Des de la sala de plens

El calendari es troba replet de dies i algun factor estrany acostuma a provocar la concentració d’esdeveniments en una mateixa jornada. Precisament, aquesta és la situació que va tenir lloc el passat dilluns 26 de gener, a les cinc de la tarda s’iniciava el ple de l’ajuntament del Vendrell, a dos quarts de nou tenia lloc la celebració de l’11è premis Tothosap a Calafell i a les deu de la nit, el president del govern, responia a les preguntes del programa “Tengo una pregunta para usted”.

El primer dia de la setmana es presentava complert i atapeït. Ara bé, la meva voluntat inicial era intentar compaginar-m’ho i assistir a tots els actes que tenia anotats a l’agenda. A mesura que passaven les hores, el realisme s’imposava i els plans es van esvair, així vaig restar a l’ajuntament del Vendrell durant bona part de la tarda, tot el vespre i fins ben entrada la nit.

La veritat és que em va saber molt de greu no poder assistir als Premis Tothosap, personalment sento una simpatia especial per aquesta secció tan peculiar i característica del Diari. A més tinc el plaer de compartir setmana rere setmana pàgina amb l’humor i la indescreció pròpia del Tothosap.

No està de més, assenyalar l’encert que l’alcalde va tenir quan va escollir el dia per celebrar el ple, segurament l’elecció es va fer sense consultar l’agenda perquè el mateix dilluns coincidia amb els premis tothosap i a més també tenia lloc el sopar dels barbuts, la coordinació no és un dels forts d’aquest equip de govern.

Una vegada fet aquest apunt i després de donar-hi moltes voltes, és impossible resumir un ple de sis hores en un grapat de línies. Només repassant l’ordre del dia es podia esperar un ple llarg però pocs imaginàvem que arribaríem a les sis hores. Ara bé, el més preocupant no va ésser la duració del mateix sinó més aviat algunes de les intervencions que tots els presents a la sala de plens i aquells que seguien la sessió a través de la ràdio vam poder escoltar.

Entre els primers punts trobàvem l’aprovació final del pressupost del 2009, un dels temes estrella del ple. El debat i el ball de xifres entre oposició i equip de govern, entra dins les regles del joc, ara el que em va deixar sense paraules va ser la recriminació del regidor d’hisenda vers el grup socialista perquè no havia presentat un pressupost alternatiu. Després d’estar governant un any i mig, CiU encara no té clares quines són les funcions pròpies del govern, curiós i alhora preocupant.

Ara per més curiositat destacar aquelles mocions que diversos grups polítics presenten sobre qüestions tremendament interessants però que no són competència municipal. A les tertúlies podem parlar abastament sobre el conflicte existent entre Israel i Palestina o també sobre el dret a l’autodeterminació, ara no crec que el ple de l’ajuntament sigui l’espai més indicat per abordar aquests assumptes.

Un element que desgraciadament es repeteix ple rere ple és la demagògia i l’exaltació de la xenofòbia que els membres de PxC s’encarreguen de realitzar. Qualsevol excusa és bona per criminalitzar els immigrants. Ara el més preocupant és que aquest comportament compta amb el beneplàcit de l’alcalde que lluny de parar els peus dirigeix alguna que altra rialla de complicitat vers els regidors d’aquest grup. En aquest context, només falta la invocació reiterada que CiU realitza proposant un govern d’unitat amb els 21 regidors. Una opció que no és viable i ni ells mateixos se la creuen, ara davant la manca de projectes quelcom han de dir. Hem entrat en una espiral protagonitzada per la rauxa i el descontrol, els ciutadans del Vendrell no mereixen aquesta actitud i som molts els que enyorem el rigor i la seriositat que durant molts anys va caracteritzar el nostre ajuntament.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/01/09
Laia Gomis

El futur de les pensions

Helena Arribas, Isabel López Chamosa i Ernest Benito

El dinamisme i l’activitat en el PSC DEL VENDRELL és constatable amb certa facilitat, els reptes no ens espanten als socialistes vendrellencs i precisament per aquest motiu en un curt interval de temps hem decidit posar en marxa diversos projectes. El darrer consisteix en un cicle de conferències en el qual abordarem qüestions que amb tota seguretat seran de l’interès dels vendrellencs i les vendrellenques.

