Més democràcia!
Enmig d‘un ambient on la desafecció política es troba present en gran part de converses i tertúlies, decideixo posposar aquesta necessària reflexió fins la tornada de les vacances. No obstant, l’activitat legislativa no s’atura i els nostres parlamentaris abans de fer les maletes els espera una setmana que viuran amb certa intensitat, el debat de l’Estat de la Nació. Ara bé al llarg del contingut d’aquest escrit no hi trobareu cap al·lusió a tots els temes que s’abordaran al llarg del debat sinó que vull profunditzar sobre un element que va estar present a la cambra baixa però va passar per alt per molts ciutadans del nostre país.
Les noves tecnologies permeten conèixer de prop quina és l’activitat que es duu a terme a l’interior del Congrés dels Diputats i aprofitant aquesta informació cada dilluns faig un cop d’ull ràpid a l’agenda setmanal. Aquesta pràctica podria semblar absurda però no ho és ja que et permet fer una idea i descobrir les perles que s’aniran desvetllant al llarg de la setmana. La meva atenció es centra de manera molt especial en el conjunt de preguntes que es plantejaran durant la sessió de control al govern sense deixar de banda les proposicions de llei, les mocions i les interpel·lacions formulades pels diversos grups parlamentaris. No està de més citar que totes elles acostumen a passar força desapercebudes pels mitjans de comunicació i l’única manera de conèixer l’existència de les mateixes és recórrer a la font directa.
La setmana passada mentre seguia el meu ritual vaig descobrir una modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Em va agafar per sorpresa perquè no tenia cap coneixement de la intenció ni tampoc de la voluntat de modificar aquesta llei. Durant els darrers tres mesos, la LOREG es va convertir en una fidel companya de viatge i ara que començava a conèixer-la de prop i tenia ubicat el conjunt de l’articulat arribava una reforma inesperada. No obstant, els termes sobre els quals es sustentava la mateixa eren prou importants, per una banda una concreció sobre el vot des de l’estranger i en segon lloc s’atenia a una històrica reivindicació del col·lectiu de persones invidents.
La democràcia va arribar fa trenta anys al nostre país però al dia d’avui encara hi ha un nombrós col·lectiu de persones que no poden exercir el dret d’acudir a les urnes per escollir els seus representants polítics amb la privacitat que es mereixen. Les persones cegues han de demanar i confiar en una persona que introdueixi la papereta de l’opció política que volen recolzar a l’interior del sobre de vot. Una pràctica que deixa molt a desitjar dins l’entramat propi del funcionament d’un país democràtic com el nostre.
Per canviar aquesta injusta situació cal un element imprescindible i totalment necessari: la voluntat de posar fi a l’existència de la mateixa. Aquest gest ha aparegut en la present legislatura, no és pas un factor casual, sinó que és una mostra més de la sensibilitat que desprèn l’actual govern d’activar les polítiques d’igualtat, fer desaparèixer els murs i les fronteres que continuen existint en la nostra societat malgrat trobar-nos en ple segle XXI.
Aquesta reforma de la LOREG ha passat de puntetes, no interessa donar massa ressò aquest element innovador que s’introdueix en el nostre sistema de sufragi, absent fins el moment. No obstant, a través d’aquestes paraules vull donar a conèixer aquesta realitat, perquè malgrat no haver acaparat cap portada tots els ciutadans d’un país democràtic com el nostre crec que ens hem de mostrar orgullosos perquè d’una vegada per totes després de trenta anys de democràcia les persones invidents podran votar conservant la privacitat del sentit del seu vot. Aquest fet suposa un enfortiment i alhora una consolidació de la nostra democràcia, que ningú ho dubti!
Article publicat al diari del Baix Penedès, 06/07/07
Laia Gomis
Les noves tecnologies permeten conèixer de prop quina és l’activitat que es duu a terme a l’interior del Congrés dels Diputats i aprofitant aquesta informació cada dilluns faig un cop d’ull ràpid a l’agenda setmanal. Aquesta pràctica podria semblar absurda però no ho és ja que et permet fer una idea i descobrir les perles que s’aniran desvetllant al llarg de la setmana. La meva atenció es centra de manera molt especial en el conjunt de preguntes que es plantejaran durant la sessió de control al govern sense deixar de banda les proposicions de llei, les mocions i les interpel·lacions formulades pels diversos grups parlamentaris. No està de més citar que totes elles acostumen a passar força desapercebudes pels mitjans de comunicació i l’única manera de conèixer l’existència de les mateixes és recórrer a la font directa.
