El bloc de la Laia Gomis
divendres, de juliol 27, 2007
ET TOCA!
Tanmateix, a la nostra vila gràcies a l’arribada de les festes dels barris engeguem els motors i ens mostrem expectants per viure amb una gran intensitat els dies de gresca que ens proporcionarà l’esperada Festa Major. Novament, enguany la varietat existent en el programa d’actes ens demostrava la sensibilitat i el tacte amb el qual han treballat els membres de la Comissió de Festes per procurar que la Festa Major del Vendrell sigui una festa de tots els vendrellencs i les vendrellenques.
Precisament, aquest és el principal atractiu de la Festa Major del Vendrell. La gran diversitat d’activitats entre les quals podem trobar aquells elements més clàssics i tradicionals com serien els balls amb orquestres sense oblidar la vessant més religiosa com és la processó en honor a Santa Anna. Ara bé, l’encert de la Festa Major del Vendrell és conservar aquests elements però lluny de restar anclats en el passat, s’obre la porta a la innovació, a la imaginació i als nous reclams que puguin satisfer al conjunt de la població del Vendrell.
En aquest nou escenari, el foc es converteix en el gran líder perquè la seva presència durant els dies de festa major desperta un enorme interès i per a molts una festa major sense el castell de focs, la cercavila de foc o l’encesa del campanar no seria pròpiament una festa major.
Sense abandonar el món pirotècnic i seguint aquest mateix camí, una sorollosa mascletada es convertia en un bon reclam per donar el tret de sortida a la Festa Major del Vendrell del 2007. La curiositat condueix a treure el cap fins a la Rambla Josep Cañas a un bon nombre de vendrellencs i vendrellenques, l’expectació era màxima per viure in situ un espectacle difícil de descriure amb paraules.
Una vegada finalitzada la mascletada, l’ambient quedava impregnat d’una olor especial i particular que ens acompanyarà durant tots els dies de festa major perquè les ganes de passar-s’ho bé i aprofitar tots els moments màgics i enigmàtics que aquests dies ens ofereixen no es poden deixar escapar.
Si bé és cert que ens trobem a la recta final de la festa major no s’ha d’abordar amb tristesa ni tampoc amb malenconia sinó que cal viure amb una gran intensitat els actes que encara s’han de desenvolupar. Les festes majors poden tenir un meravellós programa però sense la complicitat de les persones que hi participen activament esdevindrien en quelcom moribund i sense vida. Així que no us entretinc més i gaudiu intensament els darrers actes de la festa major i no oblideu l’eslògan que encapçala la Festa Major del Vendrell del 2007, ET TOCA!
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 27/07/07
Laia Gomis
dijous, de juliol 26, 2007
FESTA MAJOR 2007
Una eixordadora mascletada va donar el tret de sortida a la FESTA MAJOR DEL VENDRELL 2007. La Rambla Josep Cañas es trobava plena de vendrellencs i vendrellenques de totes les edats, grans i petits, no es volien perdre aquest gran l’espectacle.
Una vegada finalitzat el primer acte de la Festa Major del Vendrell tenia lloc un espectacle inaugural que acabaria amb el tradicional castells de foc des del camp d’Esports.
No us penseu que aquí es posava el punt i final al primer dia de festa major sinó que a la Rambla i a la Plaça de la Sardana, la festa continuava!
Tanmateix, el dia de SANTA ANNA, avui 26 de juliol és el dia de la festa grossa. Al matí té lloc la tradicional cercavila amb la presència dels diablons, el ball de diables del Vendrell, el ball de panderos, el ball de les gitanes, el ball de pastorets, el ball de bastons, els gegants i nans del Vendrell. El colofó final de les actuacions arriba de la mà dels castellers dels Nens del Vendrell.
Els gegants del Vendrell en un moment del ball
El Ball de les Gitanes
Sota un sol d’infern arriba el moment estelar del dia, els esperats versos que el Ball de Diables del Vendrell pronuncien sota del balcó de l’ajuntament. Convé que no ens enganyem perquè aquest acte sempre ha despertat gran expectació pels vendrellencs i les vendrellenques i malgrat el poc sentit de l’humor d’alguns i les crítiques que puguin despertar en sectors pocs amics de les bromes, som molts els que gaudim d’aquest acte.
Avui mateix, parlava amb companys i companyes de la universitat, perquè malgrat estiguem de vacances s’ha de procurar no perdre el contacte i els explicava que al Vendrell estem de festa major igual que en altres localitats. A mesura que anàvem parlant me n’he adonat que conceptes que a casa nostra tenim per la mà i donem per entesos en altres poblacions no massa llunyanes a la nostra desconeixen la figura satírica com són els versos del ball de diables.
