Innovacions jurídiques

L’extens món relacionat amb la justícia sempre es troba esquitxat per qüestions fonamentades en crítiques furibundes. Seria absurd negar la legitimitat d’algunes d’elles però sovint ens trobem davant reivindicacions que simplement persegueixen un objectiu: qüestionar i defenestrar el nostre estat de dret.

Davant un error jurídic corren rius de tinta, descobrim que entre la població existeixen magnífics fiscals, advocats i jutges, que dissortadament dediquen les seves jornades laborals a altres professions perquè si ells estiguessin al capdavant de la justícia segur que tot plegat aniria sobre rodes.

Ara bé, els mateixos que opinen i parlen obertament sobre la justícia davant un cas polèmic que penetra amb gran facilitat al conjunt de l’opinió pública. Quan arriba el moment de divulgar una informació relacionada amb la justícia que inexorablement afectarà en un estadi de les vides de tots els ciutadans, aleshores es converteixen en autèntiques mòmies egípcies.

El passat dimecres 18 de juny tenia lloc l’aprovació per unanimitat de tots els membres del Parlament de Catalunya del llibre IV del Codi Civil de Catalunya relatiu a successions. Malgrat quedar a anys llum d’ésser una tradicional sistematització, és susceptible de passar totalment inadvertit, tot i les incorporacions d’aspectes tremendament innovadors dins l’òptica jurídica.

Segurament, tots haurem sentit a parlar de la novetat més mediàtica del nou text, aquella relativa a la condició d’indigne per heretar a la persona condemnada per violència de gènere. Una aposta ferma i decidida que demostra una perfecta sintonia entre la realitat palpable en el conjunt de la societat i els texts legals. Habitualment, aquests últims sempre han estat criticats pel difícil encaix que presenten amb la societat però en aquesta ocasió veiem que lluny d’ésser anacrònics i arcaics, s’adapten a les noves necessitats que sorgeixen de les nostres complexes societats.

Aquesta regulació posarà fi a la situació tremendament injusta que podia portar a pràctiques esborronadores on un maltractador condemnat en sentència ferma podria acabar esdevenint hereu de la seva pròpia víctima amb total tranquil·litat. A partir de l’entrada en vigor del llibre IV del Codi Civil de Catalunya es posarà fi aquesta pràctica.

No obstant, més inadvertida ha passat la substitució del testament efectuat davant d’un capellà per l’alcalde. Una petita però no per aquest fet menor incidència en la contribució a la separació de dues esferes que durant massa anys han format una compacta unitat. Una altra previsió important és aquella que es realitza entorn els béns urbans d’una persona que mori sense hereus i sense haver fet testament, aquests s’hauran de destinar a afavorir polítiques d’habitatge social.

Aquests només són alguns dels nombrosos aspectes innovadors que recull el nou llibre IV del Codi Civil de Catalunya i precisament a través d’aquests exemples podem trencar els vells tòpics que sempre han dibuixat el món jurídic com un entramat aïllat de les necessitats col·lectives.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 20/06/08
Laia Gomis