La setmana passada mentre seguia el meu ritual vaig descobrir una modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Em va agafar per sorpresa perquè no tenia cap coneixement de la intenció ni tampoc de la voluntat de modificar aquesta llei. Durant els darrers tres mesos, la LOREG es va convertir en una fidel companya de viatge i ara que començava a conèixer-la de prop i tenia ubicat el conjunt de l’articulat arribava una reforma inesperada. No obstant, els termes sobre els quals es sustentava la mateixa eren prou importants, per una banda una concreció sobre el vot des de l’estranger i en segon lloc s’atenia a una històrica reivindicació del col·lectiu de persones invidents.
La democràcia va arribar fa trenta anys al nostre país però al dia d’avui encara hi ha un nombrós col·lectiu de persones que no poden exercir el dret d’acudir a les urnes per escollir els seus representants polítics amb la privacitat que es mereixen. Les persones cegues han de demanar i confiar en una persona que introdueixi la papereta de l’opció política que volen recolzar a l’interior del sobre de vot. Una pràctica que deixa molt a desitjar dins l’entramat propi del funcionament d’un país democràtic com el nostre.
Per canviar aquesta injusta situació cal un element imprescindible i totalment necessari: la voluntat de posar fi a l’existència de la mateixa. Aquest gest ha aparegut en la present legislatura, no és pas un factor casual, sinó que és una mostra més de la sensibilitat que desprèn l’actual govern d’activar les polítiques d’igualtat, fer desaparèixer els murs i les fronteres que continuen existint en la nostra societat malgrat trobar-nos en ple segle XXI.
Aquesta reforma de la LOREG ha passat de puntetes, no interessa donar massa ressò aquest element innovador que s’introdueix en el nostre sistema de sufragi, absent fins el moment. No obstant, a través d’aquestes paraules vull donar a conèixer aquesta realitat, perquè malgrat no haver acaparat cap portada tots els ciutadans d’un país democràtic com el nostre crec que ens hem de mostrar orgullosos perquè d’una vegada per totes després de trenta anys de democràcia les persones invidents podran votar conservant la privacitat del sentit del seu vot. Aquest fet suposa un enfortiment i alhora una consolidació de la nostra democràcia, que ningú ho dubti!
Article publicat al diari del Baix Penedès, 06/07/07
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 12:35 a. m.
12 comments
12 Comments:
Democrático es que te acepten a ti en un partido como el SOCIALISTA... demuestra que en todos lados tiene que haber de todo...
Por cierto en este post no tienes ninguna foto con alguno de los lidercillos....
Ir tan de sobrada por la vida como vas y con esa prepotencia ante los militantes de Base, no te va a llevar a ningún lado... aunque parezca mentira los lideres acaban pasando y los nuevos salen de las bases... no del lameteo de culos entre gerifaltes...
No se puede tratar a los militantes como simple mano de obra estúpida y barata... y un pajarito me ha dicho que tu eres de esas... y que solo te juntas con los gerifaltes... claro el resto como eres tan divina , no te deben aportar nada...
Dicen que las hostias desde arriba son fuertes... y tus padrinos duraran poco... sobretodo con los resultados que cosechan y su trabajo en otras partes... solo se salva uno...
Mira anònim malgrat el to insultant del teu escrit, has pogut apreciar com te l’he publicat sense censurar-lo, això demostra en primer lloc la meva voluntat de diàleg defensant fermament la màxima de la llibertat d’expressió.
Ara bé, el que a continuació faré és realitzar una sèrie de puntualitzacions perquè crec que la persona que escriu aquestes línies o bé no em coneix de res o aquell “ocellet” que s’escolta per informar-se sobre la meva persona li dóna una visió distoricionada que poc s’acosta a la realitat de la Laia Gomis que escriu aquestes línies.