Aleshores, he pensat que quan avui abordaria aquesta qüestió en aquest espai faria una petita puntualització perquè tots els lectors i les lectores puguin entendre que els versos del ball de Diables del Vendrell es caracteritzen per explicar alguns elements que han tingut lloc a la nostra vila, des de la vessant política, social i cultural i fer-los passar pel sedàs de la crítica sempre des d’un to irònic, satíric sense perdre mai l’humor.
Enguany, les passades eleccions municipals celebrades el 27 de maig ha estat un tema molt recorrent en molts dels versos. Seria incapaç de reproduir el primer vers que he escoltat avui a plaça però ha estat impressionant, en acabar el mateix ha despertat uns sonors i constants aplaudiments entre totes les persones que ens trobàvem a la Plaça Vella. Els quatre regidors de Plataforma per Catalunya han sortit en molts dels versos, així com també la regidora del PP, Teresa Mercader, que s’ha endut bona part del protagonisme arrel de la denúncia que va interposar davant els jutjats per unes imatges que apareixia ella caricaturitzada a les falles dels barris del Vendrell, un dia abordaré amb més deteniment aquest assumpte que dóna molt de si.
No us penseu que els anteriors han estat els únics objectes de crítica, sinó que els diables també han pensat en antics regidors com Belen Alcón o el regidor de Festes de la passada legislatura, Isidre Aymerich que s’han esmentat en algun vers. I els actuals regidors també s’han endut alguna que altra crítica, de manera especial el nou alcalde, Benet Jané i la cap de l’oposició, la socialista Helena Arribas.
Al llarg d’aquest escrit he anat intercalant algunes imatges que he pogut captar, sé que no passaran a la història per la genialitat de les mateixes però és les condicions no eren les millors per poder fer bones fotografies.
Bé, us deixo perquè la Festa Major continua i no em vull perdre la CERCAVILA DE FOC, que acabarà amb la carretillada a càrrec del Ball de Diables del Vendrell i després tindrà lloc l’esperada ENCESA DEL CAMPANAR.
Us desitjo una molt bona FESTA MAJOR i gaudiu amb gran intensitat tots aquests dies de festa!!!!
dimarts, de juliol 24, 2007
SOBRE EL SEGREST DEL JUEVES
Un comentari en article anterior em demanava la meva opinió al respecte. Així que per evitar oblidar-me de nou, he aturar tot el que estava fent i m’he posat a escriure de manera breu i concisa aquestes paraules.
La meva primera reacció quan vaig tenir la notícia va ser d’una gran estupefacció, no em podria creure que en ple segle XXI un jutge pogués dictar un aute on s’exigia el segrest d’una revista satírica on l’humor es troba des de la primera pàgina fins la darrera.
No està de més citar que a la portada, sobre del nom de la revista, Jueves, hi trobem una petita anotació on s’afirma “la revista que sale los miércoles”... aquest només és un detall més sobre l’humor propi d’aquesta publicació.
He de confessar que molt abans d’aquesta polèmica he comprat en diverses ocasions aquesta revista, sempre he pensat que convé distanciar-se de les coses i constatar les apreciacions que els humoristes realitzen sobre l’actualitat. Al costat d’un bon diari on hi podem llegir excel·lents cròniques periodístiques un bon company de viatge és una revista que en clau d’humor retrata el dia a dia.
Podem entrar en considerar si la vinyeta ens agrada més o menys o si la trobem encertada o la repudiem. Això és una qüestió estrictament d’opinió personal ara penso que fins arribar a imputar un tipus delictiu com és el d'injúries a la Corona inclòs en el vigent codi penal, concretament en els articles 490 i 491 CP, hi ha una graaaan distància.
Lamento profundament que en ple segle XXI hagi d’escriure sobre un segrest d’una revista humorística, convé no oblidar aquest petit matís perquè l’ànim i el to que es desprèn al llarg de tota la publicació és d’ironia, sàtira i moooolt d’humor, lluny del to ofensiu, insultant i injuriós que algú pot pensar que insipira les divertides vinyetes.
Tanmateix no vull donar passes endarrera sinó endavant perquè no vull que la llibertat d’expressió quedi reduïda a un simple precepte constitucional sinó que desitjo que aquest dret es pugui exercir en el dia a dia de l'activitat que genera el nostre país.
dissabte, de juliol 21, 2007
Una data especial
Tanmateix, el dia 21 de juliol es crea una situació realment emocionant quan constato que són moltes les persones que se’n recorden que avui és el meu aniversari. No us vull enganyar però des de bon matí les felicitacions personals, els missatges, les trucades al mòbil i els correus electrònics han estat constants. Mentre escric aquestes quatre ratlles he hagut d’interrompre en diverses ocasions la redacció perquè havia d’atendre el meu mòbil que no deixa de sonar.
