Ínfim oasis

L’administració més propera al ciutadà és sense cap mena de dubtes l’ajuntament. Un total de nou cents quaranta-sis municipis s’expandeixen arreu de Catalunya. Poblacions d’interior, de la plana i costaneres sumant variabilitats demogràfiques dibuixen un escenari molt heterogeni. Nogensmenys, en el substrat existeix un nexe d’unió, un denominador comú que s’estén en tots els municipis: dur a terme polítiques des de la proximitat pensant en l’interès general per tal que tots els veïns i les veïnes dels municipis es sentin a gust a les seves respectives poblacions.

Durant la bonança econòmica, els recursos econòmics fluïen amb gran naturalitat i es disposava de finançament per impulsar ambiciosos projectes, programes així com també tirar endavant obres i nous equipaments. Tanmateix, l’escenari descrit a les línies precedents no es correspon a la realitat que de la mà del 2012 s’ha començat a traçar en aquest primer mes de l’any. El passat 31 de desembre vam tancar un any digne d’oblidar des d’un punt de vista estrictament econòmico-financer. Els experts no auguren bones perspectives de cara a l’any que tot just hem encetat. A més, dissortadament aquests pronòstics s’han començat a fer realitat.

La Generalitat de Catalunya, de la mà del conseller d’economia, Andreu Mas Colell, anunciava l’ajornament sine die del pagament de la subvenció que la Generalitat destina a les escoles de música i a les escoles bressol. Un total de 112 milions d’euros que els ajuntament deixaran d’ingressar i que col·loquen als consistoris en una situació de desconcert. L’escolarització dels 0 a 3 anys no és obligatòria, tots ho sabem, però les escoles bressol duen a terme un paper cabdal en la nostra societat. D’entrada, els experts reivindiquen que lluny de la funció assistencial que sempre se’ls ha atribuït realment duen a terme una etapa educativa més en la formació del infant. A més d’ésser un element fonamental en relació a la conciliació de la vida laboral i familiar.

Dissortadament, els anuncis descrits anteriorment no són els únics sinó que recentment des de la Secretaria de Millora Urbana i Habitatge van informar que els 117 municipis que tenen concedida la Llei de Barris no rebran el 50% del cost de les actuacions que la Generalitat se’n fa càrrec durant el 2012.

Un panorama decebedor i preocupant ja que tots els municipis tenien establerta una planificació que en aquests moments es veuen obligats a reconsiderar-la atenent a l’anunci realitzat.

Sóc perfectament coneixedora de les greus dificultats econòmiques en les quals particulars, empreses i administracions ens trobem dia a dia. No obstant, considero que la solució més encertada no consisteix en col·locar entre l’espasa i la paret a l’administració local. La proximitat, la immediatesa i l’assumpció de competències que no els corresponen als ajuntaments és una realitat ràpidament constatable. Així doncs, en moments difícils totes les administracions han d’estrènyer els llaços per tirar endavant. L’administració local sense el recolzament i el suport que les altres administracions efectuen es converteix en un ínfim oasi enmig d’un immens desert.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 27/01/12

Laia Gomis

Festivitats nadalenques

Durant tot el mes de desembre hem rebut nombrosos inputs que constantment ens recorden que les festivitats nadalenques es troben entre nosaltres. Només observant el nostre podem copsar aquesta realitat ja que la il·luminació nadalenca, els aparadors decorats amb motius festius ens envolta. Precisament, en aquest context no podem obviar la intensitat publicitària a través dels anuncis televisius que farceixen la programació diària així com també els catàlegs monotemàtics que tots tenim a les nostres cases.

L’organització del tres dies que s’apropen no segueix una pauta estàndard sinó que cada família opta per una redistribució diferent. Hi ha qui aprofita aquests dies per viatjar i passar les festivitats lluny de casa, altres aposten per no encendre els fogons i acudir als restaurants i als serveis de càtering per proveir-se dels àpats. I en última instància trobem aquells que segueixen amb les pautes heretades de les tradicions que caracteritzen i aposten per celebrar-ho a casa.

Entrar en el fons de l’assumpte sobre la pluralitat d’àpats que durant els propers dies s’elaboraran suposaria omplir diverses pàgines del present rotatiu. Nogensmenys, després d’analitzar el comportament que determinats estudis ens desvetllen podem exposar la perfecta convivència entre els plats pròpiament nadalencs amb la incorporació més innovadores que van arribant progressivament a les nostres taules. Una combinació que acaba revertint positivament sobre les nostres costums i tradicions.

Les festivitats nadalenques sempre han estat sinònim de gran despeses entorn el món de l’alimentació i els obsequis que a familiars i amics lliurem. Un fet que donada la conjuntura econòmica patirà una notable reducció. Tanmateix, des del realisme hem de posar de relleu que el més important d’aquestes dates és gaudir de les mateixes amb aquelles persones que més estimem. Així doncs, si partim d’aquesta màxima, la necessitat d’efectuar grans despeses econòmiques per poder celebrar unes bones festes no esdevé una condició sine quan non per assegurar l’èxit de les festivitats,

En aquests dies, no ens podem oblidar del paper cabdal i central que desenvolupen els més petits de casa. El dia 22 de desembre suposa la finalització de l’escola i d’aquesta manera s’inicia un període de vacances que s’allargarà fins passada la festivitat de reis. La quitxalla de casa dóna un tarannà diferent aquestes festes i precisament l’espurna d’innocència i alegria contagia a tot el seu entorn. A més, per tal d’evitar caure en l’avorriment i l’ensopiment els pares que ho desitgin poden portar als infants al Jokirama per tal que els infants puguin participar en els nombrosos tallers que durant els dies 27, 28, 29 i 30 de desembre de 2011 i 2, 3 i 4 de gener s’organitzaran al Pavelló Àngel Guimerà.

