divendres, de novembre 30, 2007

El gran desconegut, Andreu Nin

Els darrers anys d’estudis preuniversatirs els vaig cursar en un institut vendrellenc, recordo que en els primers cursos de l’ESO el seu nom era IES EL VENDRELL i amb la finalització del batxillerat, sense moure’m d’institut s’anomenava IES ANDREU NIN. Des del primer moment que vaig tenir notícia d’aquest canvi, vaig sentir un interès especial per conèixer una mica més la figura d’un personatge que havia llegit en alguna línia del llibre d’història i sobre el qual no sabia massa cosa més.

Mica en mica, vaig anar cercant informació i la meva primera sorpresa va arribar quan vaig descobrir que Andreu Nin era vendrellenc. Una informació que fins aleshores ningú m’havia facilitat, no sé si es tractava d’un descuit casual o bé intencionat. Les reflexions des d’una certa perspectiva i quan han passat els anys sempre esdevenen més fructíferes, per una jove de quinze o setze anys, no recordo amb exactitud la meva edat, Andreu Nin em quedava molt llunyà i trigaria alguns anys en conèixer amb més deteniment un personatge clau en el devenir de la nostra història.

En la meva primera recerca, vaig obtenir tota una sèrie de dades i referències històriques purament a títol informatiu però malgrat aquest fet em semblaven interessants. Si he de ser sincera hi havia tot un entramat al seu darrera on no acabava d’encaixar la figura d’Andreu Nin en el seu just context.Me n’adonava que hi havia moltes qüestions que se m’escapaven de les mans, però aviat es va posar solució perquè a mesura que vaig anar adquirint sòlids coneixements històrics vaig poder reordenar el meu dispers pensament i constatar en primera persona la importància d’Andreu Nin.

El reportatge titulat “Operació Nikolai” va contribuir a mantenir la meva curiositat vers un vendrellenc que mai acabava de conèixer ja que a mesura que anava buscant informació sempre trobava quelcom que desconeixia. Aquesta circumstància era totalment lògica perquè penso que si quelcom pot definir amb exactitud la figura d’Andreu Nin és que ens trobem davant una persona absolutament polifacètica.

Tanmateix, tinc la sensació que la nostra vila ha oblidat aquest important i rellevant personatge històric. Hi ha qui pensa que dedicant-li un carrer, Andreu Nin ja té el seu lloc a la vila del Vendrell. La veritat és que no entenc massa bé que pretén aquesta ridícula excusa ni tampoc sota quin preàmbul es comet l’atrocitat de fer desaparèixer a través de l’oblit la figura d’Andreu Nin.


No voldria caure dins el pessimisme perquè, precisament, avui divendres té lloc la presentació del llibre EL JOVE ANDREU NIN. Textos periodístics, escrit per l’Ernest Benito. Un llibre elaborat amb la cura i la precisió pròpia d’una persona enamorada de la història i que a més sent una estima especial vers la figura d’Andreu Nin.


Gràcies a un intens treball d’investigació que s’amaga darrera de cada una de les pàgines que composen aquesta obra podem seguir l’evolució d’Andreu Nin a través dels escrits que amb certa regularitat publicava a la premsa escrita de l’època. Alguns d’ells sota remots pseudònims però l’Ernest Benito ha estat capaç de desemmascarar els pseudònims.

D’aquesta manera ens ha permès visualitzar un conjunt molt ampli d’escrits, molts d’ells inèdits i que el públic en general desconeixia fins a la recent publicació. Des d’aquest espai, recomano la lectura d’aquest llibre perquè quan llegeixes la darrera pàgina te n’adones que gràcies a tots els escrits i els seus encertats comentaris realment descobreixes de ben a prop la figura de l’Andreu Nin.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/11/07
Laia Gomis

19 Comments:

At 1:19 a. m., Blogger MANU said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

 
At 1:25 a. m., Anonymous Anònim said...

Hola Laia, comparteixo al 100% la teva admiració per la figura d'Andreu Nin. Jo també he estat intrigat per la seva trajectòri i he llegit bastant sobre ell. Il·lustre Vendrellenc i com bé segur haurà plasmat el Gran Benito en el seu llibre, espero que pugui signar-me un exemplar...

I tens molta raó, a vegades hi ha gent que cau en un forat en la història.... però la vida és així...