Sempre comptes amb la trucada dels familiars que mai obliden aquesta data i el cercle d’amics més propers que també ho fa i això genera una immensa alegria però aquesta es veu augmentada exponencialment quan persones que no t’esperes que et felicitin ho fan. A TOTS ELLS I DES D’AQUEST ESPAI ELS REITERO EL MEU SINCER AGRAÏMENT...
Un petit i ràpid apunt jurídic, destacar que avui 21 de juliol faig 21 anys i com molt bé sabeu aquesta era l’edat en la qual s’assolia la majoria d’edat fins que gràcies al Reial Decret Llei 33/1978, de 16 de Novembre, es reduïa la majoria d’edat als 18 anys. Pels més curiosos us exposo l'enllaç següent on podreu llegir amb deteniment el contingut del Reial Decret Llei 33/1978 de 16 de novembre, sobre la majoria d’edat.
divendres, de juliol 20, 2007
Reflexions estiuenques
L’estiu és l’època propicia per desconnectar i oblidar l’activitat que durant la resta de l’any tots plegats desenvolupem. Hi ha persones que no els hi costa gens passar pàgina i ràpidament s’acostumen a no haver de dur a terme res estipulat, gaudir de la llibertat tan desitjada que arriba amb l’estiu. En canvi, altres malgrat disposar de les 24 hores lliures ràpidament ens busquem obligacions perquè no sabem estar sense fer res.
Intentar recuperar el temps es converteix en una preocupació vital, tots sabem que almenys fins al dia d’avui això no és possible però malgrat aquest fet som molts els que ens entossudim en recompensar les absències que durant l’any neixen arrel de les obligacions del dia a dia i que provoquen que t’allunyis de les persones que aprecies i estimes.
Tots en un moment o altre hem hagut de pronunciar les fatídiques paraules de no tinc temps, tinc feina o bé tinc pressa. Estiu rere estiu em faig un únic propòsit que consisteix en fer desaparèixer totes les expressions anteriors del meu vocabulari. Si quelcom màgic té aquesta època de l’any és gaudir d’una tarda on la conversa, el diàleg i l’intercanvi d’impressions es converteixin en el centre de totes les atencions, oblidant el nostre company de viatge, l’apreciable rellotge.
Malgrat trobar-nos a l’estiu i gaudir d’un merescut temps del lleure, mai s’ha d’oblidar la paraula organització. Gràcies a ella, tinc temps per repassar qüestions que lluny de les obligacions més aviat per deformació professional em criden l’atenció i no vull oblidar, projectes de lleis i alguna que altra llei en vigor tomben per sobre de la meva taula.
Avui mateix, fa vint-i-sis anys que la Llei del Divorci sortia publicada al BOE. He seguit amb especial atenció les reaccions que es van despertar en el nostre país en aquella època. Convé recordar que ens trobàvem als anys vuitanta quan tot just es donaven les primeres passes per construir l’anhelada democràcia.
Ja en aquells moments, la Conferència Episcopal va posar el crit al cel, no van estalviar-se ofensius comentaris i van arribar a pronunciar colpidores frases on afirmaven que el divorci era un mal pel conjunt de la societat i si entrava en vigor la llei arribaria la desaparició imminent de la família. Us sona aquesta meditada i profunda conclusió??? Exacte, la mateixa que proclamaven als quatre vents quan es va aprovar la llei que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe. Ara semblen haver oblidat aquesta batalla i centren totes les seves atencions i els seus esforços en difamar contra el nou ministre de Sanitat, Bernat Sòria, sense oblidar la campanya de desprestigi que han engegat contra l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.
Aprofitant el període de l’any en el qual ens trobem convido a tots els membres de la jerarquia eclesiàstica però de manera molt especial a la Conferència Episcopal que dugui a terme una acurada reflexió perquè realment la necessiten. Els anys passen i els seus posicionaments es troben anclats ens temps passats i remots. A més per si no n’hi hagués prou els seus pronòstics sempre queden desvirtuats amb el pas del temps. Afortunadament, la perspectiva temporal acostuma a donar la raó i de pas situar en el lloc on es mereixen a les persones que sempre han impulsat i treballat en benefici de l’ampliació de drets, deixant al marge les concepcions religioses o morals perquè aquestes pertanyen exclusivament a l’esfera privada.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 20/07/07
Laia Gomis
dijous, de juliol 19, 2007
Constitució de la Diputació de Tarragona
El to solemne és el que més m’ha cridat l’atenció, els diputats i les diputades eren nomenats un a un per prometre o jurar el càrrec dempeus, davant un exemplar de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i posteriorment se’ls col·locava una medalla.
Després s’ha procedit a l’elecció del President de la Diputació de Tarragona i només el grup de Convergència i Unió ha presentat candidat, Josep Poblet. El resultat de la votació ha donat lloc a la proclamació del mateix com a nou President de la Diputació de Tarragona obtenint majoria absoluta amb un total de catorze vots, provinents dels grups de CIU i del PP mentre que la resta de formacions polítiques han votat en blanc.
