Les coses pel seu nom

Des d’una certa perplexitat contemplo una perillosa tendència que consisteix en desvirtuar la realitat a través d’un complex procediment mental que es fonamenta amb l’alteració habitual de la designació dels conceptes i els enunciats.

Dissortadament, disposo de nombrosos exemples però el detonant va ser la nova formulació que des de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament del Vendrell s’empra per intentar fer creure a la ciutadania que la nova proposta, batejada amb la gratuïtat dels llibres de text i per cert, anunciada amb un gran rebombori informatiu, es tracta d’una veritable campanya de gratuïtat.

Si ens quedem tan sols amb el titular mediàtic podem caure en l’error de creure fidelment la informació anunciada però si anem més enllà ràpidament constatem que la gratuïtat en el sentit estricte i formal no existeix.D’una banda, l’Ajuntament del Vendrell és l’encarregada d’aquirir el material i facilitar-lo a les famílies que s’acullin al programa amb la condició que una vegada finalitzat el curs escolar, els alumnes que s’hagin adherit a l’esmentada campanya, hauran de retornar els llibres en bon estat.

La quitxalla està de vacances però si donéssim el paràgraf anterior als alumnes de les nostres escoles i els demanéssim que resumissin amb una paraula la informació continguda, pocs serien els que relacionarien el text amb el terme gratuït.

Senzillament, perquè la ràpida descripció realitzada a les línies precedents encaixa dins la perfecta lògica del reciclatge i la reutilització dels llibres de text. Una activitat que des de fa alguns anys, d’una manera molt encertada els centres educatius treballen per impulsar esperant que cada any siguin més els alumnes que s’impliquin i participin activament d’aquest programa.

Sóc una convençuda i una defensora de les campanyes de reutilització i reciclatge però aquest fet no exclou que critiqui efusivament una fina manipulació informativa que consisteix en definir i etiquetar conceptes a realitats que no s’ajusten als mateixos.

Lamento que ens vulguin fer creure una cosa quan la realitat dista completament de la idea que s’amaga darrera de la gratuïtat del llibre de text. Ara bé, procuren jugar amb una important eina comunicativa que consisteix en llançar un atractiu titular perquè la ciutadania sense qüestionar-lo el tingui en la ment i a més esdevingui objecte de converses en debats i tertúlies.

A més, hi ha qui aprofita per afirmar que aquesta campanya s’ajusta al compliment estricte d’un compromís clau inclòs en el programa electoral de les passades eleccions municipals on Convergència i Unió afirmava com a compromís de govern fer realitat la gratuïtat dels llibres de text.

La nova proposta es troba a anys llum de la formulació del programa electoral però intenten camuflar un projecte basat en la reutilització i el reciclatge dels llibres de text equiparant-lo amb la gratuïtat. Després d’aquests estranys comportaments i ja que ens trobem en aquest context tant acadèmic, només espero que a determinats membres del govern municipal “el llegir no els faci perdre l’escriure”

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 04/07/08
Laia Gomis