La Bisbal del Penedès clama PROU D’ABUSOS!!!

Ahir a la tarda va tenir lloc una manifestació sense precedents al municipi baixpenedesenc de la Bisbal del Penedès, segons la informació proporcionada pels Mossos d’Esquadra, vuit-centes persones, van sortir al carrer per fer sentir el descontentament davant l’increment desmesurats dels impostos que l’equip de govern encapçalat per l’alcalde de la Bisbal, Josep Maria Puigivet, ha realitzat en els darrers dos anys.

Aquesta manifestació es va organitzar conjuntament pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Convergència i Unió i l’Agrupació per la Dignitat de la Bisbal. A més, donaven suport a la manifestació l’Associació de Propietaris de Can Gordei, de l’Esplai, la Masieta, el Papagai així com també l’Associació d’Afectats pel reparcel·lament de la Miralba.

Quan vaig arribar a la Bisbal, a quarts de set, un bon nombre de persones es trobaven aplegades en el punt de concentració res a veure amb la gran quantitat de bisbalencs i bisbalenques que es sumarien a la marxa.

Una estona abans de començar la manifestació

Segurament, algú es preguntarà el perquè de la meva assistència aquesta manifestació si les polítiques que efectua l’alcalde i el seu equip de govern no m’afecten perquè no resideixo en aquest municipi.

No obstant, sempre he tingut molt clar el meu compromís polític, normalment el meu àmbit d’actuació es concentra fonamentalment al Vendrell però quan es duen a terme actes arreu de la nostra comarca, sempre que tinc l’oportunitat procuro no faltar-hi. A més, diverses persones em van fer saber l’existència d’aquesta manifestació i em van convidar aquest esdeveniment, així que vaig voler desplaçar-me fins a la Bisbal del Penedès dissabte a la tarda i participar en aquest acte.

Inici de la manifestació

Cal recolzar als companys i companyes que treballen activament en intentar canviar les coses en els seus respectius municipis, una tasca que no és gens senzilla si es té en compte les complexitats que s’amaguen darrera de les realitats pròpies i inherents de cada municipi.

La veritat és que la manifestació va ser un èxit, molts veïns i veïnes de la Bisbal del Penedès no s’ho van pensar dues vegades i van sortir al carrer, a fer sentir la seva veu. Una manifestació cívica, pacífica, un veritable exemple de manifestació. De motius no els en falten, en dos anys els bisbalencs i les bisbalenques han hagut de fer front a un increment del rebut de l’aigua d’un 164%, la taxa d’escombreries ha pujat un 52.16%, l’IBI un 46% per no esmentar els preus de la llar d’infants, dels casals d’estiu i de l’escola de música.

Com a contrapartida, una regidora que dóna suport a l’equip de govern, s’ha pujat el sou un 60%, a més l’equip de govern fa gala de no cobrar cap sou però utilitzen les dietes i els desplaçaments com a sous encoberts. Un fet que reflexa la manca de transparència de l’equip de govern i en només cinc mesos en concepte de dietes i desplaçaments es van gastar 22.000€

Aquests arguments es van recollir en la lectura del manifest que en principi estava previst realitzar davant de l’Ajuntament però donat el gran nombre de participants, aquest acte es va haver de dur a terme a la Plaça de l’Església.

Aquesta manifestació hauria de fer reflexionar a l’equip de govern bisbalenc, una participació tan nombrosa de ciutadans al carrer no pot passar inadvertida sinó que cal prendre nota d’aquesta realitat perquè no es pot governar d’esquena als ciutadans.

L’empremta vendrellenca al finançament

Aquests dies hi ha un tema que està en boca de tothom, des del diumenge pàgines i pàgines dels diaris dedicades a una qüestió complexa com és el finançament. La veritat és que ens hem familiaritzat tant amb aquest terme que el vertigen inicial s’ha transformat i quan emprem aquesta paraula les pors i els misteris s’han diluït com una mostra de quotidianitat.

El camí per arribar a l’acord no ha estat gens senzill, els revolts i les zones pedregoses han estat presents des del primer moment. Alguns, en veure les dificultats estic segura que s’haguessin espantat i automàticament haguessin recorregut a l’actitud victimista, fórmula que coneixem de ben a prop, després de viure prop de vint-i-tres anys sota aquest denominador comú.

No obstant, en aquesta ocasió, afortunadament aquests paràmetres no han estat presents en cap moment. El compromís combinat amb la capacitat de negociació, el rigor i la professionalitat de totes les persones que han esmerçat esforços per fer possible aquest acord han estat la clau per aconseguir el nou model de finançament.

Totes les mirades es troben centrades als principals líders polítics, els mitjans de comunicació intenten captar les sensacions i les percepcions que manifesten des del President de la Generalitat, passant pel Conseller d’Economia, el President del Govern o la Ministra d’Economia.

Aquestes són les cares més visibles que han fet possible l’acord de finançament. Ara bé, tots som coneixedors que darrera d’aquestes persones n’hi ha moltes altres que han treballat a fons perquè avui puguem parlar d’un nou model de finançament.

Entre totes aquestes persones avui voldria dirigir la meva atenció vers un vendrellenc que coneix com pocs el nou acord de finançament. Ell ha viscut en primera persona tot el procés negociador, és més, no ha estat un mer espectador sinó més aviat part activa. Estic convençuda que tothom sabrà de qui estic parlant, efectivament, de l’actual Secretari General d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, el Martí Carnicer.

Martí Carnicer i Antoni Castells

M’atreviria anar més enllà, no és cap novetat destacar que l’Antoni Castells i el Martí Carnicer han format un molt bon tàndem. La veritat és que estem parlant de dos experts economistes, amants de la professionalitat i amb una capacitat de treball realment envejable. Per no esmentar la discreció que tant els caracteritza, defugint sempre del protagonisme. La veritat és que he de reconèixer que el Martí Carnicer és una persona molt discreta, com poques he conegut. Ell sempre defuig dels protagonismes, una virtut que en els temps que corren realment escasseja.