El nerviosisme i les emocions pròpies d'aquests actes ha donat lloc a una petita anècdota perquè una vegada Josep Poblet havia estat escollit com a nou president de la Diputació de Tarragona, ha començat el seu discurs i quan es trobava més o menys a la meitat del mateix li han fet saber que havia comès un error perquè havia d’haver donat la paraula als portaveus de les diverses formacions polítiques. En aquell mateix moment, s’ha disculpat públicament i ha aturat el seu discurs donant l’oportunitat als portaveus perquè expressessin les valoracions que consideressin oportunes.
En aquest mateix espai fa uns quants dies apuntava el pacte al qual havien arribat les formacions del PP i de CIU per poder gaudir d’una majoria sòlida en el si de la Diputació de Tarragona. Convé valorar aquest fet perquè en comptes de tendir la mà vers la resta de formacions polítiques representades en el si de la Diputació, els membres de CIU no s’ho van pensar dues vegades i de pressa i corrents van segellar i tancar el pacte amb el PP.
Imatge d'alguns dels diputats provincials socialistes
Tanmateix, celebro, aprovo i comparteixo les paraules pronunciades pel portaveu socialista Pep Guasch, en primer lloc esmentat la realitat que apuntava a les línies precedents però estenent la mà al diàleg i a la col·laboració i precisament era així com s’havia d’entendre el vot en blanc dipositat pels socialistes.
Pep Guasch, portaveu del PSC, en un moment de la seva intervenció
A vegades convé alçar la vista i contemplar quina ha estat l’actitud mantinguda pels diputats provincials de CIU en una Diputació on sabien que arrel d’un pacte restarien a l’oposició i no van dubtar en presentar candidat a la presidència. Des d’aquestes línies, sóc la primera en reconèixer que es tracta d’una opció totalment legítima però que no està de més exposar-la perquè hi ha qui abans de criticar aferrissadament el sentit del vot d’una formació política hauria de saber quines han estat les posicions mantingudes per companys del seu mateix partit en altres diputacions.
Abans d’acabar afegir que el portaveu de CIU a la Diputació de Tarragona és l’alcalde d’Albinyana Quim Nin i el portaveu del PSC és com apuntava a les línies precedents el Pep Guasch, regidor del PSC al Montmell. Per tant, destacar que ambdos portaveus dels principals partits majoritaris presents a la Diputació de Tarragona són baixpenedesencs.
dissabte, de juliol 14, 2007
La convivència a la carretera
Precisament, arrel del Tour de França em va venir al cap una necessària i alhora imprescindible reflexió motivada per l’augment en aquest període de l’any de la presència de ciclistes a les nostres carreteres. Tots els consells i les campanyes de sensibilització es dirigeixen vers els conductors centrant l’atenció en el control de la velocitat i alertant de la perillosa combinació que suposa unir en un mateix còctel alcohol i conducció.
Convé esmerçar tots els esforços en aquesta matèria per evitar la lacra que suposen els accidents de trànsit. El ball de xifres mortals fa esgarrifar setmana si i setmana també quan es coneixen els balanços generals, entre tots plegats hauríem d’invertir aquesta llastimosa tendència que situa la siniestralitat a la xarxa viària com una de les primeres causes de mortalitat entre la població jove.
En tots els aspectes de la vida, la veu dels col·lectius més forts i potents es fa sentir acallant les reivindicacions d’altres persones que pel simple fet de trobar-se en una posició d’inferioritat numèrica no aconsegueixen que les seves propostes comptin amb el ressò i el coneixement públic que desitjarien.
Aquest és el cas del col·lectiu de ciclistes o per fer-ho més extensiu, totes aquelles persones que de tant en tant decideixen agafar la seva bicicleta i conèixer des de dues rodes el nostre territori. Davant aquestes actituds sempre sorgeixen veus que clamen al cel, desitjarien enviar a totes les persones que practiquen una activitat saludable com és el fet d’anar en bicicleta i tancar-les en un velòdrom o bé forçar les circumstàncies perquè tan sols poguessin dur a terme el ciclisme per camins rurals poc freqüentats. Aquestes visions són una mostra més de la manca de tolerància nascuda des de posicions autoritàries, pensant-se que la carretera tan sols pot ésser ocupada per vehicles a motor.
No es tracta de donar carta blanca als ciclistes sinó que també se’ls ha d’exigir un respecte rigorós a les normes existents perquè des dels conductors, passant pels ciclistes fins arribar als vianants les haurien de complir al peu de la lletra. Els vehicles compten diversos elements que protegeixen la seguretat dels ocupants, amb un grau d’eficiència major o menor en funció de la gravetat de l’ensurt. Ara els ciclistes és troben amb una situació de feblesa originada perquè no compten amb cap d’aquestes innovacions, l’única cuirassa és el seu propi cos.
