Presentació a l'Ateneu de Barcelona
Andy Durgan, Pelai Pagès, Bernat Castany i Ernest BenitoDarrerament, he dedicat alguns escrits a la figura d’Andreu Nin, no és la primera vegada que ho faig en aquest espai perquè només cal cercar entre les entrades anteriors per poder constatar que la figura d’aquest il·lustre vendrellenc ha aparegut en aquest espai en alguna altra ocasió. Tanmateix, aquesta tasca és àrdua i alhora feixuga però abans de dur a terme judicis de valor infudats, recomano sempre una sòlida informació.
Fet aquest imprescindible apunt, comentar-vos que ahir dimecres 5 de desembre va tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona la presentació del llibre EL JOVE ANDREU NIN. Textos periodístics, obra realitzada per Ernest Benito. Algú pot pensar que no tenia massa sentit assistir a la presentació de Barcelona si ja havia estat al Vendrell però us puc assegurar que aquesta impressió no és certa, en bona part gràcies a la figura d’Andreu Nin, una persona sobre la qual es podria estar parlant dies i dies i sempre ens quedarien coses al tinter per exposar públicament.
De moment, les persones que han participat a les presentacions d’aquest llibre han demostrar ser uns grans coneixedors de la figura d’Andreu Nin i han dut a terme interessants reflexions respecte tota una sèrie d’assumptes i qüestions que dins la mesura de les meves capacitats he procurat reproduir sintèticament en aquest espai.
Ahir, no va ser una excepció perquè la nodrida taula estava composada per Andy Durgan, Pelai Pagès, el secretari de l’Ateneu de Barcelona i Ernest Benito. Després d’una introducció realitzada a càrrec del secretari de l’Ateneu de Barcelona, Andy professor d’història i com a representant Fundació Andreu Nin va prendre la paraula.
El primer que va apuntar va ser l’interès que els historiadors senten per la figura d’Andreu Nin, alguns creuen que per ser una de les darreres víctimes conegudes del stalinisme però ell va esmentar la necessitat de que la figura d’Andreu Nin tingui una rellevància més enllà del paper de víctima perquè la seva vida com a revolucionari cobreix un època clau del segle XX.
Respecte el llibre, l’Andy Durgan no va dubtar en exposar que es tractaven de tota una sèrie d’articles inèdits que ens mostren des de ben jove les inquietuds que Andreu Nin tenia per la cultura, en el seu concepte més ampli que compren des de la literatura, el teatre i totes les altres especificitats, a més del gran interès que sentia per la llengua universal a través de la qual totes les persones d’aquest món s’havien d’entendre, l’esperanto.
Pelai Pagès, professor d’història de la UB, va encetar la seva intervenció a través d’una suggerent reflexió. Setanta anys després de la mort d’Andreu Nin, aquest il·lustre vendrellenc continua interessant avui en dia. Sens dubte, això és una bona notícia. A més, va definir el llibre que es presentava com “important i alhora imprescindible” per conèixer els primers anys de la formació d’Andreu Nin on ja es constata l’interès que sentia vers la societat en la qual vivia i es troba en l’època per excel·lència on la curiositat innata aflora en tots els aspectes de la vida, en plena adolescència i aquest fet s’aprecia a través de les seves paraules. Pelai Pagès, també va voler incidir en un aspecte que l’Andy Durgan havia esmentat durant la seva intervenció, el paper clau de la cultura, entesa pel propi Nin com un instrument d’alliberament del poble i en concret de les classes populars. Una idea que topa frontalment amb els nacionalismes curt de mires davant aquest bonic concepte d’universalitat. Pelai Pagès, no va dubtar en agrair públicament la difícil tasca que Ernest Benito havia realitzat identificant els nombrosos articles que Andreu Nin signava amb pseudònim.
Fet aquest imprescindible apunt, comentar-vos que ahir dimecres 5 de desembre va tenir lloc a l’Ateneu de Barcelona la presentació del llibre EL JOVE ANDREU NIN. Textos periodístics, obra realitzada per Ernest Benito. Algú pot pensar que no tenia massa sentit assistir a la presentació de Barcelona si ja havia estat al Vendrell però us puc assegurar que aquesta impressió no és certa, en bona part gràcies a la figura d’Andreu Nin, una persona sobre la qual es podria estar parlant dies i dies i sempre ens quedarien coses al tinter per exposar públicament.
