dimecres, de juliol 04, 2007

Percepcions sobre el Debat de l'Estat de la Nació (I)

El mot vacances no només és un sinònim d’estar a la platja tota la tarda com un llargandaix sinó que el meu concepte de vacances s’estén més enllà del tòpic que caracteritza aquest terme i una ràpida i alhora improvitzada definició personal podria ser gaudir intensament de totes aquelles activitats que durant la resta de l’any es troben absents o bé aquelles altres que malgrat apareguin de forma constant no els hi pots dedicar el temps que desitjaries. Un exemple evident suposaria la sessió intensa que aquesta tarda he viscut amb connexió en directe amb el Congrés dels Diputats, seguint fil per randa el Debat de l’Estat de la Nació.

Aquells que em coneixeu sabeu l’interès que sempre tinc per seguir de prop l’activitat parlamentària, algun diputat us podria explicar en primera persona que puc arribar a ser mooolt pesada però per més que ho intento no puc fer-hi res. Fet aquest apunt, afegir que procuro no perdre’m cap sessió de control tot i que a vegades les obligacions estudiantils no em permeten dedicar tot el temps que voldria en aquesta sana pràctica democràtica que consisteix en escoltar els discursos i els plantejaments dels diversos partits polítics.

A les dotze del migdia, Zapatero obria el Debat sobre l’Estat de la Nació i de la totalitat de la seva intervenció només es recordava una ínfima part, m'estic referint a l'anunci que suposa una important ajuda a les famílies que tinguessin un fill/a o bé l'adoptessin, atorgant 2500€.

Després de dinar arribava el torn del líder de l’oposició i a les quatre de la tarda pujava a la tribuna d’oradors. Una hora un xic perillosa perquè molts ciutadans del nostre país fan la seva migdiada en aquesta franja horària, no obstant l’ambient que es respirava al Congrés dels Diputats es trobava molt lluny de la sensació de son pròpia de les quatre de la tarda.

El moment més esperat era el cara a cara entre Zapatero i Rajoy que duraria prop de tres hores. Zapatero ha estat contundent, no li ha tremolat la veu quan ha hagut de replicar les mentides infundades que el líder de l’oposició ha pronunciat alegrement. És més, Zapatero ha aconseguit crear un binomi molt encertat, esmentant la gestió que ha dut a terme durant la present legislatura però sempre posant la mirada al futur, amb la voluntat de seguir treballant pels nombrosos reptes que es presenten en el nostre país diàriament.

En canvi, Rajoy ha complert amb la seva promesa i ETA s’ha trobat en tot moment present al llarg de les diverses intervencions que ha dut a terme el líder de l’oposició. Aquest fet ha deixat en evidència al propi Rajoy perquè no ha estat capaç de presentar un projecte alternatiu al conjunt de la ciutadania només hem escoltat la crítica per la crítica sense propostes sobre la taula. A més, cap al·lusió a la política econòmica ni tampoc cap referència a la política social, que ningú no s’enganyi perquè aquestes omissions no hasn estat fortuïtes sinó pensades de manera acurada perquè no es podia atacar aquestes matèries des de cap punt de vista.

Avui no m’havia de preocupar pel rellotge i oblidant-me del temps he restat immòbil al sofà fins a quarts de vuit del vespre, moment d’anar a comprar abans que tanquessin els comerços però quan he tornat encara continuava el debat així que mentre desava les coses a l’armari de fons sentia la intervenció de Duran i Lleida.

M'he perdut un tros de l'intercanvi d’opinions entre Zapatero i Duran i Lleida però quan he connectat de nou m'he pogut fer una idea sobre els termes en els quals s'havien expressat ambdós polítics.

Quan Agustí Cerdà tot just pujava a la tribuna d'oradors coincidia amb l'hora consagrada dels informatius. Sóc una seguidora incondicional d'Iñaki Gabilondo, un gran periodista del nostre país i procuro no perdre'm mai les seves notícies així que avui no ha estat una excepció malgrat restar encuriosida sobre quin paper duria a terme el portaveu d'ERC, Agustí Cerdà que s'estrenava en un Debat sobre l'Estat de la Nació.

