Dol asiàtic

Les imatges són realment esfereïdores, no deixen a ningú indiferent més aviat provoquen un cert esglai combinat amb una gran preocupació. La distància alleuja als individualistes tot i que els milers de quilòmetres que ens separen de les catàstrofes naturals que recentment han tingut lloc en el si del continent asiàtic s’esvaeixen amb una gran rapidesa, per a molts aquesta distància simplement és geogràfica.

Primer va ser el cicló “Nargis” que va arrasar Birmània, provocant milers de víctimes mortals i deixant desemparades a milions de famílies. Quan bona part de la població mundial es trobava consternada per aquesta realitat, un terratrèmol sacsejava l’emergent potència xinesa. La situació caòtica es repetia, les xifres oficials inicials només marcaven la tendència del desastre ja que el comptador es disparava assolint valors inimaginables. Un símil per ser conscients de la gran magnitud de la tragèdia consisteix en recopilar les darreres xifres, en aquests moments van més enllà de les quaranta mil persones, i contraposar-les amb els ciutadans del nostre municipi, veiem que les víctimes mortals superen d’escreix els trenta-set mil habitants empadronats al Vendrell.

Ara bé, les possibilitats de rèpliques no es troben exhaurides i d’un moment o altre, es poden tornar a repetir seismes de menor intensitat però que novament poden fer trontollar l’estabilitat que s’intena restablir.

Avui, aquesta informació acapara els espais propis de la premsa internacional, degut a l’efecte de la gran magnitud dels fatídics esdeveniments. Entre el desastre, el caos i la desesperació també trobem històries entendridores que provoquen que se’ns escapi una mitja rialla quan llegim la descoberta d’alguna persona amb vida que es trobava enterrada sota runes, a mesura que passen els dies, es parla de veritables miracles.

La solidaritat es dispara davant les catàstrofes naturals que han tingut lloc en el si del continent asiàtic. Els ciutadans no es senten indiferents davant aquesta greu situació i volen posar el seu granet de sorra per tal de pal·liar la situació d’urgència que es respira en els països afectats. Una allau de col·laboracions i aportacions econòmiques arriba de manera sobtada a totes les entitats que es desplacen fins al terreny per dur a terme importants i alhora imprescindibles tasques humanitàries.

Tota l’atenció dels problemes mundials en aquests moments es troba focalitzada en aquesta regió asiàtica. De sobte, oblidem les situacions d’excepcionalitat que es respiren en nombrosos països del nostre planeta. L’única diferència o peculiaritat és que lluny de tractar-se d’una catàstrofe natural peculiar i puntual la situació d’emergència es perllonga en el temps, moltes de les quals fa dècades que es mantenen en peu. Les causes, prou conegudes, velles reminiscències colonials que les metròpolis no van saber resoldre, demostrant una manca de tacte flagrant repartint un territori amb escaire i cartabó. Les conseqüències en ple segle XXI, continuen vives fet que evita tancar definitivament ferides que fa massa anys que resten obertes.

Dissortadament, aquesta darrera informació genera una certa indiferència mentre que la catàstrofe natural impacta i mentre és noticia preocupa. Ara no ens enganyem perquè quan deixi d’ocupar titulars, d’aquí un mes, els països afectats per la mateixa engreixaran la llarga llista de països que resten en l’oblit col·lectiu.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/05/08
Laia Gomis