Des d’aquest espai, us vull fer arribar els meus millors desitjos perquè gaudiu dels dies que s’apropen amb gran intensitat. Intentant, en la mesura de possible obrir un petit parèntesis en el qual dipositar totes les preocupacions, incerteses i connotacions negatives. Així doncs, contagiar-nos d’alegria i felicitat perquè si mirem retrospectivament a l’interior de les nostres vides constatarem que hi ha petits motius que ens obliguen a dibuixar un somriure als nostres rostres.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/04/2011
Laia Gomis

La veritable enquesta

Els dies de campanya electoral arriben al seu fi. Després de 15 dies intensos en els quals hem tingut l’oportunitat d’escoltar infinitats de propostes, idees suggerents i algun que altre estirabot. Així doncs, avui posem un signe de puntuació de poca intensitat per acabar tancant tot el procediment amb un rodó punt i final qual coneguem els resultats.

Les enquestes i els debats han centrat bona part de l’atenció mediàtica dels últims dies, sense oblidar-me del format tradicional que tots els partits duen a terme com són els clàssics mítings. Una realitat que conviu perfectament inclòs arribant a formar sinèrgies amb el boom del món 2.0.

Tanmateix, recuperant la idea inicial, les enquestes fa mesos que intenten captar la sensació que es respira en el nostre país. Amb una gran intensitat flueixen en el moment que es té coneixement de la data exacta en la qual tindran lloc les eleccions generals. Tots els candidats han conviscut amb les enquestes però hem de ser realistes i no ens podem deixar endur pels maximalismes ja que les veritables enquestes radiquen a l’interior de les urnes.

Els partits polítics han exposat els seus programes electorals, uns amb major claredat que els altres ja que hem pogut copsar com l’ambigüitat i les mitges paraules es troben presents fonamentalment en els posicionaments que el partit popular expressa. Nogensmenys, disposem d’exemples pràctics que ens il·lustren que s’amaga darrera la incertesa plasmada al programa del PP ja que en totes les comunitats autònomes en les quals governa ha aplicat una política de retallades en sentit estricte en els eixos vertebradors de l’estat de benestar.

Davant aquesta situació, aposto clarament perquè el futur president d’Espanya sigui una persona que té l’estat del benestar interioritzat que sempre l’ha defensat a ultrança. En definitiva, estic parlant d’una persona senzilla i honesta, un home que s’ha lliurat en cos i ànima en totes les seves responsabilitats com és l’Alfredo Pérez Rubalcaba. En el seu programa no hi ha ni mitges paraules ni tampoc cal llegir entre línies perquè tots els projectes es troben àmpliament expressats i redactats.

No obstant, hi ha una gran pluralitat d’opcions alhora de votar però si som realistes està clar que el futur president d’Espanya serà Mariano Rajoy o Alfredo Pérez Rubalcaba. Tanmateix, des d’aquest espai, animo i encoratjo a tots els ciutadans acudir el diumenge als seus col·legis electorals i exercir un dret democràtic cabdal com és el fet de votar. En els moments actuals és una veritable responsabilitat acudir a les urnes perquè tenim l’oportunitat de dir la nostra i a més, no hem de deixar que els altres decideixin per nosaltres.

Si no és així, acte seguit arribaran els laments però serà massa tard ja que les grans invocacions sobre hipòtesis fonamentades amb voluntats futuristes no consolidades s’esvairan amb una gran rapidesa.

No hi ha misteris ni tampoc secrets, la clau consisteix en participar de la nostra democràcia i pensar en la construcció del nostre futur invertint cinc minuts de les nostres vides per tal de traçar un segment del camí que emprendrem tots plegats com a societat.

Article publicat al iari del Baix Penedès, 18/11/2011

Laia Gomis

Un gran tresor

Una mirada reflexiva que acumula un gran bagatge penetra amb tendresa fins el fons del nostre cor. Milers d’experiències brollen de totes i cadascunes de les arrugues que esdevenen el veritable testimoni del pas del temps.

El transcurs de l’edat es deixa de comptar amb dies i mesos com realitzem amb els més menuts de la casa i emprem les dècades que regnen en un entorn en el qual la proximitat d’acaronar el centenari esdevé una fita per assolir.

Aquest és el retrat que projecto sobre aquelles persones que ja han superat diversos estadis de la vida i en el vocabulari quotidià anomenem persones grans. Sense cap mena de dubtes, jo aposto per realitzar una inversió de termes ja que considero que tots a més de ser persones grans són grans persones. Més enllà dels trets puntuals i característics que defineixen a cada persona, la singularitat que comparteixen tots ells és la realització d’una àrdua tasca que es troba interconectada amb diverses realitats. Tots ells han estat testimonis de la nostra història més recent, episodis que ja recullen els llibres però dels quals alguns d’ells van ser protagonistes de primer ordre.

Molts van arribar a conèixer la guerra, altres en tenen un tímid record davant la seva infantesa quan l’enfrontament bèl·lic es produïa però tots ells estan marcats per un cruent període com va ser la postguerra i les conseqüències que es derivaren de la mateixa. Uns episodis que han marcat les seves vides i dels quals són uns grans coneixedors perquè ells van viure dia a dia immersos en aquesta realitat.

Avui en dia, miren des d’una certa perspectiva el record que els provoca una època que sembla molt llunyana però que sobre les seves esquenes subjecten. Tot l’esforç per tirar endavant projectes personals, empresarials i socials ha suposat una empremta en la nostra societat, hereva d’uns preuats valors que lluny de conservar en formol hauríem d’apostar per provocar una revitalització dels mateixos i difondre’ls als quatre vents.