En primer lloc, lamento que utilitzis a la valenta un article que parla sobre una important mesura i una conseqüent reforma a la Llei Orgànica del Règim Electoral General i ni tan sols hi facis esment al llarg de tot el comentari, convertint aquest útil instrument en un atac directe a la meva persona.
No passa res, endavant, no ets el primer que aprofita aquest blog per dur a terme aquesta pràctica i segurament tampoc seràs l’últim. No obstant, ja que afirmes autèntiques barbaritats no estaria de més saber qui signa aquestes paraules perquè si ets tant valent de posar-me de volta i mitja perquè t’amagues sota l’anonimat???. Ho sento company, però aquest fet et delata enormement.
Ara procedim a l’anàlisis acurada de les teves paraules. En primer lloc, si quelcom caracteritza al meu partit és un partit obert al conjunt de la ciutadania que no te cap problema en incorporar a les seves files persones que creguin i defensin el projecte socialista. A més crec que no t’he de donar cap tipus d’explicació sobre el fet que tingui fotos o no les tingui amb diferents persones, això és un assumpte merament personal. Quan assisteixo a conferències, trobades, mítings i altres espais de debat i m’agrada conservar un bon record del conjunt de les experiències viscudes i crec que almenys fins al dia d’avui no es troba tipificat com a delicte al codi penal el fet de tenir fotos amb persones que més enllà del seu càrrec polític que ostenten de manera provisional hi ha una forta i estreta relació d’amistat. Ara si el teu “ocellet” té alguna notícia sobre la voluntat de tipificar aquesta actuació com a delicte, t’agrairia que m’ho fessis saber.
No he de ser jo qui parli de la meva manera de ser però desprès de dir-me que vaig de sobrada i prepotent crec que alguna cosa t’he de dir al respecte. Aquestes qualificacions no es corresponen ni de bon tros amb el meu tarannà, sinó és tan senzill com li preguntis a qualsevol persona que em conegui, no cal que sigui estrictament de l’àmbit polític sinó més enllà i estic convençuda que entre tots els defectes que tinc i que no me n’amago de l’existència dels mateixos precisament aquests dos no s’hi troben.
En el meu partit sóc una persona més, igual de tota la resta de companys, et penses que el fet d’estar a l’executiva em dona ales per anar de sobrada. No company, això no és cert perquè sóc la primera en posar-me a treballar, la primera en posar cadires i quedar-me fins al final quan tothom ha marxat per tal de recollir-les. Així que abans de parlar, informa’t, creu-me que no va gens malament.
No em vull amagar ni tampoc considero un pecat que tingui una bona relació i en molts casos hagi nascut una profunda amistat amb un conjunt de persones que actualment o bé són alcaldes o alcaldesses, regidors o regidores, membres del consell comarcal, de la diputació de tarragona o inclus del Congrés dels Diputats. Crec que l’esfera privada i les actuacions que faig quan em trobo en ella a ningú li importen i si hi ha algú que pensa que tot això ho faig per aspirar com algun moment algú ha escrit en aquest blog o prosperar, van precisament en la direcció contrària.
Sóc membre del PSC perquè comparteixo l’ideari socialista, crec fermament i treballo dins la mesura de les meves possibilitats perquè el projecte socialista es converteixi en una realitat. No tinc cap ànsia de poder ni tampoc de càrrecs, això ho pots comprovar amb una certa facilitat, es tan senzill com anar a buscar la papereta del PSC de les passades eleccions municipals i no hi trobaràs el meu nom, no pas perquè ningú m’ho vagi proposar sinó que jo vaig declinar la proposta per diversos motius. Davant d’aquest fet molts es van haver d’empassar les paraules, una a una, que en diverses ocasions havien escrit en aquest mateix espai afirmant expressions similars a la teva, sempre des de l’anonimat....
En darrer lloc, afegir que si l’objectiu de les teves paraules eren ofendre’m lamento anunciar-te que no ho has aconseguit perquè simplement l’instrument de la paraula es converteix de gran utilitat i quan una no s’ha d’amagar de res pot posar els punts sobre les is.
