L’aperitiu estiuenc
El bullici pels carrers de la nostra vila el passat divendres era realment espectacular, un anar i venir de persones que aprofitant el pont de l’1 de maig es desplaçaven fins la nostra comarca per desconnectar durant uns dies. Les bones temperatures provocaven un efecte crida cap als barris marítims on les tovalloles, la protecció solar i els biquinis començaven a cobrir l’extensa capa de sorra que banya les nostres platges.
Per a molts, l’1 de maig és simplement sinònim de festa, altres tenen una remota idea relacionada amb el món laboral però tampoc coneixen a fons el perquè de la festivitat. Realment, ens trobem davant d’autèntics desconeixedors del veritable motiu que els permet gaudir d’uns dies de festa, ara aquest fet no produeix cap incomoditat i sentiment de culpa, més aviat viuen alegrement gaudint al màxim la jornada festiva que acaba desencadenant en un atractiu pont.
Les manifestacions i les reivindicacions laborals semblen ser una cosa del passat, com si es tractés d’un afer que no preocupes als milions de persones que dia rere dia acudeixen a desenvolupar la seva tasca professional al seu lloc de treball. La societat, ens dóna una imatge que poc s’aproxima a la realitat. Sembla que la gran majoria dels nostres veïns es mostri indiferent vers aquestes qüestions però quan s’apropen els darrers dies del mes, tothom espera l’arribada de la nòmina. Aleshores, les protestes i les queixen prenen forma però quan és el moment de fer sentir la veu dels treballadors, molts obliden l’oportunitat que l’1 de maig els ofereix i legítimament opten per marxar de pont.
Aquells que no ens hem desplaçat de la nostra vila, aquests dies hem assistit a un episodi realment sorprenent. Recentment, dia per altre, en els espais informatius les notícies econòmiques i més concretament aquelles relacionades amb la crisi econòmica, durant els dies del pont, han desaparegut completament de l’escena pública. Les imatges més repetides són les quilomètriques cues que sempre provoquen els desplaçaments massius i els primers banys a les platges.
Sembla ser que els periodistes volen contribuir a mantenir la felicitat, almenys momentània i temporal dels milions de persones que gaudeixen d’uns dies de festa obviant la informació que ofereix constants al•lusions estrictament econòmiques. Un exemple que es repeteix amb quan arriba el període estival, de manera especial a l’agost. En aquest mes, els diaris sumen poc més d’un grapat de fulls i es converteixen en autèntics passatemps perquè l’elaboració de la notícia és eminentment escassa.
Per a molts, l’1 de maig és simplement sinònim de festa, altres tenen una remota idea relacionada amb el món laboral però tampoc coneixen a fons el perquè de la festivitat. Realment, ens trobem davant d’autèntics desconeixedors del veritable motiu que els permet gaudir d’uns dies de festa, ara aquest fet no produeix cap incomoditat i sentiment de culpa, més aviat viuen alegrement gaudint al màxim la jornada festiva que acaba desencadenant en un atractiu pont.
Les manifestacions i les reivindicacions laborals semblen ser una cosa del passat, com si es tractés d’un afer que no preocupes als milions de persones que dia rere dia acudeixen a desenvolupar la seva tasca professional al seu lloc de treball. La societat, ens dóna una imatge que poc s’aproxima a la realitat. Sembla que la gran majoria dels nostres veïns es mostri indiferent vers aquestes qüestions però quan s’apropen els darrers dies del mes, tothom espera l’arribada de la nòmina. Aleshores, les protestes i les queixen prenen forma però quan és el moment de fer sentir la veu dels treballadors, molts obliden l’oportunitat que l’1 de maig els ofereix i legítimament opten per marxar de pont.
Aquells que no ens hem desplaçat de la nostra vila, aquests dies hem assistit a un episodi realment sorprenent. Recentment, dia per altre, en els espais informatius les notícies econòmiques i més concretament aquelles relacionades amb la crisi econòmica, durant els dies del pont, han desaparegut completament de l’escena pública. Les imatges més repetides són les quilomètriques cues que sempre provoquen els desplaçaments massius i els primers banys a les platges.
Sembla ser que els periodistes volen contribuir a mantenir la felicitat, almenys momentània i temporal dels milions de persones que gaudeixen d’uns dies de festa obviant la informació que ofereix constants al•lusions estrictament econòmiques. Un exemple que es repeteix amb quan arriba el període estival, de manera especial a l’agost. En aquest mes, els diaris sumen poc més d’un grapat de fulls i es converteixen en autèntics passatemps perquè l’elaboració de la notícia és eminentment escassa.
He arribat a la conclusió que aquest llarg pont de maig ha esdevingut una preparació important per començar a familiaritzar-nos amb l’increment espectacular en la xifra de residents que registra la nostra comarca en el període estival. Els apartaments i les segons vivendes s’ocupen més enllà del cap de setmana i si a més, sumem tots els turistes que freqüentegen per les contrades baixpenedesenques durant uns dies extraiem una magnitud poblacional realment considerable.
Un fenomen tremendament important que a més de revitalitzar i donar vida a la nostra comarca genera un impacte en el si del nostre territori. Les administracions públiques i les empreses privades han de contemplar aquesta realitat oscil•lant perquè sinó ens podem trobar amb seriosos problemes en ple període estival.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/05/08
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 12:35 a. m.
5 comments
5 Comments:
Fa reflexionar tot això. cada vegada més cotxes en el mateix espai de quitrà que per molt que creixi (creix massa) no dóna l'abast. I qui es tanca dins del cotxe ho fa per anar a raure a una d'aquestes platges atapeïdes de gent dins i fora de l'aigua, com insectes. diuen els psicòlegs que l'acumulació de persones en un espai limitat provoca actituds violentes. Cap on anem?
Avui en dia si no surts en un pont o no fas vacances ets una mica especial, encara que sigui per fer cua a la carretera.
Qui estudia història avui, Laia ?
Què els expliques a la gent de l'origen de l'1 de Maig i de la Constitució-Concepció, de la mort de Jesucrist (q.e.p.d.) i de l'11 de Setembre?
Mira, conec uns "proletaris" que ja ploren perquè aquest any el pont de la Constitució només serà una "cuneta". I es veu que ja insten l'administració que els compensi dels dies que perdran, de festa, naturalment.
Però el clàssic va dir:
"Les coses son com són...i ningú pot canvir-les".
Avui toca això, a més crisi, més cosumisme. Morir matant!! Demà Déu hi dirà, com deia la meva padrina.
Una salutació cordial
J. Mèlich
Helènic glauc, no sé si la teoria dels psicòlegs és certa però la veritat és que els desplaçaments són massius i amb ells l’ocupació de milions de vehicles de tot l’asfalt del nostre país. No m’atreveixo a respondre la teva pregunta amb quatre paraules, crec que mereix un article sencer i potser em quedaré curta i tot!
Miquel tens tota la raó, avui en dia has de seguir fil per randa els comportaments que la majoria de la població duu a terme amb independència si són del teu agrat, simplemnt per seguir amb la inèrcia, així de simple.
Mèlich, una reflexió profundament interessant, la veritat és que l’1 de maig, dia de reivindicació per excel•lència lluny de tenir els dies comptats crec que per l’immens col•lectiu de la població ja ha passat a millor vida, una mostra palpable és la relació d’aquest dia com un festiu més.
Hola:
és una bogeria colectiva, sembla que per obligació un se´n hagi d´anar a fora, doncs jo per portar la contraria, em quedo a casa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home