De tota manera, aquest fet no m’impedeix en reconèixer públicament el treball que el Martí Carnicer ha realitzat perquè avui el nou finançament sigui una realitat. Un gran acord que no han dubtat en reconèixer públicament la gran majoria dels partits polítics, els sindicats, membres de la patronal, les cambres de comerç així com també nombrosos experts i coneixedors a fons d’aquesta matèria. Així que tots els vendrellencs ens podem sentir orgullosos per partida doble, d’una banda pel nou model de finançament i per l’altre per un bon acord que ha estat possible gràcies a la tenacitat d’un vendrellenc com és el Martí Carnicer.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 17/07/09
Laia Gomis

L:'alcalde de Tarragona visita El Vendrell

En els darrers dies la nostra vila està rebent la visita de diversos càrrecs públics. El passat dissabte era el torn de la consellera de justícia, Montserrat Tura i ahir, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros es va desplaçar fins El Vendrell per dur a terme una visita institucional.

Tanmateix, abans que oficiés la visita institucional i que l’alcalde del Vendrell el rebés a la casa de la vila, diversos regidors del grup municipal socialista de l’Ajuntament del Vendrell així com també diversos membres de l’executiva local del PSC del Vendrell vam tenir l’oportunitat de fer un cafè amb el Pep Fèlix i conversar tranquil·lament sobre temes plurals i diversos amb el nostre company, l’alcalde de Tarragona.

Aquest matí quan repassava la premsa, he pogut constatar que diversos mitjans de comunicació es feien ressò de la visita de l’alcalde tarragoní al Vendrell. El Diari de Tarragona i el nou mitjà de comunicació que tot just dóna les primeres passes, Del Camp.cat, també esmenta entre les seves pàgines aquesta destacada informació.

El paper del Baix Penedès en el conjunt del Camp de Tarragona, les infraestructures, especialment la connexió ferroviària amb Tarragona així com també la voluntat de l’alcade de Tarragona perquè la figura del mestre Pau Casals s’incorpori a la Candidatura de Tarragona com a Capital Cultural 2016 són només algunes de les moltes qüestions que es van abordar en la visita que l’alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros, va realitzar al Vendrell.

Neruda, commemoració del seu naixement

La musicalitat dels versos, l’enigma del sentit i la transcendència que s’amaguen darrera d’unes paraules senzilles, honestes i profundes em condueixen a llegir amb regularitat obres poètiques. Un gran ventall d’autors m’acompanyen, Mario Benedetti al capdavant, rellegeixo amb molt de gust els seus poemes però també tinc espais per gaudir de les obres d’Ángel González, Salvat Papasseit, Martí i Pol, Maria Mercè Marçal i no n’esmento més perquè la llista podria ésser molt àmplia.

Un dia com avui, 12 de juliol, naixia un autèntic nom propi de la literatura del segle XX, Pablo Neruda. Un poeta que vaig descobrir fa alguns anys i vaig quedar captivada per la seva poesia. El primer que vaig llegir va ser el clàssic 20 poemas de amor y una canción desesperada, malgrat el pas del temps sóc capaç de recordar de memòria alguns dels seus versos més cèlebres:

“Puedo escribir los versos más tristes está noche.

Escribir, por ejemplo: «La noche esta estrellada,

y tiritan, azules, los astros, a lo lejos»”

Mica en mica em vaig anar endinsant en el món que Neruda plasmava a través dels seus versos, després arribaria el torn de llegir Cien Sonetos de Amor així com també no trigaria en descobrir una vessant més política i reivindicativa dels seus poemes. Un goig per a tots aquells que ens apassiona el món de la poesia.

Justament, anit mateix parlava amb un amic que està a Xile, em posava el dia sobre totes les experiències que està vivint en aquest país. En una estoneta conversàvem sobre la realitat sociològica i política que ha percebut de Santiago de Xile i com no podia ser d’una altra manera també parlàvem del gran poeta Neruda. Una sana enveja sentia quan em comentava que ha estat a la casa de Neruda.

La veritat és que Xile és un país que està a la llista de les meves destinacions on espero que algun dia pugui endinsar-me, especial atracció sento pels contrastos que presenta aquest país, des de les glaceres del sud fins a les zones desèrtiques del nord. Sense oblidar un passeig per les nombroses vinyes que alberguen molts racons d’aquest país així com també fer un recorregut pels indrets que es van convertir en testimonis de la vida de Neruda, començar per Parral que és allà on va néixer, continuar per Temuco on va transcorre la seva infància, després Santiago de Xile i finalment Isla Negra.

Avui quan he conegut que fa cent cinc anys que Pablo Neruda obria els ulls per primera vegada, he recorregut al prestatge i novament he repassat alguns poemes que tinc marcats i entre tots ells us deixo amb aquesta bonica composició.

Montse Tura visita el Vendrell

Maria Eugènia Alegret, presidenta del TSJC i Montse Tura, consellera de Justícia

Només fa uns mesos els jutjats del Vendrell van entrar en funcionament en el nou complex judicial de la nostra vila que dóna servei al conjunt del Partit Judicial del Vendrell, un total de 23 municipis, tots els del Baix Penedès i cal sumar-hi Atafulla, Montferri, la Nou de Gaià, Roda de Barà, La Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Salomó, Creixell i Vespella de Gaià.

Avui, dissabte 11 de juliol, tots els ciutadans que encara no havien estat a les dependències judicials han pogut gaudir d’una jornada de portes obertes. A més, aquestes jornades han comptat amb la presència de dues dones a les quals els tinc una admiració especial, d’una banda, la Consellera de Justícia, Montserrat Tura i de l’altra, la Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret.

La Consellera de Justícia i el Secretari General d'Economia es saluden efusivament i en la següent imatge, la consellera Tura conversa amb la Presidenta del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament del Vendrell, Helena Arribas

Els mesos previs a la celebració de les passades eleccions europees vaig tenir l’oportunitat de moure’m pels jutjats, com representant del PSC davant de la Junta Electoral vaig passar moltes estones pel jutjat però avui no m’he volgut perdre el recorregut pel conjunt de les instal·lacions.