BIROLA

 
At 10:09 a. m., Anonymous Anònim said...

si es tan libre y plural este foro, ¿porqué hay comentarios suprimidos?

 
At 2:26 p. m., Anonymous Anònim said...

celebro, com a vendrellenc, la vostra re-admiració per Andreu Nin...no del diputat Benito, pk fa anys que en parla i probablement sigui tan especialista com el professor Pelai Pagès....

però si de la massa socialista del Vendrell, que després de cuatre anys en les institucions i al final del mandat ens va deixar amb un pam de nas amb la celebració "2007: Any Nin"...i encara, que potser es pitjor, no en sabem res....aquesta era, probablement, la millor forma de retre homenatge al segon vendrellenc més universal en el setante aniversari del seu assassinat per ordre d'Stalin, comés pel GPU (posteriorment KGB) i deixat fer pel PSUC, les forces repúblicanes i la pròpia República...seran casualitats-...

per a qui vulgui saber més d'Andreu Nin i el POUM:

- http://www.fundanin.org

i qui vulgui llibres, en quant funcioni la Biblioteca Popular de l'Ateneu la Trinxera i el propi Ateneu, estaràn a la disposició del poble...( i en tenim uns quants...)

salut!!

Jon (col·lectiu la Trinxera, ALVEN, Fundació Andreu Nin de Catalunya)

PD: en quant al comentari eliminat, per experiència se que alguns en comptes de críticar es dediquen a insultar i fer el burru...

Salut i Revolucio!!

 
At 3:16 p. m., Blogger Laia Gomis said...

En primer lloc esmentar que el comentari eliminat no ho ha estat pas per part meva, ja que MAI he eliminat cap comentari i procuraré seguir en aquesta línea.

Sé que potser hi haurà qui desconfiarà de les meves paraules però us puc assegurar que aquesta extranya situació ja va tenir lloc en un article que vaig escriure durant les vacances i vaig estar una setmana sense obrir l'ordinador i en tornar em vaig sorprendre quan apareixen un parell de comentaris eliminats ... si algú m'ho pot explicar, endavant.

Sé que són les meves paraules contra l'evidència d'un comentari eliminat. He rebut en puntuals ocasions, insults i atacs personals i mai els he eliminat.

Respecte el comentari del Birola, assegurar-li que he tingut oportunitat de llegir el llibre i és un bon llibre, darrera del qual hi ha una important tasca d'investigació.

Respecte el comentari del Jon, esmentar que l'admiració de l'Ernest vers l'Andreu Nin no acaba de néixer sinó que ve de molt lluny. A més, sempre ha estat una persona que s'ha documentat i investigat de ben a prop el món de l'Andreu Nin.

Gràcies per exposar el link de la Fundació Andreu Nin i fer-nos saber que a la Biblioteca de l'Ateneu de la Trinxera podem trobar més llibres relacionats amb l'Andreu Nin, ara espero que aquesta obra que avui es presenta també s'hi trobi.

Cordialment,

Laia

 
At 10:45 p. m., Blogger Sóc el Roger, said...

Diria que l'autor del comentari, si el signa el pot esborrar, no té perquè ser el propietari del blog. En aquest cas ho posa que ha estat esborrat per l'autor.

 
At 1:12 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Gràcies Roger pel teu apunt, he de reconèixer que determinats aspectes del món tecnològic se m'escapen de les mans i tota aquesta història dels comentaris em té una mica desconcertada.

Té força sentit això que exposes, per tant no m'extranyaria que una persona quan escriu un comentari ella mateixa el pogués eliminar.

Ara vull evitar malsentesos perquè aquí no es censura cap opinió sinó que més aviat hi caben totes.

Merci Roger!!!

Laia

 
At 4:27 a. m., Anonymous Anònim said...

no si ja se que el sr. benito és, diguem, tècnic en Andreu Nin....aixó ho se jo, ho sabem a la trinxera i ho saben a la FAN....

el que venia a dir és que es curios que demaneu més Andreu Nin quan amb naltrus, la Trinxera i la FAN ens vau dixar tirats....i encara ho estem....a més per ser un acte de presentació de llibre a part del benito quins grans especialistes en Nin el sr. Carnicer i el sr. Raventós....

per més socialistes que es diguin aquests darrers, mai passaran de socialdemocrates...concepte que, per a tots els àmbits de l'esquerra revolucionaria (des de el POUM a Endavant, passant pel PSUC, PSAN, etc....), a la qual pertanyien Nin i el POUM; és sinònim de revisionisme, traidoria i laissez faire amb el capitalisme...

soc conscient de les decissions històriques del POUM, potser algunes errades (com la d'entrar en la socialdemocracia del psoe quan ho van fer) però aixó no ho us dona dret a apropiar-vos de la figura de Nin, Andarade o Solano...

només la veritable esquerra; marxista i revolucionaria ho pot fer....

