Des de la sala de plens
El calendari es troba replet de dies i algun factor estrany acostuma a provocar la concentració d’esdeveniments en una mateixa jornada. Precisament, aquesta és la situació que va tenir lloc el passat dilluns 26 de gener, a les cinc de la tarda s’iniciava el ple de l’ajuntament del Vendrell, a dos quarts de nou tenia lloc la celebració de l’11è premis Tothosap a Calafell i a les deu de la nit, el president del govern, responia a les preguntes del programa “Tengo una pregunta para usted”.
El primer dia de la setmana es presentava complert i atapeït. Ara bé, la meva voluntat inicial era intentar compaginar-m’ho i assistir a tots els actes que tenia anotats a l’agenda. A mesura que passaven les hores, el realisme s’imposava i els plans es van esvair, així vaig restar a l’ajuntament del Vendrell durant bona part de la tarda, tot el vespre i fins ben entrada la nit.
La veritat és que em va saber molt de greu no poder assistir als Premis Tothosap, personalment sento una simpatia especial per aquesta secció tan peculiar i característica del Diari. A més tinc el plaer de compartir setmana rere setmana pàgina amb l’humor i la indescreció pròpia del Tothosap.
No està de més, assenyalar l’encert que l’alcalde va tenir quan va escollir el dia per celebrar el ple, segurament l’elecció es va fer sense consultar l’agenda perquè el mateix dilluns coincidia amb els premis tothosap i a més també tenia lloc el sopar dels barbuts, la coordinació no és un dels forts d’aquest equip de govern.
Una vegada fet aquest apunt i després de donar-hi moltes voltes, és impossible resumir un ple de sis hores en un grapat de línies. Només repassant l’ordre del dia es podia esperar un ple llarg però pocs imaginàvem que arribaríem a les sis hores. Ara bé, el més preocupant no va ésser la duració del mateix sinó més aviat algunes de les intervencions que tots els presents a la sala de plens i aquells que seguien la sessió a través de la ràdio vam poder escoltar.
Entre els primers punts trobàvem l’aprovació final del pressupost del 2009, un dels temes estrella del ple. El debat i el ball de xifres entre oposició i equip de govern, entra dins les regles del joc, ara el que em va deixar sense paraules va ser la recriminació del regidor d’hisenda vers el grup socialista perquè no havia presentat un pressupost alternatiu. Després d’estar governant un any i mig, CiU encara no té clares quines són les funcions pròpies del govern, curiós i alhora preocupant.
Ara per més curiositat destacar aquelles mocions que diversos grups polítics presenten sobre qüestions tremendament interessants però que no són competència municipal. A les tertúlies podem parlar abastament sobre el conflicte existent entre Israel i Palestina o també sobre el dret a l’autodeterminació, ara no crec que el ple de l’ajuntament sigui l’espai més indicat per abordar aquests assumptes.
Un element que desgraciadament es repeteix ple rere ple és la demagògia i l’exaltació de la xenofòbia que els membres de PxC s’encarreguen de realitzar. Qualsevol excusa és bona per criminalitzar els immigrants. Ara el més preocupant és que aquest comportament compta amb el beneplàcit de l’alcalde que lluny de parar els peus dirigeix alguna que altra rialla de complicitat vers els regidors d’aquest grup. En aquest context, només falta la invocació reiterada que CiU realitza proposant un govern d’unitat amb els 21 regidors. Una opció que no és viable i ni ells mateixos se la creuen, ara davant la manca de projectes quelcom han de dir. Hem entrat en una espiral protagonitzada per la rauxa i el descontrol, els ciutadans del Vendrell no mereixen aquesta actitud i som molts els que enyorem el rigor i la seriositat que durant molts anys va caracteritzar el nostre ajuntament.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/01/09
Laia Gomis
El primer dia de la setmana es presentava complert i atapeït. Ara bé, la meva voluntat inicial era intentar compaginar-m’ho i assistir a tots els actes que tenia anotats a l’agenda. A mesura que passaven les hores, el realisme s’imposava i els plans es van esvair, així vaig restar a l’ajuntament del Vendrell durant bona part de la tarda, tot el vespre i fins ben entrada la nit.