En el moment dels parlaments, he seguit amb deteniment les reflexions que els diversos ponents han dut a terme.La consellera Montse Tura ha estat la primera en prendre la paraula i si quelcom podria destacar de la seva intervenció és el realisme. No ha dubtat en reconèixer que l’administració de justícia està en boca de tothom i ha destacat que cal esmerçar molts esforços i des de la Conselleria de Justícia així s’intenta fer. No són vagues paraules sinó que hi ha fets palpables que reconeixen aquesta realitat, els nous jutjats del Vendrell, la remodelació dels jutjats de Valls, l’ampliació dels jutjats de Reus, una sèrie d’inversions mai vistes en el conjunt del Camp de Tarragona.,

Alguns espais interiors dels jutjats

Acte seguit, la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret ha destacat el caràcter feliç de la jornada d’avui, recalcant l’estructura d’un edifici pensat per la ciutadania, amb espais amplis i oberts. Tot per fer la justícia més còmoda als ciutadans i ha insistit que aquest fet no es contrari amb el rigor i la gestió eficaç amb la qual treballen els professionals de la justícia. Així com també ha recordat la necessitat que funcioni la justícia perquè és el manteniment de l’estat de dret.

Alcalde del Vendrell, Benet Jané, Consellera de Justícia, Montse Tura i Presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret

L’alcalde del Vendrell, Benet Jané, ha estat el darrer en intervenir. El primer que ha destacat és la signatura del conveni de mediació familiar. Mentre el sentia parlar, es mostrava orgullós del complex judicial, un fet compartit per tots els vendrellencs i per extensió tots els ciutadans que podem gaudir d’aquestes magnífiques instal·lacions. Tanmateix, en reiterades ocasions ha insistit amb la col·laboració de l’Ajuntament del Vendrell amb altres administracions perquè aquests projectes siguin una realitat. El to de les seves paraules podia donar a pensar que aquesta obra ha estat possible gràcies al treball del seu equip de govern.

No obstant, cal tenir memòria històrica i si avui gaudim d’uns jutjats moderns és gràcies a la previsió i la planificació amb la qual va treballar l’anterior equip de govern municipal socialista, una realitat que la pròpia consellera de justícia no ha oblidat en el seu parlament, així com també destacar el treball del seu predecessor en el càrrec, el conseller Josep Maria Vallès.

Per a molts, aquestes referències són mers apunts però crec que no els podem oblidar perquè són realitats que alguns voldrien fer desaparèixer però quan el present equip de govern va entrar a l’ajuntament del Vendrell el juny del 2007, la cessió dels terrenys per la construcció dels jutjats ja era una realitat.

Voldria acabar aquesta reflexió amb un element que m’ha cridat especialment l’atenció, la consellera Tura ha destacat que mai ha estat partidària de col·locar plaques on consti el seu nom quan té lloc una inauguració o un acte oficial. Durant els setze anys al capdavant de l’alcaldia de Mollet del Vallès no ho va fer mai, tampoc quan va ser consellera d’interior i tampoc ara quan és consellera de justícia. Quan entrem als jutjats del Vendrell ens trobem amb una placa que conté un fragment d’un poema d’en Miquel Martí i Pol, concretament s’hi recullen aquests versos:

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

Panem et circenses

En els darrers dies hem pogut constatar diversos esdeveniments que han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació, portades de diaris, minuts de televisió i comentaris que els ciutadans no es resistien a realitzar davant uns fets que adoptaven una dimensió desproporcionada.

El futbol desperta passions, una realitat que tots hem pogut constatar en els darrers mesos quan l’afició blaugrana es rendia davant un equip que aconseguia guanyar en una temporada tres títols consecutius com són la lliga, la copa del rei i la copa d’Europa, el famós triplet que tots en un moment o altre hem invocat.

La gran quantitat de diners que mouen els clubs de futbol són xifres astronòmiques, especialment equips com el Barça o el Madrid, dia per altre anuncien fitxatges de jugadors per valors esfereïdors. Recentment, la polèmica ha traspassat el món esportiu i ha saltat fins a l’esfera pública davant el fitxatge que el Reial Madrid ha realitzat amb un jugador per valor de 94 milions d’euros.

Davant d’aquest fet sempre hi ha opinions controvertides, partidaris i detractors, però cal ésser realista perquè en una situació complicada com en la que ens trobem en aquests moments, suposa un xoc brutal constatar com un jove de només 24 anys percep 94 milions d’euros per donar tocs a la pilota i marcar gols. De nou, la cultura de l’esforç i la constància que des de ben petits ens intenten inculcar, s’esvaeix i desapareix perquè hi ha molts joves que somien en ésser futbolistes i rebre aquests sous milionaris.

Si aquest fet no fos prou escandalós, la presentació del jugador davant més de 75.000 aficionats no va ésser un exemple d’austeritat. Més de 200 mitjans de comunicació acreditats, 500 periodistes van estar presents aquest acte com si es tractés d’un esdeveniment institucional i entre els convidats, l’ambaixador de Portugal i el Vaticà, simplement sorprenent.

Ara bé, les crítiques no només van dirigides vers el Reial Madrid, potser aquests fets posen de relleu la magnitud i l’escàndol d’aquestes pràctiques però si ens traslladem al Barça constatem que jugadors com Etoo també eren temptats de rebre unes xifres milionàries si abandonaven l’equip blaugrana, concretament 200.000€ a la setmana.

Del futbol podem passar cap un altre registre d’oci com és el camp musical. Aquesta mateixa setmana s’ha efectuat el comiat a un cantant que potser va ser el rei del pop però precisament la seva vida no va ser exemplificant. De sobte, una tarda descobreixo com una bona part dels canals de televisió retransmeten en directe el funeral de Michael Jackson.

