dissabte, de setembre 24, 2011

Aquesta setmana que estem a punt de deixar endarrere ha passat com una ràfega de vent, en un obrir i tancar d’ulls, pràcticament sense adonar-me’n s’esvaeix. La veritat és que la planificació i l’organització són dues paraules presents en la meva vida però la gestió municipal també comporta incorporar qüestions que s’escapen de la pauta que sempre he intentat dur a terme.


Precisament, per aquest motiu, la impossibilitat real de cercar un petit espai del meu escàs temps lliure no m’ha permès escriure la meva col·laboració setmanal amb el Diari del Baix Penedès. Així doncs, malgrat no hagi arribat a temps per publicar les reflexions a la premsa, aprofito aquest espai per incloure algunes d’elles.



Durant els darrers dies, s’han complert els 100 dies de la gestió del nou govern municipal de la nostra vila. En aquests primers mesos hem traçat quin serà el camí que seguirem durant la present legislatura, la contenció i l’austeritat seran els elements que presidiran totes les nostres accions conscients del moment en el qual ens trobem.



D’entrada, una de les accions més visibles ha estat l’èxit de les actuacions conjuntes realitzades entre la policia local i els mossos d’esquadra en relació a l’actuació del cas “top manta”. Sense anar més lluny, ahir mateix tenia lloc la destrucció dels 5.500 productes decomissats pels cossos de seguretat.



Abans de donar el tret de sortida a l’inici del curs escolar, el nou govern municipal, més concretament la regidora de transports i el regidor d’educació presentàvem una unificació de les línies del transport escolar amb el transport urbà que suposarà un estalvi de 780.000€. Tanmateix, resaltar que els usuaris no resultaran afectats ja que el manteniment de tots els serveis és una realitat.



Posar de relleu, que una actuació que no podem oblidar ha estat l’aprovació del pressupost del 2011 ja que el nostre consistori comptava amb el pressupost prorrogat del 2010. El present document plasma una reducció de les despeses que s’apropa al 20% reforçat amb el treball insistent en reduir al màxim la morositat i a través d’aquestes dues variables revertir directament vers un increment de l’estalvi que es dedicarà a la reducció del deute.


En darrer lloc, exposar una decisió d’austeritat que aquesta mateixa setmana s’aprovava a la Junta de Govern Local com és la rescissió del contracte de lloguer on està ubicada l’oficina del Pla de Barris.



Com a regidora del Pla de Barris, considero que les administracions han de donar exemple i en aquest moments el nostre consistori no es pot permetre el luxe de pagar mensualment un lloguer que ascendeix a 4.838€. Així doncs, ens trobem davant d’una clara voluntat de contenir les despeses alhora que som sensibles a la realitat econòmica actual prioritzant altres qüestions. En aquest sentit, el tancament de l’oficina suposarà un estalvi de 38.709€ i en cap moment suposarà pèrdua de llocs de treball ja que les persones que estan treballant en aquestes oficines seran ubicades en altres dependències municipals.

A grans trets, aquestes són les qüestions que durant aquests primers cent dies de govern han gaudit de major projecció mediàtica però si quelcom us puc assegurar és el treball aferrissat i la dedicació que dia a dia duem a terme tots els regidors del govern municipal pensant en tots els ciutadans i les ciutadanes del Vendrell.


dissabte, de setembre 10, 2011

Dies de verema



Els primers dies de setembre es troben impregnats del caire propi i característic que defineix la verema. Durant aquests dies, la vida tranquil•la i pausada de molts pobles es veu interrompuda pel ritme frenètic que suposa donar el tret de sortida a la recol•lecció del raïm.


La calor intensa esdevé un fidel company de viatge que tímidament s’alleugereix quan alguna ràfega de vent fresc circula pels camps. De totes maneres, el principal aliat per lluitar contra aquesta realitat pren forma d’un líquid transparent. Normalment no hi donem importància però l’aigua és clau per evitar la deshidratació provocada per la constant exposició al sol i la possible deshidratació derivada de la tasca cansada i feixuga que suposa collir raïms. Així doncs, al costat dels instruments imprescindibles com són els panés, les tisores hem de sumar una reserva important d’aigua, i a poder ser, molt millor si aquesta és fresca.


No obstant, no podem centrar tota l’atenció en la verema perquè l’èxit de la mateixa radica en una sèrie d’antecedents imprescindibles, sense els quals, avui no podríem parlar de la recol•lecció del raïm.

En aquest sentit, els pagesos han estat treballant durant la resta de l'any tenint cura dels ceps. En honor a la veritat, s'ha de reconèixer que no és una tasca gens senzilla en els temps que corren i a més sempre es troba acompanyada d'una gran incertesa derivada dels factors climatològics. No obstant, la dedicació i l'empenta de moltes persones segueix en peu per obtenir una primera matèria de gran qualitat que permetrà elaborar excel•lents vins i caves.