Ara és temps de vacances, podem gaudir de l’estiu des de la responsabilitat i el seny perquè no són actituds oposades a la diversió sinó que han de formar part de la mateixa. No hi ha fórmules màgiques ni encanteris, aquesta és la única manera d’evitar mals majors a les carreteres perquè allò que comença com un desafiament o simplement com un joc pot acabar convertir-se en un malson inoblidable perquè després la marxa enrera no hi cap, aquesta opció només l’ofereixen els videojocs i això és la vida real.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 13/07/07
Laia Gomis
divendres, de juliol 13, 2007
Sentit de l'humor
Pòlonia és un programa de televisió que procuro no perdre’m cada dijous al vespre, sóc conscient que ha aixecat diverses polèmiques però penso que les persones que es dediquen a la gestió pública a través de la noble tasca que suposa fer política han de ser conscients que la sàtira, les bromes realitzades pel conjunt de l’opinió pública s’integraran dins el dia a dia.
Aprofitaran una gesticulació, una paraula que empren amb freqüència per caracteritzar-los, i no oblidem la difícil tasca que realitzen els imitadors dels polítics que surten setmana rere setmana al Polònia, tots ells d’una gran talla interpretativa. Aquesta setmana hem pogut apreciar com s’incorporava Carme Chacón i es recupera la figura de José Bono.
No obstant no us penseu que només està a l’alçada de la televisió el fet d’analitzar el dia a dia de la vida política i social des del to irònic, satíric i divertit perquè El Vendrell disposem de les Festes del Barri on cada barri de la vila duu a terme un atepeit programes d’actes però l’emblema per excel·lència i que any rere any guanya adeptes són les FALLES.
Cada barri crea la seva pròpia falla que són construccions realitzades amb fustes on s’hi dibuixen, es pinten i es reprodueixen diversos elements que descriuen algun esdeveniment important de la vila, alguna notícia o fet destacat. I quan arriba la nit, es cremen convertint en cendres el treball i l’esforç que durant mesos les persones que es troben a la comissió han estat realitzant, cercant l’originalitat i la innovació.
L’any passat, a la falla del barri de França, em van dedicar un petit espai. La veritat és que em va agafar per sorpresa perquè no m’ho esperava, la frase deia quelcom així: l’Helena Arribas (aleshores alcaldessa del Vendrell) ja té pretendenta la Laia Gomis que perd el cul per ser presidenta!
M’ho vaig agafar amb un bon sentit de l’humor perquè mai hagués imaginat aparèixer en aquestes divertides falles. Tanmateix, enguany de nou pensaven en mi i em dibuixaven al mig del debat que el Diari del Baix Penedès va organitzar amb motiu de les eleccions municipals i em pintaven enmig del públic amb una samarreta que deia LAIA GOMIS, I LOVE PSC.
Si l’any passat ho vaig trobar divertit, malgrat no reproduir de manera massa fidedigna la realitat perquè malgrat m’implico directament a l’activitat política no tinc cap interès ni en ascendir ni tampoc tinc una fita concreta i marcada perquè que ningú oblididi que la meva prioritat són els meus estudis. Penso que enguany, la frase estava molt ben trobada, perquè és públic i patent la passió que sento per la política i de manera molt especial pel meu partit, el PSC.
La xarxa és mooolt amplia i extensa i potser algun membre de la comissió del barri de França treu el cap pel meu blog, així que aprofito aquest espai per agrair el fet que hagin considerat oportú que el meu nom hi surti a la falla perquè m’encanta la broma i la diversió i és un honor haver format part de la mateixa durant dos anys consecutius.
Aquest només suposa un petit aperitiu perquè el 26 de juliol, dia de Santa Anna, patrona del Vendrell té lloc la tradicional la lectura dels Versos del Ball de Diables del Vendrell a la Plaça Vella, allà la ironia i la broma continua a l’ordre del dia.
dijous, de juliol 12, 2007
CONSTITUCIÓ DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS
Personalment, vaig rebre la notícia del nou pacte amb gran il·lusió i optimisme, fonamentalment perquè l’alternança després de tants anys d’un govern amb un mateix tarannà acostuma a ser positiva. Ara es dóna pas a un govern sòlid i cohesionat carregat d’energia i moltes ganes de treballar en benefici dels 14 municipis que integren la nostra comarca i per extensió tots els baixpenedesencs i les baixpenedesenques que en última instància seran els que gaudiran en primera persona del treball del nou i potent equip comarcal.
