Un problema de tots
En una societat cada dia més individualista l’opció més còmode i fàcil constituiria en preocupar-se en exclusiva per l’entorn més proper a l’individu i obviar la realitat que es respira més enllà de l’habitatge on vivim o de la feina en la qual tantes hores invertim. Crec que si tots ens decantéssim per aquest modus vivendi, les relacions humanes i personals perdrien molt i el conjunt de la societat en sortiria molt ressentida.
Tots tenim problemes, és una evidència i una realitat que clama al cel, aleshores entrem en un cercle viciós i ràpidament tendim a pensar que les nostres preocupacions són vitals, fonamentals i realment prioritàries davant d’aquells neguits que poden tenir familiars, amics o coneguts.
Darrera d’aquest fet s’amaga una concepció egoista, és cert, però també cal comprendre un punt d’autoprotecció que el propi individu genera davant una situació complexa. De totes maneres, aquesta sensació dura poc ja que al costat dels problemes econòmics o laborals que ens poden ofuscar en una època realment difícil, sempre aixequem la mirada i mirem més enllà.
Ràpidament, constatem que vivim en una societat imperfecta però que si ens comparem amb altres països on la majoria dels ciutadans pràcticament no tenen res que menjar, per difícil que sigui la nostra situació, realment som uns veritables privilegiats.
De totes maneres, la nostra societat, més enllà dels problemes individuals que afecten a tots els ciutadans també pateix una llarga i profunda malaltia. Una malaltia que no és nova, durant massa anys s’optava per amagar-la i en pocs espais es podia parlar de la mateixa, arribant a l’extrem que en certs nuclis s’exhibia i es feia gala de la mateixa com una mostra de poder i força, una actitud patètica.
Una malaltia que no entén d’edat però si de sexe, fonamentalment només la patim les dones, un fet que es deu a la concepció repugnant que encara existeix en el conjunt de la nostra societat on certes ments tancades i retrògrades continuen pensant que les dones no som res més que un objecte inferior i els homes ostenten la nostra propietat.
El servilisme i la supeditació que les dones havien de demostrar davant les ordres dels homes fa anys que van acabar. Hi ha qui encara desitjaria tornar aquelles èpoques remotes i fosques on l’obediència era una constant i la màxima aspiració de les dones era tenir cura de la llar i dels fills.
Afortunadament, la nostra societat ha avançat molt però no suficient ja que el fet que dia per altre tinguem coneixement de casos de violència de gènere ens demostra que s’ha de continuar treballant a fons per acabar d’una vegada per totes amb aquesta lacra social.
Cal visualitzar aquesta problemàtica a l’esfera pública, no ha de quedar reduïda al interior de les llars on la por s’apodera de moltes dones que no saben com sortir d’una difícil situació en la qual són anul·lades com a persones. Les dones víctimes de violència de gènere no estan soles, compten amb el recolzament i l’alè del conjunt de la societat. Precisament per aquest fet, no ens podem mostrar indiferents davant aquesta realitat insultant, homes i dones, hem de demostrar la més ferma condemna vers aquesta actitud vulneradora de drets com és la violència de gènere i si ens deixem d’eufemismes, per ésser més exactes i dir les coses pel seu nom podem parlar de la violència masclista.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 28/11/08
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 1:22 a. m.
26 comments
26 Comments:
Sóc Home.
Però crec que la violència existeix al dos sexes... tan home com dona. Es evident que el que es veu més és la violència masclista, però existeix també de feministas, per tant, veig acertada la frase: " violència de genere "
Jo condemno tots aquest fets, però el que no m'agrada és el tracte als mitjan de comunicació...
tenim la culpa tots plegats i crec que s'estan fent coses... però també li donem molta "cancha" a tot plegat...
Un problema existeix, si parlem d'ell. Si actuem amb normalitat... aquest problema s'interioritza com una cosa més de la nostra societat i deixa de ser un problema. És una acció més de la gent, l'administració, les escoles, etc.. i també, quan ho fas com un acte més, també disminueix...
El que pasa que encara estem a una societat que li agrada la sang dels altres... i no la meva, ens agrada veure com el veí pateix i jo no...
Exemple. Ara amb la crisi augmentarà el vandalisme i la delincuència... els mitjans li donaran peixet i augmentarà encara
més... "tiempo al tiempo", però en canvi sempre hagut delicuència, no?
De totes maneres OK per l'escrit
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jo crec que alguns homes també la pateixen. Hi ha per dos cantons, potser les dones més, però hi ha homes que deu ni do. Cada dia som més individualistes i potser una mica pitjors.
Respecte el primer comentari, comparteixo alguna part de la teva reflexió però una altra no. Crec que és un gran encert que es parli d'una vegada per totes d'aquesta violència, sense tabús ni mitges paraules. Quan un home dona una bofetada a la seva dona, ben alt i ben fort hem de dir que ens trobem davant d'un cas de violència masclista. No és un problema que s'inclou a l'esfera privada de les relacions humanes sinó que la degradació de la vida humana el fa trascendir a l'esfera pública i el converteix en un problema latent i present a la nostra societat.
