II Trobada d'Agrupacions Socialistes del Baix Penedès
El nostre cap de llista i guanyador de les passades eleccions municipals, Joan Sans, va ser l’artífex d’organitzar aquest acte que té com a nexe comú aplegar totes les persones que sentim com a propi l’ideari socialista, conversar tranquil·lament de política i també d’altres qüestions que poc tenen a veure amb aquesta. A més tot això acompanyat d’una degustació exquisida d’un bon sopar que tenia com a plat fort una suculenta fideuà. Ja veieu que es tractava d’una cita ineludible.
Fer un petit parèntesis sempre és una pràctica tremendament aconsellable perquè s’ha de cercar temps per tot, evitant que les corrents que l’estrès genera ens transportin fins a pantanosos terrenys. Tots estem tremendament enfeinats, el dia a dia ens marca un ritme estrepitós i compartir un sopar on hi cap la reflexió però també estones divertides on les bromes i les anècdotes ocupen bona part del sopar, esdevé imprescindible.
Sóc una ferma partidària d’aquestes trobades perquè ésser militant d’un partit implica entre moltes altres qüestions ésser partícip d’un projecte, treballar quan les circumstàncies ho requereixen i també gaudir de les jornades festives quan aquestes tenen lloc.
Els socialistes tenim l’habilitat de saber compaginar ambdues vessants perquè quan és el moment de treballar, som els primers ja que ràpidament ens bolquem per tirar endavant el projecte i la tasca encomanada. Ara bé, quan és el moment de passar una bona estona, tampoc ens ho rumiem massa.
Tanmateix, totes les trobades i els sopars amb toc festiu relacionats amb la política sempre tenen un espai dedicat als parlaments. Lluny dels llargs mítings, més aviat es tracten d’unes ràpides però sòlides paraules pronunciades per diversos companys i companyes.
L’ideòleg de les II Trobada d’Agrupacions Socialistes del Baix Penedès, Joan Sans, va ser l’encarregat d’encetar els parlaments i després d’agrair l’èxit que havia aconseguit la trobada, va dedicar una part del seu temps en comentar-nos una realitat per a molts dels presents desconeguda.
És prou coneixedor que el Joan Sans va guanyar les passades eleccions municipals, un resultat que demostrava el treball incessant que tot l’equip socialista de l’Arboç havia realitzat durant els quatre anys d’oposició. Ara bé, malgrat aquest èxit, el pacte CIU-ERC el van deixar fora de l’alcaldia. Fins aquí, no tinc res afegir ja que els pactes electorals són perfectament legítims en el nostre sistema democràtic. No obstant, quan tens notícia que el mateix candidat d’ERC, Carles Ribé, va assegurar al cap de llista del PSC que si guanyava les eleccions aleshores podrien parlar de pactes... les coses canvien i ens demostren que algunes persones obliden amb gran rapidesa les seves pròpies paraules.
Acte seguit, el diputat al Congrés, el tarragoní Joan Ruiz, també es va dirigir al nombrós públic assistent i ens va informar de la gran proposta que Jordi Jané, fill de l'Arboç i actual membre de la Mesa del Congrés, va presentar demanant la construcció d'un aparcament gratuït a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona per evitar les llargues cues que s'orginaven. Una proposta que feia dies que l'alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros havia presentat tot i que el batlle tarragoní es va estalviar esmentar les largues cues que al·legava CIU. Més aviat, perquè aquesta descripció poc s'ajusta a la realitat ja que tots els que hem acudit a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona sabem que les llargues cues brillen per la seva absència.
Dins l’àmbit comarcal, Jordi Sánchez, pronunciava les seves paraules en la II Trobada com a President del Consell Comarcal del Baix Penedès i comentava a tots els presents els canvis i el nou rumb que marca aquesta institució supramunicipal després de restar prop de dues dècades en mans de CIU.