Salut i Revolució
Jon

PD: On ereu quan Andy Durgam, Pelai Pagès o més recentemen Wilebaldo SOlano van venir a Vendrell?? [[sinó sabeu qui són, investigeu una mica que no només de diaris es construeix el coneixement]]

"Somos socialistas revolucionarios , marxistas".(la Batalla, 1936/ La Trinxera, 2007)

Bona nit!

 
At 6:04 a. m., Blogger el Mèlich said...

Hola a tothom.
No volia prendre part en aquest debat (si és que es pot dir debat)
però aquesta manifestació pamfletària del Sr. JON que potser vol dir Joan (L'Andreu es deia Andreu i jo em dic Josep) m'ha cridat l'atenció:

"... soc conscient de les decissions històriques del POUM, potser algunes errades (com la d'entrar en la socialdemocracia del psoe quan ho van fer) però aixó no ho us dona dret a apropiar-vos de la figura de Nin, Andarade o Solano...
només la veritable esquerra; marxista i revolucionaria ho pot fer...."

A veure JON, a tú qui et dona dret per a donar drets als demés? Això sona tant feixiste com moltes consignes del José Antonip Primo de qui fós...De marxista no en té res.

Et penses que la Trinxera, col.lectiu a qui respecto extraordinariamen, té la raó absoluta i la prioritat "revolucionària" de la que tant presumeixes?
Qui més qui menys ha fet la seva revolució. Qui més qui menys sap de les grans virtuts d'Andeu Nin, del Noi del Sucre de La Passionària o de Durruti, per posar alguns exemples. I tothom qui pugui parlar d'ells, fa un favor a la societat que vol saber i no perdre la memòria històrica; es digui Benito, Carnicer o Jon. Després de llegir llurs obres ja els jutjarem, cadascú desde la seva visió particular.
La meva ideologia ha estat sempre d'esquerres però també autocrítica i et dic, amb tots els respectes, que la teva sortida de riu Matarranya, no fa cap favor a les vosres reivindicacions , revolucionàries , ben legítimes.
Hi ha molta gent que podem parlar d'Andreu Nin que com a bon marxista, no era patrimoni de ningú. Si aixequés el cap, crec que t'ho diria.
Tingues molt present la paraula "llibertari"
Una abraçada i salut!! company

J. Mèlich

PD. No penso polemitzar més sobre aquest tema.

 
At 12:20 p. m., Blogger Laia Gomis said...

La veritat és que no m'agradaria que la polèmica sorgís en un tema concret i específic com és aquell que envolta la figura d'Andreu Nin. Tanmateix, crec que és un xic complicat perquè sempre es pot analitzar aquest gran personatge desde diverses òptiques.

Ara no voldria deixar de fer un comentari, perquè ningú s'està apropiant de la figura d'Andreu Nin, sinó simplement una persona va decidir en el seu moment investigar en un camp desconegut per a molts de nosaltres i gràcies al seu treball incessant avui podem llegir els articles que Andreu Nin publicava a la premsa de l'època.

M'agradaria dir-te que quan va venir Solano i Pelai Pagès al Vendrell farà qüestió d'un parell d'anys al centre cívic de l'Estació jo hi era present. A més, conec de prop la tasca que ha dut a terme el professor d'història contemporània de la UB Pelai Pagès per tant, abans de parlar alegrement no estaria de més informar-se perquè sinó es poden cometre errors d'aquest estil.

Abans d'acabar, esmentar que comparteixo la reflexió del mèlich perquè em sembla que és absurd plantejar un debat quan gràcies al treball d'una persona s'evita que persones clau en la nostra història, com és el cas d'Andreu Nin, caiguin en l'oblit.

Cordialment,

Laia

 
At 1:31 p. m., Anonymous Anònim said...

