Un problema de tots

En una societat cada dia més individualista l’opció més còmode i fàcil constituiria en preocupar-se en exclusiva per l’entorn més proper a l’individu i obviar la realitat que es respira més enllà de l’habitatge on vivim o de la feina en la qual tantes hores invertim. Crec que si tots ens decantéssim per aquest modus vivendi, les relacions humanes i personals perdrien molt i el conjunt de la societat en sortiria molt ressentida.

Tots tenim problemes, és una evidència i una realitat que clama al cel, aleshores entrem en un cercle viciós i ràpidament tendim a pensar que les nostres preocupacions són vitals, fonamentals i realment prioritàries davant d’aquells neguits que poden tenir familiars, amics o coneguts.

Darrera d’aquest fet s’amaga una concepció egoista, és cert, però també cal comprendre un punt d’autoprotecció que el propi individu genera davant una situació complexa. De totes maneres, aquesta sensació dura poc ja que al costat dels problemes econòmics o laborals que ens poden ofuscar en una època realment difícil, sempre aixequem la mirada i mirem més enllà.

Ràpidament, constatem que vivim en una societat imperfecta però que si ens comparem amb altres països on la majoria dels ciutadans pràcticament no tenen res que menjar, per difícil que sigui la nostra situació, realment som uns veritables privilegiats.

De totes maneres, la nostra societat, més enllà dels problemes individuals que afecten a tots els ciutadans també pateix una llarga i profunda malaltia. Una malaltia que no és nova, durant massa anys s’optava per amagar-la i en pocs espais es podia parlar de la mateixa, arribant a l’extrem que en certs nuclis s’exhibia i es feia gala de la mateixa com una mostra de poder i força, una actitud patètica.

Una malaltia que no entén d’edat però si de sexe, fonamentalment només la patim les dones, un fet que es deu a la concepció repugnant que encara existeix en el conjunt de la nostra societat on certes ments tancades i retrògrades continuen pensant que les dones no som res més que un objecte inferior i els homes ostenten la nostra propietat.

El servilisme i la supeditació que les dones havien de demostrar davant les ordres dels homes fa anys que van acabar. Hi ha qui encara desitjaria tornar aquelles èpoques remotes i fosques on l’obediència era una constant i la màxima aspiració de les dones era tenir cura de la llar i dels fills.

Afortunadament, la nostra societat ha avançat molt però no suficient ja que el fet que dia per altre tinguem coneixement de casos de violència de gènere ens demostra que s’ha de continuar treballant a fons per acabar d’una vegada per totes amb aquesta lacra social.

Cal visualitzar aquesta problemàtica a l’esfera pública, no ha de quedar reduïda al interior de les llars on la por s’apodera de moltes dones que no saben com sortir d’una difícil situació en la qual són anul·lades com a persones. Les dones víctimes de violència de gènere no estan soles, compten amb el recolzament i l’alè del conjunt de la societat. Precisament per aquest fet, no ens podem mostrar indiferents davant aquesta realitat insultant, homes i dones, hem de demostrar la més ferma condemna vers aquesta actitud vulneradora de drets com és la violència de gènere i si ens deixem d’eufemismes, per ésser més exactes i dir les coses pel seu nom podem parlar de la violència masclista.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 28/11/08
Laia Gomis

Una odissea

Les tardes dels diumenges són ideals per quedar-se a casa, depèn de l’estat d’ànim es pot aprofitar per avançar feina de cara a la propera setmana que està a punt de començar i aquells que sempre van a l’últim tren, enllestir qüestions pendents abans d’acabar la setmana. No obstant, hi ha diumenges que també ve de gust passejar una mica i perdre’s pels carrers de la nostra vila.

Aquesta darrera opció aparentment sembla molt atractiva, donar un volt i aprofitar per intercanviar unes paraules amb algú que amb tota seguretat et trobaràs pel carrer és una opció interessant. Una idea que plasmada sobre el paper interessant però quan ens desplacem fins al centre del Vendrell constatem en primera persona la solitud dels seus carrers.