I en aquesta llarga llista d’intervencions faltaria la cloenda que havia d’anar a càrrec del Primer Secretari del PSC del Baix Penedès, el Pep Guasch. Dissortadament, no va ser possible que participés en la II Trobada perquè es trobava a uns quants quilòmetres de les terres baixpenedesenques i com tradicionalment s’acostuma a dir, a tot arreu una persona no hi pot estar.
De tota la seva intervenció, em quedo amb una frase breu però molt il·lustrativa, les persones passen però els projectes queden entre nosaltres. Espero que tots plegats en prenguem bona nota i les necessàries discussions i els fructífers debats els focalitzem tenint sempre ben present aquesta realitat.
Com no podia ser d'una altra manera, un bon record de la II Trobada d'Agrupacions Socialistes del Baix Penedès és la present fotografia, falten moltes persones però quan vaig pensar en fer la foto, hi havia moltes persones que ja havien marxat o es trobaven disperses pel pavelló, així que aquest és el resultat.
4 Comments:
Està molt bé que els partits parlin a nivell comarcal. A vegades es tanquen massa en el municipi i poca cosa més. Esperem que hi hagi una tercera i la cosa vagi seguint.
Hola!
No és per res, però que el Ribé hagués dit al Sans que si guanyaven "podrien" parlar de pactes, és una condicional, i no pas determinant. Per tant, de moment, a aguantar a l'oposició.
M'agradaria recordar que l'Arboç ha estrenat una Biblioteca pública recentment, totalment equipada i aprofitant un edifici antic com l'Escorxador; també estan construint un Auditori-sala polivalent immens, i també tenen a punt d'estrenar un hotel d'Entitats. El passat estiu van estrenar la piscina pública.
Personalment crec que és un dels pobles en què s'han d'emmirallar la resta de la comarca, a nivell cultural i polític.
I com tot en la vida pública, les coses les fan les persones, i els protagonistes d'això són l'alcalde Plana i el seu equip (CiU) i el Ribé d'ERC.
Fins aviat.
La veritat és que trobar espais de reflexió en clau comarcal no és senzill perquè com molt bé exposes, sempre es tendeix a prioritzar el món local i ens oblidem d'una realitat ben latent en el conjunt de la nostra comarca. Així doncs, aquesta és una gran iniciativa i segurament l'any que ve la tornarem a repetir.
Josep, fas bé en recordar els nous equipaments que gaudeix el municipi de l'Arboç, però tampoc estaria de més incidir en la situació econòmica en la qual es troba aquest municipi.
Una realitat que passa més desapercebuda però posa de manifest la manca de professionalitat alhora de gestionar els tributs de tots els ciutadans.
Les inversions són importants però aquestes s'han de dur a terme des d'un rigor i una professionalitat extrema perquè sinó les ràtios d'endeutament es disparen.
Tots sabem molt bé que no es pot estirar més el braç que la màniga, del contrari, arriba un dia on tot s'ha d'aturar per eixugar el deute.
Per tant, evitem haver d'arribar a situació extremes i treballem des de la seriositat i el rigor, d'aquesta manera tota la població en sortirà beneficiada.
Cordialment,
Laia
Sí, tens raó.
No obstant, la rigorositat en la gestió d'aquest Consistori crec que no es pot qüestionar, sobretot en saber aconseguir recursos financers (a tall d'exemple, subvencions, o bé finançament del seu patrimoni) que d'altres Ajuntaments de la comarca no saben o no volen utilitzar, i el més important, amb l'objectiu de beneficiar el seu veïnat.
La veritat, no sé si aquest Ajuntament està més o menys endeutat, però sí que indica la voluntat de treballar pel poble, encara que sigui arriscant-se en benefici del poble, i així ho han demostrat amb els equipaments que he esmentat.
Què més voldrien altres municipis tenir els serveis i equipaments públics i l'empenta d'aquest municipi.
I em repeteixo, crec que és un dels pobles en els que ens hem d'emmirallar la resta dels penedesencs.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home