En aquests moments existien una pluralitat de matèries però calia fer una selecció i vam considerar encertat inaugurar el cicle amb una proposta atrevida i arriscada com són les pensions. Així que ahir divendres, a l’Esplai de la Gent Gran del Tívoli, va tenir lloc la primera conferència del cicle.

A més, vam comptar amb una ponent de luxe, la diputada al Congrés, Isabel López Chamosa. Aquells que la coneixem sabem que és de les poques persones que coneix de prop totes les qüestions que es troben relacionades d’una manera directa o indirecta amb el món de les pensions i tot l’entramat que s’amaga darrera d’aquest món tant complex. Un altre atribut a destacar de la Isabel és el dinamisme en el qual desenvolupa les seves conferències, havia tingut oportunitat d’assistir a altres conferències en la qual havia participat la Isabel i realment vaig quedar captivada per les seves explicacions.

Ahir, al Vendrell, no va ser una excepció i el nombrós públic que omplia la sala de l’Esplai de la Gent Gran del Tívoli va poder gaudir d’una conferència que combinava amb gran encert les explicacions amb els exemples pràctics i palpables que ens afecten a tots els ciutadans.

La conferència titulada “El futur de les pensions” ens va permetre fer un ràpid però encertat repàs històric sobre el nostre sistema de pensions, partint del Pacte de Toledo, un acord que es va caracteritzar per la separació de fonts, establint que amb les cotitzacions dels treballadors s’havien de pagar les pensions contributives. Així com també vam aprofundir en alguns aspectes que en aquests moments es troben sobre la taula amb la imminent reforma de l’esmentat Pacte de Toledo. Amb tota seguretat, l’element que ha ocupat més atenció informativa és aquell relacionat amb l’augment del període mínim per accedir a la pensió contributiva de jubilació, en aquests moments situat en els 15 anys i les especulacions situen que la reforma anirà en la direcció dels 20 anys.

Durant la conferència també vam poder constatar la interrelació existent en diversos àmbits legislatius, especialment destacant la incidència i la importància que una reforma legislativa pot implicar amb el reconeixement de les parelles de fet. En cas de defunció d’un dels membres de la parella de fet, l’altre rebrà la pensió de viudetat igual que succeeix quan hi ha matrimoni.

Divendres al vespre vam fer un interessant recorregut pel món de les pensions, personalment encara em queda molt llunyà però crec que no està de més entrar en contacte amb aquesta realitat. Com vaig poder constatar a través de l’elevat nombre d’intervencions que moltes persones van dirigir vers la ponent, les pensions és una matèria que desperta un gran interès.

Aquest ha estat el primer acte i no serà el darrer, la veritat és que aquesta primera conferència del cicle INFORMA’T va ser molt ben rebuda, anant més enllà de la previsió inicial i vam aconseguir omplir la sala de l’Esplai de la Gent Gran del Tívoli. En ment ja tenim la propera conferència... de moment, toca treballar-hi a fons!

L’entrevista desconeguda

L’any 2009 comença a prendre recorregut, de totes maneres, determinades actituds provoquen que molts ciutadans haguem de contemplar novament el calendari per assegurar-nos que efectivament ens trobem al segle XXI i no hem estat absorbits fruït d’estranys efectes paranormals i visquem en plena època mitjana.

Aquesta sensació em va acompanyar durant el passat cap de setmana quan es va aixecar un veritable rebombori després de contemplar una fotografia de la portaveu del Partit Popular, Soraya Saénz de Santamaría. El contingut informatiu era inexistent, ara els minuts dedicats aquesta qüestió es van multiplicar exponencialment. A vegades tinc la sensació que aquells aspectes buits de contingut són aquells que provoquen un interès més elevat, un fet tremendament preocupant.

En un principi vaig pensar que no calia escriure sobre aquesta qüestió però després de contemplar la reacció infundada i les veritables atrocitats que s’han dit en relació amb aquesta imatge, automàticament vaig reconsiderar el meu plantejament inicial, no puc ni tampoc vull mirar cap un altre costat. En diverses ocasions he estat la primera en denunciar comportaments masclistes dirigits especialment vers a dones progressistes i d’esquerres. No obstant, amb la mateixa convicció i èmfasis que he defensat a totes elles ho faré avui vers la portaveu del Partit Popular.