De sobte, sembla que lluny de trobar-nos al Vendrell, la percepció i la imatge que desprenen els carrers i les places ens portarien a situar la realitat que es pot copsar en una tarda de diumenge com la pròpia d’algun petit poble aïllat. Tot i que m’atreviria a dir, que amb tota seguretat, molts pobles petits tenen major dinamisme i vida que el nostre en un diumenge per la tarda.

Durant la setmana, els comerços i les botigues, resten obertes i el trànsit de gent es converteix en una constant fins que el rellotge marca quarts de nou. Arribats aquest punt, l’afluència de persones es va reduint, una realitat que comprenc i atribueixo amb un cert risc d’equivocar-me amb les obligacions familiars i domèstiques que tots plegats tenim, el cansament propi després d’una densa i llarga jornada laboral també ens condueixen a no tenir massa ganes d’estar fins a tard voltant.

Ara, aquesta lògica sembla que no seria aplicable un diumenge per la tarda, teòricament són molts els ciutadans que gaudeixen del dia festiu per excel·lència i aquest fet ens conduiria a pensar que el nombre de persones que passegen pels carrers de la nostra vila augmentaria exponencialment.

La realitat dista molt d’aquesta presumpció inicial ja que lluny de passejar pels carrers pràcticament desèrtics, aquells que s’atreveixin a dur a terme aquesta sana activitat es trobaran amb un problema afegit. La veritat és que trobar un bar o una cafeteria oberta al bell mig de la Rambla un diumenge a la tarda és veritablement una odissea. Un fet que no puc entendre, si en el punt emblemàtic per excel·lència de tots els pobles, la Rambla, pràcticament no hi ha cap bar obert, on hem d’anar a prendre un cafè?

Segur que hi hauran veus que responsabilitzaran la crisis econòmica i financera que estem vivint en aquests moments d’aquesta realitat. No obstant, hem de ser curosos i reconèixer que aquesta dinàmica, desafortunadament, no és nova al Vendrell.

Crec que es tracta d’un factor preocupant, el nostre municipi s’encamina cap als quaranta mil habitants i les necessitats i els gustos d’un nombre tant important de ciutadans són plurals i diverses. A vegades, tenim una visió tancada i reduïda del nostre municipi, hem d’eixamplar la nostra concepció i la veritat és que continuem tenint un gran dèficit d’oferta d’oci i restauració. Després arribaran els laments i les queixes, avui per avui, pocs es posen a treballar per canviar una realitat imperant: el desplaçament de molts vendrellencs cap a les poblacions veïnes per gaudir d’una pluralitat d’oci inexistent en aquests moments en el nostre municipi.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 21/11/08
Laia Gomis

Nova executiva del PSC del Vendrell

Nova Executiva del PSC del Vendrell: de d'esquerra a dreta: Pep Guasch, Paquita Jordà, Montse Salvatierra, Manuela Casas, Conrad Homs, Helena Arribas, Laia Gomis, Ernest Benito i Pràxedes Merchan

La vida al interior dels partits polítics és molt viva i intensa, sovint tendim a visualitzar amb exclusiva els nostres representants institucionals: regidors, alcaldes, consellers comarcals, diputats, senadors i aquest fet comporta situar en una segona esfera totes aquelles persones que treballen activament en el si d’una organització política.

El paper dels militants i dels simpatitzants és tremendament important, no hi ha cap mena de dubte, que sense la col·laboració inestimable i el treball desinteressat de tots aquells que creuen fermament en unes idees i uns valors, els projectes no es tirarien endavant i quedarien en paper mullat.

Ara bé, el treball no es pot dur a terme sense rumb ni tampoc d’una manera arbitrària i descontrolada, sinó que esdevé necessària l’existència d’una organització que estigui present a l’interior de totes les formacions polítiques.

