Melodies de casa
La nostra comarca compta amb grups musicals d’alt nivell, una realitat palpable que corroboren nombrosos entesos en la matèria. Ara bé, des d’una certa preocupació observo que aquesta percepció no es troba interioritzada pel conjunt dels baixpenedesencs.
Crec que aquesta actitud es sustenta fonamentalment en la proximitat i més concretament en el fet de conèixer algun integrant de qualsevol grup musical proper a nosaltres. En principi, aquests elements enormement positius es transformen en malignes, ja que sempre es tendeix a idolatrar als desconeguts o els inaccessibles. En canvi, la quotidianitat i la naturalitat provoca que aquelles persones que amb certa freqüència veiem pel carrer i s’aturen per intercanviar unes paraules amb nosaltres quan pugen dalt de l’escenari no gaudeixen del reconeixement que s’adreçaria a qualsevol formació musical que provingués d’un centenar de quilòmetres.
L’actitud lògica i coherent seria pròpia d’un immens orgull acompanyat d’una gran satisfacció pels nombrosos grups musicals que en aquests moment té el Baix Penedès. A més, crec que tots plegats hauríem de convertir els temes d’aquests grups en autèntics himnes i enarborar la bandera d’aquestes formacions musicals escampant els seus temes arreu del territori.
Només cal desplaçar-nos uns quilòmetres més enllà de la nostra comarca i constatar com nombroses poblacions queden bocabadades per la qualitat musical que en aquests moments té el Baix Penedès. En canvi, quan retornem a la nostra comarca, regna una total indiferència.
Aquesta realitat es recolza amb tot un seguit d’exemples, el més proper tenia lloc la setmana passada. El grup calafellenc, Buhos, dedicava una cançó al jugador del FC Barcelona, Messi. Un fet que despertava grans passions als compatriotes argentins de Messi, les trucades col·lapsaven al grup Buhos arribant a esdevenir portada del diari argentí Clarín.
En contraposició al reclam internacional que des de l’altre costat de l’Atlàntic s’adreçava als Buhos, la premsa de la nostra comarca li dedicava un tímid espai sense donar més importància aquest fet, com si es tractés d’una notícia qualsevol. Si nosaltres mateixos no ens creiem el nostre patrimoni musical després no demanem als grups musicals que exportin el nom del nostre territori arreu de les poblacions on duen a terme els seus concerts.
La riquesa musical suposa un segell característic del Baix Penedès i penso que entre tots plegats hem d’aconseguir mantenir durant molts anys aquest element diferenciador. Tot i les diferències existents entre els grups existeix una certa confluència entre totes elles. Les tendències musicals, els ritmes característics i els sons propis passen a un segon nivell davant el denominador comú que empara a tots aquests potents grups: la passió musical que desprenen tots els temes que interpreten, des del primer fins el darrer.
Comença a ser hora que ningú ens hagi d’estirar de les orelles per ser conscients de la realitat i ens creiem d’una vegada per totes el gran potencial musical de la nostra comarca. Si aconseguim això, de retruc acabarem d’una vegada per totes amb aquella vella afirmació que declarava que ningú es profeta a la seva terra.
Article publicat a Diari del Baix Penedès, 16/05/08
Laia Gomis
P.D: Espero que ningú es molesti per la tria personal de videos que he realitzat per il·lustrar el present article, sóc conscient que m'he deixat molts grups, els tinc en ment, i a tots ells va dedicat aquest escrit. Si no n'he afegit més és perquè no vull desvirtuar l'article convertint aquest post en una llarga col·lecció de videos del you tube
posted by Laia Gomis @ 3:31 p. m.
14 comments
14 Comments:
Hem de potenciar el de casa nostra. Molt bé Laia.
Muntsa: perdoneu-m'he un matís hem de potenciar tot el que estigui bé i sí és de casa millor, però si us plau potenciem allò què és bo i si el de fóra és millor que el de casa , doncs també, oi?
Holaaa!!!
La meva reflexió girava entorn dos conceptes que personalment he constatat. D'una banda, la manca de confiança que es diposita vers els grups de la nostra comarca, senzillament perquè com són de casa alguns sense més els qüestionen. Una paradoxa que no puc arribar a entendre però només cal que parleu amb tot un seguit de gent i constatareu aquesta evidència.