No donava crèdit allò que els meus ulls estaven veient. Novament, emergim a l’esfera pública amb un relleu que ratlla un acte d’estat, la mort d’un cantant. Entenc l’emoció dels fans i aficionats a la seva música però considero totalment desproporcionat el tractament mediàtic que es dóna aquest tipus d’informació. Enmig d’aquest context s’escolen informacions tremendament rellevants que passen completament desapercebudes i en els millors dels casos són reduïdes a un mer apunt perquè no sigui dit. En ple segle XXI constatem que la màxima romana “Panem et circenses” és ben vigent en els nostres dies.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 10/07/09
Laia Gomis

Festes del Barri

Falla del Barri de França

Moltes idees al cap, temes interessants per escriure alguna reflexió però a vegades s’ha d’aprendre a desconnectar una mica, aquest és el fet que ha provocat la manca d’escrits en aquest espai. Reconec que sóc incapaç de desconnectar del tot, em resulta impossible perquè el mòbil i el correu electrònic sempre el tinc obert, ara bé, cal reconèixer que el ritme i la intensitat d’aquests dies és molt més tranquil.

No obstant, des del passat dissabte, El Vendrell, viu unes jornades festives especials, amb un encant propi com són les festes del barri. El tret de sortida tenia lloc amb la Font de la Menya i el Serrallo, després vindria el Barri de França, el barri més barri per excel·lència, el meu barri! Dimarts seria el torn de la Carretera i dissortadament la pluja va jugar una mala passada, dimecres Plaça Nova i Barceloneta, avui el protagonisme el té el Barri de la Plaça Vella, esperem que el dia mig ennuvolat s’aguanti i no plogui i dissabte la Muntanyeta posa punt i final aquests dies de gresca.

Hi ha molts elements que podem identificar amb les festes del barri, des del repic de campanes, el pa beneït, el sopar al carrer, els concerts... ara entre totes aquestes activitats hi ha un element que desperta la curiositat de molts vendrellencs, les falles. Cada barri planta la seva falla on es recullen tota una sèrie de crítiques polítiques i socials sobre esdeveniments que han tingut lloc a la nostra vila en els darrers mesos.

Les falles es converteixen en un punt de trobada, moment de compartir opinions i parers amb diverses persones sobre el disseny i el contingut de la falla, així com també les odioses comparacions entre barris sempre hi són presents. Entre totes les falles que he vist, enguany he de felicitar per l’originalitat i el nivell, la falla del Barri de França, sincerament és la que més m’ha agradat. Dues piràmides ens transportaven del Vendrell fins a Egipte un fet que es produïa gràcies a la conversió del nom dels nostres polítics en antics faraons egipcis.

Quan cau la nit, totes les crítiques, els acudits i les reflexions que contenen les falles es converteixen en cendres quan té lloc l’encesa de la falla. Un moment especial on s’hi barreja emoció i nostàlgia, el foc acaba amb hores i hores de reflexions, treball i dedicació perquè tots puguem gaudir de les falles. Ara bé, estic segura que molts membres de l’organització dels diferents barris en aquests moments ja rumien el caràcter i l’estil de la falla del proper any.

Quan posem punt i final a les festes del barri, la Festa Major comença a treure el nas, així que el primer tasteig l’hem tingut amb les festes del barri i ara ja ens podem anar preparant per viure uns dies de festa grossa, que la Festa Major en menys de quinze dies la tenim entre nosaltres!

Confusió terminològica

El mes de juliol comença a circular, tot just fa tres dies que el tenim entre nosaltres però l’onada de calor deixa l’empremta estiuenca. Els indrets clarament turístics es comencen a omplir de ciutadans que gaudeixen de les seves vacances i han decidit escollir entre el gran ventall de destinacions les nostres contrades.

En aquest context, no fa massa dies que intentava programar alguna escapadeta i mentre cercava informació sobre diversos vols em vaig topar amb un fet que em va cridar l’atenció. En diverses ocasions he estat usuària de l’aeroport de Reus, unes bones instal·lacions que tenim a tocar de casa i que mica en mica van acollint un major nombre de destinacions. No obstant, el fet que desitjaria ressaltar no té res a veure amb la infraestructura de l’aeroport sinó més aviat en una qüestió estrictament terminològica.

L’aeroport de Reus en nombrosos buscadors de viatges, companyies aèries apareix citat i referenciat al costat de la paraula Barcelona, arribant en determinades ocasions a aparèixer com una unitat conjunta apareixent d’aquesta manera: aeroport Reus-Barcelona.

Molts ciutadans quan programen les seves vacances poden pensar que la ciutat de Reus es troba ben a prop de Barcelona, tots tendiríem a pensar aquest fet si desconeixem totalment l’indret escollit per les nostres vacances i a més confiem en el fet que ambdues poblacions apareixen esmentades conjuntament.

Ara bé, la realitat poc té a veure amb l’agregat que empreses i agències de viatges realitzen quan volen donar a conèixer l’aeroport de Reus. Tots nosaltres som coneixedors de la distància geogràfica existent entre la capital del Baix Camp i Barcelona, més de cent quilòmetres salvables gràcies a les bones comunicacions existents entre ambdues ciutats.

No obstant, penso que aquest fet no és justificable perquè si bé és cert que diverses veus clamarien en defensa de l’actitud adoptada per les empreses recorrent a la llibertat que aquestes tenen a l’hora d’organitzar els seus paquets turístics. Automàticament, podríem adoptar un posicionament situat a les antípodes d’aquesta realitat perquè les pràctiques que es fonamenten en la confusió no beneficien als ciutadans sinó que més aviat provoquen una reacció d’impotència i ràbia quan realment descobreixen que han estat enganyats.

Si bé és cert, que sempre cau sobre els ciutadans el fet d’ésser responsables i de contrastar la informació, en honor a la veritat, en nombroses ocasions, tots nosaltres adoptem l’actitud còmoda i oblidem aquestes nobles consideracions. Personalment, si alguna ciutat hauria d’acompanyar el terme aeroport de Reus per motius de proximitat i sentit comú hauria de ser Tarragona.

Ara bé, reconec que aquest fet provocaria el disgust de molts tarragonins i reusencs perquè si bé és cert que les pugnes i les rivalitats entre poblacions veïnes tots volem pensar que són coses del passat però quan sorgeixen aquestes qüestions sembla que reneixin les mateixes. Potser en el fons, aquesta rivalitat provoca que la denominació de l’aeroport Reus-Barcelona no sigui qüestionada.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/07/09
Laia Gomis

Punt i a part

La saviesa tradicional sempre acostuma a dir que no hi ha cap mal que duri cent anys, així que després d’un llarg període d’exàmens acompanyat per unes eleccions europees que tothom ha oblidat, finalment divendres a quarts de vuit del vespre arribava la fi dels exàmens.