La veritat és que em va saber molt de greu no poder assistir als Premis Tothosap, personalment sento una simpatia especial per aquesta secció tan peculiar i característica del Diari. A més tinc el plaer de compartir setmana rere setmana pàgina amb l’humor i la indescreció pròpia del Tothosap.
No està de més, assenyalar l’encert que l’alcalde va tenir quan va escollir el dia per celebrar el ple, segurament l’elecció es va fer sense consultar l’agenda perquè el mateix dilluns coincidia amb els premis tothosap i a més també tenia lloc el sopar dels barbuts, la coordinació no és un dels forts d’aquest equip de govern.
Una vegada fet aquest apunt i després de donar-hi moltes voltes, és impossible resumir un ple de sis hores en un grapat de línies. Només repassant l’ordre del dia es podia esperar un ple llarg però pocs imaginàvem que arribaríem a les sis hores. Ara bé, el més preocupant no va ésser la duració del mateix sinó més aviat algunes de les intervencions que tots els presents a la sala de plens i aquells que seguien la sessió a través de la ràdio vam poder escoltar.
Entre els primers punts trobàvem l’aprovació final del pressupost del 2009, un dels temes estrella del ple. El debat i el ball de xifres entre oposició i equip de govern, entra dins les regles del joc, ara el que em va deixar sense paraules va ser la recriminació del regidor d’hisenda vers el grup socialista perquè no havia presentat un pressupost alternatiu. Després d’estar governant un any i mig, CiU encara no té clares quines són les funcions pròpies del govern, curiós i alhora preocupant.
Ara per més curiositat destacar aquelles mocions que diversos grups polítics presenten sobre qüestions tremendament interessants però que no són competència municipal. A les tertúlies podem parlar abastament sobre el conflicte existent entre Israel i Palestina o també sobre el dret a l’autodeterminació, ara no crec que el ple de l’ajuntament sigui l’espai més indicat per abordar aquests assumptes.
Un element que desgraciadament es repeteix ple rere ple és la demagògia i l’exaltació de la xenofòbia que els membres de PxC s’encarreguen de realitzar. Qualsevol excusa és bona per criminalitzar els immigrants. Ara el més preocupant és que aquest comportament compta amb el beneplàcit de l’alcalde que lluny de parar els peus dirigeix alguna que altra rialla de complicitat vers els regidors d’aquest grup. En aquest context, només falta la invocació reiterada que CiU realitza proposant un govern d’unitat amb els 21 regidors. Una opció que no és viable i ni ells mateixos se la creuen, ara davant la manca de projectes quelcom han de dir. Hem entrat en una espiral protagonitzada per la rauxa i el descontrol, els ciutadans del Vendrell no mereixen aquesta actitud i som molts els que enyorem el rigor i la seriositat que durant molts anys va caracteritzar el nostre ajuntament.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/01/09
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 2:21 a. m.
18 comments
18 Comments:
Jo crec que et vas perdre el millor de la nit de dilluns perquè no pots anar al sopar de barbuts. És una llàstima. Has de saber escollir.
Laia: l'Armengol actua com l'amo i senyor, si algú té algun problema ell ho soluciona,els treballadors de l'ajuntament diuen que es passeja per totes les dependencies, actuant com un membre més del govern.
L' alcalde i els regidors de CIU,li consenteixen tot.
En politica no tot s'hi val, i a la llarga algú pagarà les consequències, i de rebot també tots nosaltres.
Laia, el teu escrit sobre l'entrevista a la Soraya, molt bo per cert,surt en lloc preferent a "Nou cicle".
Els amos del carrer Nicaragua, et castigaran. Es broma,eh!.
Miquel, sóc conscient que em vaig perdre els Tothosap ara la meva elecció de quedar-me al ple va ser una decisió totalment personal i en aquesta vida, ja se sap, constantment hem de prendre decisions en un o un altre sentit. Ara com a vendrellenca, l’assistència al ple em va ser de gran utilitat més que res per corroborar tota una sèrie d'impressions i sensacions que fa temps que em rondaven pel meu cap.