Avui no m’he volgut perdre l’acte solemne d’elecció del nou president del Consell Comarcal i m’he desplaçat fins al meravellós espai de la Vil·la Casals per viure in situ aquest dia tan especial. Mentre aguardàvem pacientment que arribessin tots els consellers comarcals per iniciar la sessió, aprofitàvem l’estona per intercanviar unes paraules amb les nombroses persones presents. A mesura que anaven arribant, els consellers comarcals que formen part de l’equip de govern entraven als jardins de Vil·la Casals amb les noves carteres i dins la mesura del possible m’acostava per saludar-los. Per ells era un dia veritablement important però malgrat viure-ho des d’una certa distància els seus sentiments eren compartits íntegrament per la persona que escriu aquestes línies.
Quan es donava lloc a l’inici de l’acte, he pogut apreciar la presència d’una sèrie de persones que lluïen la samarreta NO FEM EL CIM. Pensava que tan sols es tractava de donar a conèixer al nou govern l’existència d’aquest col·lectiu però no n’han tingut prou perquè quan es procedia a l’elecció del president del Consell Comarcal, han desplegat pancartes de NO FEM EL CIM, situant-se darrera de Jordi Sánchez, alcalde de Calafell i un dels candidat a la presidència del Consell Comarcal, mentre una altra persona repartia un escrit als 25 consellers comarcals.
Una actitud infantil que arriba assolir quotes de gran ridiculesa però avui els membres de la Plataforma NO FEM EL CIM es volien convertir en el focus d’atenció de tots els presents, no està de més citar l’afany de protagonisme que acostuma a caracteritzar als membres d’aquesta plataforma. Quan va venir el President de la Generalitat de Catalunya , José Montilla, al Vendrell van muntar un patètic espectacle a la Plaça Vella i avui volien repetir l’operació durant la constitució del nou consell comarcal.
La votació no ha donat lloc a les sorpreses, tan sols s’havien presentat dos candidats a la presidència del Consell Comarcal del Baix Penedès, el socialista calafellenc Jordi Sánchez i el convergent arbocenc Joan Plana. Els resultats han estat els següents: 13 vots per la candidatura del Jordi Sánchez, 10 vots per la candidatura Joan Plana i 2 vots en blanc.
Consellers comarcals socialistes, d'esquerra a dreta: Imma Costa, Jordi Sánchez i José Habas
Quedava proclamat per MAJORIA ABSOLUTA, JORDI SÁNCHEZ I SOLSONA com el nou president del Consell Comarcal del Baix Penedès.
Abans de dur a terme el discurs com a nou president, el Jordi, ha donat la paraula a totes aquelles formacions polítiques que ho desitgessin. De menor a major, han intervingut tots els partits polítics que compten amb representació al Consell Comarcal.
ADMC ha destacat la seva vessant progressita i municipalista, disposada a treballar colze a colze per tirar endavant els projectes i els reptes que el conjunt de la nostra comarca té en aquests moments.
El discurs realitzat pel portaveu d’ERC he de reconèixer que m’ha sorprès perquè no esperava que es pronunciés en el to que ho ha fet. Ha reconegut públicament que es mostra il·lusiona’t i a més el projecte liderat pel Jordi Sánchez el va il·lusionar des del primer moment.
Per ICV-EUiA és la primera vegada que obtenen representació al Consell Comarcal i compten amb l’alcaldia de Banyeres del Penedès. Després de tants anys d’un mateix govern, en l’àmbit comarcal han optat per col·laborar a l’execució de polítiques progressistes i d’esquerres.
Ara em permetreu un petit salt municipal perquè si durant la passada legislatura el portaveu del grup de CIU a l’oposició a l’ajuntament del Vendrell era Jaume Domingo, ara aquest regidor vendrellenc és el nou portaveu de CIU també a l’oposició al Consell Comarcal del Baix Penedès. El seu discurs no estat gens innovador, molts intuíem les línies sobre les quals es projectaria el mateix perquè un parell d’intervencions públiques efectuades davant els mitjans de comunicació titllaven l’acord de govern comarcal com un acord partidista que amagava interessos de partit amb l’únic objectiu d’arraconar la força que havia obtingut més vots al conjunt de la comarca, CIU.
Hi ha qui després de tants anys de democràcia encara no ha entès la possibilitat que permeten les normes vigents en arribar a pactes amb diverses formacions polítiques per arribar assolir una majoria sòlida. A més, aquestes reflexions sustentades en la voluntat d’aïllar a CIU quan és la força més votada sempre resulten curioses especialment quan surten de la boca de persones que avui en dia són alcaldes de CIU tot i havent perdut les eleccions, per si algun despistat no sap del que parlo, teniu l’exemple de l’Arboç o malgrat no ocupar l’alcaldia sí que formen part de l’equip de govern CIU a Banyeres tot i haver perdut les eleccions.
En cap terreny de la vida es poden donar les coses per segures i encara menys en política. Des d’una banda, entenc la despreocupació que els membres de CIU van tenir un cop passades les eleccions municipals per configurar el Consell Comarcal, després de tants anys els semblava impossible que arribés el dia en que vegessin els assumptes comarcals des de l’oposició, i aquest dia ja ha arribat, avui mateix s’ha formalitzat.