Han estat molts dies sense vida social, allunyada d’amics i companys, la meva resposta davant qualsevol proposta era la mateixa, negació total acompanyada d’una frase monotemàtica que en plena recta final em cansava fins i tot a mi, la maleïda frase, encara no he acabat els exàmens!

Totes les hores del dia es concentraven vers la preparació dels exàmens, estudi de manuals, apunts, repàs de pràctiques i resolució de problemes. Normalment acostumo a dormir poc, molt menys del que és aconsellable i en període d’exàmens aquesta realitat s’intensifica fins arribar a passar dies dormint simplement tres hores. Tothom ho desaconsella però hi ha prioritats, els exàmens ho són tot i els nervis i la tensió estan a flor de pell.

Aquestes alçades encara em falten la meitat de notes per saber, tot i que estic neguitosa fins que no conec el resultat final. Ara bé, ben mirat, una vegada fet l’examen no hi ha res a fer. Així que tan bon punt vam acabar els exàmens ens vam comprometre a passar pàgina i no invocar cap element relacionat amb el món acadèmic. El primer exemple del nostre compromís estava clar, no deixar escapar una gran oportunitat, quina millor manera de celebrar el final d’exàmens passant un cap de setmana en un indret de Catalunya que sempre que tinc l’oportunitat m’hi deixo escapar, les Terres de l’Ebre.

Un parell d’horetes de camí ens van saber a poc quan vam arribar al nostre destí, per fi no havíem de tenir en ment la preparació d’un examen i ens disposàvem a gaudir amb intensitat del cap de setmana que es presentava. Turisme, disbauxa, bon menjar, passejadeta amb vaixell, moments per refrescar-nos amb la lluna de testimoni amb un bon bany a la piscina, només són algunes de les moltes activitats que han donat de si durant les primeres hores del període postexamens.

Tanmateix, dissabte a la nit, un compromís polític, em portava a deixar els meus companys i desplaçar-me d’Amposta fins a l’Arboç, concretament es tractava d’un sopar, concretament la III Trobada d’Agrupacions del PSC del Baix Penedès, un esdeveniment que va reunir a més de cent persones en el pavelló poliesportiu del municipi arbocenc.

Oficialment, els exàmens han quedat endarrere però fins que no finalitzi el mes de juny encara hauré de desplaçar-me fins a la universitat. Durant el segon semestre, els alumnes que hem cursat una assignatura optativa hem hagut de realitzar un treball en grup i avui diumenge toca acabar d’enllestir la presentació del nostre treball que porta per títol “La força de les variables qualitatives en la configuració del pressupost municipal”.

De totes maneres, aquest cap de setmana ha estat un moment ideal per fer un punt i seguit després de molt de temps sense moure’m de davant dels llibres, el 30 de juny podré posar punt i final al penúltim curs d’ADE+DRET i podré començar a satisfer els meus compromisos i complir amb la meva paraula perquè durant el mes de juny he deixat moltes activitats per fer després dels exàmens, així que tinc pendent molt cafès, escapadetes a la platja, dinars i sopars. A partir de l’1 de juliol amb l’agenda pràcticament buida us asseguro que la començo a omplir amb tots aquests compromisos pendents!

La solució de la crisi passa pels iots

El termòmetre fa dies que ens mostra una temperatura estiuenca i podem pensar que fa temps que ens trobem immersos en aquesta estació però oficialment l’estiu tot just fa una setmaneta que està entre nosaltres. Aquesta època de l’any té un encant especial, temps de vacances, platja, terrassetes estiuenques, piscina...un sense fi de potencialitats per aprofitar amb gran intensitat tots els moments dels dies estiuencs.

En el rere fons d’aquest estiu trobem projectada la imatge d’una realitat que fa força mesos que ens acompanya, la crisi econòmica. Moltes són les incerteses sobre la incidència i el grau d’afectació que provocarà la crisi vers un sector econòmic molt important a les nostres contrades com és el turisme.

Aquesta mateixa setmana hem conegut les dades en relació al comportament turístic dels darrers cinc mesos i la veritat és que no són massa positives ni tampoc esperançadores. Concretament, el turisme estranger ha caigut prop de dotze punts a Catalunya. Un fet que esperem que s’aturi amb l’arribada de l’estiu i apreciem un canvi de tendència d’aquesta realitat.

Tanmateix, enmig d’aquesta complexa situació, els ciutadans som plenament conscients que les solucions miraculoses no existeixen, que aquest és un problema que té un marc geogràfic molt extens ja que va més enllà de les nostres fronteres. Els diversos governs intenten dur a terme tota una sèrie de mesures per amortitzar els efectes de la crisi, algunes són més palpables perquè la projecció que els mitjans de comunicació fan de les mateixes comporten que els ciutadans en parlin, en canvi, hi ha tot un bloc de mesures que passen completament desapercebudes. Entenc que la complexitat tècnica de moltes d’elles i l’àmbit sectorial les converteixin en poc atractives però no les hauríem d’obviar donat la gran importància i transcendència de les mateixes.

En relació aquesta qüestió, fa uns dies, em quedava perplexa quan analitzava una ocurrència del Partit Popular que més enllà d’ésser una mera idea, es convertia en una moció presentada a la cambra alta. Ens trobem en una complexa situació econòmica, i el Partit Popular, presenta la solució a la crisi. Concretament, es tracta d’una moció per eliminar l’impost de matriculació de les embarcacions d’esbarjo, és a dir, allò que col·loquialment i a efectes de simplificació anomenem com iots.

Una moció que ha passat força desapercebuda però que convé donar-li ressò perquè el principal partit de l’oposició presenta com a solució a la crisi eliminar l’impost de matriculació dels iots. A més, l’argumentació de pes que empren per defensar aquesta proposta és protegir els 115.000 llocs de treball que proporciona el sector nàutic i si no es venen aquestes embarcacions molts d’aquests llocs de treball podrien desaparèixer.

