dimarts, de juliol 24, 2007

SOBRE EL SEGREST DEL JUEVES

D’ençà que es va despertar la polèmica del segrest de la revista el “Jueves” per la portada en la qual hi sortien caricaturitzats el príncep Felip i la princesa Letizia mantenint una relació sexual tenia ganes d’escriure quatre ratlles sobre aquest assumpte però els dies anaven passant i no hi havia manera de trobar el moment.

Un comentari en article anterior em demanava la meva opinió al respecte. Així que per evitar oblidar-me de nou, he aturar tot el que estava fent i m’he posat a escriure de manera breu i concisa aquestes paraules.

La meva primera reacció quan vaig tenir la notícia va ser d’una gran estupefacció, no em podria creure que en ple segle XXI un jutge pogués dictar un aute on s’exigia el segrest d’una revista satírica on l’humor es troba des de la primera pàgina fins la darrera.

No està de més citar que a la portada, sobre del nom de la revista, Jueves, hi trobem una petita anotació on s’afirma “la revista que sale los miércoles”... aquest només és un detall més sobre l’humor propi d’aquesta publicació.

He de confessar que molt abans d’aquesta polèmica he comprat en diverses ocasions aquesta revista, sempre he pensat que convé distanciar-se de les coses i constatar les apreciacions que els humoristes realitzen sobre l’actualitat. Al costat d’un bon diari on hi podem llegir excel·lents cròniques periodístiques un bon company de viatge és una revista que en clau d’humor retrata el dia a dia.

Podem entrar en considerar si la vinyeta ens agrada més o menys o si la trobem encertada o la repudiem. Això és una qüestió estrictament d’opinió personal ara penso que fins arribar a imputar un tipus delictiu com és el d'injúries a la Corona inclòs en el vigent codi penal, concretament en els articles 490 i 491 CP, hi ha una graaaan distància.

Lamento profundament que en ple segle XXI hagi d’escriure sobre un segrest d’una revista humorística, convé no oblidar aquest petit matís perquè l’ànim i el to que es desprèn al llarg de tota la publicació és d’ironia, sàtira i moooolt d’humor, lluny del to ofensiu, insultant i injuriós que algú pot pensar que insipira les divertides vinyetes.
Determinades tertúlies radiofòniques en una santa emissora de ràdio tenen un encaix perfecte amb diversos tipus delictius, ho esmento perquè si volem fer passar pel sedàs totes les actuacions no ens oblidem d’aquesta font on dia si i dia també brollen possibles delictes que queden reduïts en meres anècdotes perquè ningú s’ha posat a treballar en aquest assumpte.

Tanmateix no vull donar passes endarrera sinó endavant perquè no vull que la llibertat d’expressió quedi reduïda a un simple precepte constitucional sinó que desitjo que aquest dret es pugui exercir en el dia a dia de l'activitat que genera el nostre país.

1 Comments:

At 5:16 p. m., Blogger sisco del forn said...

Dons ami no m'extranya gens, estem en un estat on encara hi ha un munt de franquistes en totes les institucions,començan per el rei mateix va jura el movimiento nacional de franco, que el vell ja ho ve dir "lo dejo atado i bien atado"ino era conya quan ho deia.
aqueta es la concecuencia de una transció, democratica feta a mida dels facistes, on l'esquerra l'uinic que va fer es claudicar.Si no es va cap una segona transició i una reforma de la constiución on s'aboleiixin l'article 155,sempre serem una democracieta de fireta.
hem d'anar cap un estat confederal com ja avia estat la peninsula iberica fins el 1714 quan un Borbo absolutista i despota aconsellat per el conde-duque d'OLivares es va carrega la tranquilitat ,va imposar el model castellà uniformitzado i centralista aixo no s'arreglara mai, el model jacobi centralista de castella imposat, portara a la destrucció del estat espanyol.

Salut,un república, petons Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home