En un altre sentit, no es tracta de defensar allò de casa perquè és d'aquí sense més. Ara quan conflueixen qualitat musical i proximitat, com és el cas, crec que s'ha de fer un esforç i donar una petita empenta en aquest aspecte.
Només es tracta d'una opinió més sense més importància ni trascendència.
Cordialment,
Laia
Estic d'acord amb el primer anònim. S'ha de potenciar el que és bo, vingui d'on vingui. No pel simple fet de ser del Baix penedès s'ha de potenciar. Personalment ni Búhos, ni Baetúria ni res per l'estil són del meu agrat, i per tant no mereixen cap tipus de seguiment.
Ciutada del vendrell, i Muntsa:
Qui es el que diu que una cosa es bona?
A mi no m'agrada el Pau Casals ni L'Angel Guimerà,però un vendrellenc n'ha d'estar orgullos.
Una cosa es agradar i l'altra reconeixer la valua de les persones i promocionar i ajudar als que son de casa nostra i ho volen intentar, que ja de per si ho tenen prou dificil.
Aquests grups tampoc son del meu estil, però es que fins i tot ja no se quin es el meu estil.
Marc
Muntsa:crec per les respostes que nop m'he expressat bé. El que intentava dir és que em sembla molt bé potenciar tot el de casa perquè ben segur ho tenen molt difícil per sortir endavant, però també i encara que no sigui del Baix penedès i per exemple sigui del camp de tarragona, si és bo cal recolçar-ho. El meu comentari només era un petit matís al comentari del Miquel que volia dir: potenciem tot el de casa que sigui bo. Gracies
Hola:
Feia dies que no opinava, em sembla un article molt complert, i demostres Laia que saps canvair de registre, parlar de música i no tan sols de Politica, i tot amb la mateixa intensitat i profunditat, per a mi ha estat un article de descobriment, doncs són grups que no cónec.
Ciutadà del vendrell, has d'aprendre a diferenciar els gustos o les preferències musicals amb la qualitat dels mateixos grups. No s'han de confondre ambdós termes perquè poden conduir a equívocs importants.
Precisament, el Marc feia un esment especial en aquesta qüestió exposant una idea que comparteixo plenament ja que cap grup de persones que volen emprendre un projecte musical no ho tenen gens fàcil així que en comptes de posar pals a les rodes els podríem ajudar una mica.
En darrer lloc, esmentar que el desconeixement i la ignorància són els veritables enemics.
Els grups de la nostra comarca ens poden agradar o no, opció totalment legítima però abans d'emetre judicis de valor se'ls ha de conèixer.
Una reflexió que efectuo perquè malgrat no existeixi cap comentari escrit en aquest blog, moltes persones a títol merament personal arrel de l'escrit m'han comunicat la seva opinió crítica amb els grups musicals de la nostra comarca. Quan anava una mica més enllà, descobria que algunes opinions neixien simplement d'una oposició frontal sense coneixer ni el ritme ni els sons d'aquests grups.
Cordialment,
Laia
Laia Gomis no et conec, però dubto que siguis la més indicada per dir si aquests grups tenen qualitat o no la tenen. Has d'aprendre a deixar als entesos en la matèria que siguin ells els qui opinin.
Para´t a pensar que si no tenen recolzament,per molt bons que puguin ser, que jo no ho posaré en dubte ni entraré en aquest tema, serà per alguna cosa.
Ciutadà del Vendrell les teves paraules denoten que no has llegit l'escrit que precedeix aquest espai de comentaris i opinions. A la primera línia del text incloc la següent afirmació: "La nostra comarca compta amb grups musicals d’alt nivell, una realitat palpable que corroboren nombrosos entesos en la matèria"
Hi ha qui es pensa que escric sense pensar ni reflexionar allò que plasmo per escrit. Un pensament que poc té a veure amb la realitat i especialment, quan parlo d'aspectes concrets i específics procuro consultar i comptar amb l'opinió de persones que coneixen de molt a prop l'àmbit en qüestió.