Precisament, els socialistes vendrellencs, en l’assemblea celebrada el dilluns 17 de novembre al vespre vam escollir la nova comissió executiva de l’agrupació del PSC del Vendrell. La veritat és que existeixen canvis importants en el si de la nostra organització política, una realitat que ens enorgulleix al conjunt de la família socialista.

Primer Secretari del PSC del Vendrell: Ernest Benito

Així doncs podeu constatar com la nova executiva està formada per un equip de deu persones, entre les quals s’hi veuen algunes cares conegudes i altres que no ho són tant. A més es combina amb un gran encert l’experiència amb la renovació, sense oblidar el caràcter paritari de la mateixa, integrada pel mateix nombre d’homes i de dones.

Primer Secretari: Ernest Benito
Presidenta de l’Agrupació: Helena Arribas
Secretari d’Organització: Conrad Homs
Coordinador de Política Municipal: Josep Guasch
Coordinadora de Comunicació i Informació: Laia Gomis
Coordinador dels Moviments Veïnals: Juan Luis Espinosa
Coordinadora de Polítiques Socials: Paquita Jordà

Coordinadora de Polítiques de la Gent Gran: Manuela Casas
Coordinador de Polítiques de Joventut: Pràxedes Merchan
Coordinadora de Polítiques de la Dona i tresorera: Montse Salvatierra

Primer Secretari del PSC al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté

Tanmateix, els socialistes vendrellencs, vam comptar amb la presència del Primer Secretari del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que va voler viure en primera persona l’elecció de la nova executiva del PSC del Vendrell. Una vegada es va conèixer el resultat de la votació, Xavier Sabaté va intervenir dedicant unes breus paraules a totes les persones presents a l’assemblea així com tampoc van faltar les felicitacions i els ànims per tirar endavant a la nova executiva.

De totes maneres, no em puc estar de donar un toc personal aquest escrit, la veritat és que em sento una privilegiada de poder estar present a la nova executiva i comptar amb la confiança de la majoria de militants de l’Agrupació del PSC del Vendrell per tirar endavant amb tots els companys i companyes de l’executiva un projecte potent i engrescador.

Si bé és veritat que l’actual executiva és un equip sòlid i cohesionat, també existeixen una sèrie de responsabilitats delegades a cadascun dels integrants de la mateixa. Precisament, el meu àmbit d’actuació estarà relacionat amb el món de la comunicació i la informació. Aquells que seguiu aquest espai, sabeu que sóc una apassionada d’aquest immens món i penso a treballar a fons, cercant hores d’allà on no les tinc, invertint hores del meu lleure personal i particular i sacrificant si així és necessari les meves hores de son. Tinc moltes idees i molts projectes al cap, ara arriba el moment de transformar-los en fets reals i palpables pel conjunt dels ciutadans. Així que no està de més recordar-vos que estic a la disposició de totes aquelles persones que vulguin parlar amb mi, em vulguin aconsellar o criticar. Sense cap mena de pudor ni vergonya estic oberta a estudiar tota mena de propostes i iniciatives, sempre he cregut en la força del diàleg i la comunicació i ara ha arribat el moment de demostrar que veritablement són elements claus i vertebradors de la nostra societat.

He de reconèixer que estic molt il·lusionada amb el nou projecte que presenta aquesta executiva, tinc moltes ganes de treballar i espero estar a l’alçada del repte que se m’ha proposat. La veritat és que intentaré fer-ho el millor que ho sàpiga, segur que cometré errors però espero saber rectificar a temps. En aquest punt és quan faig meves les darreres paraules del discurs del Primer Secretari del PSC del Vendrell, Ernest Benito, “ha arribat el moment del treball, treball, treball i més treball!”

L’alè de l’aire fresc

Enmig d’una ciutat cosmopolita els carrers són plens de vida i la mirada pròpia del turista provoca que la nostra atenció es focalitzi en un immoble. Concretament, es tracta d’un pis que passa completament desapercebut, no obstant, les nostres retines capten quelcom especial. La veritat és que aparentment no desperta cap interès, no té cap particularitat simplement ens captiva un misteri que embolcalla el conjunt del immoble.