Tan sols demanar disculpes als lectors i lectores d’aquest article perquè lamento profundament que aquesta patètica escena s’hagi apoderat dels primers comentaris d’aquest escrit però espero que sapigueu entendre que davant els disbarats que s’afirmaven havia de dir-hi quelcom al respecte
Cordialment,
Laia
Hola Laia. Jo no m'amago; sóc el Josep Guillén de Llorenç del Penedès, un poblet de la nostra estimada comarca.
Una pregunta indiscreta: les consultes que fas a l’agenda del Congreso de los Diputados espanyol, també ho fas pel Parlament del nostre país? Potser no ho trobes tan interessant...
La reforma de la LOREG (espanyola) està molt bé, ja que estendre el vot sempre és positiu (per cert, la immigració que viu i treballa a casa nostra encara no té dret a vot..., pot ser això un factor que condiciona la problemàtica vendrellenca?). Ara bé, jo sóc català, i crec que és penós que a hores d’ara (com tu dius, ja fa 30 anys que tenim “democràcia”), els que vivim en aquest país encara no tinguem una llei electoral pròpia. Ja és hora que els partits catalans trobin el moment per posar-se d’acord en elaborar una Llei Electoral Catalana. Com s’ha vist als mitjans, s’ha obert un petit debat envers aquesta futura Llei, arrel d’un estudi d’experts endegat per la Conselleria de Governació (i que segurament també inclou el vot dels invidents..., ho suposo, no ho asseguro), i ens hauria d’interessar més això que no el que ens imposen des de Madrid. Ara, que des del PSC t’interessi més saber el què es cou a can PSOE també ho entenc...
Laia, amiga,
No els facis cas. Que tinguis unes bones vacances!!
A peus del Montgrí,
Joan
Anònim, s’ha de ser brètol, agafant com excusa un escrit a favor de la gent invident, per dir totes aquestes bajanades.
Laia quina paciència tens.
Josep, t’agradi o no a Madrid sempre prenen decisions sigui per be o per mal, governi qui governi, i malauradament les decisions que s’hi prenen son les més importants i les que interessen a més gent.
Com molt bé dius tu, a Catalunya , no som capaços de fer ni una llei electoral, ara bé queixar nos de Madrid tan com vulguis.
Salut
Hola!
En primer lloc, Josep gràcies per participar en aquest espai, fer-ho des del respecte malgrat tenir opinions divergents i no amagar-te'n. No és cap pregunta indiscreta, tothom que em coneix sap prou bé que tinc un gran interès en conèixer de prop l'activitat parlamentaria catalana, espanyola i sense oblidar-me de la institució més propera al ciutadà, en cas particular el meu ajuntament, el del Vendrell.
Malgrat la meva forta convicció europeista, l’esfera del Parlament Europeu em queda una mica oblidada i no tinc cap pudor en reconeixer-ho públicament, tot i que quan tinc notícia d’algun assumpte rellevant cerco tota la informació necessària per crear-me una opinió sòlida al respecte.
Fet aquest apunt, afegir que en un article publicat al Diari del Baix Penedès, parlava sobre la necessitat d’ampliar el dret a vot a les persones immigrades perquè és absurd que els demanem que s’integrin dins la nostra societat i un dret tant important com és el de sufragi no els permetem exercint, som nosaltres els primers en discriminar a través d’aquest fet a les persones immigrades perquè si paguen impostos com qualsevol de nosaltres haurien de tenir el dret de poder escollir els seus representants polítics. Queda molt a fer en aquesta qüestió però jo seguiré reivindicant aquest assumpte i si cerques per aquest blog en entrades anteriors segur que trobaràs l’escrit íntegre.
La llei electoral catalana és una necessitat imminent perquè com molt bé escrius després de 30 anys de democracia comença a ser hora que tinguen configurada la llei electoral, ara bé, no oblidem que durant els 23 anys de govern de CIU sempre que s’esmentava aquesta qüestió es defugia ràpidament perquè no és una tasca gens senzilla i sempre quan no era per un motiu era per un altre es postposava aquesta qüestió. Ara hi ha la voluntat de tirar endavant aquest projecte, el primer pas han estat elaborar aquest estudi i espero que una vegada passades les vacances d’estiu es continuarà treballant perquè aquesta llei electoral pugui veure la llum.