Personalment, considero que la presentació d’aquesta moció és insultant pels milers de treballadors que es troben a l’atur i aquelles famílies que tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Enmig d’esforços i treballs per seguir endavant, el principal partit de l’oposició es preocupa de protegir a un petit però selecte grup de ciutadans amb un elevat poder adquisitiu perquè no ens enganyem que l’adquisició i el posterior manteniment d’un iot genera importants despeses que la majoria de ciutadans no ens podem permetre. Una vegada més, a través d’una moció amb poc impacte mediàtic, descobrim el veritable rostre del Partit Popular i constatem que la moderació i el gir al centre és pur teatre.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 26/06/09
Laia Gomis

Agur Ramón Jáuregui

No tinc massa temps lliure però enmig d’un descanset de l’estudi, aprofito per posar-me davant de l’ordinador per dedicar-li unes breus paraules a una persona discreta que acostuma a passar molt desapercebuda però que és un treballador infatigable i un gran professional com és el Ramón Jáuregui.

No tinc l’honor de conèixer personalment aquest veterà polític basc però he procurat seguir de prop la seva activitat parlamentària. Sempre que tinc l’oportunitat llegeixo les seves interessants i profundes reflexions carregades de fermes conviccions polítiques. Cal reconèixer que les noves tecnologies faciliten molt aquesta tasca i a través del bloc del Ramón Jáuregui conec de prop les seves percepcions i opinions sobre diverses qüestions.

Ahir, Ramón Jáuregui va intervenir al Congrés dels Diputats defensant una proposta que versava sobre les responsabilitats socials de les empreses. Aquest fet no seria noticiable ni destacable, ara bé, la d’ahir va ser la seva darrera intervenció. Abans d’acabar es va acomiadar de tots els diputats així com també de tot el personal de la cambra baixa afirmant el següent: “Ha estat un plaer treballar amb tots vostès”.

Un llarg i continuat aplaudiment va ser la resposta a una frase senzilla però pronunciada amb emoció, tots els diputats dempeus ovacionaven amb un sonor aplaudiments al Ramon Jáuregui. Nous reptes i noves il·lusions acompanyen al Ramón Jauregui en la nova tasca que ben aviat emprendrà al Parlament Europeu, tots aquells que coneixem la gran vàlua d’aquest polític seguirem de prop el seu treball, ara dirigint les nostres mirades vers l’esfera europea.

Un èxit comunicatiu.

Les noves tecnologies s’han incorporat a les nostres vides, el llenguatge és el primer testimoni d’aquesta realitat perquè si analitzem el nostre vocabulari constatem que hem incorporat tota una sèrie de termes que unes dècades endarrere no existien. No podem oblidar l’exercici còmode que consisteix en el fet de manllevar mots d’altres llengües perquè nosaltres no disposàvem de la paraula escaient per definir i expressar la realitat en qüestió. Tanmateix, una situació curiosa enmig d’aquest entramat lingüístic consisteix en la mutació de les interpretacions gramaticals de diverses expressions.

L’exemple que millor s’ajusta a la realitat descrita a les línies precedents és l’expressió “enviar un correu”. Aquesta frase pronunciada trenta anys endarrere, hagués tingut un significat clar, concret i específic, concretament fent referència a l’acció de fer arribar una carta o un comunicat a través del servei postal de correus.

Ara bé, avui en dia, quan algú pronuncia aquesta expressió, automàticament tots pensem en el món virtual, donem per fet que es tracta d’enviar un correu electrònic ja que l’ús del correu tradicional va perdent pes i força. Un exercici senzill però revelador d’aquesta realitat consisteix en fer una activitat per fer exercitar la memòria, recordeu quina va ser la darrera carta que vau enviar per correu postal? És probable que faci força temps mentre que amb total seguretat en la darrera setmana segur que heu enviat algun que altre correu electrònic.

Aquest canvi de tendència no té marxa endarrere, la immediatesa i la instantaneïtat de les noves tecnologies impulsen a milions de ciutadans d’aquest planeta a esdevenir consumidors d’aquests productes. Els temps d’espera desapareixen, en qüestió de segons pots rebre informacions sobre fets que estan succeint a l’altre banda del món i esdevenir un coneixedor dels mateixos abans que els mitjans de comunicació se’n facin ressò.

Precisament, en aquests moments a l’Iran s’ha posat de manifest el pes i la influència que tenen les noves tecnologies, especialment internet ja que el govern sense pensar-s’ho dues vegades ha procedit a així evita la difusió d’informació que contradigui la versió oficial que manté el govern iranià. Els curiosos hem cercat espais de referència per conèixer de més a prop les opinions i les constatacions d’aquelles persones i internet ens ho ha permès.

Un element estretament lligat i vinculat amb les noves tecnologies és el correu electrònic. Un instrument pràctic, senzill, còmode i ràpid, atributs que els converteixen en un gran reclam tant per un ús personal com professional. Som molts els que amb una major o menor freqüència l’emprem en el nostre dia a dia, supòsits, exemples i usos ben diversos però el fet més proper és l’article que en aquests moments esteu llegint, aquest arriba a la redacció del diari a través d’un correu electrònic.

Ara bé, estic convençuda que molts dels que emprem aquest virtuosíssim instrument no haguéssim estat capaços d’identificar l’artífex d’aquesta gran idea, Ray Tomlinson, Premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica. Sense el seu invent les pràctiques i els costums inherents que de manera lenta però progressiva s’han anat incorporant a la nostra societat de la mà del correu electrònic amb tota seguretat haguessin adoptat un caire molt diferent. Tanmateix, estic convençuda que mentre escric aquestes paraules, en algun racó del nostre planeta, hi ha una ment il·lustre que està dissenyant un projecte que potser d’aquí alguns anys serà el punt de partida d’una nova revolució tecnològica.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 19/06/09
Laia Gomis

El perquè del meu silenci

Els comentaris s’acumulen en diverses entrades d’aquest espai, llegeixo totes i cadascunes de les opinions que a través dels comentaris realitzen tots els lectors que desitgen que la seva opinió consti en aquest espai. El meu compromís és donar resposta a totes opinions i si feu un cop d’ull podeu constatar com sempre he intentat exposar el meu parer sobre les reflexions que molts lectors realitzen sobre els articles que publico.