Bé, jo crec que hem d'intentar diferenciar entre l'Ernest Benito polític i l'Ernes Benito escriptor. Com a polític es obvi que tindrem moltes diferències ideològiques però com a escriptor se la de felicitar per contribuir a la recuperació de la memòria de l'Andreu Nin, que ben falta fa. En quant a que estigués acompanyat de MArtí Carnicer i Raimon Obiols suposo que ho deu haver fet perquè en un dia que deuria ser important per l'Ernes Benito, deuria voler estar acompanyat per amics seus.

El que sí que huries de saber Laia, tal com explicava el Jon i poder no ha quedat del tot clar, és que aquest any entre la FAN i el Col·lectiu la Trinxera volíem organitzar una sèrie d'actes al ser el 70è aniversari de la mort d'Andreu Nin. Amb el senyor Pascual ens va arribar a un sèria d'acords tan econòmics com logístics, per tal de dur-los a terme. Per exemple: l'Ajuntament es faria càrrec de portar el quadre "Elegía a Andrés Nin" de Eugenio Granell, que es troba a la Fundación Eugenio Granell a Santiago de Compostela. El cost de portar el quadre era d'uns 2 milions de peles (més o menys) i s'havia d'estar al Museu Déu i fins i tot es va desplaçar a Vendrell, Natàlia Granell (filla de l'autor) i es van entrevitar amb l'Helena Arribas.

Saps que va passar a l'hora de la veritat? Que dos mesos abans de fer tot això vam intentar contactar amb l'equip de govern i no va haver-hi manera, ni per telèfon ni per correu, ni res de res...Ni tornaven les trucades, ni els missatges que deixavem a la secretària del Pascual ni res de res. Era tant penòs que fins i tot el Wilebaldo Solano, amb els seus noranta i pico d'anys va enviar un correu demanan si us plau que contactessin amb nosaltres o amb la FAN.

Al final va passar que vam haver de suspendre gairebé tots els actes que estaven ptrogramats per la falta del suport econòmic i logístic que ens havia promès l'Ajuntament. I clar, imaginat la imatge que donem nosaltres i la FAN quan vam haver de dir que es suspenien. El més trist de tot és que mai hem sapigut perquè es van fer enrera ja que mai van donar la cara, simplement van desaparèixer.

Dit això, crec que hem de diferenciar un comportament poc ètic i de zero interès en Andreu Nin que van tenir el senyor Pascual i l'Helena Arribas i no generalitzar. Nosaltres admirem l'Andreu Nin desde un punt de vista històric i ideològic i hi ha gent, com poden ser molta gent del PSC que l'admiren únicament des d'un punt de vista històric.

Rubén Suan
ALTERNATIVA VENDRELLENCA

 
At 6:28 a. m., Anonymous Anònim said...

al sr. Melich...

primer de tot, al meu carnet del club d'Espanya i al salvoconducte que em permet despaçarme pel mon (DNI-Passaport) fica JON...aquí i a la Xina...sense A ni sense H...

soc molt conscient de que no soc qui per otorgar valors....l'únic que faig es criticar la hipocresia, pública i oberta, que de forma més explaida a explicat el Ruben...

després d'una primera ràpida resposta em reservo el dret de contestar més àmpliament a la seva crítica després d'una reflexió...i no pretenc polemitzar sobre el assumpte, pk el ruben ho ha deixat ben clar...són altes hores i demà em toca currar...però crec qie tinc dret a resposta...

com a amenaça: no trigaré a contestar...amb arguments que crec raonables...

Salut, company!!

JON (sense A ni H).

 
At 8:08 a. m., Blogger el Mèlich said...

Molt breument, em pensava que Jon era un pseudònim.
Com que en casos seriosos, avui en dia, malgrat la migrada democràcia, es pot escriure el nom i el cognom,havia "malpensat" que t'amagaves en l'anonimat.
Per tant, et demano disculpes i retiro el paràgraf en que feia al.lusió al teu nom.
Del demés , em reafirmo e tot i, com he dit, no penso polemitzar.

De nou disculpes, i una salutació cordial.
Salut company!!
Josep Mèlich

 
At 7:41 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Ruben, t’he de comentar que sobre la informació que has facilitat en aquest espai no en tenia cap coneixement, no és d’estranyar perquè no he estat regidora i és evident que en el dia a dia de la gestió municipal hi ha moltissimes qüestions i és totalment lògic i alhora evident que no tingui constància de moltes notícies com la que exposaves en el teu comentari. Volia deixar-ho ben clar, per tal d’evitar possibles mals entesos, perquè no em puc pronunciar sobre un aspecte que no conec a fons.

