diumenge, de juliol 06, 2008

Cap de setmana de Congrés(I), 12è Congrés del PPC

Aquest estiu estarà marcat per les celebracions dels nombrosos congressos dels diferents partits polítics. Esquerra Republicana de Catalunya obria la porta i unes setmanes després s’hi sumava el Partit Popular. Aquest cap de setmana han tingut lloc un parell de congressos més. D’una banda, el 37è Congrés Federal del PSOE i també el 12è Congrés del Partit Popular de Catalunya.

Òbviament, he seguit amb major deteniment el Congrés del PSOE tot i que he procurat no oblidar l’existència del Congrés del PPC que m’ha permès fer-me una idea un xic més ajustada sobre l’estat d’ànim que es respira per les files populars catalanes.


Quan la setmana passada sorgia la candidata de consens (així anomenada pels sectors oficialistes però més aviat era la candidata imposada i nomenada a dit), Alicia Sánchez Camacho, alguns es pensaven que Montserrat Nebrera tiraria la tovallola. Precisament, la seva actitud va ser tot al contrari, la seva candidatura es va mantenir i el resultat després de la votació ens permetia entendre el motiu que provocava l’acord realitzat depressa i corrents entre Sirera i Fernández Díaz.


Si aquests haguessin mantingut la seva candidatura, Montserrat Nebrera s’hagués proclamat guanyadora del Congrés del PPC tal com revelen els resultats finals i aquesta realitat des de Gènova es veia com un autèntic perill.

Aquesta és la nova manera de treballar de Mariano Rajoy, el gir al centre i els nous aires i canvis que ens vol fer creure que tenen lloc en el si del partit. Ara a l’hora de la veritat, reprodueix amb el mateix mimetisme les imposicions que el seu predecessor Aznar emprava amb tanta freqüència.

Malgrat les distàncies ideològiques que em separaren amb el Partit Popular, si hagués estat compromissària no hagués dubtat quin hagués estat el sentit del meu vot, sense cap mena de dubte vers a Montserrat Nebrera. Una dona jove, liberal, moderna, educada i abastament preparada que no ha emprat mai els amiguismes i sempre que s’ha marcat uns objectius els ha exposat clarament, lluny de les rocambolesques actuacions d’alguns dels seus companys.



Aquestes alçades, tampoc està de més recordar que Alícia Sánchez Camacho, fins a la passada legislatura era diputada al Congrés. Així, que a les passades eleccions generals celebrades el passat 9 de març, encapçalava la llista del PP a Girona, però els pèssims resultats d’aquesta formació política la van deixar fora de la Cambra Baixa. Ara bé, un mes després, resultaria escollida senadora per designació autonòmica, a proposta del PPC al Parlament de Catalunya, en substitució de Daniel Sirera que cediria la seva condició de senador vers a Sánchez Camacho.

Aquest petit aclariment ens permet constatar amb major facilitat la trama que s’amaga darrera del Partit Popular de Catalunya. No obstant, Montserrat Nebrera ha mantingut una digna actitud, mantenint la seva candidatura que ha trepitjat els talons amb només un 7% de diferència de vots per Sánchez Camacho.


A més, memorables, les imatges dels compromissaris partidaris de Nebrera, celebrant en un to lúdic i festiu, el bon resultat obtingut així com els càntics que demostraven una veu viva i crítica en el si del Partit Popular de Catalunya. Una idea que trenca amb les cares llargues i els cops de porta que alguns donen quan no assoleixen el seu objectiu en comptes de seguir lluitant i intentant canviar les coses des de dins en comptes de donar mitja volta i marxar.


Alguns em criticaran per haver dedicat tot aquest escrit parlant del Partit Popular de Catalunya i haver situat en un segon nivell el protagonisme que ha tingut durant aquest cap de setmana el 37è Congrés Federal del PSOE. Ara, tot està pensat i meditat, perquè demà li dedicaré un extens i llarg escrit al nostre congrés però primer vull intercanviar opinions i constatar de prop les percepcions d’algunes de les persones que han viscut en primera persona aquest 37è congrés.

7 Comments:

At 1:56 p. m., Blogger garmir said...