No obstant, en els darrers dies, l’activitat en aquest espai és pràcticament nul·la, un fet que desitjo explicar perquè tinc moltes ganes d’escriure però el temps és escàs i en plena època d’exàmens centro tota la meva atenció en l’estudi de manuals, llibres, apunts, codis...Aquests són instruments que acaparen tot el meu temps i els moments lliures són pràcticament inexistents en la recta final dels exàmens.

Aquest és el fet que provoca que no doni resposta a totes les qüestions que em plantegeu, tan aviat com acabi els meus exàmens, em comprometo a contestar els comentaris. De totes maneres, volia fer saber quin era el fet que motivava el meu silenci vers els nombrosos comentaris que vaig rebent, crec que és la millor manera d’acabar amb les especulacions infundades, les confusions i les males interpretacions.

Després d’aquest petit parèntesis, retorno a l’estudi, un fet que comença a ésser feixuc perquè el cansament està present, el nivell de concentració amb el pas dels dies es va reduint i no ens enganyem perquè la intensa calor no és el millor alicient per emprendre l’estudi. Tanmateix, els dies passen molt ràpid, massa i tot, ben mirat, el 30 de juny tampoc està tant lluny!

La Penedesfera arriba al Vendrell

Aquesta tarda es dóna el tret de sortida a la segona edició de les Jornades de la Penedesfera. Aquesta paraula s’ha introduït en el nostre llenguatge i tots aquells que l’emprem amb una certa freqüència ens hem adonat que si bé fa un any havíem de concretar i especificar la realitat que s’amagava darrera d’aquest terme, avui en dia, tothom relaciona amb certa facilitat Penedesfera amb l’espai que aglutina tots aquells blocaires que tenen un vincle amb les comarques de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf.

L’any passat va tenir lloc la celebració de les primeres jornades, Gelida va acollir aquest esdeveniment i enguany tots els blocaires penedesencs es traslladaran fins al Vendrell. Concretament, les jornades es desenvoluparan en un indret amb un encant molt especial del nostre municipi com és Vil.·la Casals.

Hi ha qui tendeix a pensar que aquestes jornades són un cercle concèntric i tancat on només tenen cabuda aquelles persones que disposen d’un bloc a la xarxa o bé tenen un mínim contacte amb el món de les noves tecnologies. Ara bé, el títol de les jornades: Presència a la xarxa, evidencia que la percepció anterior és senzillament un mite perquè un dels objectius de les jornades consisteix en fer extensiu al conjunt de la ciutadania el món de les noves tecnologies, a través dels blocs, videoblocs, el món 2.0 sense oblidar les xarxes socials com twitter o facebook.

El programa d’aquestes jornades es troba replet d’interessants propostes, la política, la comunicació, la música, el món vitivinícola són només algunes de les propostes que els organitzadors de les segones jornades de la Penedesfera ens presenten en aquesta ocasió. Concretament, tindran lloc quatre taules rodones, un taller de videoblogs i l’acte de cloenda anirà a càrrec d’un petit concert musical.

He tingut l’oportunitat de conèixer el projecte embrionari de les segones jornades de la Penedesfera i seguir l’evolució de l’organització fins arribar a la cloenda d’un programa molt interessant i atractiu. M’hagués agradat participar activament en l’organització però m’ha resultat materialment impossible arrel de nombrosos compromisos i responsabilitats que em coincidien plenament en els moments i les trobades que els membres de l’organització realitzaven per tirar endavant aquest ambiciós projecte.

Ara bé, us puc assegurar que tots els membres de l’organització han posat moltes ganes, empemta i energia per tirar endavant aquestes segones jornades de la Penedesfera, sense el seu treball i dedicació aquestes jornades no serien una realitat.

Des d’aquest espai voldria animar a participar activament aquestes jornades, estic convençuda que totes les taules rodones ens ajudaran a endinsar-nos en matèries que potser només coneixem de passada i segur que podrem adquirir nous coneixements. A més, tindrem l’oportunitat i el luxe d’escoltar en viu i en directe experts i grans coneixedors de la realitat que s’abordarà en les successives taules rodones. I tot això, sense haver-nos de desplaçar centenars de quilòmetres sinó a casa nostra, a l’emblemàtic espai de Vil·la Casals, divendres a la tarda i dissabte teniu una cita, no us perdeu les segones jornades de la Penedesfera!

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 12/06/09

Laia Gomis

Triomf socialista al Vendrell i al Baix Penedès!

Una jornada que ha començat a les set del matí i a quarts de dues de la nit encara no ha acabat. Aquestes hores el cansament comença a passar factura però encara conservo un xic d’energia per plasmar les meves impressions i valoracions abans d’anar a dormir. L’abstenció, em preocupa molt seriosament, el passat divendres en el meu article setmanal al Diari del Baix Penedès, ho escrivia i no em tremolava el pols, quan afirmava el següent: tots els partits polítics en són responsables directes que la desafecció i la indiferència regni quan arriba el moment d’escollir els nostres diputats al Parlament Europeu. Avui, hi insisteixo de nou, tots plegats hi hem de reflexionar, no n’hi ha prou amb destacar-ho avui en totes les valoracions polítiques sinó treballar decididament i a fons vers aquesta qüestió.

En un principi, l’escrutini l’havia de viure al local del PSC del Vendrell, recollint les xifres que els nostres interventors i apoderats desplegats per les 37 meses electorals del nostre municipi ens feien arribar. No obstant, en el darrer moment arrel d’uns problemes sobrevinguts m’he desplaçat fins a un col·legi electoral per desenvolupar les funcions pròpies d’apoderada i seguir l’escrutini. Aquest ha estat ràpid i senzill, poc abans de les nou ja sabíem que a les tres taules del col·legi electoral havíem guanyat. Una bona sensació, normalment no acostumem a guanyar en aquest col·legi, tot i així, aquesta victòria inicial la mesuro amb prudència i moderació perquè desconec com van les coses a la resta de col·legis del Vendrell.