Les dones en aquest país hem passat de ser invisibles, subrogades a les tasques domèstiques i a l’atenció familiar a ocupar un cert protagonisme en la vida política, econòmica i social del nostre país. Una realitat que en aquells sectors poc oberts als canvis i al progrés costa de digerir. No obstant, malgrat la tossuderia de molts que volen posar pals a les rodes, l’avanç és imparable.

No obstant, les dones que ostenten importants responsabilitats constantment es veuen sotmeses a judicis de valors relacionats amb qüestions molt allunyades amb el càrrec que ocupen. La mirada no s’acostuma a centrar vers una compareixença, un discurs o bé l’anàlisis d’una gestió concreta i puntual. Aquests elements haurien de ser aquells que realment interessessin dissortadament allò que es destaca és la indumentària, el pentinat o el maquillatge.

A més, si aquesta pressió no fos prou important després s’ha de sumar el fet de demostrar dia rere dia que les dones estan preparades i capacitades per desenvolupar i tirar endavant totes les responsabilitats que els han estat encomanades. Un interrogant que sempre es planteja entorn les dones, en un primer moment sempre es tendeix a pensar que aquell element que fa mereixedora a una dona d’ocupar un càrrec és senzillament el fet d’ésser dona. Aquesta interpretació no és res més que una perillosa reducció fins a l’absurd, pel camí interessadament obliden la vàlua i la preparació personal, acadèmica i professional. .

La portaveu del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, no ha de demanar permís a ningú per fotografiar-se, ella és ben lliure i precisament aquesta llibertat és la que incomoda a molts. De totes maneres, tothom comenta la imatge però allò veritablement important és el contingut de l’entrevista, que per cert, d’aquesta ningú en parla.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/01/09
Laia Gomis

Nova Comissió Executiva del PSC del Baix Penedès

Comissió Executiva del PSC del Baix Penedès

Tots els partits polítics van viure durant l’any 2008 els seus respectius congressos. Aquestes alçades queden una mica llunyans però els socialistes baixpenedesencs hem començat el nou any amb una cita ineludible, l’elecció de la Comissió Executiva Comarcal del Baix Penedès. Precisament, amb aquesta convocatòria es tanca finalment el cicle congressual que va començar a mitjans de juliol.

La veritat és que em considero una gran privilegiada perquè he pogut seguir de prop la fase congressual del meu partit, assistint com a delegada de l’agrupació del Vendrell a l’11è Congrés a Barcelona i també al 4rt Congrés de la Federació del Camp de Tarragona. Així com també participar en l’elecció de la nova executiva local de l’Agrupació del PSC del Vendrell i finalment, avui a l’elecció de la nova executiva comarcal.

Sóc plenament conscient que és fàcil que els ciutadans es perdin en aquest complex entramat orgànic que existeix en el si de les formacions polítiques, precisament per intentar simplificar una mica aquesta realitat vaig assolir el compromís d’escriure les percepcions i les reflexions que em provocaven l’assistència a tots aquests importants actes i l’elecció de la Comissió Executiva Comarcal del Baix Penedès, no serà una excepció.

Vista general de la sala... plena a vessar!

Avui, els socialistes baixpenedesencs hem aprovat per unanimitat de tots els presents l’Informe de Gestió que el Coordinador Comarcal sortint, Pep Guasch, ha realitzat. Acte seguit, hem procedit a l’elecció de la nova Comissió Executiva Comarcal i amb el 93,99% dels vots emesos, la cunitenca Dolors Carreras ha estat escollida la nova Coordinadora Comarcal acompanyada d’un gran equip de companys i companyes socialistes:

MªDolors Carreras: Coordinadora
Martí Carnicer: President
Jordi Sánchez: Sotspresident
Imma Costa: Secretaria d’Organització
Lluís Suárez: Portaveu
Fernando Rebollar: Secretaria de Salut
Julià Jordi: Secretaria d’Esports
Esmeralda Sola: Secretaria d’Economia i Processos Electorals
MªAntònia Rossell: Secretaria de Noves Tecnologies
Margarita Vives: Secretaria de Polítiques Socials
Pilar Pérez: Secretaria de Formació
Eudald Torres: Secretaria de Política Municipal
Tere Jodar: Secretaria de Societat del Coneixement
Josep Gracia: Secretaria d’Educació
Joan García: Secretaria de Medi Ambient
Raul Segura: Secretaria d’Igualtat
Montse Martin: Secretaria de Solidaritat i Cooperació
Paquita Jordà: Secretaria de Cultura.

