divendres, de juny 20, 2008

Innovacions jurídiques

L’extens món relacionat amb la justícia sempre es troba esquitxat per qüestions fonamentades en crítiques furibundes. Seria absurd negar la legitimitat d’algunes d’elles però sovint ens trobem davant reivindicacions que simplement persegueixen un objectiu: qüestionar i defenestrar el nostre estat de dret.

Davant un error jurídic corren rius de tinta, descobrim que entre la població existeixen magnífics fiscals, advocats i jutges, que dissortadament dediquen les seves jornades laborals a altres professions perquè si ells estiguessin al capdavant de la justícia segur que tot plegat aniria sobre rodes.

Ara bé, els mateixos que opinen i parlen obertament sobre la justícia davant un cas polèmic que penetra amb gran facilitat al conjunt de l’opinió pública. Quan arriba el moment de divulgar una informació relacionada amb la justícia que inexorablement afectarà en un estadi de les vides de tots els ciutadans, aleshores es converteixen en autèntiques mòmies egípcies.

El passat dimecres 18 de juny tenia lloc l’aprovació per unanimitat de tots els membres del Parlament de Catalunya del llibre IV del Codi Civil de Catalunya relatiu a successions. Malgrat quedar a anys llum d’ésser una tradicional sistematització, és susceptible de passar totalment inadvertit, tot i les incorporacions d’aspectes tremendament innovadors dins l’òptica jurídica.

Segurament, tots haurem sentit a parlar de la novetat més mediàtica del nou text, aquella relativa a la condició d’indigne per heretar a la persona condemnada per violència de gènere. Una aposta ferma i decidida que demostra una perfecta sintonia entre la realitat palpable en el conjunt de la societat i els texts legals. Habitualment, aquests últims sempre han estat criticats pel difícil encaix que presenten amb la societat però en aquesta ocasió veiem que lluny d’ésser anacrònics i arcaics, s’adapten a les noves necessitats que sorgeixen de les nostres complexes societats.

Aquesta regulació posarà fi a la situació tremendament injusta que podia portar a pràctiques esborronadores on un maltractador condemnat en sentència ferma podria acabar esdevenint hereu de la seva pròpia víctima amb total tranquil·litat. A partir de l’entrada en vigor del llibre IV del Codi Civil de Catalunya es posarà fi aquesta pràctica.

No obstant, més inadvertida ha passat la substitució del testament efectuat davant d’un capellà per l’alcalde. Una petita però no per aquest fet menor incidència en la contribució a la separació de dues esferes que durant massa anys han format una compacta unitat. Una altra previsió important és aquella que es realitza entorn els béns urbans d’una persona que mori sense hereus i sense haver fet testament, aquests s’hauran de destinar a afavorir polítiques d’habitatge social.

Aquests només són alguns dels nombrosos aspectes innovadors que recull el nou llibre IV del Codi Civil de Catalunya i precisament a través d’aquests exemples podem trencar els vells tòpics que sempre han dibuixat el món jurídic com un entramat aïllat de les necessitats col·lectives.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 20/06/08
Laia Gomis

6 Comments:

At 5:34 p. m., Anonymous Anònim said...

http://www.avui.cat/article/mon_politica/33718/psc/menyste/lavui.html

 
At 5:34 p. m., Anonymous Anònim said...

http://www.avui.cat/article/mon_politica/33718/psc/menyste/lavui.html

 
At 7:18 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Anònim, gràcies per l'enllaç però n'estic perfectament al corrent de la informació que publica aquest diari. El senyor Rull aprofita l'avinentesa d'una reacció parlamentària freqüent per emetre un judici de valor infundat. Ara en el nostre país, el victimisme continua éssent un valor cotitzable a l'alça.

Cordialment,

Laia

 
At 11:08 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Crec que els parlamentaris catalans van "subcontractar " la llei a un grup d´experts que els li van fer no?.

 
At 12:51 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir, els parlamentaris no van subcontractar la llei. Aquesta confusió imagino que deu néixer de la contaminació informativa que des de determinats sectors es practica.

Si no vaig errada, crec que es van mantenir tota una sèrie de contactes amb persones i sectors entesos amb la matèria que era objecte de regulació. Un exercici totalment saludable perquè crec que escoltar les opinions que emeten les persones coneixedores d'una matèria pot ésser tremendament interessant. A més, també es poden produir algunes correccions que podrien esdevenir problemàtiques a priori, abans que tingui lloc la pròpia aprovació i la conseqüent entrada en vigor del text. D'aquesta manera s'aconsegueixen texts cohesionats i ben articulats que en principi es troben en perfecta sintonia.

No puc entendre com hi hagi qui vulgui desviar l'atenció de l'aprovació d'un Llibre IV molt potent, cercant camins que tan sols volen generar estèrils polèmiques

Una abraçada!

Laia

 
At 5:03 p. m., Blogger elracodemataro.blogspot.com said...

Que una persona no pugui donar el que és seu a qui vulgui sense que l'estat pari la ma i de forma sensible és feudalisme pur i dur.


Fins aviat

David.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home