dijous, de juny 26, 2008

Un aniversari entre exàmens

Avui ha estat un dia especial, una realitat que reconforta en plena època d’exàmens. Per uns moments ens hem oblidat dels problemes i les preocupacions que aquestes alçades ens inunden davant algunes notes que no acaben de sortir i el darrer examen a punt d’arribar.

La universitat és quelcom més que un espai on anar estudiar i adquirir coneixements, és l’indret ideal per conèixer persones d’arreu del nostre país. Compartim moltes hores plegats, sense cap mena de dubtes, es generen moltes complicitats. Tenim opinions i manera de veure i interpretar les coses des de diferents prismes però precisament aquest fet provoca un enriquiment humà insubstituïble per cap manual o llibre.

Precisament, seguint amb aquest esperit de sinceritat i honestedat de l’amistat que compartim tots plegats, feia dies que un grup d’amics donàvem voltes respecte l’organització d’una jornada un xic diferent dins les mesures de les nostres possibilitats.

Un aniversari sempre és motiu de celebració però quan aquest cau enmig d’una època d’exàmens, es pot complicar una mica. Ara tots teníem clar que no podíem permetre que una companya i bona amiga celebrés el seu aniversari lluny de casa, en plena època d’exàmens, sola i sense gaudir d’una sonada celebració.

La solució era senzilla però l’aplicabilitat de la mateixa es complicava. Ara com els reptes ens agraden a tots plegats, doncs ens posàvem a la feina per organitzar una festa sorpresa. Aparentment, ens mostràvem bastant apàtics, tan sols buscàvem donar normalitat com si el dia 26 de juny no representés res per nosaltres, tot intentant que la Imma no sospités res.

Després de moments de nervis i algunes que altres dificultats pel camí hem aconseguit el nostre objectiu, fer-li una festa sorpresa canalitzada a través d’un dinar al restaurant de l’Hotel de la Universitat. La veritat és que ha estat una sorpresa amb totes les seves lletres perquè quan ens ha vist a tots plegats no donava crèdit.


Aquest moment d’emoció ha estat suficient per omplir-nos de satisfacció a tots plegats i hem oblidat de cop tots els nervis. Un gest senzill però carregat de transcendència, un dinar molt agradable, amb temes plurals i diversos tot i que els comentaris als exàmens no els hem pogut evitar tot i que ho hem intentat.


Un aniversari no es pot acabar sense bufar les espelmes, teníem les espelmes però no pas el pastís, hem trobat una solució in extremis gràcies a la col·laboració del restaurant. Hem gaudit d'un improvitsat pastís en forma de flam amb vint-i-dues espelmes. Així, que una exitosa sorpresa no es podia concloure sense una bona postal de felicitació. En un petit espai hem procurat expressar per escrit sentiments, emocions i agraïments vers una bona amiga que acostuma a passar desapercebuda, sense fer gens de soroll però sempre al peu del canó quan la necessites. A més, hem acompanyat la postal amb algun que altre detallet perquè no oblides el dia d’avui.

Això és tot el que ha donat de si, un dinar especial reconvertit vers una sorpresa per celebrar i compartir plegats l’aniversari de la Imma. A la tarda, tornem-hi amb les obligacions acadèmiques i cap estudiar econometria. Ara carregats d'energia i ganes per afrontar aquest darrer spring!

3 Comments:

At 11:46 a. m., Blogger Xavix said...

Bé Laia, només dir que el dinar va ser genial, que sempre ve bé una pausa als nostres dies d'exàmens, i que ara ja estar, bé a mi em queda un, pero és "pan comido" (espero...).

Respecte el dinar en sí, només dir que ens ho vam passar molt bé, el menjar era prou bo, i amb la cantitat que cada un volgués, però sens dubte el millor va ser, un cop més, la companyia. Vam riure com sempre que ens reunim, i vam celebrar l'aniversari d'una bona amiga, i esperem celebrar-ne molts més.

Res més a dir que no hagis comentat, només que ens em de reunir algun dia més, ara ja més calmats, i moltes felicitats Imma, un cop més.

 
At 11:11 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Xavi, gràcies pel teu comentari. la veritat és que tot l'entremat va sortir rodó, no va fallar res de res. Així, que haurem de rumiar com podem millorar de cara a l'any que ve aquest graaaan e`xit.

Ànims que amb aquest examen que et queda no en tens ni per començar, després de tot el que hem superat això ja és teu.

Per cert, aprofito per dir-te que hem de buscar algun que altre dia que ens vagi be a tots plegats per quedar. Que tot l'estiu sense veure'ns no pot ser!!!

Una abraçada!!!

Laia

 
At 4:44 p. m., Anonymous Imma said...

Al fiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!
Ja s'ha acabat!!!!!! Ja se que es una mica tard, però vull aprofitar per donar-vos les GRÀCIES!!!! Una i mil vegades. La veritat es que no sospitaba res, no puc explicar el que vaig sentir quan us vaig veure. La millor companyia en un dia tan especial.

Xavi tranquil que tu en conta no tens ni pa començar!!!!!!!

A veure quin dia quedem eh????

Una abraçada i petons per a tots!!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home