Hola Laia:
Moltes gràcies per dir que haguessis recolzat Montserrat Nebrera, jo com a militant del PPC en el seu dia, al saber que jo anava a dónar suport a M. Nebrera em sembla que és per això que s´oposaren i no em deixaren ser Compromisari, un tema molt trist.
Peró vaig asistir com a convidat al Congrés i va ser un honor saludar a Nebrera i col.laborar amb ella.
Moltes gràcies, Laia, tota una lliço de fair play, per ajudar amb aquest post a Montserrat Nebrera.Uan gran persona, com tu, gràcies.
Edmón.

 
At 5:37 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

El més important de tot han estat els percentatges. Al final ha guanyat la versió oficial, però s'ha notat que al PP hi ha vida a part de Rajoy i la línia oficial. Això ja és important.

 
At 6:14 p. m., Anonymous marc said...

Laia: molt bo el comentari.

En el PPC, no saben el que es perden. Amb la Sra. Nebrera al capdavant,només per l'energia que despren i per la seva vitalitat, obtindrien el doble de diputats.
Segur que el Sr. Montilla i eL Sr. Mas, es van trucar per felicitar-se mutuament de la victoria de la Sra. Camacho.
Endavant Garmir, la Montse s'ho mereix.

 
At 9:29 a. m., Anonymous creditos said...

Alicia (Sánchez-Camacho) en el país de la maravillas

Esto parece "Alicia en el país de la maravillas" exclamó un amigo en una informal tertulia-café el pasado domingo y no se refería, por cierto, a la victoria de Alicia Sánchez Camacho conseguida tras el congreso del PP catalán, victoria ganada con más pena que gloria, sino a lo ocurrido en el congreso nacional del PSOE.

Y es que no hay para menos, en el citado congreso todo ha sido "estamos bien, vamos a estar mejor" aunque la conclusión final podría ser: "abortamos bien vamos a abortar mejor". Eso cuando estamos inmersos en una crisis, según algunos expertos, sin precedentes.

Sólo dos noticias producidas durante la celebración del congreso del citado partido: "La CEOE pronostica 1,5 millones de parados más, si el Gobierno no actúa". La otra la facilitaba la Adicae "Unas 60.000 familias se encuentran en situación de morosidad en España, cifra que puede doblarse en 6 u 8 meses llegando a 120.000 familias". Ante estos datos y otros peores, en el congreso del partido que tiene la responsabilidad de dar soluciones, ni se habla. Con comportamientos como estos sólo cabe preguntarse ¿Están en Babia o hacen el avestruz?

 
At 10:12 a. m., Blogger Marta said...

laia,

estic d'acord amb tu jo si hagués estat compromissaria també hagués votat a la Nebrera . No saben el que s'han perdut però és massa lliberal pel grup PP ( ja no és diu PPC )els hi ha caigut la C. Montserrat Nebrera representa la imatge d'una dreta catalana. Una dreta sense complexos però que no segueix les directricus i el discursos anticatalanistes del Grup a Madrid. Encara no estan preparats per assumir aquestes idees.

 
At 8:51 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir, les pràctiques internes dels partits polítics que defugen de la veritable democràcia, la veritat és que em repugnen. Estic convençuda que molts militants del PPC que recolzaven a Nebrera no us van deixar ser compromissaris per por a perdre la votació. Tanmateix, tot i aquesta desagradable notícia, el resultat va ser clar.

El més important és que no us heu de rendir, si creieu en el projecte que defensa la Montse Nebrera doncs heu de batallar fins al final.

Marta, esperem que les visions que presenta Nebrera, malgrat no ésser del meu agrat ni molt menys compartir-les, crec que començaria a ser hora que el partit popular de Catalunya les assumís com a pròpies. Ara, s'estan tirant pedres sobre la seva pròpia teulada, senzillament perquè amb la posició radical i anticatalana potser treuran algun vot a Madrid i València però a Catalunya rebran un fort càstig.

Estarem atents a l'evolució interna del Partit Popular de Catalunya perquè això tot just acaba de començar.

Gràcies a tots per dir la vostra, especialment a una persona que coneix de ben a prop com a militant de PPC la realitat que es respira a l'interior d'aquesta formació política.

Una abraçada!

Laia

 
At 12:31 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Gràcies a tu, Laia.
Edmón.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home