diumenge, de juny 29, 2008

La final de l'Eurocopa a la Rambla Cañas


A tres quarts de nou del vespre, bona part del nostre país es trobava concentrat davant la petita pantalla per seguir la final de l’Eurocopa que es disputaven Espanya i Alemanya. La veritat és que aquest partit era tota una fita històrica ja que la selecció espanyola sempre ha tingut nombroses dificultats per passar la prova dels quarts.

Reconec que no he mirat el partit,abans que algú tregui ràpides interpretacions, no pas perquè anhelava el triomf d’Alemanya sinó perquè el darrer repàs a l’examen de demà d’econometria m’ho impedia. No sóc una gran apassionada del món del futbol però de tant en tant m’agrada veure algun partit però avui primaven altres prioritats.

Tanmateix, malgrat no l’hagi vist per televisió, a la meva habitació arribava l’emoció i l’entusiasme de molts vendrellecs i vendrellenques que es trobaven aplegats a la Rambla Josep Cañas per seguir de prop a través d’una pantalla gegant tot el partit.

Les retransmissions en directe d’un partit de futbol a la Rambla Cañas no són cap novetat sinó que recordo que precisament un dels elements que integraven l’acte d’inauguració, d’aquest nou equipament, va consistir en col·locar una pantalla gegant per seguir el partit del final de la Champions League entre el Barça i l’Arsenal.

Una idea innovadora de l’anterior equip socialista que imagino que el nou consistori deu haver seguit per retransmetre la final de l’Eurocopa. Es tracta d’una hipòtesis i una intuïció perquè desconec qui hi havia darrera de l’organització tot i que pels elements que he pogut observar crec que no es tractava d’una iniciativa privada.

El fet de posar una pantalla gegant perquè totes aquelles persones que ho desitgessin poguessin mirar el partit a la fresca, és una actuació que s’engloba dins la normalitat absoluta i ningú li donarà cap mena d’importància ni de transcendència.

Ara bé, sempre m’agrada analitzar la realitat i procurar observar-la des de diferents prismes. Precisament, aquesta reflexió em condueix a deixar a l’aire una conclusió estrictament personal.

No sé perquè, però si la iniciativa de col·locar una pantalla gegant per seguir la retransmissió de la final de l’Eurocopa entre la selecció espanyola i l’alemanya, hagués estat realitzada per un govern socialista, aleshores tindríem la polèmica servida. Naixeria el debat sobre la idoneïtat d’aquest acte, altres qüestionarien la idea que es retransmeti un partit on juga la selecció espanyola... En fi, totes aquelles crítiques més rabioses que pugueu arribar imaginar entorn aquesta qüestió estarien a peu del carrer.

Ara, no deixa de ser curiós que un govern municipal encapçalat per Convergència i Unió aposti per un acte d’aquesta magnitud amb el transfons sentimental que porta acompanyat. No patiu, no sentireu ni mitja paraula, ni tampoc espereu cap crítica ja que tothom romandrà callat.

Un imatge de la Rambla Josep Cañas en els primers minuts del partit

13 Comments:

At 1:36 a. m., Anonymous Anònim said...

Pero els del PSC no ereu 'no nacionalistes'? Ara se us veu el llautó. El que sou és nacionalistes espanyols i per aixó impediu que Catalunya tingui selecció. Us hauria de donar vergonya ser tan demagogs. En fi, abans s'eixampa a un mentider que a un coix.

 
At 11:04 a. m., Anonymous Anònim said...

Laia, yo creo que la gente mezcla el deporte con la politica,yo soy catalana, del barça y estoy super contenta que españa gane.No inporta tu estatus politico,ni economico.Es solo deporte, al
anonimo solo le digo que por desgracia CATALUNYA pertenece a españa y somos españoles aunque nos duela en el alma.No hechemos leña al fuego del vecino
M.O.C

 
At 12:07 p. m., Anonymous pepitu said...