De moment, les persones que han participat a les presentacions d’aquest llibre han demostrar ser uns grans coneixedors de la figura d’Andreu Nin i han dut a terme interessants reflexions respecte tota una sèrie d’assumptes i qüestions que dins la mesura de les meves capacitats he procurat reproduir sintèticament en aquest espai.
Ahir, no va ser una excepció perquè la nodrida taula estava composada per Andy Durgan, Pelai Pagès, el secretari de l’Ateneu de Barcelona i Ernest Benito. Després d’una introducció realitzada a càrrec del secretari de l’Ateneu de Barcelona, Andy professor d’història i com a representant Fundació Andreu Nin va prendre la paraula.
El primer que va apuntar va ser l’interès que els historiadors senten per la figura d’Andreu Nin, alguns creuen que per ser una de les darreres víctimes conegudes del stalinisme però ell va esmentar la necessitat de que la figura d’Andreu Nin tingui una rellevància més enllà del paper de víctima perquè la seva vida com a revolucionari cobreix un època clau del segle XX.
Respecte el llibre, l’Andy Durgan no va dubtar en exposar que es tractaven de tota una sèrie d’articles inèdits que ens mostren des de ben jove les inquietuds que Andreu Nin tenia per la cultura, en el seu concepte més ampli que compren des de la literatura, el teatre i totes les altres especificitats, a més del gran interès que sentia per la llengua universal a través de la qual totes les persones d’aquest món s’havien d’entendre, l’esperanto.
Pelai Pagès, professor d’història de la UB, va encetar la seva intervenció a través d’una suggerent reflexió. Setanta anys després de la mort d’Andreu Nin, aquest il·lustre vendrellenc continua interessant avui en dia. Sens dubte, això és una bona notícia. A més, va definir el llibre que es presentava com “important i alhora imprescindible” per conèixer els primers anys de la formació d’Andreu Nin on ja es constata l’interès que sentia vers la societat en la qual vivia i es troba en l’època per excel·lència on la curiositat innata aflora en tots els aspectes de la vida, en plena adolescència i aquest fet s’aprecia a través de les seves paraules. Pelai Pagès, també va voler incidir en un aspecte que l’Andy Durgan havia esmentat durant la seva intervenció, el paper clau de la cultura, entesa pel propi Nin com un instrument d’alliberament del poble i en concret de les classes populars. Una idea que topa frontalment amb els nacionalismes curt de mires davant aquest bonic concepte d’universalitat. Pelai Pagès, no va dubtar en agrair públicament la difícil tasca que Ernest Benito havia realitzat identificant els nombrosos articles que Andreu Nin signava amb pseudònim.
El darrer en intervenir va ser l’autor del llibre, Ernest Benito, que va agrair la valentia de l’editorial Llibres de Matrícula de tirar endavant aquest projecte que es va gestar en la commemoració del centenari del naixement d’Andreu Nin i finalment veia la llum amb el compliment del 70è aniversari de la seva mort. No dubtar en reconèixer que si aquest llibre té algun valor és que recull una part no publicada ni tampoc editada dels articles de l’Andreu Nin. En ells es pot apreciar la conciència social i la lluita per la igualtat que des de ben jove Andreu Nin té així com també a través d’un ric lèxic amb construccions sintàctiques molt elaborades es mostra el gran exponencial que tindrà aquest vendrellenc.
L’Ernest va voler incidir en un aspecte que em va semblar molt encertat, comentava que Andreu Nin pel Vendrell ho és tot però és cert que la figura d’aquest important personatge ha estat durant molt anys, massa, amagada i oculta. Una bona mostra és l’enorme dificultats que un institut vendrellenc va tenir per adoptar el nom d’Andreu Nin al centre. A més l’Ernest va exposar públicament que ell es donava per satisfet si a través d’aquesta obra es posava un granet de sorra per fer desaparèixer l’opaca cortina que no deixa entreveure les potencialitats d’aquest polièdric i polifacètic vendrellenc. Personalment, crec que la incidència d’aquesta obra no és només un granet de sorra sinó un important impuls per aconseguir una fita que porta molts anys de retràs.
posted by Laia Gomis @ 5:36 p. m.