L’acte ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, regidors i regidores de diverses formacions polítiques es trobaven a la sala. El diputat al Congrés, Ernest Benito no s’ha volgut perdre aquest acte així com també el diputat a la diputació de Tarragona, regidor del Montmell i Primer Secretari del PSC del Baix Penedès, el Pep Guasch.
Ernest Benito entrevitat per Calafell Ràdio, valorant la configuració del nou govern comarcal
He tingut l’oportunitat de felicitat personalment al Jordi Sánchez, nou president del Consell Comarcal i a tots els membres del nou govern comarcal però no està de més reiterar des d’aquest espai a la xarxa la meva més sincera felicitació. Tots tretze formen un gran equip i estic convençuda que duran a terme un treball acurat i rigorós.
dissabte, de juliol 07, 2007
Més democràcia!
Les noves tecnologies permeten conèixer de prop quina és l’activitat que es duu a terme a l’interior del Congrés dels Diputats i aprofitant aquesta informació cada dilluns faig un cop d’ull ràpid a l’agenda setmanal. Aquesta pràctica podria semblar absurda però no ho és ja que et permet fer una idea i descobrir les perles que s’aniran desvetllant al llarg de la setmana. La meva atenció es centra de manera molt especial en el conjunt de preguntes que es plantejaran durant la sessió de control al govern sense deixar de banda les proposicions de llei, les mocions i les interpel·lacions formulades pels diversos grups parlamentaris. No està de més citar que totes elles acostumen a passar força desapercebudes pels mitjans de comunicació i l’única manera de conèixer l’existència de les mateixes és recórrer a la font directa.
La setmana passada mentre seguia el meu ritual vaig descobrir una modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Em va agafar per sorpresa perquè no tenia cap coneixement de la intenció ni tampoc de la voluntat de modificar aquesta llei. Durant els darrers tres mesos, la LOREG es va convertir en una fidel companya de viatge i ara que començava a conèixer-la de prop i tenia ubicat el conjunt de l’articulat arribava una reforma inesperada. No obstant, els termes sobre els quals es sustentava la mateixa eren prou importants, per una banda una concreció sobre el vot des de l’estranger i en segon lloc s’atenia a una històrica reivindicació del col·lectiu de persones invidents.
La democràcia va arribar fa trenta anys al nostre país però al dia d’avui encara hi ha un nombrós col·lectiu de persones que no poden exercir el dret d’acudir a les urnes per escollir els seus representants polítics amb la privacitat que es mereixen. Les persones cegues han de demanar i confiar en una persona que introdueixi la papereta de l’opció política que volen recolzar a l’interior del sobre de vot. Una pràctica que deixa molt a desitjar dins l’entramat propi del funcionament d’un país democràtic com el nostre.
Per canviar aquesta injusta situació cal un element imprescindible i totalment necessari: la voluntat de posar fi a l’existència de la mateixa. Aquest gest ha aparegut en la present legislatura, no és pas un factor casual, sinó que és una mostra més de la sensibilitat que desprèn l’actual govern d’activar les polítiques d’igualtat, fer desaparèixer els murs i les fronteres que continuen existint en la nostra societat malgrat trobar-nos en ple segle XXI.
Aquesta reforma de la LOREG ha passat de puntetes, no interessa donar massa ressò aquest element innovador que s’introdueix en el nostre sistema de sufragi, absent fins el moment. No obstant, a través d’aquestes paraules vull donar a conèixer aquesta realitat, perquè malgrat no haver acaparat cap portada tots els ciutadans d’un país democràtic com el nostre crec que ens hem de mostrar orgullosos perquè d’una vegada per totes després de trenta anys de democràcia les persones invidents podran votar conservant la privacitat del sentit del seu vot. Aquest fet suposa un enfortiment i alhora una consolidació de la nostra democràcia, que ningú ho dubti!
Article publicat al diari del Baix Penedès, 06/07/07
Laia Gomis
dijous, de juliol 05, 2007
La percepció dels diputats sobre el Debat de l'Estat de la Nació
Així que en el post d’avui duré a terme una pràctica fins ara inèdita en aquest espai però penso que les opinions i les reflexions de les persones que van viure in situ el debat de l’Estat de la Nació des del seu escó ens poden aportar informacions que sovint passen desapercebudes pels periodistes i que l’opinió pública no pot conèixer sinó és a través d’aquest útil mitjà de comunicació com són els blogs.
De manera habitual procuro seguir tot un reguitzell de blogs i des d’aquest espai us convido a visitar els blogs que us adjunto a continuació perquè pugueu llegir els comentaris, les opinions i les percepcions escrites pels propis diputats. Segur que us resultaran de major utilitat i més interessants que aquelles paraules que podria escriure jo.
