Una data especial
El dia del meu aniversari sempre és un dia especial, tots sabeu que la meva filosofia de vida em condueix a gaudir de tots i cadascun dels instants de felicitat que la vida ens ofereix amb independència del dia que marqui el calendari.
Tanmateix, el dia 21 de juliol es crea una situació realment emocionant quan constato que són moltes les persones que se’n recorden que avui és el meu aniversari. No us vull enganyar però des de bon matí les felicitacions personals, els missatges, les trucades al mòbil i els correus electrònics han estat constants. Mentre escric aquestes quatre ratlles he hagut d’interrompre en diverses ocasions la redacció perquè havia d’atendre el meu mòbil que no deixa de sonar.
Sempre comptes amb la trucada dels familiars que mai obliden aquesta data i el cercle d’amics més propers que també ho fa i això genera una immensa alegria però aquesta es veu augmentada exponencialment quan persones que no t’esperes que et felicitin ho fan. A TOTS ELLS I DES D’AQUEST ESPAI ELS REITERO EL MEU SINCER AGRAÏMENT...
Un petit i ràpid apunt jurídic, destacar que avui 21 de juliol faig 21 anys i com molt bé sabeu aquesta era l’edat en la qual s’assolia la majoria d’edat fins que gràcies al Reial Decret Llei 33/1978, de 16 de Novembre, es reduïa la majoria d’edat als 18 anys. Pels més curiosos us exposo l'enllaç següent on podreu llegir amb deteniment el contingut del Reial Decret Llei 33/1978 de 16 de novembre, sobre la majoria d’edat.
Tanmateix, el dia 21 de juliol es crea una situació realment emocionant quan constato que són moltes les persones que se’n recorden que avui és el meu aniversari. No us vull enganyar però des de bon matí les felicitacions personals, els missatges, les trucades al mòbil i els correus electrònics han estat constants. Mentre escric aquestes quatre ratlles he hagut d’interrompre en diverses ocasions la redacció perquè havia d’atendre el meu mòbil que no deixa de sonar.
Sempre comptes amb la trucada dels familiars que mai obliden aquesta data i el cercle d’amics més propers que també ho fa i això genera una immensa alegria però aquesta es veu augmentada exponencialment quan persones que no t’esperes que et felicitin ho fan. A TOTS ELLS I DES D’AQUEST ESPAI ELS REITERO EL MEU SINCER AGRAÏMENT...
Un petit i ràpid apunt jurídic, destacar que avui 21 de juliol faig 21 anys i com molt bé sabeu aquesta era l’edat en la qual s’assolia la majoria d’edat fins que gràcies al Reial Decret Llei 33/1978, de 16 de Novembre, es reduïa la majoria d’edat als 18 anys. Pels més curiosos us exposo l'enllaç següent on podreu llegir amb deteniment el contingut del Reial Decret Llei 33/1978 de 16 de novembre, sobre la majoria d’edat.
Una vegada fet aquest esment voldria acabar donant-vos les gràcies de tot cor a tots els que en un moment o altre del dia d’avui heu pensat en mi i m’heu felicitat!
posted by Laia Gomis @ 6:34 p. m.
8 comments
8 Comments:
Moltes felicitats Laia
Miquel Roso
Celebro que hagis passat un bon dia.Ets molt jove, i el futur et somriurà , ja ho veuràs.
Endavant que encara tens molt per fer. Has començat jove i mostres maduresa i diàleg. Que la vida et bufi d'esquena per arribar com més tard millor a Itaca amb el farcell plena de records, mèrits i coses que explica.
Felicitats!
Tan sols tinc paraules d’agraïment per totes les persones que m’heu adreçat aquests emotius comentari, moltes gràcies!
Encara que amb uns dies de retard, felicitats!
I gràcies per la referència al decret que va establir la majoria d'edat als 18 anys. Per la meva edat, jo vaig ser dels que van assolir la majoria d'un dia per l'altre sense que fos el meu aniversari i ni me'n recordava de la data en concret.
Per cert, perquè els més joves us feu una idea de com era el franquisme també en aquests temes, et diré que fins el 1972, només sis anys abans d'aquest decret, la dona no era major d'edat fins als 23, dos anys més tard que l'home.
I aprofito ara que m'he animat a escriure per dir que m'estranya que no hagis fet cap comentari sobre el segrest de la revista El Jueves. Laia, què potser tu també penses que la familia reial és un tema tabú?
Pedro
Pedro, moltes gràcies pel teu comentari, les anotacions històriques sempre són d'un gran inetrès perquè convé no oblidar el nostre passat més recent, aprendre dels seus errors per no repetir-los i analitzar els seus encerts.
Sobre el segrest del jueves, el teu comentari m'ha fet escriure un petit article al respecte, feia dies que tenia ganes de fer-ho però entre una cosa i una altra mai trobava el moment.
No penso que la família reial sigui un tema tabú com a institució del nostre país formen part del dia a dia, malgrat ens desperti més o menys simpatia aquest fet. Per tant, poden estar subjectes a la crítica, la ironia i l'humor igual que ho està el president del govern o qualsevol altre persona que formi part de la vida pública.
Per molts anys guapíssima!!!! Te'n porto 10... . Salut
Publica un comentari a l'entrada
<< Home