4 comments
4 Comments:
Hola:
Jo abans era soci de l´Ateneu Barcelonés, l´emblemàtica seu de LA Rambla i tot un referent en la cultura, vaig deixar d epertanyer perqué no li veia cap utilitat , a més era un refugi de gent molt gran i embrió de dirigents de ERC, ara presisdit per Bohigas suposo que serà una sucursal del Carrer Nicaragua, i de l´experiència que tinc quan pertanyia és que estan obsesionats en la Guerra Civil Espanyola i en mitificar als republicans , "els bons " de la Pelicula, quan haguessin fet d´Espanya una URSS mediterrania.
Aixó si al seu bar hi menjat els millor croissants de tota Barcelona.És una porta al passat , al cor de Barcelona, es van quedar anclats al 36.
Una salutació.
Gràcies Garmir pel teu comentari però voldria realitzar una puntualització molt concreta ja que l'Ateneu com molt bé exposes es tot un referent de la cultura, entesa en totes les seves particularitats, la lietratura, l'art de conversar, l'economia i també la política. Precisament, totes elles hi tenen cabuda en un espai fonamental en la història de casa nostra.
Ara no és el mateix que s'hi pugui debatre tranquil·lament sobre qualsevol aspecte en les interessants jornades i activitats que realitzen i afirmar alegrement que és una sucursal del carrer Nicaragura, per si algú no ho ha entès, referint-se que és una sucursal del PSC ja que aquest partit polític té la seva seu a l'esmentat carrer.
Respecto la teva apreciació personal malgrat no compartir-la però crec que es tracta d'una percepció que no s'ajusta a la realitat.
Cordialment,
Laia
Hola Laia,
L´Ateneu hi vaig entrar amb 18 anyets, quan ja m´interessava pel món de la Politica, llavors no existia Internet, any 89, i allà vaig coincidir a la Cafeteria, al costat de les taules d´escacs i les palmeres del jardi, amb el Senador del PSC que era el pare del Futur President Maragall. El dia de les eleccions (a l´Ateneu), es va pendre un café, el Miquel Roca, i recordo com si ho veiés, ara mateix donant la mà al Heribert Barrera, a les eleccions, em va firmar llibres Carme Riera, vaig passar molta calor estudiant als estius (llavors no havia AA, no sé ara)i els croissants, mai oblidaré, els bonissims croissants, peró ja llavors tenía escasa o nula influència sobre el pensament politic de la Ciutat o de Catalunya, encara que la quota era cara, depenia de les subvencions, i d´unes eternes obres que es van fer anys després de marxar jo.
Debats, Laia, la veritat es que 0 mai, vaig poder entablar converses amb ningñu, a diferència de la Blogesfera Politica que jo la Considero moderns Ateneus, és un palauet plé de historia, peró penso que ha quedat "segrestat" per una linia de pensament, que és l´Etapa 1931-1939, per aixó entenc que per raons de marketing literari, la presentació d´un LLibre sobre Andreu Nin , el mar idoni de presentació, és l´Aeneu Barcelonés, doncs allà si congreguen els millors experts en aquest periode de temps de la nostra Historia, peró de veritat, avorria, de vegades, quan rebies , la Revista de l´Ateneu a casa hi tot eran articles, sobre aquest periode.
Ara, Laia, un 10 també t´ho de dir, per els agents literaris que us porten lo del llibre doncs , de la Presentació, allà , conseguireu ressó entre els entesos i bones vendes.
Jo també respecto la teva linia de pensament, tot mantenir en molts temes postures comfrontades, i crec que l´Ateneu és el lloc idoni per presentar aquest llibre.
Et desitjo éxit en aquest tema i una Abraçada.
Et mentiria si et digués que la presentació del llibre de l'Ernest Benito es va dur a terme a l'Ateneu per unes qüestions determinades. Tu exposaves la idea del màrqueting lietrari però si t'he de ser sincera crec que aquest motiu no va impulsar dur a terme la presentació allà.
Per si de cas, deixo la porta oberta perquè com no tinc informació sòlida sobre els motius de la presentació a l'Ateneu de Barcelona. La veritat és que no se'm va passar pel cap preguntar-li perquè va triar aquell indret i no un altre.
Em sap greu, però no puc contribuir a dilucidar la qüestió que plantejaves en el teu comentari.
Cordialment,
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home