He tingut l’oportunitat de felicitar personalment després de l’escrutini a Dolors Carreras per la nova responsabilitat que assumeix, convertint-se en la primera dona que esdevé coordinadora comarcal del Baix Penedès. A més estic convençuda que ella i el seu equip duran a terme una gran tasca en el si de la nostra comarca. La capacitat de treball de la Dolors és coneguda més enllà de les files socialistes així com també l’energia i l’empenta que l’acompanya sempre que té un repte al seu davant.

Intervenvió de la Coordinadora Comarcal. Dolors Carreras

No obstant, no em puc estar fer una breu consideració vers la persona que fins avui mateix ha ocupat la Coordinació Comarcal, el Pep Guasch. Una persona que ha treballat pensant sempre en clau comarcal a més d’ésser un gran coneixedor de la realitat política i social de la nostra comarca. Aquells que coneixem al Pep Guasch sabem que té el Baix Penedès al cap i també al cor i precisament aquest fet l’ha impulsat a invertir moltes hores arribant a un lliurement total, prescindint de les seves hores d’oci i de lleure, al servei d’unes idees i un territori.

Intervenció del Pep Guasch en la lectura del seu Informe de Gestió

El Pep és una persona discreta, acostuma a fugir del protagonisme però aquest fet no m’impedeix en ressaltar alguns grans èxits que com a Coordinador Comarcal ha assolit. En primer lloc i per primera vegada a la història en les passades eleccions municipals vam presentar candidatura socialista als 14 municipis que integren el Baix Penedès. En l’esfera estricament interna del partit, els socialistes baixpenedesencs hem guanyat pes en els diversos òrgans del nostre partit, començant a l’Executiva de Federació del Camp de Tarragona, continuant al Consell de Federació, al Consell Nacional, entre altres òrgans.

Totes aquestes actuacions no sorgeixen fruït de la casualitat sinó que al seu darrera hi ha un treball acurat per aconseguir transformar els reptes en realitats palpables pel conjunt dels ciutadans. Avui és un dia de felicitacions per a totes aquelles persones que assumeixen noves responsabilitat però també d’agraïment per tots aquells que fins el dia d’avui han estat al peu del canó pensant sempre en la nostra comarca.

Voldria acabar aquesta reflexió realitzada de manera ràpida i amb una certa precipitació fruït del nerviosisme inherent a un imminent examen, amb unes paraules de la Dolors Carreras: “Comença una etapa que voldria que fos un espai de debat, de diàleg i de reflexió perquè tenim uns nous reptes. Els socialistes del Baix Penedès som treballadors, organitzats i sabem on anem”. Així que molts ànims i a fer una molt bona feina!

Una recomanació

En aquests moments, els estudiants ens trobem immersos en una època clau, període d’exàmens. Arriba el moment de sospesar a la balança el treball realitzat durant els darrers mesos, els nervis i la tensió, tot i que a les nostres esquenes es troben molts períodes com aquests són inevitables. La susceptibilitat s’apodera de molts de nosaltres i aquells que tenim al nostre costat són els que sense tenir cap culpa a vegades es converteixen en el nostre blanc després d’un mal dia o d’un examen que no ha sortit tal com esperàvem. De totes maneres, gràcies a la paciència i la comprensió de les persones que t’envolten aquesta època és més suportable .

Concretament, durant aquests dies estic centrant tota la meva atenció en una assignatura, Dret del Treball i de la Seguretat Social. El proper dimarts 20 de gener tinc l’examen, malgrat la proximitat d’aquesta cita ineludible, he decidit fer un petit parèntesis i sense abandonar aquesta assignatura, l’abordo des d’una altra perspectiva.

La veritat és que ens trobem en un context en el qual els coneixements adquirits en l’assignatura del Dret del Treball prenen una especial força i importància. Només cal fullejar els diaris o escoltar els informatius per ésser conscient de les nombroses problemàtiques que giren entorn del món del treball. Aquestes qüestions no han passat desapercebudes en el devenir de les nostres classes, per posar algun exemple, els expedients de regulació presentats per diverses empreses han estat objecte de comentaris ràpids però presents en les explicacions realitzades a l’aula.

