divendres, de juny 13, 2008

Un primer triomf


L’àmbit local esdevé el marc geogràfic sobre el qual ens desenvolupem i aquesta és una de les raons que expliquen perquè ens decantem amb major facilitat per parlar sobre els problemes que existeixen en el si de la nostra població. Tanmateix, de tant en tant, no està de més, aixecar el cap i mirar més enllà.

Aquesta setmana farem un petit parèntesis tot deixant el territori baixpenedesenc, amb totes les virtuts i les mancances que acompanyen la nostra comarca i ens deixarem endur pels aires que es respiren a l’altre costat de l’Atlàntic, concretament finalitzant el nostre viatge als Estats Units.

No és estrany que en els espais informatius de casa nostra en un moment o altre apareguin notícies relacionades amb els Estats Units, ara bé, recentment entre la crisis econòmica derivada arran de les hipoteques subprime i les primàries demòcrates, les referències vers aquest país han estat molt més incisives.

No ens podem mostrar aliens vers l’actualitat nord-americana perquè tots tenim ben presents aquella dita que ens recorda que quan Estats Units esternuda, Europa es constipa. Precisament, per aquesta qüestió he procurat seguir quina ha estat l’evolució de les primàries que han tingut lloc en el si del partit demòcrata.

Recordo que des del interior partit demòcrata s’afrontaven aquestes primàries com un acte de tràmit perquè existia el convenciment que la candidata que gaudia amb més pes des de la direcció del partit, Hillary Clinton es postulava amb gran seguretat com la candidata a la presidència dels Estats Units.

No obstant, a mesura que anaven passant els mesos, un desconegut senador d’Illinois, Barack Obama, s’anava imposant amb una certa força. Recorrent tots els territoris, estant sempre al costat de les persones, escoltant en primera persona les seves reivindicacions i amb un missatge configurat des de l’eix vertebrador del canvi s’anava guanyant la confiança.

L’equip de Hillary Clinton es va equivocar en algunes de les seves estratègies però fonamentalment va cometre un error que en política es paga molt car: infravalorar l’adversari.

Una realitat que s’explica pels nombrosos estudis i càlculs que els assessor de Clinton dia rere dia efectuaven, centrant totes les seves energies i forces en comptabilitzar quants superdelegats tenia un candidat i quants l’altre. Mentre, uns estaven al despatx, treballant amb fulles de càlcul, fent trucades mirant de convèncer a uns i altres, buscant consol en les fórmules matemàtiques. Barack Obama i tot el seu equip, recorrien els estats amb un missatge esperançador, invocant allà on anaven una frase que hem fet nostra: “Yes we can”

No hi ha cap mena de dubte que els Estats Units necessiten un canvi i estic convençuda que Barack Obama és la persona més indicada per fer un gir en el rumb de la política nord-americana. De moment, ha obtingut el triomf en el si del Partit Demòcrata i estic convençuda que si no defalleix i continua treballant de manera incessant, d’aquí uns mesos, els Estats Units comptaran amb un nou president, Barack Obama.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 13/06/08
Laia Gomis

1 Comments:

At 6:47 p. m., Anonymous Anònim said...

Els socialistes tenim un gran problema si considerem a Obama un referent polític... als EEUU per desgracia tants sols hi ha l'extrema dreta i la dreta i aquest individu és de dretes per molt que alguns ho vulguin amagar.

Un pais on tants sols els rics i les clases dominants poden sortir elegits governants no es una veritable democracia.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home