Cordialment,

Laia

 
At 11:23 p. m., Anonymous Anònim said...

per sort, encara no m'hai d'amagar...potser no em vaig expressar be en els primers comentaris...però crec que ja vaig deixar clar que no hi havia res en contra del llibre ni de l'investigació...sinó del que ha explicat el ruben que tal i com he di pot ser no vaig expressar be...

desgraciadament no conec l'obra del professor pagès...només l'esmentava com podria haver esmentat qualsevol altre tècnic en el tema...a partir d'ara intentaré concretar més els exemples....



Parlant de vertiats absolutes; no existeix fet més absolut i autoritari que el negar-se a polemitzar ja que, sinó, tota apelació a les visions particulars són inservibles i innecesaties, coneixement espuri i per tant opinions poc vàlides...i aquesta si que seria una visió única i potser de tendència feixista...

ni fem la revolució ni molt menys (no soc portaveu ni res específic de l atrinxera), però, de moment intentem alliberar un petit espai...ara, és revolucionari en tant que dona una alternativa a l’oci, buit i comercial dominant en les etapes de la nostra joventut...és contracultural, i revolucionari, perquè un 90% de la música que es pugui sentir no es pot trobar a la traviata o al noval o a la fnac o sentir-se per les ràdios tradicionals; o, perquè el 90% dels llibres de la biblioteca, el mateix... o, perqupe les activitats que es desenvolupen, des de l’organització de l’any nin, el correllengua o, simplement, utilitzar l’ateneu com a espai de trobada, sense haver de consumir obligatoriament a preus abusius entre altres coses....són raons, que crec poden considerar-se prou fortes per considerar la trinxera, almenys revolucionaria i hereva de certs moviments històrics-polítics...un altre cosa és ja si considerar-ho sistèmic o antisistèmic...capitalista o no (les grans revolucions marxistes van desenvocar en profunds capitalismes d’estat (o planificats)) són figues d’un altre paner... d’aquesta manera, crec que ni som ni serem una vanguardia revolucionaria però si una organització revolucionaria...que naturalment degut a l’omnipresència de tot el subjacent al mode de producció capitalista es dilueix un cop s’abandona l’espai alliberat...

en quant a la sentència “la veritable esquerra, marxista i revolucionària”...reafirmo completament el seu contingut...la veritable esquerra únicament potser marxista (en base al materialisme històric, la lluita de classes i tots aquests conceptes a priori carques però completament vigents tot i que transformats avui dia); i, revolucionaria perquè és íntrínsec al marxisme. El marxisme, teoricament, culmina amb la destrucció de l’estat, del sistema i de la creació d’un nou en unes relacions socials comunistes/llibertaries...així aquí dintre entrarien tots els personatges que esmentes més uns quants més...utopia potser si...però, sentència vertadera també....la resta de organitzacions de la tradicional esquerra, la que competeix únicament per l’electorat; tota la colla de sindicats venuts als dictamens del capital; les pseudooneges etc...només cerquen capital i poder dintre de l’estructura existent...encara que pretenguin la cerca del benestar social, l’etapa dels estats del benestar ja ha passat; i, és inútil defensar-ho tal i com els coneixiau...com és inutil defensar la revolució per les armes en les societats europees occidentals....


em sembla una banalització utilitzar de forma tan gratuita el tèrme feixista...potser el meu comentari era panfletari, però no ho era menys l’article que vai poguer llegir al Baix Penedès i que és justament aquest el passat divendres...els articles publicats es caracteritzen per una exquisida literatura i una pretessa objectivitat d’aprença científica en les quals, implícita i explícitament, reforcen les actuacions d’un determinat partit i organitzacions satèlits, gairebé mai sense esmentar-ho,com ...fa temps que segueixo els articles d’aquest blog tot i que hagi fet un parell de contribucions només...temps en que realitzavem l’any nin (primera part del 2007) i en tot aquest temps ni un trist comentari al respecte...només el de les agressions nazis...tot i que no se fins a quin punt aquest article era necessari en tant que era un fet prou important com per ignorar-lo (recordem’ho! Els diaris, i tots els articles (per descomptat aquest també) ignoren molts continguts per publicar d’altres...)...no em refereixo al contingut, i agraeixo les mostres de solidaritat; sinó a l’article...en fi que tots panfletaris!!