El discurs fàcil és dir que em preocupin més les qüestions que es prenen a Madrid que no pas les de Catalunya però et puc assegurar que això ni de bon tros és cert. Crec que com a ciutadana totes les decisions que es prenen en el si de les diverses institucions que configuren la realitat del nostre país tenen una incidència directa en el dia a dia de la vida de tots nosaltres. Des de l’ordenança municipal aprovada pel ple de l’ajuntament, passant per un decret signat pel conseller d’economia o una llei ordinària, una llei orgànica o no ens oblidem en aquesta relació dels reglaments i les directives comunitàries que mai ningú les esmenta però tenen una incidència més directa i real del que molts es pensen.
Joan, gràcies pel teu recolzament, estic convençuda que les paraules d’aquest individu cerquen una finalitat que amb mi no trobaran perquè lluny d’eliminar directament el comentari està publicat perquè tothom el pugui llegir. Ara acte seguit vaig decidir escriure la meva percepció perquè lluny de sectarismes els lectors es quedessin amb la versió que volguessin.
Marta, paciència en aquesta vida se n’ha de tenir mooolta, llevar-te i veure que algu en el teu blog et posa de volta i mitja no es massa agradables però vivim en una societat democràtica tothom té dret a exposar el que pensa i des del primer dia que vaig iniciar l’aventura per la blogosfera tenia molt clar que aquest espai havia de respirar-se l’ambient de la llibertat i la pluralitat. Així ho procuro fer i mantenir, dia rere dia.
Respecte l’intercanvi d’opinions entre la importància de les decisions que es prenen a Madrid reitero les meves paraules precedents, totes les decisions són importants en la mesura que afectaran de manera positiva o negativa a un conjunt de ciutadans així que no creem escalafons d’importància. Deixem endarrera el victimisme assenyalant a Madrid sempre com el germà petit, el més dolent i alhora l’origen de tots els nostres mals. Comencem a treballar, des de la responsabilitat, assumint errors i també encerts perquè aquest és l’únic camí que ens farà prosperar i seguir endavant.
Hola Laia.
Estic en total acord amb tu amb el tema del vot immigrant, ja que estem demanant a la immigració que s'integri a la nostra societat, mentre no els garantim un dels pilars bàsics del nostre sistema democràtic, que és el dret a escollir els propis representants que prenen decisions d'àmbit públic (i no tant). Aquest és un dels grans desequilibris polítics de les democràcies occidentals.
Canviant de qüestió, jo no assenyalo a Madrid com "l'origen dels nostres mals", sinó que em refereixo a que els partits polítics catalans han d'adquirir responsabilitats que els venen donades i exercir aquestes amb eficiència, sobretot ara pel traspàs de competències que genera l'Estatut. I això passa per reclamar el que ens toca.
El PSC sembla que porta una sèrie de temes en els quals li costa trobar el consens amb la resta de partits, i en el seu intern també, com ara el de l'Organització Territorial, la Llei Electoral, la mobilitat, o bé d'altres obres que ens afecten com són el LOGIS Penedès. Es tracta d'esclarir les postures davant la població crec, ja que us moveu en molts àmbits en l'ambigüetat, i això cansa a la població.
I per acabar, dir-te que sento total repulsa per tots els escrits aberrants que deus haver de llegir arrel d'aquest blog (i a més anònims...). No ha de ser fàcil païr-ho (jo no podria pas).
Salut.
Hola:
Laia, no t´has de preocupar en excés dels atacs personals, és molt desagradable, peró demsotres la teva noblesa publicant-los quan els podries suprimir,és lógic que si puges en politica, et busquin el cos a cos, per desgràcia la gent és aixi, busquen que agafis por i no opinis, la millor manera és seguir endavant.
Sort i endavant.
És important que tothom escrigui el que pensa, però amb uns mínims. Primer de tot hauria de donar la seva identitat. És molt fàcil criticar des de l'anonimat.Aquest és un dels millors blogs que conec de casa nostra i la Laia te la genial costum de comentar quasi tots els articles que s'hi pengen. Només per això ja val la pena passar aquest punt de trobada cibernètic. Endavant Laia i espero que aquest esperit obert pensis el que pensis facis el que facis no el perdis.
