divendres, de juny 06, 2008

Assignatura polèmica.


El curs escolar esgota els darrers dies lectius, el clima prestiuenc es respira a moltes aules i arriba el moment de fer les conegudes valoracions del curs. Una realitat que des de diferents òptiques realitzen professors, pares i alumnes. Cadascú des de la vessant que els resulta més propera mirant de ressaltar els elements positius tot procurant que aquelles zones més fosques passin amb una merescuda discreció per evitar fer saltar les alarmes.

Aquestes alçades queda una mica llunyana una polèmica que inaugurava l’obertura del curs 2007/2008. En peu de guerra s’alçaven determinades associacions de pares, l’església catòlica i un sector important del Partit Popular oposant-se frontalment vers una assignatura anomenada Educació per la Ciutadania. Tots recordem els qualificatius que empraven per definir-la, especialment la duresa dels termes que parlaven de l’efecte perversiu i dogmàtic de la mateixa.

Personalment he anat seguint quines eren les matèries que s’anaven tractant durant el curs i he quedat gratament sorpresa en veure com els estudiants de 3r d’ESO tenien l’oportunitat d’entrar en contacte directe amb aspectes cabdals com ara l’essència i el funcionament de la democràcia, quins són els drets humans, que és la cultura de la pau o arribant a temes d’estricta actualitat com ara els greus problemes alimentaris existents en el nostre planeta.

Segurament, moltes d’aquestes qüestions en absència de l’assignatura Educació per a la Ciutadania, s’haguessin vist de manera puntual, superficial i sense entrar massa en el fons de l’assumpte. A més, aquest primer any de vida d’aquesta assignatura ha provocat que els elements fantasmagòrics i les pors que s’havien relacionat amb la mateixa formin part del passat.

No obstant, sembla ser que el proper curs escolar tampoc estarà exempt de polèmica i l’assignatura comuna a totes les branques de batxillerat, Ciències per al Món Contemporani prendrà el protagonisme que l’any passat va acaparar la coneguda Educació per la Ciutadania.

Una vegada més, les protestes es troben pilotades per l’església catòlica i les associacions catòliques de pares que no dubten en recuperar l’argumentari que empraven oposant-se a l’assignatura Educació per la Ciutadania. Personalment, no veig per enlloc l’efecte moralitzador ni dogmàtic de l’assignatura Ciències per al Món Contemporani més aviat crec que es tracta d’una gran oportunitat que es brinda als joves estudiants preuniversitaris. A través d’aquesta assignatura gaudiran d’una sòlida formació científica anant més enllà de les resolucions dels problemes amb una base matemàtica.

La llibertat i el coneixement sempre han anat de la mà i precisament aquesta realitat incomoda de manera especial a determinats sectors de la nostra societat que veuen perillar el control que tradicionalment havien exercit sobre la societat. Aquesta és la veritable explicació que guia l’oposició frontal a totes aquelles assignatures que permetin als estudiants pensar i reflexionar lliurement, ahir va ser Educació per la Ciutadania, avui Ciències per al Món Contemporani i si demà sorgeix una altra assignatura que pretén engrandir el punt de mira dels estudiants, no dubteu, ja podeu comptar amb la seva oposició.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 06/06/08
Laia Gomis.

3 Comments:

At 6:20 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Laia, A Rússia les estudiants aprenen a cuinar i a cosir. No estaria malament que aquí també s'aprengués primers auxilis, nocions culinàries i altres coses molt útils. Aquí ens estem discutint molts cops per xorrades com aquest cas. Al final cada mestre farà el que voldrà i si vas a història pot ser més carca que una classe de religió pura i dura. Depen del mestre la norma arriba on arriba no més.

 
At 11:36 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Com a anécdota personal curiosa, et comentaré, que al meu cole, jo sent creient, vaig escollir fer ètica i moral, en lloc de Religió, perqué el profe de Religió a la seva clase llegia el diari, i els alumnes feien deures o el que volien, en canvi a Etica i Mora, es feien debats i era més divertit, eiiiii, Laia, et parlo de fa molt temps als anys 80 quan anava al cole.
Coincideixo amb el Miquel, ve que vagin molt bé, els examens i passis un bon cap de setmana.
Edmón.

 
At 11:56 a. m., Blogger Laia Gomis said...

En el moment que els coneixements els transmet un professional de la matèria és impossible dotar de certes dosis de subjectivitat a la mateixa així com també la predispoció del professor perquè els seus alumnes adquireixin nous coneixements.

El més fàcil sempre és culpabilitzar la passivitat dels alumnes però de tant en tant, aquesta expressió la manifesten els propis professors.

No obstant, crec que és tremendament important que entre les assignatures curriculars hi constin matèries com Educació per la Ciutadania o Ciències del Món Contemporani. Confio en la responsabilitats dels professors encarregats d'explicar aquestes matèries perquè en les seves mans tenen els futurs ciutadans del nostre país.

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home