Som estrangers, uns simples turistes en una ciutat desconeguda però no volem marxar sense conèixer alguna cosa més d’aquest pis especial. Precisament, el nostre interès ens condueix a descobrir que aquest pis és veritablement una autèntica institució per tots els ciutadans però la indiferència regna el comportament de tots els individus.

La curiositat ens empeny a indagar fins que descobrim que l’interior de l’immoble està completament abandonat, compta amb una habitació petita i tancada al món exterior que només disposa d’un finestró amb unes reixes desproporcionades. Precisament, a través dels espais que deixen les reixes s’escola un fil de llum que penetra sobre uns antics mobles polsegosos. L’estat natural d’aquest espai és la penombra, un fet que desperta una certa tristor per tots aquells enamorats de la lluminositat que desprèn el sol.

La tenebrositat i la tristesa s’apodera de l’espai, la veritat és que l’ambient que a l’interior de la cambra s’hi respira es troba molt viciat. Un efecte provocat per l’obstruccionisme generat com a conseqüència del tancament al qual està sotmesa l’habitació.

Aquesta realitat lluny d’ésser un secret és coneguda per tots els ciutadans que es converteixen en mers espectadors de la degradació d’un espai emblemàtic i important pel devenir de les seves vides com a ciutadans. A més, el més curiós de tot, és que ningú qüestiona aquesta deixadesa. En honor a la veritat, cal reconèixer que alguna veu atrevida critica la degradació en la qual es va sumint l’immoble però les paraules irritants no tenen cap translació pràctica amb gestos ferms i continguts.

Tanmateix, en aquesta vida no hi ha res permanent i després de donar-hi moltes voltes, un grup de persones decideixen canviar aquesta realitat. Ningú se’ls creu, ràpidament arriben les crítiques relacionades amb la inexperiència i el desconeixement però ells ho tenen molt clar. Assumeixen un compromís, volen canviar l’estat de l’habitació que durant massa anys ha estat abandonada, només necessiten paciència i temps perquè estan convençuts que ho aconseguiran.

A mesura que passen els dies, aquells ciutadans que primer els van infravalorar, s’interessen per conèixer a través de quins instruments pretenen modernitzar l’habitació. El boca orella comença a sorgir efecte i la idea disparatada d’un grup de persones es va escolant per tots els racons de la ciutat.

El treball tenaç i constant provoca que els propietaris del pis, els hi lliurin les claus perquè duguin a terme el canvi que anunciaven i proclamaven als quatre vents. Arriba el moment de passar dels postulats als gestos concrets i reals. Precisament, el passat 4 de novembre, els ciutadans americans, van lliurar a Barck Obama no només les claus del seu país sinó l’esperança i la il·lusió d’un canvi real per tot el món.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 14/11/08
Laia Gomis

En marxa!!!

D'esquerra a dreta: Ernest Benito, Laia Gomis, Helena Arribas, Xavier Sabaté i Conrad Homs

El Centre Cívic de l’Estació del Vendrell ha estat l’espai escollit pels socialistes vendrellencs per formalitzar públicament a través d’un acte obert al conjunt de la ciutadania la presentació dels nous canals comunicatius del quals disposa el PSC del Vendrell

A grans trets, l’acte es podria resumir com la presentació i la divulgació de la nova pàgina web del PSC del Vendrell, http://www.pscelvendrell.cat/ i el nou butlletí d’informació local . Dues grans eines que, sense cap mena de dubtes, permetran acostar el projecte socialista al conjunt de la ciutadania.

Els socialistes vendrellencs no tenim cap pudor en reconèixer els nostres defectes així com també ressaltar les mancances per procurar posar fil a l’agulla i redirigir la situació. No és una tasca gens senzilla però des de fa força mesos estem treballant entorn la comunicació, pensant i ideant mecanismes i instruments que ens permetin estar al costat dels ciutadans.

