Ignasi Guardans, eurodiputat de l’any
Els processos electorals sempre són èpoques convulses per a les organitzacions polítiques. La improvització és el principal enemic i precisament per tal de desalenar i fer desaparèixer qualsevol succedani que guardi certa relació i connexió amb la improvització, tots els partits polítics posen en funcionament les seves poderoses maquinàries. Cal tenir-ho tot apunt per quan sigui el moment d’engegar amb intensitat i força la campanya electoral.Aquesta mateixa setmana hem pogut constatar com aquests postulats teòrics tenien una traslació pràctica. Les eleccions europees encara són una mica llunyanes però Artur Mas, el passat dilluns s’afanyava en anunciar una important primícia, Ramon Tremosa, es convertiria en el nou cap de llista de CiU a les properes eleccions europees.
Precisament, fins el mateix dilluns, la persona que encapçalaria la llista de CiU a les eleccions europees era una veritable incògnita. Les especulacions i les travesses es van convertir en una constant i l’anar i venir dels noms de possibles candidats només refermava la voluntat camuflada de la direcció del partit, evitar que el fins ara eurodiputat Ignasi Guardans repetís com a cap de llista.
Salvant les distàncies ideològiques, crec que cal valorar la tasca parlamentaria que l’eurodiputat Ignasi Guardans ha dut a terme durant la present legislatura. Un treball realitzat des de la discreció, allunyat de l’afany de protagonisme que tant agrada a determinats polítics però constant i minuciós en els successius reptes que s’han anat plantejant en els darrers anys.
A més, Ignasi Guardans ha participat activament en diversos mitjans radiofònics i també a la premsa escrita on tots hem tingut l’oportunitat d’escoltar o bé llegir les seves interessants reflexions. Opinions i idees que s’engloben sota un denominador comú, totes elles neixen fruït de la reflexió així com també acostumen a ésser manifestades des d’una serenitat i tranquil·litat envejables. La gran capacitat d’oratòria que té Guardans no és cap descobriment i he de reconèixer que malgrat no compartir les qüestions que tracta, és d’aquelles persones que sempre resulta interessant escoltar ja que sempre pots aprendre quelcom.
Tots aquests atributs crec que són suficients per fer mereixedor a Ignasi Guardans per repetir com a cap de llista de CiU a les eleccions europees però sembla a ser que bona part dels seus companys de partit no ho veuen així. Aquesta actitud evidencia que allò que menys preocupa a CiU a l’hora d’escollir un cap de llista és la capacitat de treball que pugui tenir, potser allò que busquen és comptar amb una persona fàcil que es cenyeixi estrictament a les directius del partit fidel i obedientment.
La política està carregada de situacions perplexes i si em permeteu un paral·lelisme amb el món empresarial, estic convençuda que un empresari que comptés amb un treballador com Ignasi Guardans, no se’l deixaria escapar. A més, si afegim la projecció exterior i el reconeixement públic que aquest eurodiputat ha assolit, arribem a la conclusió que la decisió adoptada per CiU no és en clau europea sinó que penso que més aviat té altres estranyes i perverses connotacions.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 16/01/09
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 12:31 a. m.
12 comments
12 Comments:
Massa bo per ser polític.
Es sorprenent la aferrissada defensa que feu d’Ignasi Guardans com a Eurodiputat per CIU. Nosaltres som els primers en reconèixer la tasca feta per ell, ja que ha estat el diputat mes actiu a Brussel•les de tots els nostres representants, i així li hem fet constar, però es el partit qui decideix i tria els seus caps de llista en cada compromís electoral, i CIU ha decidit aquest cop un candidat amb un perfil diferent al de Ignasi Guardans, per tant es molt sorprenent ara, que el PSC surti defensant la seva tasca, i reclamant que deuria de repetir com a cap de llista per CIU, quant no es el PSC qui tria els nostres candidats, només s’entén aquesta defensa, com una maniobra per intentar desestabilitzar a la nostra federació intentant buscar raons per divisions internes en el sí de la nostra federació.
Sra Gomis en Guardans ha estat amb diferencia el millor eurodiputat , però el Sr Guardans sap que es deu a les directrius del partit, com tots els representants de tots els partits polítics es deuen als seus partits, i son els respectius partits qui decideixen en cada moment, o es que serà CIU qui triarà el cap de llista del PSC?, per cert... vosaltres no en teniu de cap de llista, perquè era del PSOE no?, algú se’n recorda qui era?... potser que us preocupeu mes dels vostres candidats que no pas de decidir qui ha de encapçalar la nostra llista.