Sense anar més lluny, fa unes setmanes vam tenir coneixement d'una notícia sorprenent que posa de relleu l'antiguitat del conreu vitivinícola a la nostra comarca. El descobriment d'un gra de raïm dins una sitja de la Ciutadella ibèrica de Calafell evidencia que aquest fruït en el segle III abans de Crist ja formava part de la dieta alimentària dels íbers cossetans que tenien el seu assentament a Calafell.


Les referències clàssiques sobre la cultura del vi i del raïm de l'època dels grecs i dels romans s'ha d’estendre fins arribar als íbers. Precisament per aquest motiu, la tradició i l'antiguitat de l’activitat vitivinícola és una qüestió que en aquesta primers dies de verema he tingut en ment. La persistència en el temps d’una pràctica que els nostres avantpassats ja duien a terme és un element que ens ha de conduir a una reflexió obligada.


Hi ha qui no és conscient de la realitat així com tampoc de l’abast i la transcendència que suposa a les nostres contrades el conreu de la vinya. Sense cap mena de dubtes, considero que esdevé un element inherent al nostre territori i de manera molt especial, les nostres vinyes s’han integrat dins el conjunt paisatgístic proporcionant una imatge harmoniosa i reposa en el conjunt del nostre entorn.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/09/2011
Laia Gomis

Dies de verema


Els primers dies de setembre es troben impregnats del caire propi i característic que defineix la verema. Durant aquests dies, la vida tranquil·la i pausada de molts pobles es veu interrompuda pel ritme frenètic que suposa donar el tret de sortida a la recol·lecció del raïm.

La calor intensa esdevé un fidel company de viatge que tímidament s’alleugereix quan alguna ràfega de vent fresc circula pels camps. De totes maneres, el principal aliat per lluitar contra aquesta realitat pren forma d’un líquid transparent. Normalment no hi donem importància però l’aigua és clau per evitar la deshidratació provocada per la constant exposició al sol i la possible deshidratació derivada de la tasca cansada i feixuga que suposa collir raïms. Així doncs, al costat dels instruments imprescindibles com són els panés, les tisores hem de sumar una reserva important d’aigua, i a poder ser, molt millor si aquesta és fresca.




No obstant, no podem centrar tota l’atenció en la verema perquè l’èxit de la mateixa radica en una sèrie d’antecedents imprescindibles, sense els quals, avui no podríem parlar de la recol·lecció del raïm. En aquest sentit, els pagesos han estat treballant durant la resta de l'any tenint cura dels ceps. En honor a la veritat, s'ha de reconèixer que no és una tasca gens senzilla en els temps que corren i a més sempre es troba acompanyada d'una gran incertesa derivada dels factors climatològics. No obstant, la dedicació i l'empenta de moltes persones segueix en peu per obtenir una primera matèria de gran qualitat que permetrà elaborar excel·lents vins i caves.



Sense anar més lluny, fa unes setmanes vam tenir coneixement d'una notícia sorprenent que posa de relleu l'antiguitat del conreu vitivinícola a la nostra comarca. El descobriment d'un gra de raïm dins una sitja de la Ciutadella ibèrica de Calafell evidencia que aquest fruït en el segle III abans de Crist ja formava part de la dieta alimentària dels íbers cossetans que tenien el seu assentament a Calafell.



Les referències clàssiques sobre la cultura del vi i del raïm de l'època dels grecs i dels romans s'ha d’estendre fins arribar als íbers. Precisament per aquest motiu, la tradició i l'antiguitat de l’activitat vitivinícola és una qüestió que en aquesta primers dies de verema he tingut en ment. La persistència en el temps d’una pràctica que els nostres avantpassats ja duien a terme és un element que ens ha de conduir a una reflexió obligada.



Hi ha qui no és conscient de la realitat així com tampoc de l’abast i la transcendència que suposa a les nostres contrades el conreu de la vinya. Sense cap mena de dubtes, considero que esdevé un element inherent al nostre territori i de manera molt especial, les nostres vinyes s’han integrat dins el conjunt paisatgístic proporcionant una imatge harmoniosa i reposa en el conjunt del nostre entorn.



Article publicat al Diari delBaix Penedès, 09/ 09/2011



Laia Gomis


dilluns, de setembre 05, 2011

Aprovació inicial pressupost 2011


Avui ha tingut lloc la celebració d'un ple extraordinari a l'Ajuntament del Vendrell, de tots els punts que integraven l’ordre del dia el més destacat ha estat l’aprovació inicial del pressupost per a l’exercici de 2011 amb tots els seus annexes, de l’Ajuntament i dels Organismes Autònoms.


Potser algú li sobtarà que en el mes de setembre s’abordi en una sessió plenària l’aprovació inicial del pressupost del present exercici econòmic però cal recordar que el nostre municipi comptava amb el pressupost del 2010 prorrogat. Així doncs, una voluntat palpable i manifesta del present equip de govern ha estat procedir a l’elaboració del pressupost del 2011. Si bé és cert que el pressupost actual ja es troba executat en dues terceres parts esdevenia imprescindible elaborar un pressupost de regularització com el que avui ha aprovat el consistori vendrellenc.