Trobar persones que et donin aquests ànims per seguir a la xarxa sempre suposa una empenta important per continuar endavant amb el projecte que ja fa més d’un any i mig vaig decidir engegar. Des d’aquest comentari vull donar les gràcies a totes les persones que malgrat opininar de manera diferent en diverses matèries m’heu demostrat el vostre recolzament públicament deixant un comentari en aquest blog o bé intercanviant unes paraules pels carrers de la nostra vila.
Sempre hi ha algú que vol trencar l’harmonia d’aquest espai, sap que des de l’anonimat disposa del camí fàcil i planer per fer-ho possible. Tinc molt clar en publicar TOTES les opinions i expressions, ara en aquest terreny de joc a mi no m’hi trobaran, les contestaré des del respecte com procuro fer sempre però no vull alimentar ni tampoc fer créixer estèrils polèmiques .
Sé que la meva opinió molesta mooooolt a un determinat col•lectiu de persones perquè algunes d’elles així mateix m’ho han fet costar. No em pregunteu el motiu perquè el desconec, sóc una persona trasparent, sense aspectes foscos, dialogant amant del pluralisme i deixant fora el sectarisme en el qual s’hi troben anclades moltes persones. Que ningú s’equivoqui perquè defensar unes idees polítiques no implica dir si a tot, sinó que es important tenir criteri i formar-te una opinió sòlida abans de pronunciar-te sobre qualsevol assumpte.
Aquesta és la meva actitud abans d’escriure la meva col•laboració setmanal al Diari del Baix Penedès, així com també quan he d’escriure quelcom en aquest espai. Potser el que els hi molesta és que no caigui dins la demagogia i el joc de les mentides, no ho sé i la veritat tampoc interessa.
A ningú li agrada trobar-se amb comentaris despectius ni de mal gust com el que inicia aquest espai però si pretenen desmoralitzar-me per aquest camí van mooooolt equivocats perquè piquen en ferro fred. Si volen un consell, tenen dues opcions, la primera obviar els meus escrits, opció legítima o la segona és tan senzilla com prendre moooolta paciència perquè tinc moltissima energia per seguir endavant, senzillament perquè tinc molt clares les meves idees i m’apassiona escriure.
Hola, sóc la Yolanda González d'ICV del Vendrell. És la primera vegada que escric al blog de la Laia però, m'agradaria dir un parell de coses.
Desafortunadament, no conec personalment la Laia, tot i que ens hem vist en alguna ocasió. De totes maneres, i fent referència a l'anònim, em sembla del tot correcte que una persona que milita en un partit, que hi participa activament i que viu en aquest món, busqui tota la informació que calgui, es formi i s'interessi pel dia a dia de la vida política del país i, a més, comparteixi els seus nous coneixements i les seves opinions amb els altres. Això no és anar de sobrat, això és treballar en bé propi, en bé del partit i en bé dels altres. I si tens la sort de conèixer a gent potent dintre d'aquest món, doncs millor, de tothom s'aprenen coses.
Pel que fa a la reforma de la LOREG, haig de dir que tots aquells canvis que millorin la democràcia i l'accés a aquesta s'han d'aplaudir, vinguin de qui vinguin.
I relacionat amb el tema de l'aplicació de les noves tecnologies, crec fermament que aquells que hem decidit treballar des de l'administració i des de la política local hem d'intentar acostar les noves tecnologies als ciutadans. Aquestes ajudaran a les persones a apropar-se a l'administració, a que aquesta doni més i millors serveis.
Bé, no m'enrotllo més, han estat una mica més que un parell de coses les que he dit. Trobo molt molt interessant el què fas i, personalment, t'animo a que continuis així.
Gràcies.
Yolanda moltes gràcies pel teu comentari. No cal que et digui que sempre que vulguis pots passar per aquest espai perquè si així ho desitges també és el teu espai. A vegades des de posicions divergents, altres coincidents però crec que des del respecte i la tolerància tots els comentaris, les anàlisis i les percepcions permeten enriquir el debat que generen els temes del dia a dia.
De nou, et reitero el meu agraïment sincer per visitar aquest petit racó que la xarxa m'ofereix i procuro mantenir ben viu gràcies a les col·laboracions que tots vosaltres feu perquè tan sols amb els meus escrits es convertiria en un ensopit monòleg.
Una abraçada!
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home