Està clar que la elecció de Ramon Tremosa no ha caigut gens bé al partits que formen el tripartit, perquè sinó no haguessin sortit tots a defensar la tasca feta per Guardans, perquè de debò no recordo que mai, mai el PSC aplaudís a cap candidat nostre, i justament ho fa ara, quant ja ha deixat de ser candidat, quina casualitat no?.
De tota manera la carrera política de Guardans no s’ha acabat ni molt menys, i tot i que ell resta una mica decebut ja que volia continuar com eurodiputat, pot desenvolupar tasques prou engrescadores com les que tant dignament ha realitzat fins ara, i que el partit li té preparades.
Miquel, la relació que realitzes és habitual i sincerament crec que totes les forces polítiques han de fer possible que d’una vegada per totes desaparegui perquè a la política hi ha persones molt vàlides i molt preparades el que passa és que normalment passen desapercebudes en canvi els amants de les càmares i els focus són els que acaparen l’atenció.
Quim, lamento que hagis interpretat el present escrit com una intromissió vers el procés d’elecció del candidat que CiU ha realitzat. No planteja cap dubte ni tampoc cap consideració que el cap de llista de CiU l’hagi d’escollir la pròpia federació nacionalista i et puc assegurar que no és pas el meu objectiu dir quin candidat ha d’encapçalar la candidatura. Ara bé, si tinc el dret de poder expressar la meva opinió sobre l’elecció d’un o altre candidat, i precisament aquest ha estat l’exercici realitzat en el present escrit.
El reconeixement de la gran i intensa tasca parlamentaria que Guardans ha realitzat en aquests anys, la veritat és que té un premi molt important, no deixar que continui sent eurodiputat. Potser, si en comptes de treballar tant en l’àmbit europeu s’hagués dedicat en moure’s a l’entorn del carrer Còrsega... no sé perquè però tinc la sensació que les coses serien diferents.
El fet d’exercir una militància activa a les files socialistes i tenir molt clares les meves idees és una realitat i precisament aquest fet, a diferència del que pensen alguns, t’asseguro que no m’impedeix en ressaltar els atributs i les qualitats de polítics d’altres formacions polítiques. Seria absurd pensar que només a les files socialistes es troben grans polítics, així que no és la primera vegada que faig un escrit amb aquestes característiques. La veritat és que ho he fet en diverses ocasions i en aquest espai en trobaries diversos exemples.
Cordialment,
Laia
Laia, agraeixo molt el to de la teva resposta, demostres així que mitjançant la paraula es pot dialogar i debatre tot el que faci falta. Moltes vegades aquests estils son els que farien que la gent no estigués tan farta de la política.
Es evident que tens tot el dret a expressar la teva opinió de qui vulguis, i del tema que vulguis, faltaria mes, però posar en dubte la reelecció o no d’un cap de llista per part d’un altre partit diferent del teu, no deixa de ser una mica hipòcrita, i perdonem l’expressió, perquè dius que ha estat un gran candidat, que es mereix repetir com a cap de llista, però està clar que si fos així, i en Guardans encapçalés la llista de CIU tu seguiries sense vota’l no?, o es que si Guardans va de cap de llista tu canviaries el teu vot i votaries a CIU?, no creus que sona una mica estrany doncs ?, cada partit fa la elecció que considera mes correcte, i per exemple a mi em podrà agradar mes o menys qualsevol dels candidats que presenteu, però no se’m passaria pel cap donar-vos consells de qui ha de repetir o no del vostre partit, perquè tampoc us votaria. De tota manera t’agraeixo les paraules de reconeixement que has fet d’en Guardans, que espero que ara després de tantes lloances com ha rebut des de el PSC, esperem que no es passi al PSC, i desprès d’un període de reflexió en Guardans seguirà essent molt vàlid pel projecte de CDC i la casa gran del catalanisme, tot i que ara està certament una mica decebut.
A pesar de la nostra rivalitat política, m’agrada la forma en que escrius al teu bloc així que amb el teu permís et posaré un link al meu i t’aniré seguint, i si no t’importa de tant en tant et deixaré algun comentari.
Estas ben ensenyada pel partit. Sort que us preocupeu pels problemes reals de la gent.