Tanmateix, lluny d’adoptar una actitud passiva, les persones grans es converteixen en l’epicentre de moltes activitats culturals i socials. Sense oblidar el paper fonamental que realitzen en un àmbit intern com és l’inherent a l’entorn familiar donant un cop de mà. No obstant, sempre convé tenir present que no es tracta de cap obligació sinó que ho realitzen perquè ho desitgen així com també poden recuperar grans aliats com el cinema, la lectura o a la pràctica d’esports

El Vendrell hem celebrat durant aquesta setmana, la setmana de la gent gran, en la qual s’han organitzat nombroses activitats de caires diferents en les quals els veritables protagonistes han estat les persones grans. Unes jornades que han gaudit de nombrosa participació ja que les inscripcions que algunes activitats requerien superaven les dues-centes persones. Un petit homenatge que hauríem de realitzar tots els dies de l’any ja que les persones grans són un veritable tresor que tenim a la nostra societat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/10/11

Laia Gomis

Aquesta setmana que estem a punt de deixar endarrere ha passat com una ràfega de vent, en un obrir i tancar d’ulls, pràcticament sense adonar-me’n s’esvaeix. La veritat és que la planificació i l’organització són dues paraules presents en la meva vida però la gestió municipal també comporta incorporar qüestions que s’escapen de la pauta que sempre he intentat dur a terme.

Precisament, per aquest motiu, la impossibilitat real de cercar un petit espai del meu escàs temps lliure no m’ha permès escriure la meva col·laboració setmanal amb el Diari del Baix Penedès. Així doncs, malgrat no hagi arribat a temps per publicar les reflexions a la premsa, aprofito aquest espai per incloure algunes d’elles.

Durant els darrers dies, s’han complert els 100 dies de la gestió del nou govern municipal de la nostra vila. En aquests primers mesos hem traçat quin serà el camí que seguirem durant la present legislatura, la contenció i l’austeritat seran els elements que presidiran totes les nostres accions conscients del moment en el qual ens trobem.

D’entrada, una de les accions més visibles ha estat l’èxit de les actuacions conjuntes realitzades entre la policia local i els mossos d’esquadra en relació a l’actuació del cas “top manta”. Sense anar més lluny, ahir mateix tenia lloc la destrucció dels 5.500 productes decomissats pels cossos de seguretat.

Abans de donar el tret de sortida a l’inici del curs escolar, el nou govern municipal, més concretament la regidora de transports i el regidor d’educació presentàvem una unificació de les línies del transport escolar amb el transport urbà que suposarà un estalvi de 780.000€. Tanmateix, resaltar que els usuaris no resultaran afectats ja que el manteniment de tots els serveis és una realitat.

Posar de relleu, que una actuació que no podem oblidar ha estat l’aprovació del pressupost del 2011 ja que el nostre consistori comptava amb el pressupost prorrogat del 2010. El present document plasma una reducció de les despeses que s’apropa al 20% reforçat amb el treball insistent en reduir al màxim la morositat i a través d’aquestes dues variables revertir directament vers un increment de l’estalvi que es dedicarà a la reducció del deute.

En darrer lloc, exposar una decisió d’austeritat que aquesta mateixa setmana s’aprovava a la Junta de Govern Local com és la rescissió del contracte de lloguer on està ubicada l’oficina del Pla de Barris.

Com a regidora del Pla de Barris, considero que les administracions han de donar exemple i en aquest moments el nostre consistori no es pot permetre el luxe de pagar mensualment un lloguer que ascendeix a 4.838€. Així doncs, ens trobem davant d’una clara voluntat de contenir les despeses alhora que som sensibles a la realitat econòmica actual prioritzant altres qüestions. En aquest sentit, el tancament de l’oficina suposarà un estalvi de 38.709€ i en cap moment suposarà pèrdua de llocs de treball ja que les persones que estan treballant en aquestes oficines seran ubicades en altres dependències municipals.

A grans trets, aquestes són les qüestions que durant aquests primers cent dies de govern han gaudit de major projecció mediàtica però si quelcom us puc assegurar és el treball aferrissat i la dedicació que dia a dia duem a terme tots els regidors del govern municipal pensant en tots els ciutadans i les ciutadanes del Vendrell.

Dies de verema

Els primers dies de setembre es troben impregnats del caire propi i característic que defineix la verema. Durant aquests dies, la vida tranquil•la i pausada de molts pobles es veu interrompuda pel ritme frenètic que suposa donar el tret de sortida a la recol•lecció del raïm.

La calor intensa esdevé un fidel company de viatge que tímidament s’alleugereix quan alguna ràfega de vent fresc circula pels camps. De totes maneres, el principal aliat per lluitar contra aquesta realitat pren forma d’un líquid transparent. Normalment no hi donem importància però l’aigua és clau per evitar la deshidratació provocada per la constant exposició al sol i la possible deshidratació derivada de la tasca cansada i feixuga que suposa collir raïms. Així doncs, al costat dels instruments imprescindibles com són els panés, les tisores hem de sumar una reserva important d’aigua, i a poder ser, molt millor si aquesta és fresca.

No obstant, no podem centrar tota l’atenció en la verema perquè l’èxit de la mateixa radica en una sèrie d’antecedents imprescindibles, sense els quals, avui no podríem parlar de la recol•lecció del raïm.

En aquest sentit, els pagesos han estat treballant durant la resta de l'any tenint cura dels ceps. En honor a la veritat, s'ha de reconèixer que no és una tasca gens senzilla en els temps que corren i a més sempre es troba acompanyada d'una gran incertesa derivada dels factors climatològics. No obstant, la dedicació i l'empenta de moltes persones segueix en peu per obtenir una primera matèria de gran qualitat que permetrà elaborar excel•lents vins i caves.

Sense anar més lluny, fa unes setmanes vam tenir coneixement d'una notícia sorprenent que posa de relleu l'antiguitat del conreu vitivinícola a la nostra comarca. El descobriment d'un gra de raïm dins una sitja de la Ciutadella ibèrica de Calafell evidencia que aquest fruït en el segle III abans de Crist ja formava part de la dieta alimentària dels íbers cossetans que tenien el seu assentament a Calafell.