Sempre m’he mostrat una ferma partidària de la interrelació que ha d’existir entre coneixements adquirits a les aules amb la realitat, el dia a dia que té lloc en els carrers i les places de les nostres viles i ciutats. He de reconèixer que hi ha assignatures que aquest fet és enormement complex i altres que aquest interessant exercici és molt més fàcil. També cal reconèixer que hi ha professors que prefereixen abstenir-se de la realitat i focalitzar les seves explicacions des d’una vessant exclusivament teòrica, sense més. Ara com estudiant agraeixo enormement la introducció de la quotidianitat a l’aula sempre i quan estigui interelacionada amb l’objecte d’estudi, crec que a més d’ésser de gran utilitat és enormement interessant.

Doncs bé, tornant al món del Dret del Treball, des d’aquest espai us emplaço a conèixer de primera mà les opinions i reflexions d’una persona experta i coneixedora d’aquest món, us estic parlant del meu professor de Dret del Treball, Eduardo Rojo. No us caldrà desplaçar-vos fins a la Universitat Autònoma de Barcelona i assistir a classe per esbrinar què pensa aquest catedràtic del Dret del Treball. Les noves tecnologies faciliten molt aquesta tasca, simplement clicant aquest enllaç: El blog d'Eduardo Rojo podreu descobrir què pensa una persona que coneix de prop el Dret del Treball. M’ha semblat interessant recomanar aquest espai perquè enmig d’una situació difícil com l’actual els profetes irrompen a l’escena pública amb força, aquest bloc no va en aquesta direcció, en ell no hi trobareu solucions miraculoses sinó interessants reflexions pronunciades amb rigor i professionalitat.

Ignasi Guardans, eurodiputat de l’any

Els processos electorals sempre són èpoques convulses per a les organitzacions polítiques. La improvització és el principal enemic i precisament per tal de desalenar i fer desaparèixer qualsevol succedani que guardi certa relació i connexió amb la improvització, tots els partits polítics posen en funcionament les seves poderoses maquinàries. Cal tenir-ho tot apunt per quan sigui el moment d’engegar amb intensitat i força la campanya electoral.

Aquesta mateixa setmana hem pogut constatar com aquests postulats teòrics tenien una traslació pràctica. Les eleccions europees encara són una mica llunyanes però Artur Mas, el passat dilluns s’afanyava en anunciar una important primícia, Ramon Tremosa, es convertiria en el nou cap de llista de CiU a les properes eleccions europees.

Precisament, fins el mateix dilluns, la persona que encapçalaria la llista de CiU a les eleccions europees era una veritable incògnita. Les especulacions i les travesses es van convertir en una constant i l’anar i venir dels noms de possibles candidats només refermava la voluntat camuflada de la direcció del partit, evitar que el fins ara eurodiputat Ignasi Guardans repetís com a cap de llista.

Salvant les distàncies ideològiques, crec que cal valorar la tasca parlamentaria que l’eurodiputat Ignasi Guardans ha dut a terme durant la present legislatura. Un treball realitzat des de la discreció, allunyat de l’afany de protagonisme que tant agrada a determinats polítics però constant i minuciós en els successius reptes que s’han anat plantejant en els darrers anys.

A més, Ignasi Guardans ha participat activament en diversos mitjans radiofònics i també a la premsa escrita on tots hem tingut l’oportunitat d’escoltar o bé llegir les seves interessants reflexions. Opinions i idees que s’engloben sota un denominador comú, totes elles neixen fruït de la reflexió així com també acostumen a ésser manifestades des d’una serenitat i tranquil·litat envejables. La gran capacitat d’oratòria que té Guardans no és cap descobriment i he de reconèixer que malgrat no compartir les qüestions que tracta, és d’aquelles persones que sempre resulta interessant escoltar ja que sempre pots aprendre quelcom.

Tots aquests atributs crec que són suficients per fer mereixedor a Ignasi Guardans per repetir com a cap de llista de CiU a les eleccions europees però sembla a ser que bona part dels seus companys de partit no ho veuen així. Aquesta actitud evidencia que allò que menys preocupa a CiU a l’hora d’escollir un cap de llista és la capacitat de treball que pugui tenir, potser allò que busquen és comptar amb una persona fàcil que es cenyeixi estrictament a les directius del partit fidel i obedientment.

