diumenge, d’abril 20, 2008

Diumenge 20 d'abril, celebració baixpenedesenca de la victòria socialista


Xavier Sabaté, Pep Guasch, Judith Alberich, Francesc Vallès i Helena Arribas

Un dia emboirat i mig plujós, una bona notícia per la necessitat d’aigua però l’esperit ambivalent provocava que els nervis es disparessin entre aquells que de bon matí procuràvem organitzar una festa que havia de ser sonada. Tanmateix, per sobre dels interessos del partit sempre hi ha la situació d’urgència que el nostre país registra respecte les necessitats hídriques, per tant benvinguda la pluja!!!

Una opinió compartida durant tota la jornada era el desplegament massiu ja que prop de tres-centes persones ens hem aplegat al Pavelló del CEIP PAU CASALS del Vendrell per celebrar la victòria que els socialistes vam aconseguir a les passades eleccions generals celebrades el 9 de març.

Un bon dinar, en aquest cas una paella, sempre és una bona excusa per compartir plegats una estona, intercanviar opinions i parlar de manera distesa sense haver de patir per les pressions de les concorregudes agendes.


No obstant, la pluja també ens ha jugat una petita mala passada, el dinar era en un espai cobert però les inclemències meteorològiques han impedit als companys de l’Ebre venir fins al Vendrell. Ara, vull remarcar l’interès i la predisposició que van demostrar tant la diputada ampostina, Lluïsa Lizárraga com el senador tortosí, Joan Sabaté per participar a la festa que els socialistes baixpenedesencs havíem preparat.

Ara bé, fins a la nostra vila si que s’han pogut desplaçar la resta de diputats electes i senadors de la present legislatura, per si algú encara no els coneix són el Francesc Vallès, el Joan Ruiz, l’Anton Ferré i els senadors són el Ramon Aleu i la Judith Alberich. Cap d’ells han volgut faltar a la cita i han compartit amb tots nosaltres la festa socialista del Baix Penedès.


A més, el primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, la diputada al Parlament de Catalunya, Núria Segú, el company Àlex Martínez, la regidora a l’ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, també han volgut venir fins el Vendrell per gaudir plegats de la celebració de la victòria socialista.

Com sempre acostuma a passar, em deixo els companys de casa pel final, no me n'he oblidat d'ells sinó que els tinc ben presents. Així doncs, el meu sincer agraiment per la presència d'alcaldesses, regidors i regidores de tots els municipis del Baix Penedès, el diputat a la Diputació de Tarragona i Primer Secretari del PSC del Baix Penedès, Pep Guasch i el nostre Secretari General d'Economia i Finances, el Martí Carnicer.

Potser no té massa credibilitat que una persona com jo afirmi que la festa ha estat un veritable èxit, però penso que comença a ser hora que abandonem els tòpics. Sóc la primera en reconèixer els èxits i també els fracassos i avui, sense cap mena de dubtes, ens hem d’apuntar dins la llista dels èxits.

El passat 9 de març va quedar palesa la força i la potència que el projecte socialista té a la nostra comarca. Avui, ha estat un gran dia pels socialistes baixpenedesencs, demostrant que lluny d’ésser un moviment que apareix quan s’acosten les compteses electorals i s’esvaeix lentament quan aquestes desapareixen, nosaltres estem al peu del canó, abans, durant i el més important després de les eleccions. Quan arriba el moment de dur a terme i aplicar les polítiques que defineixen i fan únic el projecte socialista, som els primers en escoltar les propostes, tendir la mà i abandonar la demagogia que tan agrada alguns.

No voldria acabar aquest escrit sense agrair la mobilització i la resposta positiva que han demostrat tots els companys i companyes dels diversos municipis de la nostra comarca que gràcies a ells la celebració ha gaudit d'aquesta gran magnitud. A més, recollint el bonic gest que el primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ha tingut en el moment dels parlaments vers totes les persones que han fet possible la jornada festiva d'avui.