Les referències clàssiques sobre la cultura del vi i del raïm de l'època dels grecs i dels romans s'ha d’estendre fins arribar als íbers. Precisament per aquest motiu, la tradició i l'antiguitat de l’activitat vitivinícola és una qüestió que en aquesta primers dies de verema he tingut en ment. La persistència en el temps d’una pràctica que els nostres avantpassats ja duien a terme és un element que ens ha de conduir a una reflexió obligada.

Hi ha qui no és conscient de la realitat així com tampoc de l’abast i la transcendència que suposa a les nostres contrades el conreu de la vinya. Sense cap mena de dubtes, considero que esdevé un element inherent al nostre territori i de manera molt especial, les nostres vinyes s’han integrat dins el conjunt paisatgístic proporcionant una imatge harmoniosa i reposa en el conjunt del nostre entorn.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/09/2011
Laia Gomis

Dies de verema

Els primers dies de setembre es troben impregnats del caire propi i característic que defineix la verema. Durant aquests dies, la vida tranquil·la i pausada de molts pobles es veu interrompuda pel ritme frenètic que suposa donar el tret de sortida a la recol·lecció del raïm.

La calor intensa esdevé un fidel company de viatge que tímidament s’alleugereix quan alguna ràfega de vent fresc circula pels camps. De totes maneres, el principal aliat per lluitar contra aquesta realitat pren forma d’un líquid transparent. Normalment no hi donem importància però l’aigua és clau per evitar la deshidratació provocada per la constant exposició al sol i la possible deshidratació derivada de la tasca cansada i feixuga que suposa collir raïms. Així doncs, al costat dels instruments imprescindibles com són els panés, les tisores hem de sumar una reserva important d’aigua, i a poder ser, molt millor si aquesta és fresca.

No obstant, no podem centrar tota l’atenció en la verema perquè l’èxit de la mateixa radica en una sèrie d’antecedents imprescindibles, sense els quals, avui no podríem parlar de la recol·lecció del raïm. En aquest sentit, els pagesos han estat treballant durant la resta de l'any tenint cura dels ceps. En honor a la veritat, s'ha de reconèixer que no és una tasca gens senzilla en els temps que corren i a més sempre es troba acompanyada d'una gran incertesa derivada dels factors climatològics. No obstant, la dedicació i l'empenta de moltes persones segueix en peu per obtenir una primera matèria de gran qualitat que permetrà elaborar excel·lents vins i caves.

Sense anar més lluny, fa unes setmanes vam tenir coneixement d'una notícia sorprenent que posa de relleu l'antiguitat del conreu vitivinícola a la nostra comarca. El descobriment d'un gra de raïm dins una sitja de la Ciutadella ibèrica de Calafell evidencia que aquest fruït en el segle III abans de Crist ja formava part de la dieta alimentària dels íbers cossetans que tenien el seu assentament a Calafell.

Les referències clàssiques sobre la cultura del vi i del raïm de l'època dels grecs i dels romans s'ha d’estendre fins arribar als íbers. Precisament per aquest motiu, la tradició i l'antiguitat de l’activitat vitivinícola és una qüestió que en aquesta primers dies de verema he tingut en ment. La persistència en el temps d’una pràctica que els nostres avantpassats ja duien a terme és un element que ens ha de conduir a una reflexió obligada.

Hi ha qui no és conscient de la realitat així com tampoc de l’abast i la transcendència que suposa a les nostres contrades el conreu de la vinya. Sense cap mena de dubtes, considero que esdevé un element inherent al nostre territori i de manera molt especial, les nostres vinyes s’han integrat dins el conjunt paisatgístic proporcionant una imatge harmoniosa i reposa en el conjunt del nostre entorn.

Article publicat al Diari delBaix Penedès, 09/ 09/2011

Laia Gomis

Aprovació inicial pressupost 2011

Avui ha tingut lloc la celebració d'un ple extraordinari a l'Ajuntament del Vendrell, de tots els punts que integraven l’ordre del dia el més destacat ha estat l’aprovació inicial del pressupost per a l’exercici de 2011 amb tots els seus annexes, de l’Ajuntament i dels Organismes Autònoms.

Potser algú li sobtarà que en el mes de setembre s’abordi en una sessió plenària l’aprovació inicial del pressupost del present exercici econòmic però cal recordar que el nostre municipi comptava amb el pressupost del 2010 prorrogat. Així doncs, una voluntat palpable i manifesta del present equip de govern ha estat procedir a l’elaboració del pressupost del 2011. Si bé és cert que el pressupost actual ja es troba executat en dues terceres parts esdevenia imprescindible elaborar un pressupost de regularització com el que avui ha aprovat el consistori vendrellenc.

El pressupost del 2011 és de 52,5 milions d’euros, una reducció d’un 5,7% en relació als comptes del postpassat exercici econòmic. La previsió dels ingressos és de 41,7 milions d’euros mentre que la despesa és de 39,7 milions d’euros. Així doncs, ens trobem davant una diferencia positiva que es tradueix en forma d’estalvi.

Tanmateix, convé posar de relleu que el present pressupost marca uns objectius que traspuen quan es procedeix a la lectura del mateix. D’una banda, ens trobem davant una reducció de les despeses que s’apropa al 20% i així com també es treballarà de manera aferrissada per millorar la recaptació, lluitant contra la morositat. Uns fets que revertiran positivament en una millora dels ingressos. La conseqüència directa d’ambdues realitats suposa un creixement de l’estalvi del consistori vendrellenc. Concretament, l’esmentat estalvi ascendeix a prop d’un milió i mig d’euros que es dedicaran integrament a la reducció efectiva del deute.

