Benvinguts al segle XXI

La setmana passada en aquest mateix espai duia a terme una reflexió sobre les susceptibilitats que generava en un petit reducte de la societat espanyola el fet que dones ocupessin llocs de responsabilitat política o empresarial.

A més, aprofitava el nomenament de la portaveu popular al Congrés, Soraya Sáez de Santamaría, per posar sobre la taula tota una sèrie de crítiques infundades que es basaven única i exclusivament en la seva condició de dona. Ningú criticava ni analitzava la seva vàlua professional sinó que tothom es fixava en aquells detallets sense importància però que gaudien d’un gran ressò i impacte mediàtic.

Situats en aquest punt, la sorpresa arribaria unes hores més tard que l’article veies la llum ja que la formació del nou govern socialista condemnava en un segon pla a Soraya Sáez de Santamaría i el protagonisme l’acaparaven les nou dones que formaven part del nou executiu.

Mª Teresa Fernández de la Vega, Carme Chacón, Mercedes Cabrera, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa, Elena Salgado, Cristina Garmendia, Betariz Corredor i Bibiana Aído. Totes elles passaran a la història per formar part del primer govern que donava un salt qualitatiu, anant més enllà de la paritat mantinguda en l’anterior legislatura, en aquests moments, hi ha més dones que homes al capdavant dels diversos ministeris.

Una fet que s’hauria d’encaixar dins la plena normalitat però no és així ja que en el nostre país, hi ha tota una sèrie de concepcions i prejudicis que no han avançat al mateix ritme que la societat espanyola. Si més de la meitat de la població són dones, és completament normal i a ningú hauria d’estranyar que aquesta realitat es plasmés en el moment de procedir al nomenament de càrrecs ministerials.

A més, el valor afegit de les noves ministres és que no es troben al capdavant dels diferents ministeris per la seva condició de dones sinó perquè són persones àmpliament preparades que compten amb una llarga experiència i amplis coneixements en diverses matèries.

Entre tots els nous nomenaments em permetreu que les darreres paraules les dediqui a la Carme Chacón. D’antuvi era prou conegut que es faria amb un ministeri de pes, però la sorpresa va arribar quan vam conèixer que una dona jove, socialista, catalana i embarassada estaria al capdavant del Ministeri de Defensa.

Mica en mica, el nostre país ha anat avançant a través de gestos que alguns creuen que són menors però l’agregat d’aquests petits passets quan mirem endarrere constatem que es converteixen en un autèntic pas de gegant.

La incomoditat que alguns senten perquè una dona es trobi al capdavant d’un ministeri és realment sorprenent però no s’acaba aquí sinó que acompanyen i orquestren aquest sentiment a través d’insults i desqualificacions que només demostren que hi ha moltes persones que segueixen anclades en el passat. Davant aquestes actituds, només em resta donar la benvinguda al segle XXI.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 18/04/08
Laia Gomis