No entenc de drets...que jo sàpiga no he promulgat cap llei, cap constitució inapelable...l’únic que he fet és intentar denúnciar la hipocresia....

si Andreu Nin aixequés el cap...tantes coses que diria; si el 1707-16 haguéssim guanyat la guerra uns altres galls cantarien...

Sóc el primr en fer autocrítica però aquestes ones del ciberspai no són el lloc...únicament assenyalar que el marxisme com tota religió-secta necessita en la crrença dels seus adeptes...


I fins aquí.

Salut i fins un altre!

Jon

PD: com que jo no se ni vull saber les lluites entre faccions al psc-psoe...el que van fer és el que se...i naturalment, que de casos concrets existiràn com militatns tingui la seu.....

 
At 12:03 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Andreu Nin pot donar molt de si, i n’era plenament conscient quan vaig decidir centrar l’atenció del meu article setmanal amb aquest personatge, reafirmant els termes que titulava el meu escrit, com el gran desconegut.

Ara, alguns dels comentaris que s’han pogut llegir en aquest espai, han aprofitat que abordava aquest tema per esciure quatre ratlles al respecte on s’inclouen interessants lliçons i ràpidament aprofitar la resta del comentari per deixar entreveure qüestions que poc tenen a veure amb Andreu Nin i amb la història.

Com sempre procuro fer, he contestat tots els comentaris que s’han derivat de l’escrit inicial però si em permeteu ara em limitaré a centrar-me en exposar la meva opinió vers unes qüestions que poc tenen a veure amb Andreu Nin però en al•lusió directa a la persona que escriu aquestes paraules crec que he de dir quelcom al respecte.

Mai m’he amagat de la meva ideologia, és més, és prou coneguda la meva estreta i especial vinculació amb el PSC de la qual en comptes d’avergonyir-me més aviat em sento ben orgullosa d’aquest fet.

Fa dos anys i mig, que setmana rere setmana, de manera totalment desinteressada publico un article al Diari del Baix Penedès, un escrit d’opinió. Paraules que s’acostumen a contraposar amb l’objectivitat i el rigor científic, aquests treballs els desenvolupo a la universitat i quan escric tant en el blog com en el diari sempre ho faig des d’una visió completament subjectiva i en reiterades ocasions així ho he exposat. A diferència, d’altres no tinc cap necessitat amb emparar-me en l’objectivitat per tal de donar solidesa a les meves opinions.

Al teu comentari deies que els diaris i aquest blog tracten una sèrie d’aspectes i se n’obliden d’altres. No et confonguis, als diaris són mitjans de comunicació que tenen com a principal objectiu informar i la independència i l’objectivitat haurien d’estar al centre de totes les noticies que publiquen, o si més no vetllar per aquesta realitat. Si bé, aquest espai també té la voluntat d’informar, en cap moment hauràs llegit que es tracti d’un espai independent.

Quan entres al meu blog, has de tenir en compte que et trobes en un ESPAI PERSONAL, on jo decideixo lliurement quins aspectes abordar en cada article, a vegades de política, societat, economia, dret o simplement una experiència personal sense més. Em va semblar que era necessari parlar de les agressions que el col•lectiu la trinxera va patir. Que va ser un error... doncs em sap greu, però com repudio totes les formes de violència només volia denunciar una pràctica condemnable i fer constar el meu recolzament vers el col•lectiu, res més.

Si Andreu Nin aixequés el cap... més d’una i de dues sorpreses s’emportaria i penso que no només respecte el PSC ni tampoc del PSOE, ni de tots aquells que admirem la seva persona però que ho fem en silenci, sense grans sorolls ni tampoc iniciem una cursa per demostrar quin grau d’amor sentim vers Nin.

Tinc la impressió, que aquest gran personatge també es sorprendria vers determinades actituds o reflexions realitzades per persones que es declaren fermes seguidores d’Andreu Nin. Només són suposicions però pel coneixement i l’estudi que he dut a terme sobre Nin, molt em temo que no seria estrany que Andreu Nin els dirigís unes meditades i encertades paraules a tots aquells que avui en dia tot ho justifiquen emparant-se sota la figura d’Andreu Nin...

Que quedi molt clar, que això són coses meves, fruït de la meva opinió personal molt allunyat del rigor històric.

Cordialment,

Laia

 
At 12:59 p. m., Anonymous ERNEST BENITO said...

