dijous, de maig 18, 2006

Inauguració acompanyada d'un triomf


Quan escric aquestes paraules encara mantinc viva l’emoció i l’alegria pròpia del triomf blaugrana, la segona Copa d’Europa viatja cap a Barcelona. Tanmateix, abans d’abordar aquesta qüestió voldria esmentar un parell de fets que han marcat el dia d’avui. De bon matí, la pressió informativa respecte la gran final que s’havia de disputar a San Denis entre el Barça i l’Arsenal acaparava totes les atencions, inclòs, m’atreviria a afirmar que es sobrepassaven els límits raonables. Havent dinat, a les sis de la tarda quedava inaugurada la Rambla Josep Cañas, de la mà del regidor d’Obres públiques i l’alcaldessa de la nostra vila, Helena Arribas. Un nombrós públic gaudia de l’espai acabat d'estrenar, un nou espai obert on s’hi combinen els espais naturals amb la presència de vegetació diversa, uns sortidors d’aigua, un parc infantil i diversos bancs.

No obstant, encara faltava un petit element per donar per complet inaugurada la Rambla Cañas, a quarts de vuit, una pantalla gegant començaria a retransmetre la final de la copa d’Europa, el partit Barça-Arsenal podria ser vist per totes les vendrellenques i els vendrellencs a l’aire lliure a la Rambla que tot just feia unes hores havia estat inaugurada.

A les vuit poques eren les cadires que estaven disponibles, un públic expectant aguardava amb emoció l’inici del partit de futbol. Grans i petits ocupaven tot l’espai habilitat, especialment a les fileres inicials, els infants cantaven entregats l’himne del barça, així com també feien onejar nombroses banderes blaugranes. A mesura que s’apropaven tres quarts de nou, els nervis creixien. He de confessar que no sóc una gran seguidora del futbol però la final d’avui no me la volia perdre, així que m’he traslladat fins la Rambla Cañas, on amb familiars i amics he gaudit d’una nit entranyable.

El xiulet marcava l’inici, tots els presents a l’acte estàvem a París. De sobte, el primer gol fa esclatar d’alegria a tots els seguidors però ràpidament es veu truncat el somni quan l’àrbitre l'anul·la... No obstant, aquest no ha estat el pitjor moment, el gol de l’Arsenal provoca l’arribada de la por i la frustració... la copa es veu més lluny. En resum, una primera part que deixava molt a desitjar.

Els minuts de descans serveixen per consolar-nos uns i altres i afirmar convençuts que a la segona part arribarà la remuntada. No és fins a l’últim quart d’hora de la segona part quan arriba el gol que tant esperàvem, tothom dempeus, sona l’himne del Barça, sense pensar-nos-ho tots comencem a cantar i quan encara estem analitzant el primer gol, arriba el gol del triomf, 2-1 el resultat màgic. Els minuts que restaven de partit no els he vist, l’emoció s’encomanava, l’alegria es respirava en l’ambient. Abraçades, petons, felicitacions...massa sensacions i sentiments per fer-los encabir en aquest espai.

Sense cap mena de dubte, avui ha estat un gran dia, ha tingut lloc una inauguració d'un nou espai públic tan necessari a la nostra vila i en el món esportiu, el titular no és altre que el Barça s’enduu la Champions!


Felicitats a tots els seguidors del FC Barcelona i a gaudir del títol perquè finalment el patiment ha estat recompensat!

3 Comments:

At 1:13 a. m., Blogger Alice said...

Nice Blog :)

 
At 12:47 a. m., Anonymous Anònim said...

El Vendrell, a base de rambles noves i de modificacions urbanístiques com les de les Madrigueres, està perdent tots credibilitat mediambiental, sent els punts claus per tal de continuar expandint-se urbanísticament. Aquest és clarament un desenvolupament insostenible i desmesurat, on els interessos de la política municipal s'estan barrejant amb els interessos econòmics urbanístics, els interessos fàcils. Perquè els polítics no incentiven l'economia de la vinya al Penedès? Perquè els polítics no incentiven el turisme rural? Perquè la vinya no dóna interessos a curt plaç, i perquè el turisme rural no és una bona opció de futur.

 
At 2:29 a. m., Blogger Laia Gomis said...

En primer lloc et voldria agrair el teu comentari tot i que preferiria saber qui és la persona que s'amaga sota la cobertura que permet l'anonimat. No obstant, malgrat no saber amb qui parlo et respondré amablement el teu comentari. Et voldria recordar que les Madrigueres estan preservades gràcies a la modificació puntual del Pla General i el pla especial que es va dur a terme el passat mes de març. Com veig que estàs interessat amb aquesta qüestió, si em permets t'emplaço a que llegeixis un article que trobaràs en aquest mateix blog en el mes de març titulat l'última finestra al mar, en ell trobaràs més informació al respecte .

Personalment opinio que les rambles i les places són espais impresincibles en qualsevol població. Sense l'existència de les mateixes les vivendes proporcionarien una sensació d'ofec i gràcies a elles gaudim d'un espai obert i de retruc és un espai de convivència on podem passejar, llegir, parlar amb els nostres veïns i desenvolupar un llarg etcètera d'activitats.

Respecte el darrer punt que esmentes, tots coneixem la difícil situació en la qual es troba l'agricultura en el nostre país. El sector primari ha passat a millor vida davant la preponderància del sector terciari, els serveis. És una qüestió molt fàcil de plantejar però alhora difícil de resoldre ja que hi ha molts factors entren en joc, i com en una altra ocasió vaig tenir oportunitat de comentar, els polítics no disposen d'una vareta màgica que els permet solucionar tots els problemes que la nostra complexa societat té. Em consta que des de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, al dia d'avui s'està treballant en aquesta qüestió, element a considerar i a tenir en compte.

En darrer lloc, sobre l'apunt de turisme rural lamento haver de desmentir el que exposes ja que personalment he tingut l'oportunitat de conèixer el món del turisme rural de prop i és un sector que es troba en ple creixement i al dia d'avui força rentable.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home