Any nou, eleccions en marxa

Mica en mica tornem a la normalitat, les festivitats nadalenques queden endarrere i aquest fet marca un important punt d’inflexió ja que després del tràfec d’àpats i regals ara ja no hi ha excuses i arriba el moment de recuperar el ritme constant i continuat propi del dia a dia. En aquest context, els partits polítics també s’han de posar les piles perquè l’arribada d’un nou any sempre implica continuar amb aquells projectes que per diversos motius han quedat pendents i no s’han pogut finalitzar i el més important, iniciar-ne de nous.

A priori, quan encara no han transcorregut ni els primers quinze dies de l’any, podem avançar que el 2009 serà un any electoralment parlant molt intens. Si efectuem un ràpid cop d’ull al calendari, podem constatar l’existència de tres comicis electorals, els dos primers de caràcter autonòmic, concretament al País Basc i a Galícia, i en darrer terme, les eleccions al Parlament Europeu.

Una realitat que en aquests moments passa força desapercebuda pel conjunt de la ciutadania tot i que els mitjans de comunicació en les darreres setmanes han fet alguna que altra al·lusió. No obstant, aquesta sensació de tranquil·litat que es respira pel carrer es precisament l’antítesi que regna en el si de les diverses formacions polítiques que en aquests moments estan treballant intensament per mirar de tenir-ho tot apunt i evitar sorpreses d’última hora.

En menys de tres mesos, concretament, l’1 de març, tindran lloc les eleccions basques i gallegues. Dos comicis electorals tremendament interessants perquè de moment no hi ha cap partit polític que presenti un avantatge clar i significatiu. Una incògnita que acabarà resolvent la ciutadania quan l’1 de març s’acosti a les urnes. Mentre no arriba aquest dia, podem anar seguint les diverses enquestes electorals que s’efectuen tot i que cal tenir ben present el caràcter aproximatiu i relativitzar el valor i la transcendència de les mateixes.

Després de celebrar aquestes eleccions, en un breu interval de temps, concretament el 7 de juny, arribarà el torn d’afrontar un veritable repte que es farà extensiu a totes les formacions polítiques, les eleccions al Parlament Europeu. Un repte que s’articula sobre un vector que ha estat objecte de nombroses reflexions, la temuda abstenció. La veritat és que aquests comicis sempre són apreciats pels ciutadans des d’una certa indiferència, per a molts, el terme Europa continua evocant un concepte abstracte, una realitat molt llunyana que s’aproxima a una complexa ficció.

Les percepcions desdibuixen la transcendència i la importància que tenen les decisions i els acords que es prenen en el si del Parlament Europeu amb afectacions directes sobre qüestions que formen part del dia a dia de les nostres vides. A més, la transposició de directives s’ha convertit en una pràctica constant en l’activitat parlamentària del nostre país així com també l’aplicació de reglaments europeus.

Aquest dinamisme europeu es queda entre els passadissos del Parlament Europeu i no aconsegueix aflorar al conjunt de la societat. Diversos són els motius que contribueixen el naixement de dues esferes provocant una veritable escissió entre la realitat i les sensacions. No ens podem mostrar indiferents davant aquest fet i precisament cal treballar a fons per evitar-ho, així doncs, arriba el moment d’apostar per la força de la pedagogia.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/01/09
Laia Gomis