Personalment, destacaria una important reducció de 300.000 € que s’ha aconseguit després de prescindir dels quatre càrrecs de confiança que l’anterior equip de govern tenia que suposaven 225.000€/any i la reducció dels sous i les indemnitzacions a les assistències a òrgans col·legiats dels membres de la corporació local que en el pressupost del 2010 eren de 780.000€ i a l’actual pressupost són 700.000€. L’oposició ha intentat confondre al conjunt de la ciutadania afirmant que la reducció no era real perquè com han augmentat el nombre de membres a l’equip de govern la reducció no era real. No obstant, malgrat la demagògia que alguns empren com a mecanisme de comunicació afortunadament disposem de les xifres que són prou reveladores de la realitat i aquestes en cap moment han estat rebatudes.

El regidor d’hisenda, durant la seva intervenció en el plenari municipal, ha insistit en la voluntat manifesta de destinar els recursos provinents de l’estalvi per tal de procedir a l’amortització del deute. Procedint a una contenció de la despesa sense recorre al crèdit per finançar inversions. A més, també ha posat de relleu que des d’intervenció s’està treballant per demanar la línia de crèdit que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) posa a disposició dels ajuntaments per fer front al pagament de les fatcures a les pimes.

Descobriment estiuenc

En aquests moments, no suposa cap gosadia afirmar que l’estiu que estem vivint presenta tota una sèrie de peculiaritats que el converteixen en atípic. D’una banda, les elevades temperatures i la xafogor han estat puntuals i no pas la tònica general del període de l’any en el qual ens trobem immersos.

Tanmateix, no hi ha cap mena de dubtes que la peculiaritat de l’estiu neix davant la tranquil•litat que es presumeix al mateix. Les vacances regnen en l’ambient i malgrat en els darrers anys s’està apostant per defugir de la concentració del període de vacances en el mes d’agost, la tradició pesa. Si bé és cert que la paralització no és absoluta però el ritme frenètic de la quotidianitat queda molt lluny en aquests dies.

L’estiu acostuma anar acompanyat de la desinhibició, d’un ritme pausat i detingut en el qual els afers banals s’apoderen de la realitat però enguany tots aquests tòpics s’han esvaït. Nogensmenys, aquest estiu hem tingut l’oportunitat de fer un curs intensiu sobre economia i finances. Aquells que no hem marxat de vacances i hem seguit fil per randa l’actualitat informativa de l’estiu hem pogut constatar que els diaris eren més lleugers de l’habitual però l’economia acaparava bona part de l’eix central informatiu.

Aquestes alçades, en el nostre vocabulari habitual s’ha fet un forat important una locució que ha pres protagonisme i força aquest estiu: la prima del risc. En un primer moment, l’aparició d’aquest terme reservat pels espais pròpiament financers va causar certa perplexitat. Ara bé, la sorpresa i estupefacció que regnava inicialment va desaparèixer en el moment que dia per altra tots seguíem atònits quina era l’evolució de la mateixa.

Una part del finançament dels estats consisteix en recórrer a la l’emissió del deute públic, així doncs els inversors que adquiriran l’esmentat deute desitgen una rendibilitat i precisament la prima del risc és l’instrument que s’encarrega de reflexar el diferencial entre el tipus d’interès del deute públic espanyol amb el deute públic alemany.

La incertesa sempre ha girat entorn perquè la comparació s’efectua vers el país germànic i la resposta no és cap altra que dins l’eurozona Alemanya es considera el país que gaudeix d’una economia més sòlida i estable.

Totes les mirades centrades vers la prima del risc tenen una clara explicació ja que quan aquesta augmenta es desprèn que el risc d’impagament és superior per aquets motiu els inversors reclamen majors interessos per comprar deute espanyol. En aquests mesos, hem pogut constatar com la borsa era molt sensible a l’evolució de la prima del risc i quan aquesta es disparava els mercats experimentaven retrocessos importants.

Estic convençuda que en els propers mesos seguirem amb cautela quina és l’evolució de la prima del risc però si quelcom podem ressaltar és que la prima del risc ha estat un veritable descobriment estiuenc per a molts ciutadans.

Article publicat al Diari del Baix Penedès
Laia Gomis

Adéu Festa Major!!!

Dies d’espera anhelant l’arribada d’unes jornades especials a la nostra vila en les quals el rellotge passa en un segon pla. L’esperit de festa esdevé contagiós propagant-se per tots els racons del nostre municipi. Des del dia de la presentació del programa d’actes de la festa major el compte endarrere esdevé una realitat. Amb una gran rapidesa, pràcticament sense adonar-nos, aquesta mateixa setmana ha arribat la Festa Major del Vendrell i en un obrir i tancar d’ulls ha fugit com un estel fugaç

L’ambient festiu es respirava diumenge al vespre pels carrers de la nostra vila. La cursa popular del Vendrell combinada amb els diversos assaigs dels balls populars que tenien lloc pel casc antic de la nostra vila concloïen en una ballada a la Plaça Vella i acte seguit els Nens del Vendrell tancava aquesta jornada prèvia a la festa major oferint-nos els seus castells. Sense cap mena de dubtes, tots els que hem assistit aquests assaigs hem pogut constatar in situ l’esforç, el treball i la dedicació que durant la resta de l’any grans i petits realitzen per poder fer grans ballades i actuacions en els dies més senyalats del calendari vendrellenc.

El dilluns 25 de juliol va ésser un dia atípic perquè malgrat ésser un laboral, l’endemà arribava el plat fort de la Festa Major i tots desitjàvem que passés amb gran rapidesa per poder gaudir de l’espectacle d’inauguració a càrrec del Cabrot. Aquesta entitat vendrellenca es troba immersa en plena celebració, dues dècades de vida dedicades exclusivament a l’espectacle i al foc són un bon motiu per encetar la nostra Festa Major. El Pont de França va aplegar un gran nombre de vendrellecs i vendrellenques que tots plegats compartíem la curiositat de conèixer els misteris que acompanyava el tret de sortida de les nostres festes. Tot plegat es va traduir en un acte lluït i original amb una gran participació. Una estona després el castell de focs des de l’Avinguda Camps d’Esports ens introduïa de ple en la Festa Major.