La política està carregada de situacions perplexes i si em permeteu un paral·lelisme amb el món empresarial, estic convençuda que un empresari que comptés amb un treballador com Ignasi Guardans, no se’l deixaria escapar. A més, si afegim la projecció exterior i el reconeixement públic que aquest eurodiputat ha assolit, arribem a la conclusió que la decisió adoptada per CiU no és en clau europea sinó que penso que més aviat té altres estranyes i perverses connotacions.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 16/01/09
Laia Gomis

Any nou, eleccions en marxa

Mica en mica tornem a la normalitat, les festivitats nadalenques queden endarrere i aquest fet marca un important punt d’inflexió ja que després del tràfec d’àpats i regals ara ja no hi ha excuses i arriba el moment de recuperar el ritme constant i continuat propi del dia a dia. En aquest context, els partits polítics també s’han de posar les piles perquè l’arribada d’un nou any sempre implica continuar amb aquells projectes que per diversos motius han quedat pendents i no s’han pogut finalitzar i el més important, iniciar-ne de nous.

A priori, quan encara no han transcorregut ni els primers quinze dies de l’any, podem avançar que el 2009 serà un any electoralment parlant molt intens. Si efectuem un ràpid cop d’ull al calendari, podem constatar l’existència de tres comicis electorals, els dos primers de caràcter autonòmic, concretament al País Basc i a Galícia, i en darrer terme, les eleccions al Parlament Europeu.

Una realitat que en aquests moments passa força desapercebuda pel conjunt de la ciutadania tot i que els mitjans de comunicació en les darreres setmanes han fet alguna que altra al·lusió. No obstant, aquesta sensació de tranquil·litat que es respira pel carrer es precisament l’antítesi que regna en el si de les diverses formacions polítiques que en aquests moments estan treballant intensament per mirar de tenir-ho tot apunt i evitar sorpreses d’última hora.

En menys de tres mesos, concretament, l’1 de març, tindran lloc les eleccions basques i gallegues. Dos comicis electorals tremendament interessants perquè de moment no hi ha cap partit polític que presenti un avantatge clar i significatiu. Una incògnita que acabarà resolvent la ciutadania quan l’1 de març s’acosti a les urnes. Mentre no arriba aquest dia, podem anar seguint les diverses enquestes electorals que s’efectuen tot i que cal tenir ben present el caràcter aproximatiu i relativitzar el valor i la transcendència de les mateixes.

Després de celebrar aquestes eleccions, en un breu interval de temps, concretament el 7 de juny, arribarà el torn d’afrontar un veritable repte que es farà extensiu a totes les formacions polítiques, les eleccions al Parlament Europeu. Un repte que s’articula sobre un vector que ha estat objecte de nombroses reflexions, la temuda abstenció. La veritat és que aquests comicis sempre són apreciats pels ciutadans des d’una certa indiferència, per a molts, el terme Europa continua evocant un concepte abstracte, una realitat molt llunyana que s’aproxima a una complexa ficció.

Les percepcions desdibuixen la transcendència i la importància que tenen les decisions i els acords que es prenen en el si del Parlament Europeu amb afectacions directes sobre qüestions que formen part del dia a dia de les nostres vides. A més, la transposició de directives s’ha convertit en una pràctica constant en l’activitat parlamentària del nostre país així com també l’aplicació de reglaments europeus.

Aquest dinamisme europeu es queda entre els passadissos del Parlament Europeu i no aconsegueix aflorar al conjunt de la societat. Diversos són els motius que contribueixen el naixement de dues esferes provocant una veritable escissió entre la realitat i les sensacions. No ens podem mostrar indiferents davant aquest fet i precisament cal treballar a fons per evitar-ho, així doncs, arriba el moment d’apostar per la força de la pedagogia.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/01/09
Laia Gomis

Una nit especial, la nit de Reis

Màgia, il·lusió o nerviosisme serien termes adients per definir aquesta nit, una nit especial: la nit de reis. Tot just fa una estona que he arribat a casa i la meva retina encara reté la cara d’emoció de la quitxalla, la cavalcada de Reis genera un compendi de sensacions estranyes però molt peculiars. En el fons, es tracta d’una revelació d’un estat anímic ja que tots hem estat petits i hem notat el pessigolleig per l’estómac, desitjant llevar-nos i trobar en algun raconet de casa els regals que amb tanta emoció havíem escrit a les nostres cartes.