Començaré pel vendrellenc Ernest Benito, en primicia els lectors del seu blog podem conèixer l'article que sortirà demà publicat al Diari del Baix Penedès, així que no us perdeu la seva valoració sobre L’estat de la nació.
Ara em desplaço uns quilòmetres més enllà fins arribar a la capital catalana, el diputat barceloní Jordi Pedret també escriu unes paraules sobre el Debat de l'Estat de la Nació però de manera més particular perfila sobre la figura del líder de l'oposició, amb el seu escrit Rajoy, tocat i enfonsat.
El diputat català que ha fet una anàlisis més acurada sobre l'evolució del Debat de l'Estat de la Nació ha estat el gironí Àlex Sáez que a través de dos posts ens explica detalls i anècdotes curioses més enllà del propi entramat del Debat, així que us convido a entrar a Escó 1706:Crónica del Debat,
dimecres, de juliol 04, 2007
Percepcions sobre el Debat de l'Estat de la Nació (I)
Aquells que em coneixeu sabeu l’interès que sempre tinc per seguir de prop l’activitat parlamentària, algun diputat us podria explicar en primera persona que puc arribar a ser mooolt pesada però per més que ho intento no puc fer-hi res. Fet aquest apunt, afegir que procuro no perdre’m cap sessió de control tot i que a vegades les obligacions estudiantils no em permeten dedicar tot el temps que voldria en aquesta sana pràctica democràtica que consisteix en escoltar els discursos i els plantejaments dels diversos partits polítics.
A les dotze del migdia, Zapatero obria el Debat sobre l’Estat de la Nació i de la totalitat de la seva intervenció només es recordava una ínfima part, m'estic referint a l'anunci que suposa una important ajuda a les famílies que tinguessin un fill/a o bé l'adoptessin, atorgant 2500€.
Després de dinar arribava el torn del líder de l’oposició i a les quatre de la tarda pujava a la tribuna d’oradors. Una hora un xic perillosa perquè molts ciutadans del nostre país fan la seva migdiada en aquesta franja horària, no obstant l’ambient que es respirava al Congrés dels Diputats es trobava molt lluny de la sensació de son pròpia de les quatre de la tarda.
El moment més esperat era el cara a cara entre Zapatero i Rajoy que duraria prop de tres hores. Zapatero ha estat contundent, no li ha tremolat la veu quan ha hagut de replicar les mentides infundades que el líder de l’oposició ha pronunciat alegrement. És més, Zapatero ha aconseguit crear un binomi molt encertat, esmentant la gestió que ha dut a terme durant la present legislatura però sempre posant la mirada al futur, amb la voluntat de seguir treballant pels nombrosos reptes que es presenten en el nostre país diàriament.
En canvi, Rajoy ha complert amb la seva promesa i ETA s’ha trobat en tot moment present al llarg de les diverses intervencions que ha dut a terme el líder de l’oposició. Aquest fet ha deixat en evidència al propi Rajoy perquè no ha estat capaç de presentar un projecte alternatiu al conjunt de la ciutadania només hem escoltat la crítica per la crítica sense propostes sobre la taula. A més, cap al·lusió a la política econòmica ni tampoc cap referència a la política social, que ningú no s’enganyi perquè aquestes omissions no hasn estat fortuïtes sinó pensades de manera acurada perquè no es podia atacar aquestes matèries des de cap punt de vista.
Avui no m’havia de preocupar pel rellotge i oblidant-me del temps he restat immòbil al sofà fins a quarts de vuit del vespre, moment d’anar a comprar abans que tanquessin els comerços però quan he tornat encara continuava el debat així que mentre desava les coses a l’armari de fons sentia la intervenció de Duran i Lleida.
M'he perdut un tros de l'intercanvi d’opinions entre Zapatero i Duran i Lleida però quan he connectat de nou m'he pogut fer una idea sobre els termes en els quals s'havien expressat ambdós polítics.
Quan Agustí Cerdà tot just pujava a la tribuna d'oradors coincidia amb l'hora consagrada dels informatius. Sóc una seguidora incondicional d'Iñaki Gabilondo, un gran periodista del nostre país i procuro no perdre'm mai les seves notícies així que avui no ha estat una excepció malgrat restar encuriosida sobre quin paper duria a terme el portaveu d'ERC, Agustí Cerdà que s'estrenava en un Debat sobre l'Estat de la Nació.
Encara he tingut oportunitat d’escoltar a Agustí Cerdà durant una bona estona perquè fins a quarts d’onze de la nit no s’ha donat per acabada aquesta primera sessió del Debat de l’Estat de la Nació. La veritat no m'ha entusiasmat la seva intervenció, potser és conseqüència del cansament o d'escoltar massa intervancions però l'he trobada força fluixa en general, almenys la part del discurs que he seguit en directe.
Demà serà el moment de continuar amb aquest escrit perquè aquestes línies només són un punt i seguit....