Al final del teu comentari parles sobre si els grups no tenen recolzament és degut alguna cosa. Sincerament, no entenc quin sentit té aquesta afirmació. En cap moment abordo aquest tema i deu ser una constatació personal quan dius que els grups de la nostra comarca no tenen recolzament.
En fi, ja que realitzes algunes afirmacions tan categòriques no estaria de més que entressis en el fons de l'assumpte i així podríem entendre amb major facilitat que s'amaga darrera de les mitges paraules que has emprat en aquest comentari.
Cordialment,
Laia
Crítica a baeturia al ritmes.net:
A diferència de la resta de discos del món, "Sonotone" es va fent millor a mesura que va acabant. La progressió és espectacular. Serà un dels treballs sorpresa del 2008, sense cap mena de dubte. Han deixat el taronja del primer disc ("Retallable") i el "Suc de magrana" per passar-se al color groc. Vénen ganes de disfrutar-los en directe.
Si s'investiga més sobre aquest grup que, a més, van ser guanyadors en la categoria de folk del Sona 9 del 2003, es pot veure que tampoc deixen de banda els videoclips. Molt recomanables. I les lletres, entre simpàtiques i divertides, es noten fetes expressament per donar la frescor adequada a tot un repertori d'estils molt variat on entren des del txa-txa-txa fins a la patxanga, tot amb un toc de base folk, que és allò que els caracteritza. I el millor de tot és que no tenen cap mena de pretensió mestissa. Estan bé on són, sense identificar-se amb cap estil ni cap moviment. Agafen tots els camins a la vegada.
La darrera cançó de "Sonotone" és una versió d'Alaska y Los Pegamoides. Canvien el "Bailando" pel "Pagant". Un tema sobre les hipoteques en clau irònica. Això sí, ironia ben cuidada. Aquesta cançó és potser la que més els apropa musicalment a qui ha estat el productor del disc, Xavier Batllés, un dels gurus del rock laietà dels anys setanta. Al disc de debut, en canvi, van preferir que fos el seu compatriota Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto) qui els fes la producció. No deixeu d'escoltar-los, perquè sonen molt groc.
Primer de tot dir que tens raó, m'he guiat més pel teu comentari que pel teu escrit. Disculpes.
Segons entenc jo, no tenen recolzament per part dels baixpenedesencs ja que la proximitat no afavoreix a que es pugui idolatrar a un grup d'aquí.
S'ha de potenciar el que és bo, però amb més forces s'ha de potenciar el que ens agrada ja que la gent ens guiem pels gustos personals que tenim. T'imagines a un culé potenciant i recolzant el joc del Espanyol simplement perquè també son de Barcelona o perquè son bons? una cosa és reconèixer la qualitat i una altra ben diferent és potenciar una cosa simplement perquè la té o simplement perquè és d'aquí.
No cal que tots potenciem el mateix. Cadascú que potencii el que li agradi de la comarca, però a la llarga entre tots ho potenciarem tot. És una solució salomònica, però almenys que serveixi per mirar-nos el mèlic del que tenim a casa.
Després de constatar el nombre de comentaris que ha generat aquest article, he pogut constatar que la música és una qüestió que lluny de passar desapercebuda pot donar lloc a tota una sèrie d'interpretacions, opinions i reflexions.
Una mostra més que en aquesta vida no tot és blanc ni tampoc negre sinó que tots els colors intermitjos juguen un gran paper.
Crec que ha quedat prou clara la meva opinió i el meu posicionament vers aquesta matèria, tampoc vull esdevenir repetitiva i avorrida. Així que no reiteraré novament els arguments que em van conduir a escriure el present article.
Si algú té algun dubte, reitero el contingut íntegre de l'escrit, des de la primera línia fins a la darrera.
Només agrair a totes les persones que han volgut donar la seva opinió i participar en aquest espai. No em vull oblidar de dur a terme un esment especial, aquells que amablement han aclarit els seus comentaris i també aquells que públicament han reconegut els seus errors.
En fi, res més afegir en aquesta matèria i dir-vos que aquest és el blog de tots vosaltres. Tant d'aquells que sou partíceps actius a través de la publicació de comentairs i també d'aquells que simplement quan teniu una estona llegiu algun article.
Moltes gràcies!
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home