El dimarts 26 de juliol arribava amb una agenda atapeïda repleta d’activitats, entre totes elles destacar els dos actes que em tenen el cor robat. D’una banda, la cerca vila dels grups de cultura popular que finalitzava amb la ballada a la Plaça Vella. Acte seguit, els esperats versos del Ball de Diables del Vendrell que des de la ironia i la sàtira posaven un toc mordaç a l’actualitat vendrellenca fent escapar rialles i forts aplaudiments a una Plaça Vella plena de gom a gom. I abans d’anar a dinar, una gran jornada castellera dels Nens del Vendrell. I per concloure el dia de Santa Anna, un espectacular correfoc que omplia de pólvora i foc els carrers vendrellcs amb el remat final d’una impactant encesa del campanar.

Després d’aquests dies tan intensos on la música, el foc i l’espectacle s’han convertit en el denominador comú de la nostra vila. Arriba el difícil moment d’acomiadar-nos d’una gran festa major. Sentiments que es barregen provocant una amalgama de sensacions però que la tristesa i no s’apoderi de nosaltres. No oblideu que acomiadem a la Festa Major Vendrellenca però donem testimoniatge a les festes dels barris marítims, Sant Salvador, Coma-Ruga i el Francàs comptem amb nombroses activitats que deleitaran a grans i petits!

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/07/2011

Laia Gomis

Un prisma polièdric

El dia a dia es troba replet d’activitats i responsabilitats. Des del moment que obres els ulls de bon matí fins que finalitzes la jornada transcorren nombroses hores en les quals resulta complex cercar un espai en el qual no hi hagi cap activitat. No obstant, hi ha moments en els quals convé fer un sa exercici consistent en cercar un petit espai per evadir-nos endinsant-nos en noves realitats revestides d’informació.

Hi ha qui sota aquest terme entendria en sentit estricte la informació periodística però en una societat globalitzada com la nostra resultaria més escaient procedir a una interpretació més extensiva del terme esmentat a les línies precedents.

Uns anys endarrere tots beuríem de les fonts periodístiques tradicionals per tenir coneixement de les notícies més llunyanes de les nostres contrades. El format de la premsa escrita, les tertúlies radiofòniques o els telenotícies nodreixen una part important de les fonts d’informació.

Tanmateix, en ple segle XXI no ens podem oblidar de l’enorme riquesa que suposa comptar amb una gran pluralitat de fonts d’informació a través de les quals podem construir la nostra visió d’una realitat narrada, dibuixada i projectada des d’un prisma polièdric.

El paper cabdal en aquest procés juntament amb el factor diriment i determinant que marca aquesta obertura es canalitza a través d’una xarxa potent com és internet. Un espai que no entén les fronteres físiques perquè la seva idiosincràsia radica en l’abast de la informació en un sol click. A més, si davant la importància d’aquest instrument hi afegim les xarxes socials comptem amb un agregat que ofereix als ciutadans noves realitats comunicatives.

Lluny queda la relació bilateral existent entre l’emissor i el receptor. En els últims anys convé afegir a l’antic esquema noves aportacions i sumar tots aquests condicionats que han permès enriquir el procés de comunicació aportant noves eines i instruments. La informació es fa pública en el mateix instant que es produeix la notícia, una simple entrada a facebook o un comentari a twiter són suficients perquè la novetat corri com la pólvora i provoqui una allau de preguntes i respostes entorn aquestes qüestions.

Nogensmenys, la immediatesa és una realitat que convé tractar amb cautela i prevenció perquè totes les potencialitats es poden capgirar quan el mal ús s’instal·la en aquestes praxis. Precisament, en aquest moment és quan la credibilitat entre en tela de judici. Si bé és cert que la responsabilitat radica en aquella persona que introdueix una informació fonamentada sobre percepcions o intuïcions, no podem oblidar-nos de contrastar.

Avui, més que mai, a les nostres mans tenim una gran quantitat de mitjans i fonts d’informació plurals i diverses entre elles. Així doncs, tots plegats hem de fer l’exercici de formar-nos la nostra opinió gràcies a les aportacions de totes les fonts recordant la vella idea que tots hem sentit en un moment o altre de les nostres vides que ens recorda que la veritat absoluta no existeix.

Article publicat al diari del Baix Penedès, 15/07/2011

Laia Gomis

El preludi

Durant els darrers dies la nostra vila ha abandonat la quotidianitat provocada per la rutina que genera el dia a dia i s’ha impregnat de festa. Sense anar més lluny, el passat dissabte el Barri del Serrallo i la Font de la Menya era l’encarregat de donar el tret de sortida a les tradicionals i concorregudes festes del barri.

Durant els darrers mesos, nombroses persones han estat pensant, ideant, planificant, en definitiva, treballant aferrissadament per oferir al conjunt dels ciutadans de la nostra vila una festivitat atractiva. Una tasca totalment altruista pensada en la dinamització i la projecció dels diversos barris del nostre municipi que en definitiva radica en la potenciació en última instància del Vendrell.

El denominador comú de les festes del barri resideix en l’estratament d’uns vincles cabdals en el si d’una societat, les bones relacions veïnals. Precisament, per aquest motiu voldria posar de relleu que els veritables protagonistes d’aquesta darrera setmana han estat els veïns i les veïnes que viuen en els diferents barris que integren la nostra vila.

