divendres, de novembre 21, 2008

Una odissea


Les tardes dels diumenges són ideals per quedar-se a casa, depèn de l’estat d’ànim es pot aprofitar per avançar feina de cara a la propera setmana que està a punt de començar i aquells que sempre van a l’últim tren, enllestir qüestions pendents abans d’acabar la setmana. No obstant, hi ha diumenges que també ve de gust passejar una mica i perdre’s pels carrers de la nostra vila.

Aquesta darrera opció aparentment sembla molt atractiva, donar un volt i aprofitar per intercanviar unes paraules amb algú que amb tota seguretat et trobaràs pel carrer és una opció interessant. Una idea que plasmada sobre el paper interessant però quan ens desplacem fins al centre del Vendrell constatem en primera persona la solitud dels seus carrers.

De sobte, sembla que lluny de trobar-nos al Vendrell, la percepció i la imatge que desprenen els carrers i les places ens portarien a situar la realitat que es pot copsar en una tarda de diumenge com la pròpia d’algun petit poble aïllat. Tot i que m’atreviria a dir, que amb tota seguretat, molts pobles petits tenen major dinamisme i vida que el nostre en un diumenge per la tarda.

Durant la setmana, els comerços i les botigues, resten obertes i el trànsit de gent es converteix en una constant fins que el rellotge marca quarts de nou. Arribats aquest punt, l’afluència de persones es va reduint, una realitat que comprenc i atribueixo amb un cert risc d’equivocar-me amb les obligacions familiars i domèstiques que tots plegats tenim, el cansament propi després d’una densa i llarga jornada laboral també ens condueixen a no tenir massa ganes d’estar fins a tard voltant.

Ara, aquesta lògica sembla que no seria aplicable un diumenge per la tarda, teòricament són molts els ciutadans que gaudeixen del dia festiu per excel·lència i aquest fet ens conduiria a pensar que el nombre de persones que passegen pels carrers de la nostra vila augmentaria exponencialment.

La realitat dista molt d’aquesta presumpció inicial ja que lluny de passejar pels carrers pràcticament desèrtics, aquells que s’atreveixin a dur a terme aquesta sana activitat es trobaran amb un problema afegit. La veritat és que trobar un bar o una cafeteria oberta al bell mig de la Rambla un diumenge a la tarda és veritablement una odissea. Un fet que no puc entendre, si en el punt emblemàtic per excel·lència de tots els pobles, la Rambla, pràcticament no hi ha cap bar obert, on hem d’anar a prendre un cafè?

Segur que hi hauran veus que responsabilitzaran la crisis econòmica i financera que estem vivint en aquests moments d’aquesta realitat. No obstant, hem de ser curosos i reconèixer que aquesta dinàmica, desafortunadament, no és nova al Vendrell.

Crec que es tracta d’un factor preocupant, el nostre municipi s’encamina cap als quaranta mil habitants i les necessitats i els gustos d’un nombre tant important de ciutadans són plurals i diverses. A vegades, tenim una visió tancada i reduïda del nostre municipi, hem d’eixamplar la nostra concepció i la veritat és que continuem tenint un gran dèficit d’oferta d’oci i restauració. Després arribaran els laments i les queixes, avui per avui, pocs es posen a treballar per canviar una realitat imperant: el desplaçament de molts vendrellencs cap a les poblacions veïnes per gaudir d’una pluralitat d’oci inexistent en aquests moments en el nostre municipi.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 21/11/08
Laia Gomis

12 Comments:

At 10:44 p. m., Anonymous Anònim said...

tens raó però no se que es pot fer.

Xavi

 
At 10:53 p. m., Blogger Laia Gomis said...

No està de més saber que algú comparteix l'opinió expressada en aquest escrit. La veritat és que a vegades una té la sensació d'ésser massa prim mirada però és que m'he trobat amb una situació xocant en diverses ocasions i per això he escrit aquesta reflexió.

Gràcies pel comentari, Xavi, jo tampoc sé que podem fer però almenys aquí queda aquesta idea.

Cordialment,

Laia

 
At 8:53 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Tens tota la rao. La gent del Vendrell va a passejar a Calafell. La rambla si hi ha bars no hi van i si no hi van no hi bar. És un peix que es menja la cua, però al final tots hi perdem. Sort que està la Barretina que és el puntd e trobada del Vendrell

 
At 10:37 p. m., Anonymous Anònim said...

jo personalment prefereixo el birras,com punt de trobada.Es una opinió personal.
salut.

xavi

 
At 10:45 p. m., Blogger Laia Gomis said...