Laia, em sembla que és el primer cop que faig un comentari al teu blog.
Per tant el primer que crec que he de fer es felicitar-te per tot el que estas fent.
Sense ànim de polèmica i amb el respecte que em mereix el col.lectiu de la Trinxera per tota la seva activitat vull fer tot un seguit de precisions:
Primera. Si van participar en la presentació en l'acte el Martí Carnicer i l'Obiols va ser per que jo vaig demanar-los-hi. Ho vaig fer perquè en Martí va ser el primer alcalde d'aquesta vila que com a tal va fer els primers actes de reconeixement a la figura d'Andreu Nin quan no era ni tan fàcil ni tan ben vist com ara organitzar un acte re reconeixement a Andreu Nin. I a en Raimon, ho vaig fer perquè a més de la seva valua intel.lectual,va viure conjuntament amb mi i amb el Martí el procés d'integració d'una part important dels vells militants del POUM,i que avui no estan amb nosaltres com podria ser l'Adroer Gironella, en Pep Jai, o el Jordi Arquer entre molts d'altres. Les vinculacions del POUM i del PSC del qual en Raimón va ser primer secretari venen de lluny com podeu vuere.
Segona. Només una precisió l'Andi Durgam i en Pelai Pagès als que fa referència un dels teus polemistes estaran avui amb mi a l'Ateneu de Barcelona fent la presentació del llibre d'Andreu Nin.
Tercera. Son qui mes lamenta no haver poder estat amb Wilebaldo Solano l'altre dia al centre cívic. Per les raons sentimentals que m'uneixen a ell, i perquè lamentablement avui no podrà estar amb mi a Barcelona perquè ha hagut de marxar a París, sino estariem junts a Barcelona. No sempre es pot anar a tots el llocs que un voldria.
Tercera. Lamento la informació d'en Ruben sobre l'actitud de l'Helena i en Pascual que mai van posar cap objecció ni traba als actes a realitzar en l'homenatge a Andreu Nin. Per altra banda no son dos milions el que costava portar l'Elegia de Granell al museu del Vendrell -que dit sigui de passada ja fa temps que estic treballaant per poder-ho aconseguir- sino que no arribava a 6000 euros el seu cost. El que no diu en Ruben és que el que també costava 6000 euros més, es portar en un concert als Potatoo, grup perfectament repectable, però que em semblava excesivament car el seu "catxe" per participar en un acte com el que es pretenia si veritablement al darrera del grup hi ha un rerafons ideològic.
Si no va concretar-se l'acte d'homenatge puc ben assegurar-vos que no va ser per manca de voluntat de les dues persones a les quals fa referència en Ruben.
No tinc cap ganes de polemitzar, fins i tot em sembla molt interessant el debat en aquest blog, però crec que havia de fer aquestes precisions.
Lamento la llargada de l'escrit.

 
At 6:52 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Moltes gràcies Ernest per les precisions que realitzes en el teu comentari. A través de les teves paraules he constatat una sèrie d'elements que en altres ocasions m'havien passat desapercebuts o no els hi havia prestat l'atenció que mereixien.

La discussió i el debat en aquest espai és l'essència i realment m'agraden els intercanvis d'idees sempre que es desenvolupin des del màxim respecte vers totes les parts. Com ha estat en aquesta ocasió.

Ara, allò que més m'ha sobtat és que aquells que posaven el crit al cel perquè no venia a la nostra vila l'Elegia de Granell, callaven davant la voluntat de fer un concert i englovaven conjuntament el cost total d'ambdues activitats. Suposo que ara no tindran massa cosa a dir al respecte perquè si buscaven encetar una polèmica amb mi, no ho van aconseguir ja que com vaig dir en el seu dia no en tenia ni la més remota idea sobre aquesta qüestió. Però hem pogut constatar com l'Ernest si que coneixia de prop tot allò que envolta la idea de portar el quadre al Vendrell i hem descobert informació que de ben segur els membres de la Trinxera coneixien però obstaven per no revelarla perquè potser no els interessava.

Gràcies de nou Ernest i sempre que vulguis ja saps que aquest és també el teu espai malgrat sóc conscient que no t'agrada massa participar-hi activament. No volia deixar passar l'oportunitat de dir-t'ho ja que com no és gens freqüent trobar un comentari teu... un dia que el fas, aprofito!

Una abraçada!

Laia

 
At 6:50 p. m., Anonymous Anònim said...