Aquest últim comentari és força comú."Es sólo deporte", "no hay que mezclar". No ho entendran mai, aquests espanyols...

Quan guanya la selecció espanyola, creix l'espanyolisme i la seva exaltació es prolonga, fins i tot, en territoris que no fa tants anys li eren hostils. La politització de l'esport només està ben considerada quan l'abanderen els Estats establerts que, ad hoc, hi veuen un vehicle d'exaltació nacional gairebé gratuït. Qualsevol intromissió en l'esport d'altres agents que no tinguin aquest estatus -ser un estat sobirà - es veu com una ofensiva increpadora i rabiosa.

No és prou raó per desitjar que s'estimbin abans de quarts. Quan us caurà la vena, botiflers?

PD: Convergència, els primers!

 
At 12:55 p. m., Anonymous Anònim said...

una mica victimista no?
felicitats pel blog!
et seguiré llegint

 
At 1:21 p. m., Anonymous pepitu 3000 said...

Victimista? Hi tant! victima de no tenir un Estat!

 
At 5:37 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Jo vaig estar mirant la part final del partit perquè abans vaig anar a l'Auditori a veure un concert i quan vaig arribar a casa vaig posar la tele. Res més. Que un govern nacionalista posi un pantalla gegant per veure un partit futbol no passa res. Jo vaig veure que la selecció espanyola va fer un gran joc com a equip i crec que va merèixer guanyar. Si hi hagués una selecció catalana tampoc m'identificaria perquè llavors diria que tots són de Barcelona i d'aquí no hi ha ningú. L'esport s'ha de mirar com esport i si després vols veure colors no passa res. Però primer de tot és esport. Espero que aquesta bona ratxa duri. Esperem no fer el trist paper com sempre.

 
At 6:06 p. m., Anonymous Anònim said...

El Miquel té raó,el que passa es que tot es polititza, no importa l'esport, ni el joc.
La Laia també, perque segons qui fa les coses els possen a parir.
Uns amb el "toro", i els altres que volen copiar es busquen el "Burro". Aquest pais no té remei.
Aquí només interessen els vots, i els cales, i de tant en tant distreure una mica al poble.

Salut. Lluis

 
At 6:22 p. m., Anonymous marc said...

La Laia Gomis, parlant de futbol, això si que no m'ho esperava.
L'altra dia vaig escoltar el Llorenç, amb una estrevista, molt bona per cert, que va fer al Miquel a la tele, que deia que coneix gent que entra al teu blog, només per posar-te a parir, amb perdó, que el Llorenç no te gaire amor per les lletres.
Amb el futbol, pringaras.

En el fons tens força raó Laia.

 
At 5:50 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Hola Laia, en el fons el que no m'agradat de tot això és que crec que no s'ha donat informació pública d'aquesta pantalla. Si s'hagués fet com es va fer en el seu moment amb el Barça hagués estat d'una normalitat absoluta. El que no entenc i aquí veig la part tonta del tema és que no es va dir, almenys jo no ho vaig saber veure enlloc.

 
At 7:05 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Si em permeteu començaré pel darrer comentari i sucessivament procuraré donar resposta a totes les qüestions plantejades en aquest espai.

Miquel, apuntes un aspecte tremendament important, perquè aquest acte es va fer però no volien promocionar-lo ni tampoc que la gent amb antelació, tingues coneixement de la voluntat d'instal·lar una pantalla gegant.

Aquest detall apunta novament a les tesis que esbossava en aquest escrit.

El Marc es sorprenia que parles de futbol, en alguna altra ocasió ho he fet tot i que he de reconèixer que no massa sovint. Ara reconec que podria caure en l'avorriment si sempre parlés dels mateixos temes.

