les persones decideixen participar activament d’un projecte polític, totes les seves reflexions i opinions es troben supeditades a la idea general que el partit presenta davant les qüestions que imperen l’actualitat informativa. De sobte, l’opinió pública resta credibilitat i totes les reflexions s’acaben resumint amb una frase prou coneguda... “que ha de dir, si és una socialista convençuda”

La proliferació dels blogs ha suposat un canvi informatiu espectacular en el món periodístic. Especialment, aquells blogs que versen sobre política ha permès establir una via de contacte directe sense intermediaris entre els ciutadans i els polítics.

Hi ha espais polítics que es limiten a exaltar les virtuts d’una formació política concreta, reproduint amb una certa exactitud les línies generals que la premsa escrita recull. Altres, aposten per combinar la informació que l'actulitat proporciona enriquint el discurs amb opinions i comentaris que l’autor afegeix donant un toc d’originalitat a la informació.

Personalment, sempre em decanto per visitar els darrers ja que una vegada has llegit les meravelles d’una decisió concreta esdevé bastant absurd recorre a un altre blog que reprodueix la mateixa informació, amb només una diferència, el tipus i el color de lletra.

Ara bé, els periodistes s’han convertit en experts rastrejadors d’informacions que els polítics publiquen als seus blogs i aprofiten qualsevol afirmació per fer néixer una estèril i al meu parer absurda polèmica.

Aquesta reflexió no és casual sinó que neix després de constatar l’impacte mediàtic que ha generat una opinió que el diputat mataroní, Manel Mas, va publicar al seu blog . He de reconèixer que visito amb certa freqüència el seu espai i recordo perfectament el dia que vaig llegir la reflexió que el Manel realitzava sobre l’entrevista que la Mònica Terribas va realitzar al President Montilla.

La veritat és que des del primer moment que vaig veure la imatge del president Zapatero que es projectava per sobre del president Montilla, em va semblar totalment desafortunada ja que l'espectador percebia un missatge clar i entenedor, Montilla es trobava supeditat a les decisions de Zapatero.

Mai hagués arribat a imaginar que la reflexió que el Manel va plasmar per escrit sobre aquests termes hagués despertat tantes passions, la meva perplexitat arribava a límits inimaginables quan vaig constatar que el Periodico i l’Avui es feien ressò de la mateixa.

Als polítics sempre se’ls reclama que siguin sincers i expressin les seves opinions i percepcions i quan així ho fan, aleshores, els periodistes es freguen les mans i del no res miren de fer nèixer una ridícula polèmica.

Una incoherència descomunal i després en aquest mateix context li sumem l’enorme pell fina que molts periodistes tenen, ells poden criticar, infravalorar o menystenir el treball que un polític concret duu a terme publicant allò que els vingui de gust (coneixeu la famosa llibertat d’opinió que sempre pronuncien). Ara bé, després del trist espectacle que els propis periodistes han generat, si voleu un consell, que a ningú se li passi pel cap criticar un treball periodíctic perquè de sobte perdrà la condició de demòcrata i encara menys intenti emparar-se amb la coneguda llibertat d'expressió perquè aquesta serà transformada sota la voluntat de censura que amagaran les paraules crítiques.

La convivència comercial

Una gran preocupació va despertar a la població vendrellenca quan va tenir coneixement del tancament de l’únic centre d’oci que la vila del Vendrell disposava. Les Mates es va convertir per a molts vendrellencs en un espai de trobada, un indret ideal per desconnectar de la frenètica activitat tot prenent una copa sota clàssiques melodies o apostant pels sons més moderns movent el cos al ritme de les darreres novetats musicals.

El Vendrell, tota una capital de comarca, és una població que sempre s’ha trobat en les darreres posicions del rànquing dins l’oci nocturn. A més, el nostre municipi sempre acostuma a sortir força mal parat quan es duen a terme aquelles comparacions tant odioses amb altres poblacions.

L’obertura del centre lúdic Les Mates va contribuir indubtablement a frenar la creació de més perjudicis i tothom es felicitava per l’arribada d’un espai d’oci, un equipament llargament reivindicat per la població de la nostra vila que va trigar massa anys arribar però finalment va encaixar perfectament en El Vendrell.

No obstant, quan ja ens havíem acostumat a la seva presència i tots plegats en major o menor mesura anàvem a treure el cap per aquell espai arribava la fatídica notícia. El signe negatiu dels balanços comptables provocaven el tancament de Les Mates.

Les especulacions van començar a circular, hi havia qui s’atrevia a dir que s’aprofitarien les instal·lacions per dinamitzar el comerç amb algunes franquícies de moda. En aquest moment, les alarmes saltaven en el conjunt del comerç tradicional del Vendrell, només es tractaven de rumors però no van menystenir els mateixos i abans que es donessis passos endavant van deixar veure clarament la seva oposició total i radical aquesta idea.

El pas del temps ha demostrat que aquella proposta que algú va donar a conèixer no gaudia de sòlids plantejaments però sembla ser que amb l’adquisició de les Mates per part d’una empresa holandesa potser podria renéixer aquella remota possibilitat. Novament, com si es tractés d’una vacuna, han tornat a sortir les mateixes veus, malgrat la formulació d’un discurs realitzat des d’una cordialitat aparent l’oposició continua sent frontal.

Sóc una ferma partidària de la dinamització del comerç del Vendrell, és més, sempre que tinc l’oportunitat freqüentejo les botigues que es troben instal·lades en el nostre municipi. Aquesta realitat no entra pas en contradicció en reconèixer que visito els centres comercials i no m’amago que em desplaço força quilòmetres per donar un cop d’ull a diverses franquícies que acullen poblacions veïnes mentre que nosaltres ens entossudim a mantenir intacte el comerç vendrellenc.

Aquells que s’oposen a que la nostra vila compti amb importants marques de moda ignoren una realitat palpable. Si aquestes firmes no estan al Vendrell, la facilitat en la mobilitat permetrà via transport públic o privat fer un tomb per aquelles poblacions que intel·ligentment van ser pioneres en acollir franquícies en el si del seu municipi.

Un reclam que lluny de condemnar a la misèria a les petites i mitjanes botigues ha contribuït indubtablement en donar un impuls necessari a la vida social i comercial de molts municipis. Mentrestant, nosaltres seguim instal·lats en aquell vell discurs que amenaça els últims dies del comerç si arriben les franquícies i optem per mirar-nos el mèlic en comptes de deixar-nos emmirallar per alguns dels reflexos comercials que desprenen diverses poblacions veïnes.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/05/08
Laia Gomis