Marc, el que exposes és una realitat, tots en tenim notícies d'aquest fet. El més trist de tot és que un partit que presumeixo seriós i responsable com és CiU els hi permeti. Els hi fa molta gràcia a mi no massa perquè com molt bé dius això ho acabarem pagant tots els vendrellencs. La irresponsabilitat de CiU està hipotecant el futur del nostre municipi, sinó temps al temps.
Gràcies anònim pel teu comentari, celebro que et vagi agradar l'escrit anterior. És un orgull que els companys de Nou Cicle vagin considerar incloure el meu escrit en la seva web, realment fan una tasca molt important, especialment en el terreny ideològic, per a molts passa desapercebuda però sempre he considerat molt important, especialment en els temps que corren, el seu treball.
Cordialment,
Laia
Miquel entenc que amb la teva tendència vital intentis sempre treure ferro a les actuacions, al meu entendre nefastes, del govern del Sr. Jané (ja veus que no dic de CiU). Sincerament em sembla penós, que a diferència de Vic, on hi ha un alcalde de CiU racional, al Vendrell és permeti que uns nazis ostentin una bona part del poder, quina llàstima. I també em sap greu que persones solvents com el Miquel ho deixin passar tot dient que és millor mirar cap una altra banda.Recordem, i així surt reflectit en moltes encicliques del Papa Pius XI, que això ho varen fer els col.laboracionistes amb el règim nazi...
I, perdoneu, però voldria recordar que torturador ho és el que tortura i ho és el que ho permet. Si us plau posem entre tots dos pams de seny i aturem l'absurd de la nostra població ( ja sigui de natura o com en el cas del Miquel o meu, d'adopció)
Si us plau entre tots aturem el feixisme en les nostres comarques!
Muntsa
Miquel entenc que amb la teva tendència vital intentis sempre treure ferro a les actuacions, al meu entendre nefastes, del govern del Sr. Jané (ja veus que no dic de CiU). Sincerament em sembla penós, que a diferència de Vic, on hi ha un alcalde de CiU racional, al Vendrell és permeti que uns nazis ostentin una bona part del poder, quina llàstima. I també em sap greu que persones solvents com el Miquel ho deixin passar tot dient que és millor mirar cap una altra banda.Recordem, i així surt reflectit en moltes encicliques del Papa Pius XI, que això ho varen fer els col.laboracionistes amb el règim nazi...
I, perdoneu, però voldria recordar que torturador ho és el que tortura i ho és el que ho permet. Si us plau posem entre tots dos pams de seny i aturem l'absurd de la nostra població ( ja sigui de natura o com en el cas del Miquel o meu, d'adopció)
Si us plau entre tots aturem el feixisme en les nostres comarques!
Muntsa
Em fa l'efecte que l'afirmació que l'Armengol es passeja per l'ajuntament com si fos l'amo i senyor no és certa...per no dir gens...
Crec que s'ha de ser més responsable amb aquests comentaris i ser conscient del què comporta dir i publicar aquesta afirmació. Vull deixar clar que no tinc cap mena de simpatia a aquesta formació política, però la realitat s'ha d'explicar objectivament, tal com és, i no subjectivament.
Dit això, tots els partits que han governat han tingut coses positives i negatives; desgastar un govern per a un suposat pacte encobert no crec que sigui una bona manera de fer oposició; al contrari, en lloc de proposar, proposar i proposar fins a la sacietat propostes viables per fer una oposició intel·ligent, treballadora, constant...que en lloc de posar pals a les rodes vulgui col·laborar i faci veure als ciutadans que podrien haver format un govern estable amb els guanyadors, la oposició es limita a burxar i burxar sense donar cap resposta valenta i decidida.
Tinc la teoria que una oposició, per guanyar-se la confiança dels electors, ha de treballar tres o quatre vegades més...i tinc la sensació que tots els grups a l'oposició van a remolc de veure què diuen els que governen per fer una contraproposta o dir que ho fan molt malament i el típic "amb nosaltres això no passaria"...
Val la pena reflexionar quina oposició cal per fer avançar en aquest cas El Vendrell: la que està a l'expectativa? o la que treballa més que el govern? Jo elegeixo la B, segur que hi sortiríem tots guanyant.