Sovint tendim a oblidar la feina que s'amaga darrera de qualsevol acte però si quelcom he après és que totes les tasques per insignificants que puguin semblar són veritablement importants. Potser la cara visible som aquells que estem a l'entrada cobrant els tiquets però afortunadament hi ha moltes altres persones que des de bon matí col·locàvem cadires, taules, passàvem nervis, improvitzavem solucions pels darrers imprevists... Aquest neguit inicial s'alleuja quan constates que tot ha sortit sobre rodes, pels més increduls, aquí us deixo amb algunes imatges que evidencien aquesta realitat.





L'abans......


i el després...

5 Comments:

At 6:43 p. m., Blogger El blog del Xavier Ollonarte i Rovira said...

LAIA, ET CONTESTO SOBRE L'ARTICLE ANTERIOR:

Laia, no es pot vendre un producte infundat amb el títol de "la Catalunya optimista" i després anar a Madrid i dir pels quatre vents "Viva Espanya Y Viva el Rey". Em sembla una actitud lamentable i molt encarcarada en el passat, ja que no és la imatge que el socialisme català ha donat durant la campanya electoral. El fet d'anar a Madrid i quedar bé, ja ho va intentar el Maragall i no li va sortir bé. Has de saber que molts socialistes de Catalunya no es senten espanyols i aquestes paraules van esdevenir per a ells molt odioses. Crec, de forma personal, que van ser unes paraules fora de lloc i molt poc apropiades per a un govern d'esquerres moderades. La retòrica patriòtica no hauria d'infundir-se en aquest nou segle, ja que no porta enlloc. Només porta a camins sense retorn, d'odi i de conflictes.

Pel fet que hi hagi més dones que homes, em sembla molt bé, ja que és un avenç per la societat del segle XXI.

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.

 
At 7:43 p. m., Anonymous Multifuncional said...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Impressora e Multifuncional, I hope you enjoy. The address is http://impressora-multifuncional.blogspot.com. A hug.

 
At 9:30 p. m., Anonymous Anònim said...

En un Estat d'autonomies, no en un estat federal ni res de similar. En un Estat que té una consitució que diu que hi ha una patria i un rei podem fer dues coses o canviem la consitució o qui sigui ministre/a de defensa ha de seguir dient visca espanya i visca l rei... no hi pot fer més...i si no ens agrada procurem canviar la Constitució.
M'encanta una dona i a més catalana, i a més prenyada, com a cap de la raça més caracamal del país... Però si us plau no li demanem gestos que avui per avui no es poden fer i si ls volem fer doncs anem plegats.

PS. Si el Sr. Duran Lleida hagués estat Ministre de defensa no hauria fet el mateix, doncs mireu, és clar que sí, perquè els rols que hem acceptat són els que són i si en volem d'altres els hem de pactar, no?


Muntsa

 
At 11:16 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Xavier, defensar la Catalunya Optimista no és pas incompatbile ni tampoc excloent amb la realitat imperant, agradi o no, vivim a Espanya.

Hi ha socialistes catalans que els incomoda reconèixer aquesta realitat ara seria faltar a la veritat no exposar que una majoria abrumadora ens sentim totalment comodes amb dins a Catalunya, Espanya i la Unió Europea.

Els crits patriotics dient Visca Catalunya no desperten cap mena de susceptibilitat ara quan canviem Catalunya per Espanya, el món s'acaba, tornen els discursos casposos i antics. Per tant, clarament ens trobem davant una gran hipocreia.

Per cert, la Muntsa presenta una reflexió final tremendament interessant, no estaria malament pensar al respecte de la mateixa. Personalment, ho tinc molt clar, Duran i Lleida hagués hagut de reproduir els mateixos termes que va emprar la Carme Chacón.

És més, ell es desfà per ser ministre... millor si potser d'Afers Exteriors però aquells que em coneixeu ja sabeu quina és la meva opinió sobre el gran interes ministeriable del Duran.

Una abraçada!

Laia

 
At 6:58 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Xavier. Tot es compatible. Pots dir viure sota la Catalunya optimista i anar a Madrid i cridar viva espanya i via el rei. Ës un model d'Estat que tenim, et pot agradar o no, però és el que hi ha. Com quan parla la LEticia en català. Hauria de ser normal. No ens hauria de sorprendre gens ni donar-li més valor del que té. És la seva feina i l'han de fer.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home