La convivència comercial

Una gran preocupació va despertar a la població vendrellenca quan va tenir coneixement del tancament de l’únic centre d’oci que la vila del Vendrell disposava. Les Mates es va convertir per a molts vendrellencs en un espai de trobada, un indret ideal per desconnectar de la frenètica activitat tot prenent una copa sota clàssiques melodies o apostant pels sons més moderns movent el cos al ritme de les darreres novetats musicals.

El Vendrell, tota una capital de comarca, és una població que sempre s’ha trobat en les darreres posicions del rànquing dins l’oci nocturn. A més, el nostre municipi sempre acostuma a sortir força mal parat quan es duen a terme aquelles comparacions tant odioses amb altres poblacions.

L’obertura del centre lúdic Les Mates va contribuir indubtablement a frenar la creació de més perjudicis i tothom es felicitava per l’arribada d’un espai d’oci, un equipament llargament reivindicat per la població de la nostra vila que va trigar massa anys arribar però finalment va encaixar perfectament en El Vendrell.

No obstant, quan ja ens havíem acostumat a la seva presència i tots plegats en major o menor mesura anàvem a treure el cap per aquell espai arribava la fatídica notícia. El signe negatiu dels balanços comptables provocaven el tancament de Les Mates.

Les especulacions van començar a circular, hi havia qui s’atrevia a dir que s’aprofitarien les instal·lacions per dinamitzar el comerç amb algunes franquícies de moda. En aquest moment, les alarmes saltaven en el conjunt del comerç tradicional del Vendrell, només es tractaven de rumors però no van menystenir els mateixos i abans que es donessis passos endavant van deixar veure clarament la seva oposició total i radical aquesta idea.

El pas del temps ha demostrat que aquella proposta que algú va donar a conèixer no gaudia de sòlids plantejaments però sembla ser que amb l’adquisició de les Mates per part d’una empresa holandesa potser podria renéixer aquella remota possibilitat. Novament, com si es tractés d’una vacuna, han tornat a sortir les mateixes veus, malgrat la formulació d’un discurs realitzat des d’una cordialitat aparent l’oposició continua sent frontal.

Sóc una ferma partidària de la dinamització del comerç del Vendrell, és més, sempre que tinc l’oportunitat freqüentejo les botigues que es troben instal·lades en el nostre municipi. Aquesta realitat no entra pas en contradicció en reconèixer que visito els centres comercials i no m’amago que em desplaço força quilòmetres per donar un cop d’ull a diverses franquícies que acullen poblacions veïnes mentre que nosaltres ens entossudim a mantenir intacte el comerç vendrellenc.

Aquells que s’oposen a que la nostra vila compti amb importants marques de moda ignoren una realitat palpable. Si aquestes firmes no estan al Vendrell, la facilitat en la mobilitat permetrà via transport públic o privat fer un tomb per aquelles poblacions que intel·ligentment van ser pioneres en acollir franquícies en el si del seu municipi.

Un reclam que lluny de condemnar a la misèria a les petites i mitjanes botigues ha contribuït indubtablement en donar un impuls necessari a la vida social i comercial de molts municipis. Mentrestant, nosaltres seguim instal·lats en aquell vell discurs que amenaça els últims dies del comerç si arriben les franquícies i optem per mirar-nos el mèlic en comptes de deixar-nos emmirallar per alguns dels reflexos comercials que desprenen diverses poblacions veïnes.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/05/08
Laia Gomis