El pas dels anys fa que determinades conductes es vagin modulant però hi ha dies en el nostre calendari, en els quals l’edat queda en un segon pla i tots plegats, grans i petits, entrem en una esfera especial. A tots ens fa il·lusió trobar un regal, desembolicar-lo ansiosament per esbrinar que s’amaga sota el paper de regal. En realitat, el menys important és l’objecte en qüestió ja que allò veritablement destacable és constatar que algú ha pensat en tu. Molts defineixen aquesta actitud com consumista, no els negaré la seva part de raó, però en aquestes dates tots, en major o menor mesura, quedem atrapats per les urpes del consumisme.

De totes maneres, seria absurd afirmar que els regals em generen indiferència ja que no és cert, he de reconèixer que sempre fan il·lusió i aquells que no t’esperes encara més. Tanmateix, a la meva carta dels reis sempre incloc un apartadet personal i molt especial, el qual té un caràcter insubstituïble i gaudeix d’una notable preferència envers la resta d’elements que integren la carta. No es tracta de revelar tota la informació, ara a tall d’exemple us podria citar la importància de gaudir d’amistats sinceres, apostant clarament per la qualitat i menystenint la quantitat, ja que els bons i els veritables amics es poden comptar amb els dits de les mans. Així com també, trobar-te amb un somriure o una mirada de complicitat quan més ho necessites. Aquests elements no són palpables físicament però en canvi s’aprecien amb molta intensitat.

Entre la gran quantitat de regals que aquesta nit deixaran Ses Majestats, a totes les llars s’hauria de trobar una petita capseta que aparentment tothom tendiria a pensar que està buida però en el fons es troba carregada d’emocions, sentiments i sensacions. Sense cap mena de dubte, aquest seria el millor regal de la nit.

En aquestes dates, envoltats de torrons, polvorons i bons caves, les valoracions de l’any que deixem endarrere es converteixen en una constant en moltes llars. Els elements negatius sempre són els primers que recordem, especialment les males experiències i els ensurts que han intentat ombrejar el 2008 d’un to gris i negatiu.

No obstant, no hem de permetre que les excepcions es converteixin en protagonistes així que ràpidament per la nostra ment han de començar a fluir els nombrosos moments d’alegria que amb tota seguretat ens han deparat durant un any que aquestes alçades ja forma part del passat.

Enmig del ritme frenètic que caracteritza les nostres vides és important cercar un petit espai per fer un balanç personal i retrospectiu de tot allò que han donat de si els tres-cents seixanta cinc dies que han format part del 2008. Gaudir del record dels bons moments, riure de nou quan recordem les anècdotes que es troben emmagatzemades en el nostre subconscient, són exercicis realment molt recomanables.

Tanmateix, la tasca més feixuga i àrdua, però alhora la més necessària consisteix en aprendre dels errors que tots plegats hem comès durant l’any que deixem endarrere. L’opció més còmode consistiria en oblidar-nos i començar un nou any obviant aquesta realitat.

L’experiència em porta a reconèixer la importància especial que té la interiorització dels errors, cal enfrontar-nos als problemes i no fer la vista grossa davant els mateixos. Aquesta actitud ens permetrà no tornar a ensopegar en les pedres que de tant en tant apareixen en les nostres vides i que tan sols ens volen fer la guitza.

Les bones intencions esdevenen les principals protagonistes del nou any, els fumadors es plantegen deixar de fumar, els compromís d’anar al gimnàs després de no trepitjar-lo des de mitjans de setembre sorgeix amb força així com també reprendre les necessàries classes d’anglès.

No obstant, la gran majoria de vegades, tots aquests propòsits es queden simplement en això, meres declaracions de bones intencions que mai arriben a convertir-se en una realitat. Ara, any rere any, tots en una ocasió o una altra hem pogut esdevenir testimonis directes d’aquestes declaracions perquè són fets que sempre van de la mà, nou any sinònim a nous reptes.

L’inici d’un nou any és una bona excusa per desitjar a totes aquelles persones que t’aprecies i estimes que aquest any sigui important en el decurs de les seves vides. Ara, no hem de permetre que la màgia que ens acompanya en aquestes dates s’esgoti després del dia de reis sinó que s’hauria de perllongar ad infinitum, repartint-se durant els tres-cents seixanta cinc dies de l’any. De moment, des d’aquest espai aprofito per desitjar-vos que el 2009 sigui un any especial en les vostres vides, gaudiu intensament de tots els bons moments que amb tota seguretat arribaran de la mà del 2009 i espero que l’alegria i la il•lusió impregni tots els dies d’aquest nou any que tot just comença.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/01/09
Laia Gomis