Internet és l’espai ideal, més del 60% de les llars vendrellenques tenen connexió a la xarxa i els socialistes vendrellencs tenim el nostre raconet a la xarxa perquè tots aquells que ho desitgin puguin conèixer de primera mà quin és el treball que el nostre partit polític duu a terme en el nostre municipi. És més, en aquests moments a la web del PSC del Vendrell es pot trobar l'ordre del dia de les sessions plenàries i les actes de tots els plens, informació que no està disponible a la pròpia web de l'ajuntament del Vendrell.

Ara, la presència en aquest gran món virtual no és suficient, som conscients que cal una presència física al carrer a través de l’edició d’un butlletí que neix amb la voluntat d’esdevenir una publicació regular que permeti posar al dia als vendrellencs i les vendrellenques dels darrers fets destacats que succeeixen en el nostre municipi.

El punt de partida d’aquests elements comunicatius el trobem en el si de la nostra organització política, precisament des de la Comissió de Comunicació i Informació del PSC del Vendrell es treballa a fons en l’impuls i l’actualització de tots ells. Ara bé, tenim molt clar que el punt d’arribada és el conjunt dels vendrellcs i les vendrellenques.

Precisament per aquest fet, estem disposats a rebre totes les crítiques, les opinions i els suggeriments que els ciutadans ens vulguin fer arribar, molt amablement escoltarem totes les veus, sense excepció. Ja ho sabeu, la nostra adreça és comunicacio@pscelvendrell.com

Abans d’acabar voldria agrair a totes les persones que han confiat des del primer moment en aquest projecte així com també tots aquells que avui no s’han volgut perdre la presentació. No obstant, voldria fer un èmfasi especial als nombrosos regidors i regidores socialistes d’arreu de la nostra comarca presents a l’acte d’avui així com també a l’alcaldessa del Montmell, Imma Costa, els diversos consellers comarcals, el portaveu del PSC a la Diputació de Tarragona, Pep Guasch, el Secretari General d’Economia i Finances, Martí Carnicer.

Tampoc em vull oblidar del gest del Primer Secretari del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que s’ha desplaçat fins El Vendrell per viure en primera persona, in situ, la presentació de tots els nous canals comunicatius. A més, no ha dubtat en reconèixer que els socialistes vendrellencs som els primers en treballar a fons en matèria comunicativa, assumint tota una sèrie de compromisos relacionats i vinculats directament amb la comunicació. Des de la creació d’una nova web, passant pel canal de televisió propi vinculat a You Tube fins arribar a l’organització i gestió dels diversos apartats i subapartats presents en el conjunt de la web. Sense cap mena de dubtes, els socialistes vendrellencs hem marcat el precedent en el si de la nostra federació.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil, aquest treball no és fruit de la casualitat sinó que darrera de tot aquest projecte s'hi troba la il·lusió i la empenta de molts companys i companyes que desinteressadament han proposat idees i opinions que mica en mica han anat teixint la realitat que en aquests moments presentem. Són moltes reunions i un sense fi d'hores invertides en un projecte que tot just comença a ser visible però estic convençuda que avui mateix ha començat a prendre la força i l’impuls necessari per continuar endavant.

Acte de presentació!

Avui, voldria aprofitar les potencialitats que aquest petit espai a la xarxa em permet per convidar a tots els lectors i lectores d’aquest bloc a un acte que tindrà lloc el proper dimecres 12 de novembre a les 19.30 al Centre Cívic de l’Estació del Vendrell.

La Comissió de Comunicació i Informació del PSC del Vendrell fa força mesos que està treballant a fons en un ambiciós projecte comunicatiu. Després de fructíferes reunions acompanyades de moltes hores de treball desinteressat realitzat per companys i companyes, finalment podem exposar al conjunt de la societat vendrellenca una petita part del treball realitzat en els darrers mesos.