Lluís quan comentes que depen de qui fa les coses jo els poso a parir, crec que aquest afirmació no s'ajusta a la realitat. Simplement, em dedico a expressar la meva opinió amb el màxim respecte i educació. A vegades, agradarà més o menys, però procuro no faltar mai al respecte. Així, que totes les persones que tinguin inquietud i volen deixar palesa la seva opinió com lliurement faig a través d'aquest espai, els encoratjo i animo a fer-ho.

Els sentiments són ben lliures, així que aquells que desitgen que la selecció espanyola no passi de quarts mantenen una actitud tan legítima com aquells que anhelen la victòria. Per tant, siguem conseqüents bidireccionalment i una mica de comprensió per ambdues parts ja que la raó no la tenen els uns ni tampoc els altres. No oblideu, que les veritats absolutes no existeixen.

Per acabar, respondre al primer anònim perquè recorrent al mitjà fàcil de la crítica poc fonamentada pretén deixar en evidència al PSC. Només afegir que nosaltres no tenim res de demagogs i que sempre anem amb la veritat per davant, sense tabús, ni mitges paraules. Una diferència important vers altres formacions polítiques que depen d'on bufa el vent miren cap una direcció i quan es gira, canvien radicalment.

En fi, espero haver donat resposta a les idees exposades en aquest espai. Tot i que he de reconeixer una certa sorpresa davant l'abundància de comentaris. Per tant, benvingut el debat !!!

Laia

 
At 11:56 p. m., Blogger Josep LLPDS said...

Veient la foto del post, quina gentada hi havia a la Rambla a l'inici del partit no?
Bé, per mi lo de la pantalla del Vendrell fa riure, perquè és que això només podia passar aquí...
Crec que cal criticar el govern de CiU (i el de qualsevol color) per malgastar diners públics en promoure aquesta cultura de baixos instints que representa la selecció espanyola, tal i com vam poder observar a la via pública amb l'incivisme que va despertar. A banda, els "herois" es dedicaven a difondre entonacions com "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual" i tot el que vam poder veure per TV i sentir a les celebracions dels jugadors. D'això no en parleu o què? Per mi això té una repercusió social importantíssima, de cara a la gent adolescent i jove sobretot.

 
At 11:30 p. m., Blogger Laia Gomis said...

És una foto captada al començament però et puc assegurar que vaig treure el cap en dues o tres ocasions i a mesura que anava avançant la nit s'hi congregava molta més gent.

Dit això,crec que les informacions que aportes són un xic esbiaxades perquè quan algú no li agrada quelcom aleshores acostuma a veure i ressaltar el cantó negatiu que genera qualsevol concentració de diverses i nombroses persones entorn un triomf.

Hi ha qui celebra la victòria civilitzadament tot i que seria absurd negar que hi ha qui aprofita la mateixa per dur a terme actes totalment condemnables.

Ara bé, aquestes situacions no només tenen lloc quan ens trobem davant de la selecció espanyola sinó que jo he percebut comportaments que deixen molt a desitjar des d'una vessant simplement d'educació davant una celebració d'un triomf del Barça. El que passa que en aquesta ocasió, interessadament es tapa aquesta vessant i s'exhibeix l'altre.

Per tant, crec que hauríem de ser coherents i no relacionar ni tampoc atribuir els incidents i les actituds violentes amb exclusivitat als seguidors de la selecció espanyola.

Gràcies pel comentari!

Laia

 
At 8:27 p. m., Blogger Josep LLPDS said...

No et negaré que em molesta bastant que se celebri la victòria de la "Roja" a casa nostra, sobretot partint que no m'identifico gens amb aquesta.

Jo el que dic és que l'impacte televisiu que han tingut certes imatges i comportaments dels propis jugadors és prou negatiu i dóna molt que desitjar. A banda, no m'agraden certes formes de celebrar les victòries de futbol, siguin d'Espanya, de Catalunya, del Barça o de qui siguin. Estarem d'acord en què el futbol és un esport bastant incívic en segons quins contextos, i per mi les celebracions de l'altre dia en són un exemple.
Salut.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home