Moltes dones que són víctimes d'aquesta violència, gràcies a la informació i al tractament públic que s'ha donat aquest problema, coneixen que es pot sortir d'aquest pou i que no estan soles. Si no coneguessin aquesta realitat, segurament interioritzarien i arribarien assumir la seva situació sense més.
Els dos comentaris apuntaven que hi ha violència en els dos sexes, no seré jo qui ho negui. Ara, no es tracta només del pes revelador de les xifres, on clarament es demostra que el 90% de les denuncies presentades per violència de gènere són de dones mentre que els homes tan sols representen el 10%.
Condemno qualsevol manifestació de violència, vagi per davant aquesta reflexió que després no vull que es distorssionin les meves paraules. De totes maneres, sobre les dones recauen tota una sèrie de tòpics i esteriotips molt vells que els agressors s'aferren a ells per justificar la violència.
Així que aquesta violència masclista gaudeix de connotacions que van més enllà del mer fet d'agredir a una persona. Quantes vegades hem sentit frases que evidencien aquesta realitat com la propieat que alguns homes es pensen que tenen de les seves dones.
Així, que cal seguir treballant perquè en la nostra societat, mica en mica, aquest problema es vagi extingint fins que arribi el dia en que desaparegui. Esperem que aquest dia no sigui massa llunyà.
Cordialment,
Laia
si tant et preocupa la gana al mon, doncs estaran contentissims de que cedeixis part del que guanyes als necessitats.I fins i tot i pots anar.
La gent com tu te un nom. Mes o menys igual que la mayol i la seva parella, ecosocialistes de casa amb piscina a la costa.
Algun tontu enganyaras.
Per cert, les enquestes totes coincideixen en que baixeu.Obrire cava aviat
Visca Catalunya Lliure
Lamento profundament que utilitzis un tema tan preocupant en el si de la nostra societat com és la violència de gènere per deixar anar frases inconnexes i sense cap sentit.
Una vegada fet aquest apunt, un aclariment, no rebo CAP remuneració econòmica per cap de les activitats polítiques que realitzo i per si vas més enllà, la meva col·laboració setmanal al Diari del Baix Penedès és totalment gratuïta.
Així que no estaria de més informar-se una mica abans de dir les coses, ara entenc que el més senzill és deixar anar els arguments que sempre empreu per criticar aquells que pensen diferent a vosaltres.
Cordialment,
Laia
noia, ara si que vec que ni tu mateixa escrius els articles, potser tens un negre?
Laia gomis :
"Ràpidament, constatem que vivim en una societat imperfecta però que si ens comparem amb altres països on la majoria dels ciutadans pràcticament no tenen res que menjar, per difícil que sigui la nostra situació, realment som uns veritables privilegiats."
Evidentment, els meus comentaris no anaven cap a la violencia de gènere, sino el comentari anterior sobre la fam al mon. Aviam si ens llegim el que publiquem.
Apa que els teus companys de partit no viuen be ni res..JEJE
Per cert, si els teus amics de la Guardia civil, fessin alguna cosa a part de torturar persones innocents, moltes dones no acabarien al cementiri.
Atentament:
L'antidemagogs
Anònim, tot el que s'hi pot llegir en aquets espai ho escric jo mateixa, així que qualsevol dubte sobre l'autoria dels textos te'l desvetllo ràpidament.
Em reitero amb el meu comentari anterior i desgueixo trobar desafortunat el teu comentari. Clar que la linia que esmentes la vaig escriure jo però crec que has anat a destacar quelcom auxiliar del conjunt de l'article.
De totes maneres, res a dir, és la teva elecció perfectament lícita. Que els meus companys de partit viuen bé... una frase mooolt curiosa si es te en compte que la signa una persona que es delcara antidemagog... sort en tenim si això no és demagogia en estat pur.
La veritat és que estàs obsessionat, pel que veig, aprofitaràs qualsevol escletxa per introduir l'article de la Guardia Civil, veritat?
Doncs, crec que ja he contestat amb prou amplitud i deteniment totes les qüestions plantejades en l'espai determinat. Així que, sento comunicar-te que no jugaré al teu joc.
Cordialment,
Laia
Les persones som presoners de les nostres paraules i lliures del nostre silenci.
Laia,ni cas, aquests de Catalunya Lliure com vols que entenguin el que has escrit, si no s'entenen ni ells. Els uns a ERC, els altres al PSAN, els altres a la CUP, i ni ha que no saben ni on son, i pel que observo ja no tenen ni sensibilitat.
Aqui molt nacionalisme, pero els cales a LIECHIENSTEIN,com el pare del nostre estimat Artur Mas.