Frederic, que l'Armengol es passeja per l'Ajuntament del Vendrell i es dirigeix directament als treballadors no és una concepció subjectiva sinó una realitat que és pot comprovar molt fàcilment.
El pacte entre CiU i PxC no és encobert, sinó que es veu a anys llum, ara CiU no el vol reconèixer públicament... és més, des de la direcció del partit no els hi deixen reconèixer i em consten certes desavinences entra la línia que segueix CiU i aquella política que CiU duu a terme al Vendrell.
Personalment, pensava que CiU era una formació política seriosa i responsable però pactant i demostrant un servilisme extrem vers Plataforma per Catalunya, les premisses inicials desapareixen.
La gran majoria de les votacions que es duen a terme en le sessions plenàries, CiU i PxC les realitzen en el mateix sentit alguna cosa voldrà dir, no creus?
Dit això, comentar-te que el PSC no vol desgastar al govern, aques precisament no és el seu objectiu, creus que el fet de d'exposar una evidència com comentar obertament que existeix un pacte entre CiU i PxC és desgastar el govern??? Personalment, no ho veig així.
El PSC des del primer moment ha pensat en clau vendrellenca i presenta ple rere ple propostes realistes que poden ser positives pel Vendrell i per tots els habitants. Ara, la gran majoria no s'aproven i aquelles que ho fan, no es duen a terme. El PSC pot proposar tota una sèrie de mesures però no oblidis que qui finalment les haurà de dur a terme és l'actual equip de govern.
Gràcies per exposar la teva opinió i seguim intercanviant idees.
Cordialment,
Laia
Benvolguda Laia,
No defenso com ja he dit en l'anterior comentari ni al senyor Armengol ni a l'actual equip de govern de CIU i els seus pactes encoberts. Només dic que les passejades m'han estat desmentides per gent que treballa a la casa i que està ben acostumat al dia a dia. Que hi deu passar deu ser cert...en tant que és regidor. Però anar manant ho dubto més. Tot el personal que treballa a l'Ajuntament crec que té les suficients aptituds com per poder desenvolupar la seva tasca dins de l'administració sense que cap personatge polític, sense cap més càrrec que el de ser regidor, i per tant sense competències de govern, influeixi en les decisions que es prenen en el dia a dia.
Crec que tota crítica, sigui constructiva o destructiva (sobretot) evoca a un desgast, sigui personal o d’un col•lectiu. Criticar un pacte encobert públicament també és una forma de desgast, perquè negar-ho? Amb això vull justificar el meu comentari...i és que hi ha formes més potents de desgast que aquesta, que no és més que un frec polític entre les dues principals forces que estan presents en la vida política vendrellenca.
Tenim el costum de fixar-nos en el bri de palla dels altres i no fixar-nos en la biga que tenim als propis ulls. El que vull criticar en l’anterior comentari és que afirmar i denunciar contínuament un pacte encobert potser, no ho sé, però em fa l’efecte que és una venjança (diguem-ho sense embuts) d’una negativa a un pacte sociovergent.
En quant a la teva resposta, parles particularment del partit en què milites i n’ets una persona amb un paper actiu, ben conegut per tothom. Però la oposició no s'acaba aquí...hi ha vida més enllà dels set regidors del PSC. Vull dir-te que, el comentari que vaig escriure és "comunitari" i no particular del PSC. Sé que el PSC, i és sabut per tots, duu a terme prous propostes i contrapropostes. N’estic al corrent, i algunes personalment crec que són encertades, però d’altres potser no ho són tant al meu parer.
Sóc un ignorant en estratègia política però la meva dedicació professional m’ha fet veure que has d’oferir a un client (en aquest cas als ciutadans, encara que el terme client sigui potser una mica demagog) el que no ofereixen els altres.
Et posaré un exemple del que no hauria d’haver passat mai: criticar que la Rambla Miret no és una “rambla” pels mitjans de comunicació locals, que està en un estat de deixadesa i que s’ha canviat el projecte inicial socialista no és desgastar el govern si després apareix al Diari del Baix Penedès un article d’un actual regidor socialista que després ha de demanar disculpes per unes acusacions equivocades. Desgast? No. Gairebé ridícul, sí.