El dia a dia ens demostra la importància cabdal que en la nostra societat tenen les noves tecnologies. Els partits polítics no es poden mostrar aliens a aquesta realitat i precisament, reconeixent aquesta greu mancança existent a l’Agrupació del PSC del Vendrell, un grup de persones vam decidir posar-nos a treballar per tirar endavant i impulsar un vertebrador projecte comunicatiu.

En aquests moments, es troba totalment operativa la nova pàgina web del PSC del Vendrell, http://www.pscelvendrell.cat , tot i que he de reconèixer que seguim treballant per dotar de contingut alguns apartats i corregir errades tipogràfiques i ortogràfiques.

Des d’aquí us emplaço a visitar una web dinàmica, atractiva i repleta d’informació. Segurament els elements que més criden l’atenció són el canal de televisió propi del PSC del Vendrell on es poden visualitzar les rodes de premsa que el Grup Municipal Socialista realitza, sense talls, censures ni disseccions. I des d’una perspectiva més desenfadada, L’INDISCRET, revela informació tremendament interessant i que a vegades a tots plegats se’ns passa una mica desapercebuda.

No obstant, la Comissió de Comunicació i Informació del PSC del Vendrell no només pensa en el món virtual sinó que coneixedors de la realitat, hem decidit impulsar un element que forma part de la nostra tradició política com és la difusió d’un butlletí en format de paper.

Així que totes les persones que s’acostin al Centre Cívic de l’Estació del Vendrell podran assistir a la presentació oficial de la nova pàgina web del PSC del Vendrell, http://www.pscelvendrell.cat. I tots els assistents podran gaudir en primícia de la informació que es recull en el nou butlletí d’informació local que el PSC del Vendrell ha elaborat.

A més, la Comissió de Comunicació i Informació està oberta a totes les propostes, els suggeriments, les crítiques o les preguntes que qualsevol persona vulgui realitzar. Totes elles les podeu canalitzar a través del nostre correu electrònic comunicacio@pscelvendrell.com i amablement seran contestades en la menor dilació temporal.

Jo de vosaltres no em perdria aquesta presentació i a més, en acabar l’acte per celebrar-ho prendrem plegats una copa de cava i coca. Així que us espero!!!

DIMECRES 12 DE NOVEMBRE
A LES 19:30
CENTRE CÍVIC DE L’ESTACIÓ DEL VENDRELL

Indiscreció excessiva

Hi ha dies que no som conscients de la transcendència i la importància que tenen pel conjunt de la nostra societat. El pensament individualista provoca que tanquem els nostres ulls vers la complexa realitat en la qual inevitablement ens hi trobem immersos perquè som éssers fonamentalment sociables i aquest fet ens condueix a viure i conviure en societat.

Després d’aquesta reflexió que s’escapa dels elements palpables i visibles pels ciutadans arriba el moment de contextualitzar el motiu que provoca la mateixa. El passat 1 de novembre sense ésser massa conscients tots plegats vivíem en primera persona un fet que d’aquí a no massa anys, amb tota seguretat, estarà inclòs en algun capítol de la història de Catalunya, el desplegament dels Mossos d’Esquadra es convertia en una realitat l’any 2008.

Des de l’Alt Empordà, passant per la Plana de Vic i totes les terres gironines, arribant a l’àrea Metropolitana de Barcelona i desplaçant-nos fins a les Terres de Ponent tornant novament cap al Camp de Tarragona i acabant el nostre ràpid i sintètic recorregut a les Terres de l’Ebre.

Precisament, fa catorze anys s’iniciava tímidament el desplegament a la ciutat de Vic i el passat 1 de novembre es posava punt i final amb l’arribada dels efectius i l’assumpció de totes les competències pendents pràcticament a tota la província de Tarragona. Cal reconèixer que els Mossos d’Esquadra no han arribat de la nit al dia als municipis tarragonins sinó que feia força mesos que treballaven per conèixer de prop el territori i així començar a plasmar la realitat i el dia a dia que es viu en tots els pobles, viles i ciutats.

