divendres, de gener 23, 2009

L’entrevista desconeguda


L’any 2009 comença a prendre recorregut, de totes maneres, determinades actituds provoquen que molts ciutadans haguem de contemplar novament el calendari per assegurar-nos que efectivament ens trobem al segle XXI i no hem estat absorbits fruït d’estranys efectes paranormals i visquem en plena època mitjana.

Aquesta sensació em va acompanyar durant el passat cap de setmana quan es va aixecar un veritable rebombori després de contemplar una fotografia de la portaveu del Partit Popular, Soraya Saénz de Santamaría. El contingut informatiu era inexistent, ara els minuts dedicats aquesta qüestió es van multiplicar exponencialment. A vegades tinc la sensació que aquells aspectes buits de contingut són aquells que provoquen un interès més elevat, un fet tremendament preocupant.

En un principi vaig pensar que no calia escriure sobre aquesta qüestió però després de contemplar la reacció infundada i les veritables atrocitats que s’han dit en relació amb aquesta imatge, automàticament vaig reconsiderar el meu plantejament inicial, no puc ni tampoc vull mirar cap un altre costat. En diverses ocasions he estat la primera en denunciar comportaments masclistes dirigits especialment vers a dones progressistes i d’esquerres. No obstant, amb la mateixa convicció i èmfasis que he defensat a totes elles ho faré avui vers la portaveu del Partit Popular.

Les dones en aquest país hem passat de ser invisibles, subrogades a les tasques domèstiques i a l’atenció familiar a ocupar un cert protagonisme en la vida política, econòmica i social del nostre país. Una realitat que en aquells sectors poc oberts als canvis i al progrés costa de digerir. No obstant, malgrat la tossuderia de molts que volen posar pals a les rodes, l’avanç és imparable.

No obstant, les dones que ostenten importants responsabilitats constantment es veuen sotmeses a judicis de valors relacionats amb qüestions molt allunyades amb el càrrec que ocupen. La mirada no s’acostuma a centrar vers una compareixença, un discurs o bé l’anàlisis d’una gestió concreta i puntual. Aquests elements haurien de ser aquells que realment interessessin dissortadament allò que es destaca és la indumentària, el pentinat o el maquillatge.

A més, si aquesta pressió no fos prou important després s’ha de sumar el fet de demostrar dia rere dia que les dones estan preparades i capacitades per desenvolupar i tirar endavant totes les responsabilitats que els han estat encomanades. Un interrogant que sempre es planteja entorn les dones, en un primer moment sempre es tendeix a pensar que aquell element que fa mereixedora a una dona d’ocupar un càrrec és senzillament el fet d’ésser dona. Aquesta interpretació no és res més que una perillosa reducció fins a l’absurd, pel camí interessadament obliden la vàlua i la preparació personal, acadèmica i professional. .

La portaveu del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, no ha de demanar permís a ningú per fotografiar-se, ella és ben lliure i precisament aquesta llibertat és la que incomoda a molts. De totes maneres, tothom comenta la imatge però allò veritablement important és el contingut de l’entrevista, que per cert, d’aquesta ningú en parla.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/01/09
Laia Gomis

4 Comments:

At 9:09 a. m., Blogger Miquel Casellas said...

Si tens raó, Ara nomes faltaria veure el mas en plan sexy parlant de l'Estatut. També seria correcte.

 
At 7:47 p. m., Anonymous Anònim said...

Sento baixar el nivell de debat però em veig en cor de demanar... una foto de la Laia fent una pose (psoe) com la de la Soraya!!
Seria una manera de dinamitzar el bloc i de compensar als soferts lectors dels teus textos!!
T'ho dic des del carinyo! No sóc un depravat com el cupero dolent!

 
At 3:09 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Estic conevnçuda que si el Mas hagués estat el protagonista de la imatge no s'haguessin dit ni la meitat de les dures acusacions que han recaigut sobre la portaveu del PP.

Anònim, sempre valoro totes les propostes que realitzeu a través dels comentaris i aquesta no serà una excepció. No és per res, però cal ésser realista i no és el mateix interès aquell que desperta una portaveu del PP que una servidora, cal ésser realista.

De totes maneres, penso que allò veritablement important en aquest espai són les opinions i les reflexions no tant la meva persona i encara menys la meva imatge. Així que de moment, les imatges amb un to més personal i introspectiu me les reservo pel meu entorn més proper.

Cordialment,

Laia

 
At 9:47 p. m., Anonymous sticker said...

bilishi
aodili
lundun1001
liwupu
manchesite

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home