Una gran presentació

D'esquerra a dreta: Martí Carnicer, Raimon Obiols i Ernest Benito

La veritat és que tenia ganes que arribés el dia de la presentació del llibre escrit per l’Ernest Benito titulat EL JOVE ANDREU NIN, Textos periodístics. Una obra que s’ha allargat molt en el temps, sóc conscient i així em consta que la investigació no ha estat gens senzilla però ha resultat molt fructífera i profitosa pels apassionants d’aquestes qüestions. Ara bé, no seria just reconèixer que en un parell de mesos s’ha accelerat el procés i afortunadament avui ja tenim físicament el llibre a les nostres mans.

Tan aviat com vaig conèixer les persones que intervenien en l’acte de presentació del llibre al Vendrell vaig pensar que era una ocasió que no em podia deixar escapar. Les ments il·lustres del Martí Carnicer, el Raimon Obiols i l’Ernest Benito per separat poden donar molt de sí però un agregat que permetés la coincidència de tots tres a l’hora, falten les paraules per descriure aquesta realitat.

El Martí Carnicer ens ha recordat com ell havia sentit parlar de l’Andreu Nin a través del boca a boca de persones que l’havien conegut personalment i tots ells destacaven que Nin era d’aquelles persones que valia la pena escoltar atentament. Precisament, aquest fet va despertar el seu interès pel personatge i uns anys més tard descobriria la vessant política de l’Andreu Nin, des de la creació del POUM fins al seu tràgic desenllaç.

A més, el Martí també ha destacat que durant els anys que va estar al capdavant del consistori vendrellenc va dur a terme una sèrie d’accions més protocol·làries com ara declarar fill il·lustre de la vila a Andreu Nin així com també dedicar-li un carrer. Al costat, d’aquestes també van existir tota una sèrie d’activitats relacionades amb la figura de Nin. Ara bé, ha ressaltat una idea que molts compartim, afirmant que Andreu Nin es mereixeria un reconeixement i un agraïment més ampli.

El Raimon Obiols, el primer que ha esmentat és el títol del llibre EL JOVE ANDREU NIN, i personalment ha afegit que duria a terme un petit canvi titulant-lo L’ADOLESCENT ANDREU NIN perquè l’edat en la qual va escriure els articles Nin estava compresa entre els 13 i els 20 anys, tot un adolescent. Ara una vegada realitzat aquest apunt, el Raimon ha dut a terme una intervenció difícil de transcriure perquè ens ha parlat de moltes qüestions que es trobaven estretament relacionades entre elles i a més ha tingut l’habilitat d’establir un lligam comú amb Andreu Nin i el llibre que avui es presentava. A més, no ha dubtat en descriure’ns el llibre com emocionant i profundament interessant. Tot recordant-nos que els escrits es van dur a terme a principis del segle passat en una societat molt diferent a la nostra però continuen mantenint la càrrega sentimental i ens diuen moltes coses als contemporanis quan en ple segle XXI els llegim.

El darrer en prendre la paraula ha estat l’autor del llibre, l’Ernest Benito, que ha deixat molt clara l’admiració que sentia vers l’Andreu Nin així com també ens ha explicat que si quelcom caracteritzen els escrits de l’Andreu Nin és que ens descriuen una manera d’escriure, de pensar, d’expressar, de sentir sense les barreres que els anys ens van posant.

A més, l’Ernest ens ha fet saber que aquest llibre no només es presentarà al Vendrell sinó que aquesta obra també es presentarà a altres municipis. Aprofito per ampliar la informació i dir-vos que concretament el dia 1 de desembre tindrà lloc a Calafell, a Barcelona el 5 de desembre a l'Ateneu de Barcelona, C/ Canuda 21. 19,30 hores. Amb la presència del Pelai Pagès, Wilebaldo Solano i Ernest Benito i el 12 desembre a Madrid a la Libreria Blanquerna C/ Marques de Casa Riera 2. 19,30 hores i resta per confirmar la data de la presentació a Bilbao.

El llibre està escrit en català però gràcies a les noves tecnologies s’adjuntarà un suport digital on es trobarà el mateix llibre traduït al castellà, a l’esukera i al gallec. La comunicació era una obsessió d’Andreu Nin i com podeu constatar aquest fet també impregna l’autor del llibre que no ha dubtat en permetre la lectura del llibre en les quatre llengües oficials de l’estat.

Després d’aquestes ràpides pinzellades que he retingut a la meva memòria , em permetreu un petit apunt personal. Des d’aquestes línies vull agrair públicament que l’Ernest m’inclogués dins les persones que esmenta en els seus agraïments. Tan aviat com vaig tenir notícia li vaig dir que no ho fes perquè no crec que la meva petita col·laboració es mereixés aparèixer en el llibre. Ara, tots coneixem l’Ernest i em va dir que no hi havia res a parlar. Així que malgrat ja li hagi donat les gràcies personalment, no em cansaré de repetir-li tantes vegades com calgui, la seva consideració i el seu gest perquè per mi és un veritable honor que el meu nom estigui inclòs en una obra escrita i elaborada per una persona com l’Ernest.