Els nombrosos sopars al carrer que s’han organitzat aquests dies posen de relleu aquesta realitat que considero tremendament important en la construcció d’una societat compacta i homogènia. Cada dia el protagonisme l’ha concentrat un barri, la pluralitat d’activitats han caracteritzat aquestes festes vendrellenques però tampoc em vull oblidar del nexe comú existents en totes elles. El repic de campanes i la tronada és un element transversal que comparteixen tots els barris sense oblidar el tradicional pa beneit en el qual hi participen totes les parelles del barri que així ho desitgen i l’amenització musical nocturna és un atribut més que mai hi falta

Un gran reclam d’atenció l’acapara les falles vendrellenques. Construccions efímeres decorades, pintades i treballades en les quals el sentit de l’humor, la ironia i la sàtira esdevenen els puntals referencials de les mateixes. Durant tot el dia s’han trobat ubicades en un emplaçament característic del barri i quan el sol es ponia, el foc s’apoderava de totes les crítiques que esdevenien un bon grapat de cendra.

Des d’aquest espai voldria posar de relleu que totes les hores invertides per les diverses comissions de barris han obtingut una gran recompensa davant la nombrosa afluència de públic que he pogut constatar en les activitats lúdico-festives organitzades dia rere dia.

No han faltat una munió de propostes suggerents que han permès que grans i petits gaudíssim intensament d’uns dies marcats per un tarannà especial. Així doncs, estem a punt de deixar endarrere el preludi de la festa major vendrellenca. Les festes del barri ens han permès recuperar el sabor festiu encetat per la festivitat de Sant Joan i així ens comencem a preparar per rebre amb tots els honors l’arribada de la nostra anhelada Festa Major.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 08/07/2011

Laia Gomis

Primeres passes del nou govern

Les obligacions acadèmiques inherents al màster de Dret Públic que en aquests moments estic cursant m’han apartat durant unes setmanes de la col•laboració que des de fa sis anys realitzo al present Diari. L’elaboració d’una tesina així com també la defensa de la mateixa davant d’un tribunal és una tasca que requereix temps i dedicació. A més, des del primer dia que vaig escriure al present setmanari em vaig marcar una fita: defugir dels escrits realitzats amb presses sobrevingudes i apostar fermament per la reflexió, un element que inestimablement requereix la intervenció d’un factor clau i escàs com és el temps.

No obstant, no vull menystenir el clima polític viscut en les darreres setmanes a la nostra vila. Després de conèixer els resultats electorals que proclamaven la candidatura socialista com a guanyadora dels comicis arribava el moment de treballar per formar un govern fort i estable pel Vendrell.

Una tasca complexa que portaria de la mà nombrosos dies intensos tots ells replets de negociacions en les quals no faltarien alguns que altres entrebancs i ensurts. Afortunadament pel bé del nostre municipi s’han aconseguit superar aquestes qüestions i formar un govern fort i estable. Sense cap mena de dubtes, considero que aquesta era l’opció que els ciutadans del Vendrell van exposar davant la fragmentada composició del plenari vendrellenc que abocava sense cap gènere de dubtes a realitzar un pacte de govern.

La constitució del nou plenari així com també l’elecció de l’alcalde va suposar el tret de sortida de la nova legislatura. Un dels elements integrants de l’acord de govern precisament radicava en la distribució de l’alcaldia. Concretament, els dos primers anys estarà encapçalada per Benet Jané i els dos darrers al capdavant del govern municipal estarà Martí Carnicer.

Una enorme responsabilitat derivada del fet d’ésser una representant de la ciutadania vendrellenca és un element que no vull oblidar en cap moment així com també treballar de manera incessant pensant en tots els vendrellencs i les vendrellenques.

En aquest sentit, des del nou govern municipal en els darrers dies s’ha estat treballant intensament en l’elaboració del cartipàs municipal i precisament en el ple celebrat aquest mateix dimarts ha tingut lloc l’aprovació del mateix així com també totes les qüestions inherents a l’organització i funcionament.

D’entrada, exposar que l’import de la compensació dels regidors que tenen dedicació exclusiva serà de 46.000 € bruts anuals. Una xifra que és el resultat de la reducció del 20% en relació a les percepcions de la passada legislatura. A més, exposar clarament que els regidors que apostin per la dedicació exclusiva o parcial no rebran indemnitzacions en concepte d’assistències al ple, a les juntes de govern o a les comissions informatives. Un element que convé ressaltar ja que a vegades hi ha qui tendeix a voler confondre els ciutadans falsejant la realitat. Tampoc em puc oblidar de posar de manifest que en la present legislatura desapareixen tots els càrrecs de confiança. Així doncs, es posa de relleu que els compromisos adquirits i signats en l’acord de govern no són una declaració de bones intencions sinó que són una realitat fefaent.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/06/2011
Laia Gomis

Un dia clau

Els quinze dies de campanya conclouen aquesta nit quan el rellotge marqui les dotze. Endarrere deixem uns dies frenètics, intensos però sense cap mena de dubtes enormement reconfortants. La il·lusió i el convenciment en un projecte provoquen que el cansament no es manifesti i quan els ciutadans et venen a trobar per donar-te suport o senzillament animar-te suposa una injecció de moral indescriptible.

Durant aquests dies he tingut l’oportunitat de recórrer molts carrers de la nostra vila, visitar un gran nombre de comerços així com també parlar amb molts vendrellencs i vendrellenques. Com apuntava a les línies precedents, el contacte directe amb els ciutadans és l’element que més m’ha sobtat de la campanya que avui finalitzem. L’amabilitat i la gentilesa és l’atribut que posaria de relleu com a reacció habitual quan t’adreces per facilitar informació electoral. Diverses són les campanyes que havia desenvolupat però cap d’elles éssent membre d’una candidatura i ha estat una experiència inoblidable.

Un fet al qual han contribuït tots els meus companys de candidatura, hem treballat fort i de valent però voldria posar de relleu la gran sintonia i la complicitat que hem tingut entre tots nosaltres.

Totes les mirades es troben centrades en el proper diumenge 22 de maig i les incògnites es desvetllaran amb els resultats continguts a l’interior de les urnes que es trobaran disperses per les trenta set taules electorals que compta el nostre municipi.

