dissabte, de maig 10, 2008

Presentació a Tarragona


Durant aquest mes de maig, apareixen moltes propostes culturals tremendament interessants, la voluntat d’assistir al màxim nombre possible existeix des del primer moment que en tinc coneixement però quan obro l’agenda les possibilitats es redueixen enormement.

Encara falten uns quants dies pels exàmens finals però cal posar-se a treballar a fons en aquest assumpte, a més d’aquesta prioritat altres projectes m’ocupen una part important del meu temps, la col·laboració setmanal al Diari del Baix Penedès, el programa que un grup de persones duem a terme en directe els dimecres de 7 a 8 del vespre des de les ones de ràdio el Vendrell. La meva implicació política i les poques hores que resten, un mínim d’atenció per a la família i els amics, que sempre són els més perjudicats de l’escassetat del meu temps.

Així que entre reunions polítiques, apunts i manuals he mirat de fer un petit foradet per assistir a la presentació d’una obra que els lectors habituals d’aquest espai coneixeu de ben a prop, El Jove Andreu Nin. Textos periodístics .


Un llibre que s'ha presentat a nombroses i diverses localitats, El Vendrell , Calafell, Barcelona, Madrid i ara a Tarragona... un veritable èxit que personalment el catalogo com un triple èxit. D’una banda, de l’editorial calafellenca, Llibres de Matrícula, que amb una gran valentia va decidir emprendre aquest viatge de donar a conèixer un vendrellenc il·lustre. En segon lloc, un èxit que indubtablement reverteix en la persona que va decidir treballar a fons i permetre que els apassionats de la història poguéssim tenir entre les nostres mans, una excel·lent recopil·lació d’escrits d’Andreu Nin, incloent obres escrites per Nin però signades amb pseudònim. I en darrer lloc, la gran beneficiada de l’èxit, sense cap mena de dubtes, és el conjunt de la societat.

La presentació de Tarragona havia de comptar amb la presència de Wildewaldo Solano però no va ser possible perquè la seva avançada edat li va empedir estar entre nosaltres. Així doncs, la presentació va anar a càrrec de l'alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros, Pello Erdoziain, secretari de la Fundació Andreu Nin i Ernest Benito, autor del recull.

Un acte que no es van voler perdre molts apassionats de la història i entre el públic vam poder veure la presència del diputat al Congrés, Joan Ruiz, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté i el subdelegat del govern central a Tarragona, Joan Maria Abelló.
Alguns es preguntaran quin sentit té assistir a la presentació d’un llibre en diverses ocasions. Us puc assegurar que en totes les presentacions he aprofundit una mica més en la figura d’aquest il·lustre vendrellenc. Tots els actes han comptat amb persones que han dut a terme una especial aportació sobre Andreu Nin.

L’Ernest Benito, gran coneixedor d’Andreu Nin i autor del recull, a la presentació de Tarragona va aprofitar per desvetllar una de les moltes tècniques que va emprar per procedir a la identificació dels articles signats amb pseudònim que sospitava que havia escrit Andreu Nin. En l’època en la qual Nin publicava els seus articles, encara no havia tingut lloc el procés de normalització lingüística del Pompeu Fabra, així doncs, els escrits de Nin es caracteritzaven per una redacció especial que el diari publicava integrament sense corregir.

Una tasca difícil i enormement laboriosa però gràcies a la qual avui tenim tota una sèrie d'articles que podem identificar directament amb Andreu Nin. Un personatge extraordinari, polifacètic i polièdric, a més de ser un gran pensador, convençut polític, bon pedagog i expert literari, entre moltes altres facetes que va dur a terme fins que alguns van acabar amb la seva vida.

Malgrat la brillantor que desprèn aquest gran vendrellenc, el municipi on és més desconegut, continua sent la seva vila nadiua, el municipi que el va veure néixer, El Vendrell. Tota una paradoxa que ningú entèn i aquesta s'accentua enormement quan viatges per diverses ciutats i constates l'admiració i devoció que moltes persones senten vers l'Andreu Nin. Potser tots els vendrellencs i les vendrellenques, hauríem de reflexionar aquesta realitat i acabar d'una vegada per totes amb els vells tabús que durant massa anys s'han mantingut en el nostre municipi.