Quan arribo al partit constato que la victòria al meu col·legi electoral no és un fet aïllat ni puntual sinó més aviat la tònica que es repeteix en 36 meses electorals sobre un total de 37. Els socialistes som la primera força política al Vendrell amb 3.277 vots seguits de lluny del Partit Popular que compta amb 1769 vots mentre que CiU s’ha de conformar en ésser la tercera força política amb 1636 vots, després trobem a ERC, 642 vost i ICV-EUiA 240.

El triomf socialista al Vendrell és una realitat, un motiu de felicitat i alegria, els socialistes vendrellencs hem treballat aquests dies explicant el projecte europeu, vam realitzar un butlletí monotemàtic explicant i fent pedagogia en clau europea i els electors del Vendrell no s’ho han pensat dues vegades i han apostat clarament pel projecte europeista i progressista que presentem els socialistes.

Imagino que aquest resultat incomodarà a CiU i ràpidament cercarà rocambolesques explicacions per treure importància a una victòria aclaparadora. Els números parlen 3.277 vots pel PSC mentre que CiU 1636, a més CiU es col·loca en tercera força política, un fet que convé no oblidar.

En clau comarcal, els resultats que els socialistes hem obtingut el Baix Penedès també han estat molt positius, hem guanyat a 11 dels 14 municipis, especialment significatiu ha estat el triomf a Albinyana, L’Arboç, La Bisbal del Penedès, el Montmell i Santa Oliva. En el sentit contrari, Masllorenç, Llorenç i Bonastre són els tres únics municipis del Baix Penedès en els quals ha guanyat CiU les eleccions. La victòria socialista al Baix Penedès s¡ha traduït en 9397 vots mentre que CiU n’ha obtingut 4.912, PP 4.884, ERC 1802 i ICV 855.

Aquesta és una mirada en clau local i comarcal, xifres que he tingut oportunitat d’analitzar durant bona part de la nit i ràpidament apunto el triomf que el PSC ha obtingut en el conjunt de Catalunya, superant en més de tretze punts a CiU. Ara bé, la felicitat no és completa perquè quan realitzem l’agregat i mirem els resultats del conjunt de l’estat, els socialistes hem perdut les eleccions. Sense pudor i sense contemplacions cal reconèixer la victòria del PP, ara aquest és un triomf tímid, només d’un 2.4%. Ara bé, el triomf de la dreta no és una exclusiva d’Espanya sinó que es reprodueix a Alemanya, França i Itàlia.

Aquestes són ràpides pinzellades sobre el que ha donat de si el dia d’avui amb els resultats que ens proporciona una jornada electoral. En aquests dies tindrem l’oportunitat d’analitzar més a fons aquests resultats, demà llegiré detingudament la premsa, columnistes i analistes, ara bé sense cap pretensió i essent conscient de l’absència del rigor científic, aquestes són les meves valoracions.

Primeres reflexions electorals

Totes les mirades es trobaven concentrades vers el diumenge, 7 de juny, finalment avui ha arribat el dia. A les set del matí, sona el despertador, un fet que no és propi dels diumenges però no hi ha excuses que valguin, està a punt de començar una jornada electoral i cal ésser a primera hora al local del partit. El primer repte, atendre qualsevol incidència vers el nomenament d’interventors i interventores d’arreu de la nostra comarca.

Durant les darreres setmanes la Junta Electoral de Zona del Vendrell s’ha convertit en un indret de parada obligatòria, dia per altre acudia a deixar documentació, a recollir credencials. Avui tot el treball previ es materialitza, el desig inicial és que el telèfon no soni, una senyal inequívoca que tot es desenvolupa amb tranquil·litat. Quan passen uns minuts de les vuit, el telèfon comença a sonar. Res greu ni transcendental, algunes incidències menors com algun interventor que s’equivoca de col·legi electoral, algun error que no dubto en reconèixer com a propi en el moment de designar taula algun interventor així com també alguna consulta que LOREG en mà és soluciona amb certa facilitat.

Després d’aqueta embranzida, el matí es desenvolupa amb total tranquil·litat, massa tranquil·litat. Com apoderada, em desplaço per diversos col·legis electorals a recollir les actes de constitució. Oportunitat per intercanviar parers i impressions amb apoderats i/o interventors d’altres formacions polítiques. Tots coincidim amb el mateix, de bon matí hi ha poc moviment ara tenim l’esperança que s’animi una mica a mesura que avanci el dia.

Entre l’anar i venir, aprofito i m’acosto fins el meu col·legi electoral, allà exerceixo el dret a vot, les eleccions europees són les que em quedaven pendents, aquesta és la primera vegada que voto els diputats al parlament europeu i aposto per la candidatura de progrés encapçalada per Juan Fernando López Aguilar.

Després d’haver votat, de nou cap al partit, moment per fer un repàs a la premsa i començar a preparar graelles i taules per tenir-ho tot a punt quan comencin arribar les primeres dades de participació entorn a la una del migdia. Moment en el qual el telèfon es col·lapsa, entre el fix i el mòbil, falten mans per atendre les trucades però ràpidament controlem la situació.

La participació del Vendrell és del 18.60%, es troba per sota de la mitja de Catalunya situada en 19,34% i més allunyada del conjunt de l’estat 24,11%. A més, aquestes eleccions presenten una participació menor si la comparem amb els comicis europeus del 2004 on el primer avanç de participació al Vendrell es trobava en el 19,92%.

Tot just comença la tarda, hem de confiar que la participació remuntarà, a més cal tenir en compte una qüestió meteorològica que no es menor. Al Vendrell, aquest matí feia un dia ideal de platja, un sol ben lluent ha estat present des de primera hora del matí però a primera hora de la tarda s’ha començat a ennuvolar. Veurem si això té incidència a les urnes, de totes maneres esperem que aquells que a hores d’ara encara no han acudit al col·legi electoral, durant la tarda no s’ho pensin i ho facin, tot plegat són un minuts.