Els ciutadans del Vendrell tenim l’oportunitat de marcar un punt d’inflexió a la història del Vendrell. Deixar endarrere la mala gestió i la ineficàcia que durant els darrers quatre anys ha estat la nota predominant d’una acció de govern que no ha estat a l’alçada de la nostra vila.

La candidatura socialista presenta un programa electoral coherent que lluny d’ésser elaborat de pressa i corrents a l’interior d’un despatx hem apostat per escoltar la veu del Vendrell. Precisament per aquest motiu, hem escoltat a les entitats, les associacions de veïns, diversos col·lectius de la nostra vila així com també tots els ciutadans del Vendrell que han volgut col·laborar aportant idees, propostes i projectes que s’han materialitzat en un programa seriós i rigorós.

Quedant-nos a casa no podem invertir la realitat i només hi ha una manera de materialitzar el canvi real i efectiu: anar a votar. Durant massa anys en aquest país es va prohibir el dret de vot, per tots aquells que van lluitar pel mateix fins a les últimes conseqüències, diumenge tots hem d’acudir a les urnes!!!

Ens trobem en un moment complex però cal mirar endavant amb il·lusió i no ens podem aturar davant les dificultats actuals. Els socialistes vendrellencs tenim confiança en el futur perquè estem convençuts que hi ha una altra manera de fer les coses i considerem que treballant amb transparència, seguretat i consens entre tots podem fer un Vendrell millor!

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 20/05/2011

Laia Gomis

Espots de campanya PSC del Vendrell

Els nostres espots de campanya...

Acte central de campanya

Ahir dilluns 16 de maig va tenir lloc la celebració de l’acte central de la campanya socialista al Vendrell. En aquesta ocasió m’allunyaré dels paràmetres clàssics consistents en descriure i reproduir les reflexions generals realitzades en les diverses intervencions i em deixaré endur pels sentiments.

D’entrada, exposar que em sento una privilegiada de formar part d’una candidatura encapçalada pel Martí Carnicer i a més si afegim que es troba integrada per gent bona i bona gent doncs entendreu aquesta sensació. Alguns d’ells no han estat mai implicats en política, l’Eva, l’Hermini, el Rafel o la Carme i altres si que comptem amb un ferm compromís amb el projecte socialista com ara el Kenneth, l’Albert , el Joan Josep o la Paquita.

L’acte d’avui ha posat de relleu la força i la potència del projecte socialista, hem comptat amb un presentador de nivell com és l’Hermini Caballero. Les seves encertades i meditades reflexions combinades amb el paper central de presentar els intervinents a l’acte han estat tremendament interessants. Idees exposades amb brevetat però totes elles clares i concises un fet que provoca captar l’atenció de tots els oients.

L’Albert Solé ha estat l’encarregat d’encetar les intervencions. Les seves paraules em recorden a una melodia tranquil·la i pausada. Un discurs elaborat des d’una gran meditació amb paraules encertades per descriure la demagògia que alguns empren i sense embuts denunciar públicament aquesta realitat. Així com també, exposar quines són les propostes que els socialistes presentem en matèria de cohesió social amb l’eix fonamental de la formació.

Després ha estat el meu torn, així que abans de res,voldria agrair a les persones que van pensar en mi per intervenir en aquest acte central de campanya. No tothom apostaria per una persona jove per fer-la partícep d’un acte tant important com el que vam celebrar.

Tanmateix, parlar després de l’Hermini i l’Albert no és fàcil, i de reconèixer que en els moments inicials de la meva intervenció el nerviosisme es traspuava de les meves paraules. No tinc cap vergonya en reconèixer-ho públicament i us puc assegurar que esdevenir el centre d’atenció de tota la plaça nova imposa. Quan estava dalt de l’escenari pensava en l’enorme responsabilitat que tenia alhora que sentia una gran emoció de tenir l’oportunitat d’exposar lliurement les meves reflexions.

No he dubtat en recordar a tots els presents a l’acte el gran retrocés que ha patit la nostra vila en els darrers quatre anys. Les notícies negatives s’han convertit en el focus d’atenció mediàtica al Vendrell: la pèrdua de la bandera blava, el manteniment com a interventor de l’Ajuntament del Vendrell a una persona condemnada per una sentència judicial com autor d’un delicte d’abusos sexuals a una menor. Sense oblidar, la nefasta gestió econòmica que ha situat el nostre municipi com el més endeutat de Catalunya dels municipis de més de 25.000 habitants.

Els responsables d’aquest retrocés són l’actual alcalde Benet Jané seguit de tots els regidors de Convergència i Unió sense oblidar tots aquells que durant aquests quatre anys han recolzat a l’equip de govern.

Enfront aquest model, la candidatura socialista aposta per la projecció del futur del Vendrell amb tota una sèrie de propostes i projectes realitzats des de la coherència fonamentats en el rigor i la serenitat.

El nostre cap de llista va estar l’encarregat de tancar l’acte i va posar de relleu que des de que va acceptar ésser cap de llista de la candidatura socialista ha expressat públicament que només serà alcalde si la candidatura socialista és la més votada. Un fet sobre el qual totes les formacions polítiques han guardat silenci.

A més, durant la seva intervenció va posar de relleu la difícil situació econòmica en la qual es troba l’Ajuntament del Vendrell i va exposar quines alternatives i propostes presentem la candidatura socialista. La necessitat urgent d’un pla de sanejament així com també la reducció dels càrrecs de confiança i la reducció del sou dels polítics. La demora en el pagament als proveïdors no es compta ni en dies ni tampoc en mesos sinó en anys, un fet que els socialistes estem disposats a resoldre perquè aquesta situació és insostenible.

El Martí va demanar el vot a tots els vendrellencs i les vendrellenques perquè la candidatura socialista és la veritable alternativa de govern.