Encara he tingut oportunitat d’escoltar a Agustí Cerdà durant una bona estona perquè fins a quarts d’onze de la nit no s’ha donat per acabada aquesta primera sessió del Debat de l’Estat de la Nació. La veritat no m'ha entusiasmat la seva intervenció, potser és conseqüència del cansament o d'escoltar massa intervancions però l'he trobada força fluixa en general, almenys la part del discurs que he seguit en directe.
Per avui ja n'hi ha prou, me'n vaig a dormir perquè demà vull seguir de prop la intervenció que el portaveu del PNV durà a terme. Josu Erkoreka és un diputat que acostuma a passar força desapercebut i malgrat l'enorme distància ideològica que separa els meus ideals amb els que defensa aquest diputat basc m'agrada escoltar les seves intervencions realitzades des d'una seriositat i un rigor envejable en els temps que corren sense oblidar la gran dosi d'intel·ligència que caracteritzen les mateixes.

Demà serà el moment de continuar amb aquest escrit perquè aquestes línies només són un punt i seguit....

4 Comments:

At 5:26 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Zp i Rajoy els dos m´avorreixen molt, el meu fort es el Parlament català, té més nivell al menys per a mi, se´m passen les ganes de mirar el Parlament espanyol quan veig a gent com Diego Lopez Garrido, Carmen Chacon o Soraya saez de santamaria o Jorhe Moragas , del Psoe i del PP, hi ha per tots.
En canvi al Parlamet català hi ha gent de qualitat com Montserrat Nebrera(PPC), Pilar pifarré (ciu), Montserrat capdevila PSC etc...
No m´agraden els combats de boxa, per això no miro els cara a cara zP-Rajoy, prefereixo el judo i l´esgrima verbal més sutil del nostre parlament.
A més Laia, com a bona estudiant de dret , no sé si t´hauran possat alguna vegada quella prova dels concursos de debats on has de defensar una idea contraria a la que penses.
Ji, ji, sería interessant veure´t fer encara que només com a exercici de esgrima dialèctica un post defensant el PP , jijijii.

Una mica de bon humor per rebaixar la tensió zp-rajoy.

Molt bon article com sempre.

 
At 12:07 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Crec que bon nivell hi ha ambdues cambres, tant el congrés dels diputats com al Parlament de Catalunya. No entenc el motiu pel qual se't passen les ganes de seguir de prop la realitat que es viu a la cambra baixa perquè entre la teva enumeració em cites a persones que considero que gaudeixen d'un bon nivell polític com són Carme Chacón o a Soraya Saez de Santamaria la qual cito malgrat ser del PP i no compartir les seves tesitures.

Sempre hem dit que la política catalana s'allunya una mica de la bronca i cerca el consens o si més no exposar les divergències en un ambient més pausat, sense caure amb la típica escena on la "bronca" s'apodera del debat.

Respecte el teu suggeriment, si em trobés davant d'un cas pràctic que hagués d’agafar els papers i defensar de manera aferrissada la posició del PP segurament me n’acabaria ensortint. Ara et puc assegurar que em costaria molt de treball i esforç, necessitaria hores i hores per estudiar els arguments que hauria d’exposar perquè com no són els meus no podria deixar actuar la improvisació. Ara et puc assegurar que si mai hagués de dur a terme aquest post hi hauria absent un element que procuro no oblidar quan escric, la passió, l’emoció i els sentiments perquè totes i cadascunes de les meves paraules neixen d’una forta convicció, lluny de les imposicions i els adoctrinaments.

 
At 11:53 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Ja veus Laia, quanta raó tenies Carme Chacón, ministra com tu deies, qualitat, el PSC guanya pès al Gobierno de Espanya.

 
At 2:41 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Que consti que jo no tenia CAP informació sobre aquesta notícia que m'ha agafat per sorpresa igual que a tots els ciutadans d'aquest país.

Tanmateix, crec que tots els canvis són positius, s'han obert les portes de ministeris importants com cultura i sanitat a persones d'un prestigi recorregut. En clau estrictament política, és cert el teu comentari, ara el PSC té un pes important amb Carme Chacón i Joan Clos com a ministres.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home