M’agradaria puntualitzar algunes coses.

1- En quant al tema del llibre i com ja he dit abans, considero que tots els llibres que es facin sobre la figura d’Andreu Nin són molt importants ja que contribueixen a la recuperació de la seva memòria. En quant això dir-te que només puc que felicitar-te i realment em va saber molt greu que, per motius de feina, no vaig poder anar a la presentació que vas fer a Vendrell quan ja tenia previst anar-hi. Crec que la figura d’Andreu Nin no és propietat de cap entitat, col•lectiu o partit i estic d’acord amb el comentari que feia la Laia de que segurament l’Andreu Nin tampoc estaria d’acord amb algunes de les coses que podem fer nosaltres mateixos. Com he dit abans, amb el tema que a la presentació del llibre t’acompanyessin el Martí Carnicer i el Raimon Obiols, com he dit abans, ho trobo molt normal. Suposo que el dia que una persona presenta un llibre escrit per ell mateix vol estar acompanyat de les persones que ell s’estimi. Penso que és important no polititzar un acte com la presentació del llibre.

2- Respecte el tema d’homenatge a l’Andreu Nin, simplement ho vaig comentar per informar a la Laia perquè imaginava que no tenia aquesta informació. Això sí, crec que alguns dels comentaris que alguns dels comentaris que ha fet l’Ernest són, o bé demagògia o bé que en desconeix alguna part ja que deixen d’explicar tota la veritat i només en diu una molt petita part. Potser m’equivoco però crec que cau en partidisme.

Entre la Fundació Andreu Nin (FAN) i l’Ajuntament, representats pel Pascual i l’Helena, es van acordar una sèrie d’actes a realitzar durant el 2007 del que el consistori es va comprometre a pagar al voltant als 17.000 € (no recordo exactament la xifra). L’Ajuntament va estar d’ACORD tant en la despesa com en els actes. Ernest, tinc constància que aquest actes se’t van fer arribar, per part d’un membre de la FAN, el conjunt dels actes on sortia la despesa del concert i de la que no ens vas fer arribar cap suggerència ni queixa.

Així doncs el problema amb l’Ajuntament no va ser econòmic, sinó que dos mesos abans dels actes centrals el senyor Pascual i l’Helena van desaparèixer de la Terra. Ni agafaven ni retornaven les trucades, ni correus electrònics, ni res de res, i després de setmanes provant de parlar amb ells es va haver de suspendre tots els actes ja que, sense els 17.000 € ni la logística promesa per l’Ajuntament, no es podien dur a terme els actes. Ernest, si el problema va ser econòmic i l’Ajuntament no estava d’acord amb el pressupost que s’havia parlat inicialment, només ho hauria d’haver dit i nosaltres haguéssim retallat d’altres llocs, com per exemple sense fer el concert o portant grups que sense tant de nom però que haurien vingut sense cobrar.

És una vergonya que durant gairebé 2 mesos no es volgués contactar amb nosaltres i la FAN des de l’Ajuntament i aquesta és la única veritat de perquè no ens van fer els actes d’homenatge, suposo que per ells l’únic important eren les eleccions del 27 de maig. Tu mateix comentes que fa temps que intentes portat el quadre d’Eugeni Granell a Vendrell, cosa que em consta perquè m’ho ha comentat gent de la FAN, així que també hauries de saber el disgust i emprenyamenta que va patir la Natalia Granell davant la falta de respecte de l’Ajuntament en no donar-li cap tipus d’informació ni contactar amb ella.

Sincerament, crec que defensar l’actitud del Pascual i l’Helena es defensar el que no és indefensable i crec una falta de respecte a tota la gent que vam participar en l’organització dels actes (la Trinxera i la FAN) que vulguis donar a entendre que no es van fer degut a la despesa programada pel concert.

Per qui ho vulgui els hi puc fer arribar el correu que Wilebaldo Solano va enviar a l’Helena Arribas demanant que contactessin amb nosaltres o la FAN, de data 19 de maig de 2007, (que ja és trist que un home de noranta i pico d’anys, com ens el Wilebaldo, hagi d’enviar un correu per intentar que donessin algun tipus de resposta) així com els pressupostos i actes que s’havien pactat amb l’Ajuntament. Qui ho vulgui em pot enviar un correu a: alternativavendrellenca@hotmail.com.

Rubén Suan
ALVEN

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home