El pressupost del 2011 és de 52,5 milions d’euros, una reducció d’un 5,7% en relació als comptes del postpassat exercici econòmic. La previsió dels ingressos és de 41,7 milions d’euros mentre que la despesa és de 39,7 milions d’euros. Així doncs, ens trobem davant una diferencia positiva que es tradueix en forma d’estalvi.


Tanmateix, convé posar de relleu que el present pressupost marca uns objectius que traspuen quan es procedeix a la lectura del mateix. D’una banda, ens trobem davant una reducció de les despeses que s’apropa al 20% i així com també es treballarà de manera aferrissada per millorar la recaptació, lluitant contra la morositat. Uns fets que revertiran positivament en una millora dels ingressos. La conseqüència directa d’ambdues realitats suposa un creixement de l’estalvi del consistori vendrellenc. Concretament, l’esmentat estalvi ascendeix a prop d’un milió i mig d’euros que es dedicaran integrament a la reducció efectiva del deute.


Personalment, destacaria una important reducció de 300.000 € que s’ha aconseguit després de prescindir dels quatre càrrecs de confiança que l’anterior equip de govern tenia que suposaven 225.000€/any i la reducció dels sous i les indemnitzacions a les assistències a òrgans col·legiats dels membres de la corporació local que en el pressupost del 2010 eren de 780.000€ i a l’actual pressupost són 700.000€. L’oposició ha intentat confondre al conjunt de la ciutadania afirmant que la reducció no era real perquè com han augmentat el nombre de membres a l’equip de govern la reducció no era real. No obstant, malgrat la demagògia que alguns empren com a mecanisme de comunicació afortunadament disposem de les xifres que són prou reveladores de la realitat i aquestes en cap moment han estat rebatudes.


El regidor d’hisenda, durant la seva intervenció en el plenari municipal, ha insistit en la voluntat manifesta de destinar els recursos provinents de l’estalvi per tal de procedir a l’amortització del deute. Procedint a una contenció de la despesa sense recorre al crèdit per finançar inversions. A més, també ha posat de relleu que des d’intervenció s’està treballant per demanar la línia de crèdit que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) posa a disposició dels ajuntaments per fer front al pagament de les fatcures a les pimes.


divendres, de setembre 02, 2011

Descobriment estiuenc



En aquests moments, no suposa cap gosadia afirmar que l’estiu que estem vivint presenta tota una sèrie de peculiaritats que el converteixen en atípic. D’una banda, les elevades temperatures i la xafogor han estat puntuals i no pas la tònica general del període de l’any en el qual ens trobem immersos.

Tanmateix, no hi ha cap mena de dubtes que la peculiaritat de l’estiu neix davant la tranquil•litat que es presumeix al mateix. Les vacances regnen en l’ambient i malgrat en els darrers anys s’està apostant per defugir de la concentració del període de vacances en el mes d’agost, la tradició pesa. Si bé és cert que la paralització no és absoluta però el ritme frenètic de la quotidianitat queda molt lluny en aquests dies.

L’estiu acostuma anar acompanyat de la desinhibició, d’un ritme pausat i detingut en el qual els afers banals s’apoderen de la realitat però enguany tots aquests tòpics s’han esvaït. Nogensmenys, aquest estiu hem tingut l’oportunitat de fer un curs intensiu sobre economia i finances. Aquells que no hem marxat de vacances i hem seguit fil per randa l’actualitat informativa de l’estiu hem pogut constatar que els diaris eren més lleugers de l’habitual però l’economia acaparava bona part de l’eix central informatiu.

Aquestes alçades, en el nostre vocabulari habitual s’ha fet un forat important una locució que ha pres protagonisme i força aquest estiu: la prima del risc. En un primer moment, l’aparició d’aquest terme reservat pels espais pròpiament financers va causar certa perplexitat. Ara bé, la sorpresa i estupefacció que regnava inicialment va desaparèixer en el moment que dia per altra tots seguíem atònits quina era l’evolució de la mateixa.

Una part del finançament dels estats consisteix en recórrer a la l’emissió del deute públic, així doncs els inversors que adquiriran l’esmentat deute desitgen una rendibilitat i precisament la prima del risc és l’instrument que s’encarrega de reflexar el diferencial entre el tipus d’interès del deute públic espanyol amb el deute públic alemany.

La incertesa sempre ha girat entorn perquè la comparació s’efectua vers el país germànic i la resposta no és cap altra que dins l’eurozona Alemanya es considera el país que gaudeix d’una economia més sòlida i estable.

Totes les mirades centrades vers la prima del risc tenen una clara explicació ja que quan aquesta augmenta es desprèn que el risc d’impagament és superior per aquets motiu els inversors reclamen majors interessos per comprar deute espanyol. En aquests mesos, hem pogut constatar com la borsa era molt sensible a l’evolució de la prima del risc i quan aquesta es disparava els mercats experimentaven retrocessos importants.

Estic convençuda que en els propers mesos seguirem amb cautela quina és l’evolució de la prima del risc però si quelcom podem ressaltar és que la prima del risc ha estat un veritable descobriment estiuenc per a molts ciutadans.

Article publicat al Diari del Baix Penedès
Laia Gomis