Proposar un projecte nou, capaç de donar resposta als problemes actuals del Vendrell i que no hagi estat plantejat, ni parlat, ni anunciat als mitjans de comunicació sí que és desgastar de manera eficient el govern. Perquè denota que el govern actual no està en sintonia amb els problemes del Vendrell. I l’oposició sí.
Si es presenta un projecte de l’oposició, sigui del tipus que sigui, i el govern actual l’aprova perquè és viable, factible i millora la ciutat, això és desgastar el govern. Que un govern hagi d’aprovar un projecte de l’oposició és desgastar, empassar-se l’orgull polític i la d’un partit i reconèixer que l’oposició ha treballat millor, amb més eficiència i amb més ambició.
Sempre podrà ser retret, i recordat per tothom. Això és desgast. La resta, són els típics frecs polítics, res més. Ningú ho recordarà d’aquí vuit, deu o vint anys.
Gràcies
Frederic
Frederic i Laia, tots dos teniu la vostra part de raó, però el realment important,és que pactar amb un partit com PXC,on el seu màxim dirigent aixecava el braç al més estil "feixista o nazi" al costat de Blas Piñar, i que a l'any passat cridava a Tomovi fora els negres i moros,pot ser tot el democràtic que vulguis, però és repugnant a més no puguer,i els que s'aprofitent d'aquesta situació només per poder manar, i més un partit centrat com Ciu, es per caure la cara de vergonya als seus dirigents, si en tenen, es clar.
Muntsa: Benvolgut Frederic, tots sabem qui són els teus legitims contactes amb l’Ajuntment i els respectem. Entenc que defensis el “no pacte” amb PxC, els teus interessos t’obliguen a fer-ho. Sense aquest pacte encobert potser la tasca que portes a terme amb el marmessor del Sr. Hinojo: el Sr. Jiménez Buendía i amb altres factotums no et proporcionaria un modus vivendi com ara. Entenc que la teva defensa d’aquest “no pacte” és la defensa dels teus interessos particulars però si us plau: no parlis de subjectivitat, això no. I perdona, si la Laia es caracteritza per quelcom és per la seva objectivitat. Hom hi pot estar en acord o en desacord però ni se la pot titllar d’agorera ni de sectària ni de subjectiva, possiblement per això encara seguim el seu blog dia a dia.
Benvolgut sr. Anònim,
Diria que s'equivoca de Frederic i es refereix al meu pare, Frederic Porta Vidal. Per tant ha acusat públicament a una persona sense cap mena de vinculació en aquest comentari. Ha faltat al respecte i ha utilitzat un tot totalment despectiu i fora de lloc. Tot i que no es mereixeria cap contesta, crec oportú contestar-li el comentari:
Els blogs són per llocs opinar i contrastar diferents punts de vista. Aquests no es van crear per atacar a una persona per a la seva tasca professional (vull recordar-li que el meu pare és un professional liberal sense cap vincle amb empreses o ens públics més que els projectes que s'encarreguen al seu estudi, per tant, aquest “modus vivendi” de l'administració pública és una acusació inapropiada) tal com escriu en el seu comentari. Tampoc crec que sigui encertat un comentari que involucra a terceres persones que no tenen cap vinculació amb els comentaris que s'han escrit, entre ells un altre professional liberal i un funcionari del consistori. Si haguessin aparegut en alguna entrada seria sempre respectable el seu nomenament en el seu comentari, però no és el cas. Per tant vull recordar-li que està faltant al respecte a dues persones que duen a terme la seva tasca, en el cas dels professionals liberals, de la millor manera possible. Pot estar d’acord o en desacord en la seva manera de desenvolupar la seva feina, i les crítiques en aquest cas haurien o podrien ser constructives o destructives, però no ofensives.
Voldria que em digués en quin moment he escrit que considero a la ponent de l’article una persona sectària i subjectiva. Si més no, tota opinió és subjectiva, fins i tot les dels telenotícies. La realitat sempre es deforma, mai és objectiva al cent per cent. Per tant ens ho hauríem d’aplicar tots, sense excepció. Respecto la seva opinió que hi ha gent que segons vostè té una visió perfectament objectiva de la realitat, però no la comparteixo.