Referent a l'article, quan portareu en TREMOSA a UDICI per Antiespanyol? Aquesta es la vostra democràcia.
Et deixaré un article d'un conegut periodista referent al tema
Per a tota persona que conegui la baixa cultura democràtica espanyola, el judici -finalment suspès- contra el lehendakari Juan José Ibarretxe, el secretari general del PSE-PSOE, Patxi López, i Arnaldo Otegi no té res de sorprenent. Quan la democràcia s'entén com un instrument al servei exclusiu d'uns interessos d'Estat i no pas al servei de les persones que el configuren, el resultat és aquest. L'Estat es converteix, així, en el principal enemic dels valors que diu defensar. Ho fa en nom de la democràcia, sí. I en nom de la democràcia tanca diaris, il·legalitza partits i fa asseure's al banc dels acusats persones innocents. Es tracta de guanyar per la força allò que les regles democràtiques li neguen. Encara que això impliqui danys col·laterals. O no és així en el cas de Patxi López? Quines ironies que té la vida: Patxi López, dirigent d'un partit nacionalista espanyol, assegut davant del jutge entre dos nacionalistes bascos, un d'independentista i un de moderat.
Però encara veurem més coses, perquè tota persona desafecta a Espanya és enemiga de la seva democràcia i còmplice d'ETA. I al final, ja s'ha vist, tot és ETA. Egunkaria era ETA, Gara és ETA, Berria és ETA, les genuïnes ikastoles són ETA, l'independentisme és ETA, demanar un referèndum d'autodeterminació és ETA, l'èuscar és ETA... De fet, ara ja gairebé es pot dir que tota persona basca que sigui euskaldun (bascoparlant) és sospitosa de pertànyer a ETA. El raonament nacionalista espanyol és aquest: si és euskaldun no deu tenir gaire consciència nacional espanyola, i si no té consciència nacional espanyola deu tenir consciència nacional basca i si té consciència nacional basca no és dels nostres. És a dir, que la llengua basca passa a ser també un enemic de la unitat d'Espanya i un element més d'adscripció a unes idees polítiques contràries als interessos espanyols. L'èuscar, per tant, fa la funció del braçalet amb la creu de David amb què, a l'edat mitjana, els jueus es veien obligats a identificar-se cada vegada que abandonaven el call d'una ciutat europea. Així és com l'independentisme ha passat a ser l'enemic d'Espanya en la mateixa mesura que el comunisme ho era en l'època de Franco. I si tenim en compte que ja en aquella Espanya era més perseguida la primera ideologia que no pas la segona, comprendrem l'estat de coses actual
Del CUP-ero dolent!
Visca Catalunya
Quim, sempre he pensat que malgrat tenir posicionament ideològics oposats, quan és el moment d’abordar una qüestió sempre es poden posar sobre la taula els diferents punts de vista sense perdre mai l’educació i el respecte, així és garantirà un sa i alhora interessant debat ideològic.
Fet aquest apunt, exposar que si Guardans encapçalés la llista de CiU a les eleccions europees, aquets fet no em portaria a canviar el sentit del meu vot. Ara bé, he de reconèixer que si els partits polítics escullen entre els possibles candidats els millors, aquest fet reverteix exclusivament en positiu sobre el conjunt de la ciutadania. Personalment, desitjo que als parlaments hi hagi persones vàlides, preparades i capacitats per dur a terme la tasca que els ciutadans els encomanem. Malgrat unes forces polítiques estiguin al poder i altres a l’oposició, la integritat dels parlamentaris representen a tots els ciutadans, uns ens sentirem més identificats amb aquells que són ideològicament propers a les nostres idees i més llunyans aquells que es troben a les antípodes dels nostres pensaments, ara tots els parlamentaris representen al conjunt de la ciutadania.
Gràcies per les teves paraules i per linkar-me al teu blog, només dir-te que sempre que vulguis pots passar per aquest espai, per dir tot allò que et sembli oportú, tinguem idees oposades o divergents, crec que el més important és poder compartir-les i engegar un interessant i enriquidor debat.
Respecte el comentari de l’anònim de la CUP, no penso afegir ni una paraula perquè senzillament el comentari no guarda cap mena de relació amb l’objecte abordat en el present escrit. És molt fàcil fer un copiar i enganxar d’un escrit que no té res a veure amb la qüestió que s’ha exposat en aquest espai sense més. Abans que m’ho diguis tu, t’avanço que tinc sòlids arguments per rebatre l’article i ara ja pots caure en el victimisme que taaaant t’agrada.