El millor és que existeixin una pluralitat d'indrets per anar a fer un cafè o una cervesa, l'important és que les persones puguin triar anar allà on els hi vingui més de gust passar una estona. La veritat és que al nostre municipi el complicat és cercar algun que altre espai obert el diumenge per la tarda, la barretina és un lloc molt acollidor i s'està mb i sobre el birras no em puc pronunciar perquè encara no hi he anat, ara tot és qüestió de provar-ho!

Una abraçada!

Laia

 
At 11:20 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Un article molt interesant, feia temps que no passava per aqui, Laia, no creguis que això és exclusiu de EL VENDRELL a la gran ciutat això també passa una mica.
Edmón.

 
At 10:25 a. m., Blogger MANU said...

Veritablement altre reflexió que puc aportar a totes les altres es:

Quan al Vendrell hi ha qualsevol event de qualsevol tipus, Cultural, esportiu, gastronomic... si que la gent es mobilitza, per exemple. Xatonada, la rambla plena, festa de la bicicleta, mitja marató.... etc.

Però si a la vila no hi ha res... sembla "morta" la rambla bastant buida, perquè no dir-ho, bar tancats, etc...

Sempre queda algun com dies tu o el Miquel que sí estan oberts.. però com deia Gamir, això pasa a més llocs.

Suposo que és la cultura de cada indret. Fer alguna cosa? és complicat però tampoc es pot fer coses cada cap de setmana... la gent també decideix "no fer res..:" estar a casa o donar un tomb per la platja. El clima nostre acompanya i també veus gent al passeig marítim els diumenges...

Per tant Tots tenim una raó i una mica de culpa...

Lenço una pregunta. Quanta gent va a caminar per fora del municipi, comarca. inclus provincia i desconeixen la gran quantitat de camins que tenim al Vendrell i comarca...

I aquí ho deixo

Molt bé Laia

Ptons
MANU

 
At 11:26 p. m., Anonymous Anònim said...

Laia.si et deixes caure pel Birras et convido a una cervesa.

Xavi.

 
At 6:02 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Sóc conscient que el problema que plantejava no és exclusiu de la nostra vila i que amb tota seguretat es reprodueix en diversos municipis.

Ara bé, aquest fet no ha de significar una excusa, per amparar-nos vers la letàrgia d'altres municipis i nosaltres no moure'ns.

Manu, reconec que cada cap de setmana no es poden organitzar actes i activitat, prou ritme frenètic tenim tots plegats, de tant en tant estar a casa sense sortir i oblidar-nos del món, està bé. Ara aquest fet no exclou la idea de poder anar a fer un cafè i trobar alguna cafeteria oberta sense haver de fer un sense fi de rutes perquè et trobes amb la porta als morros de la gran majoria dels establiments.

Xavi, gràcies per convidar-me, però molt em temo que a una cervesa no podrà ser ja que no m'agrada... una mica rara si que sóc, jejeje.

Una abraçada!
Laia

 
At 3:52 p. m., Blogger Sylvie said...

Fa només uns tres anys que visc al Vendrell..i... certament, em sembla que es fa petita amb tanta solitud..
Salut

 
At 6:40 p. m., Anonymous Anònim said...

Tens tota la raó, no hi ha llocs minimanet decents per anar a pendre un café les tardes de diumenge, en execpció, de la ja comentada barretina i el birras, que per cert em quedo amb el primer, per diversos factors, i e anat unes quantes vegades i sempre n'he quedat molt contenta a més es d'admirar que dos nois tan joves com són portin el local, han sabut aportar un ambient molt acollidor i musica de qualitat. El birras també esta be.. tot i que les vegades que hi he anat sempre e tingut alguna cosa, si e demanat una cola i em porten una fanta, e esperat més de 20 min que em serveixin (i només erem 2taules)... coses així que... fan que t'ho pensis a l'hora de tornar...
Bé, considero que es una reflexió molt interesant i un tema molt greu, la gent prefereix marxar del vendrell... i aquí ningú fa res per millorar el comerç de la zona.
Si vols nar al cine i arribes abans de la sessió, que fas? només pots anar a pendre algo algun bar, no hi ha botigues on poder passar l'estona.
Un tema molt important que algú hauria de començar a valorar i a posar-hi remei.
Per acabar, felicitar-te pel blog, sempre que puc llegeix-ho els teus comentaris, genials.
Fins aviat.

Anna Maria

 
At 8:51 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Anna Maria, gràcies pel teu comentari. La veritat és que l'opinió que reflexes en aquest comentari és compartida per molts vendrellencs i vendrellenques. Crec que aquest assumpte ens preocupa a molts, ens entossudim de marxar en el nostre municipi si volem anar a prendre quelcom una tarda de diumenge.

Esperem que aquesta situació es recondueixi i no dubtaré en escriure felicitant totes aquelles persones emprenedores que decideixin donar una alenada d'aire fresc a la nostra vila.

Una abraçada!

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home