No tot s’hi val per no posar el nom de qui escriu, sr. Anònim. Acusar sense posar un nom al capdavant de l’acusació entenc al meu parer que és un sinònim de covardia.
Veig sr. Anònim que la llibertat d’expressió no existeix, perquè no ha estat capaç de contestar de manera educada i sense actituds despectives un comentari que no deu ser de la seva manera de pensar.
Vostè guanya, i em sap molt de greu perquè crec que aquest espai és un lloc interessant de “convivència” d’opinions (sempre des del respecte a les altres persones) i vostè ho ha trencat.
Així doncs les meves participacions finalitzen aquí fins que el respecte a tercers imperi de la mateixa manera que vostè, Sr. Anònim, segur que vol que el respectin sempre.
Moltes gràcies.
Frederic Porta Serramià
Muntsa: Frederic Porta i des del darrer correu, també Serramia. Ho sento, això de tenir pares actius ja se sap si només poses el primer cognom hom pensa i associa per notorietat.I per notorietat, quan surt el cognom Porta, hom pensa en el teu avi, i en teu pare, és clar tu encara no formes part de l'imaginari col.lectiu.
I, tens tota la raó tu no hi entres en els afers dels altres.
En tot cas això li reiteraré al teu pare en les trobades que afortunadament tenim.
Tanmateix segueixo dient que no pots dir que la Laia és subjectiva i partidista i no em serveixen els teus arguments, si ho fos segurament tindria una vida molt més fàcil. Saps, la Laia és per damunt de tot honesta i d'això en puc donar fe, no afavoreix ningú si no ho creu fermament.
Si em permets: si bé tens raó amb això de la confusió amb el teu pare i et demano de nou disculpes (que ja li faré extensives a ell) no la tens amb les observacions que fas del comentari de la Laia.
Esèro Frederic S. que admetis les meves disculpes i també sapigués esbrinar el que m'ha molestat: que s'atribueixi a una persona (que pot ser criticada pels seus propis correligionaris per objectiva) que només defensi "els seus".
Perdona.
Muntsa, molt be.
M'agradat moltísim, ja que jo tambè tenia la mateixa confusio i pensaba exactament de la mateixa manera que tu.
Per tant "felicitats", i dir-te una coseta:
"ja ho veus, com pujen".
Disculpeu l'absència temporal que he tingut en aquest espai, els exàmens han estat els únics responsables i veig que durant aquests dies han ocorregut tota una sèrie de fets,
Tot i que arribo una mica tard, celebro que tot s'hagi aclarit i la confusió hagi quedat en una petita anècdota, sense més.
Només voldria aprofitar l'avinentesa per felicitar al Frederic i també a la Muntsa perquè heu arreglat a través de les paraules la confusió. A més, m'agradaria seguir comptant amb les vostres interessants reflexions, a vegades en una mateixa direcció i altres oposades però el més important és el respecte i l'educació que sempre demostreu en els vostres comentaris.
Una abraçada!!!
Laia
Muntsa no t'amagis, tots sabem qui ets i que no ets imparcial ni objectiva opinant perquè les teves creences polítiques et delaten.
Muntsa adreçat a l'anonim, anonim: Benvolgut, dius que la meva ideologia es palesa: que bé! Això vol dir que sóc dels privilegiats que en tinc! Guaita tenim la sort de posseir d’uns coneixements que ens porten a una ideologia: som realment uns privilegiats! Gràcies per fer-m’ho palès. De vegades no ens adonem de la sort vital que tenim!
Muntsa: no frivolitzis si us plau que tots som grandets. Deixa de banalitzar i de fer comentaris ofensius i d'una actitud de despreci i de superioritat als altres. Ningú és objectiu al 100%, ja t'ho han dit per aquí dalt als altres comentaris, i no tot el que s'escriu aquí pot ser del tot defensable amb dents i espasa només perquè tu creus cegament amb el què escriu la ponent, en aquest cas la Laia Gomis, que es mereix tots els meus respectes perquè les seves contestes sempre són educades i sense faltar a la intel·ligència humana com segons quins comentaris fas.
Si aquesta és la línia que intentes implantar en els teus comentaris fora de lloc valdria més que ho deixessis córrer. El món dels blogs ho agrairà.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home