Cordialment,
Laia
Estic d'acord amb la sentència del Miquel. Masses vegades s'han donat vots de confiança a personatges polítics que després no han complert les seves estimades promeses electorals. Potser seria millor no prometre tant i assegurar de debò tot allò que és factible i és viable, almenys la resta no t’ho podrà retreure mai. Aquesta frase lapidària del Miquel no és res més que un fidel reflex del descontentament general de la societat cap a una classe política que ha anat rebaixant el seu nivell polític dia rere dia. Però també sobretot europeista que havien tingut personatges com Pujol o Maragall. La política catalana s’havia caracteritzat per ser un accés ferm a Europa, així com un reclam segur pels de més enllà dels Pirineus. I la política que es va dur a terme durant els passats anys va ser molt important per a mantenir unes bones relacions internacionals amb la Unió Europea. Ara no en queda ni rastre de tots els esforços passats. I aquesta decisió de treure algú “massa bo” d’Europa n’és una d’elles.
Sempre ha estat un polític especial. La feina que ha pogut fer a Europa no arriba massa vegades fins aquí, pero ha suplit aquesta "falta d'informació" amb protagonisme estant allà on hi havía de ser. És net d'en Francesc Cambó. Ja se sap, "de casta le viene al galgo" !.
Raúl
Es clar, com a CiU volem controlar el candidat i que es cenyeixi només a les directrius de partit i no tingui criteri propi, agafem un independent i un dels màxims experts en matèria econòmica, per tant també de finançament i d'infrastructures.
Benvolguda Laia, més enllà de voler posar el dit a l'ull de l'altre, i dic voler, no poder, el teu escrit no s'aguanta per enlloc.
Frederic, realitzes una interessant exposició sobre un aspecte concret i puntual amb estreta relació i vinculació amb el present escrit. A més, ubiques tot el teu comentari en un context històric important que ens situa perfectament en el punt en el qual ens trobem avui en dia.
El Raúl destaca les dificultats d'explicar les tasques europees i ho corroboro perquè normalment aquestes han de travessar tantes fronteres que moltes d'elles es queden a la meitat del camí. Ara, és cert que en Guardans ha estat sempre al lloc on li corresponia, això ningú li pot retreure.
En darrer lloc, comentar al Carles que en cap moment amb el present escrit vull posar el dit a l'ull a ningú. Simplement exposo una opinió que pot agradar més o menys. Respecte el sr Tremosa, que sigui una persona que en aquests moments no compti amb el carnet de militant de convergència no vol dir que sigui menys dòcil i obedient. A vegades, hi ha més persones independents que s'introdueixen a la política que assumeixen sense qüestionar cap de les explicacions que des del partit es donen i creuen obedientment a tot allò que se'ls exigeix.
Cordialment,
Laia
Laia maca, no et confonguis per obediencia la VOSTRA AL PSOE.
Anar mirant la palla a l'ull aliè.
Una cosa que fa be CiU i li critiques, ja son ganes de criticar o potser molestia.
Algún dia tindràs la dignitat de mirar cap al teu partit? i l'estatut?
En fi, suposo que no tinc prou coeficient i. pels teus articles, je je
Del CUP-ero dolent
Company de la CUP, tu mateix et retrates, jo no he dit absolutament res respecte el teu coeficient intel·lectual, així que a les teves mans deixo si tens capacitat per entendre els meus escrits, no seré jo la que em pronunciï al respecte d'aquesta qüestió que en aquest debat, la veritat, no té massa interès.
Celebro que t'agradi la decissió que ha adoptat CiU, ara pots entendre que jo no la comparteixi, crec que no hi ha cap problema. Qualsevol decisió sempre serà bon vista per a un grup de persones i amb tota seguretat un altre grup veurà en el sentit contrari aquest fet.
No es tracta de veure palla en l'ull aliè, simplement exposo la meva opinió respecte aquest gir copernicà en el si de la formació nacionalista, res més.
Crec i no em cansaré de repetir que Guardans, malgrat les nombroses diferències ideològiques que tenim, ha estat un bon parlamentari i una persona que té les idees molt clares, per alguns, segurament massa, i aquí està el problema.
Cordialment,
Laia
Cordialment,
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home