Una jornada tan important va comptar amb un acte institucional que va tenir lloc a la capital del Montsià, Amposta. Personalment, celebro la ciutat escollida, defugint de les temudes centralitzacions que acostumen acaparar totes les capitals de províncies quan tenen lloc fets tant destacables.

En el moment dels parlaments i les posteriors declaracions que han aparegut en els darrers dies hem pogut constatar l’alegria, la felicitat i la satisfacció pel desplegament dels Mossos d’Esquadra. Una constant positiva però sincerament en tots els discursos vaig trobar a faltar alguna referència explícita vers la tasca desenvolupada durant tots aquests anys per la Guardia Civil.

És de justícia reconèixer que alguns polítics van incloure aquest element en el seu discurs però molt de passada, com si d’un pur tràmit és tractés. No obstant, crec que costava molt poc dedicar unes senzilles paraules d’agraïment sincer vers un cos policial que ha format part de l’escenari de les nostres vides, que tots en un moment o altre hem recorregut al mateix.

Comença a ser hora d’acabar amb els vells tòpics que fan pudor a naftalina i que impedeixen poder parlar amb claredat, sense pors ni tabús, de la satisfacció que ens genera a molts el desplegament dels Mossos d’Esquadra. Ara, aquest fet no ha de resultar excloent ni tampoc ens ha d’impedir reconèixer públicament el treball professional realitzat pels homes i les dones membres del cos de la Guardia Civil. Potser no han gaudit del reconeixement institucional que mereixien però estic convençuda que amb ells s’enduen molt bons records canalitzats a través de nombroses mostres d’agraïment sincer que els ciutadans els han proporcionat durant tots els seus anys de servei.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/11/08
Laia Gomis

THE ELECTION DAY

El primer dimarts després del primer dilluns de novembre, per fi arriba el gran dia, THE ELECTION DAY ja és aquí. Els americans en aquests moments dormen però som molts ciutadans d'aquest planeta els que tenim a les nostres retines gravada la data del 4 de novembre del 2008.

Il·lusió, esperança, canvi, aire fresc... són només algunes de les moltes paraules que s'han converit en l'epicentre de la campanya de Barack Obama. Estic convençuda que el dia d'avui serà tremendament important no només per la història dels Estats Units sinó per la del conjunt del nostre planeta. Avui es marcarà un punt d'inflexió, l'abans i el després, un nou ritme, un nou tarannà s'instal·larà en el si de la Casa Blanca si Barack Obama es converteix en President dels Estats Units.

Sóc una apassionada de la política i he procurat seguir amb força deteniment la campanya americana, començant per les disputades primàries, passant per l'evolució de la pròpia campanya fins arribar el desenllaç de la mateixa, el dia de les eleccions.

Seguiré atenta a les informacions que durant tot el dia ens arribin des de l'altre costat de l'Atlàntic, els efectes d'una campanya 2.0 estic convençuda que també es traslladarà en el moment de fer el seguiment de la jornada electoral tot i que una servidora no oblidarà els mitjans de comunicació clàssics, el seguiment electoral a través de la ràdio sempre resulta tremendament interessant.

No puc participar activament en aquests comicis però aquest fet no impedeix en que percebi la importància i la trascendència que tenen. Si m'ho permetessin no em tremolaria el pols i sense cap mena de duotes el meu vot seria clar i contundent, apostaria per Barack Obama. No ens enganyem, no hi ha color entre un Mc Cain debatut, incapas de presentar cap proposta que es limita anar a remolc dels discursos del líder demócrata.

Ara bé, l’última paraula resta en mans dels ciutadans americans, els nostres somnis, desitjos i anhlels es converteixen en paper mullat. Els americans són els únics que tenen a les seves mans la responsabilitat d’optar per Barack Obama o John Mc Cain…