El gran desconegut, Andreu Nin

Els darrers anys d’estudis preuniversatirs els vaig cursar en un institut vendrellenc, recordo que en els primers cursos de l’ESO el seu nom era IES EL VENDRELL i amb la finalització del batxillerat, sense moure’m d’institut s’anomenava IES ANDREU NIN. Des del primer moment que vaig tenir notícia d’aquest canvi, vaig sentir un interès especial per conèixer una mica més la figura d’un personatge que havia llegit en alguna línia del llibre d’història i sobre el qual no sabia massa cosa més.

Mica en mica, vaig anar cercant informació i la meva primera sorpresa va arribar quan vaig descobrir que Andreu Nin era vendrellenc. Una informació que fins aleshores ningú m’havia facilitat, no sé si es tractava d’un descuit casual o bé intencionat. Les reflexions des d’una certa perspectiva i quan han passat els anys sempre esdevenen més fructíferes, per una jove de quinze o setze anys, no recordo amb exactitud la meva edat, Andreu Nin em quedava molt llunyà i trigaria alguns anys en conèixer amb més deteniment un personatge clau en el devenir de la nostra història.

En la meva primera recerca, vaig obtenir tota una sèrie de dades i referències històriques purament a títol informatiu però malgrat aquest fet em semblaven interessants. Si he de ser sincera hi havia tot un entramat al seu darrera on no acabava d’encaixar la figura d’Andreu Nin en el seu just context.Me n’adonava que hi havia moltes qüestions que se m’escapaven de les mans, però aviat es va posar solució perquè a mesura que vaig anar adquirint sòlids coneixements històrics vaig poder reordenar el meu dispers pensament i constatar en primera persona la importància d’Andreu Nin.

El reportatge titulat “Operació Nikolai” va contribuir a mantenir la meva curiositat vers un vendrellenc que mai acabava de conèixer ja que a mesura que anava buscant informació sempre trobava quelcom que desconeixia. Aquesta circumstància era totalment lògica perquè penso que si quelcom pot definir amb exactitud la figura d’Andreu Nin és que ens trobem davant una persona absolutament polifacètica.

Tanmateix, tinc la sensació que la nostra vila ha oblidat aquest important i rellevant personatge històric. Hi ha qui pensa que dedicant-li un carrer, Andreu Nin ja té el seu lloc a la vila del Vendrell. La veritat és que no entenc massa bé que pretén aquesta ridícula excusa ni tampoc sota quin preàmbul es comet l’atrocitat de fer desaparèixer a través de l’oblit la figura d’Andreu Nin.

No voldria caure dins el pessimisme perquè, precisament, avui divendres té lloc la presentació del llibre EL JOVE ANDREU NIN. Textos periodístics, escrit per l’Ernest Benito. Un llibre elaborat amb la cura i la precisió pròpia d’una persona enamorada de la història i que a més sent una estima especial vers la figura d’Andreu Nin.

Gràcies a un intens treball d’investigació que s’amaga darrera de cada una de les pàgines que composen aquesta obra podem seguir l’evolució d’Andreu Nin a través dels escrits que amb certa regularitat publicava a la premsa escrita de l’època. Alguns d’ells sota remots pseudònims però l’Ernest Benito ha estat capaç de desemmascarar els pseudònims.

D’aquesta manera ens ha permès visualitzar un conjunt molt ampli d’escrits, molts d’ells inèdits i que el públic en general desconeixia fins a la recent publicació. Des d’aquest espai, recomano la lectura d’aquest llibre perquè quan llegeixes la darrera pàgina te n’adones que gràcies a tots els escrits i els seus encertats comentaris realment descobreixes de ben a prop la figura de l’Andreu Nin.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/11/07
Laia Gomis