Marc, gràcies pel teu comentari. La veritat és que la hipocresia envolta el nostre món. Exemples n'hi ha nombrosos, aquest cas d'escàndol del pare d'Artur Mas és una prova palpable, ara si observes, els mitjans de comunicació hi passen de puntetes. Si aquesta situació en comptes de passar a la família Mas passés en el si de la família Montilla, correrien rius de tinta...
Cordialment,
Laia
MArc macu, esta be aixó de posar al mateix sac a milers de persones. Referent a ERC, doncs ja us va be tenir-los com a socis de govern.
Les CUP ni les esmentis, no està fet el caviar per la boca del porc.
Però per posar les coses al seu lloc, no parlaré de les misèries del PSC que son moltes.No cal anar tant lluny.
Em centraré a les amistats del PSC al vendrell, on es va fer un acte-sopar de NO-NACIONALISTES amb el partit ultra-democrata España-2000.Pel que ser, va acabar com el rosari de l'aurora.
Per cert, Un polític bo que tenia el psc i te que marxar.Gràcies Maragall, per estimar Catalunya i tenir dignitat.
Un de les CUP-Barcelonés.Ja no soc tant anònim.
Bones, feia molts dies que no passava per aquí i veig que la cosa està animada. M'agradaria fer diverses reflexions.
1. Totalment d'acord que la violència de génere és un fet cada vegada més preocupant, però per això cada vegada disposem de més facilitats per denunciar-ho i evitar-ho.
2. Estic convençut, com a mínim pel que a mi fa referència, que aquests útlims comentaris són el que provoquen les abstencions que hi ha. Jo he d'anar a votar a gent que no sap on és el respecte ni la consideració cap als altres? Fets com aquests i els que malauradament veiem sovint al Parlament o al Congrès fan que la gent perdi l'interés en la política.
3. En referència als comentaris de l'anònim de la CUP m'agradaria dir un parell de coses: potser la Laia no és nacionalista, més indiferent, però com a mínim té més respecte cap a la seva llengua. Tots fem errors, però si tant independentista ets podries ser més curós amb el teu llenguatge, m'explico:
- "bé" porta accent.
- dins d'un sac es "fiquen" les coses, "posar" perd sentit i és un calc del castellà.
- "son" fa referència al dormir, la 3a de plural del present del verb ser és "són", no sé si et sonen els accents diacrítics.
- mira't les diferències d'ús entre "tan" i "tant".
- "centrar-se en" no "centrar-se a"
- "Pel que ser"?, potser volies dir "pel que sé"?
- "te que": 1. té porta accent i 2. la construcció "tenir que" és incorrecte segons l'IEC, podries utilitzar "haver de".
- Barcelonès, accent obert.
Conclusió, que la gent parli el català que pugui em sembla perfecte, però qui s'omple la boca amb la independència i totes aquestes coses hauria de tenir més respecte per la seva llengua.
Au, m'he quedat a gust.
Benach, potser perquè escrit en un moment sense perdre gaire el temps. No et trec raó en la qüestió lingüística però es fa el que es pot. Suposo que tenir família espanyola es el que té, que aprenem el català més tard.Però voluntat n'hi ha.
Les parides que dius te les creus? Jo potser faig faltes d'ortografia però company, penso les coses que dic. La teva teoria de l'abstenció te tanta credibilitat com les armes de destrucció massiva o l'àcid bòric.Aixó és escola PSC?
Però el que realment és graciós, anomenar maleducat algú i no comentar res del contingut. vols dir que t'ho has mirat? Clar que com a bon amic de la Laia, o be ets un guàrdia civil o un defensor dels mateixos.
Per cert Laia, saps qui son els màxims exponents de la violència de génere? i de la discriminació sexual? La teva estimada benemèrita.Clar que alhora de torturar si que no fan diferències, tant torturen homes com dones.Aixó diu Amnistia Internacional.
A10 Maca.
Banach, no et pots distreure ni un moment ja veus que quan fa uns quants dies que no passes pel bloc, s’acumulen els comentaris i les informacions. Dit això, agrair-te el teu comentari i exposar que compartim algunes reflexions. Crec que és important que totes les persones emprin la llengua en la qual es sentin més còmodes i a gust, procurant escriure amb la major correcció possible. Sóc la primera en cometre errors, ningú és perfecte i tots en menor o major mesura els realitzem. Ara bé, comprenc perfectament el missatge que s’hi troba darrera del teu comentari, els veritables defensors del català no són aquells que un dia a l’any es posen darrera una pancarta sinó tots aquells que l’emprem amb discreció, freqüència i regularitat
De totes maneres, l’anònim de la CUP, com ja es tradicional, torna a invocar a la guardia civil i per si no n’hagués prou relaciona al Banach amb la mateixa... l’anònim de la CUP realment em deixa perplexa, la imaginació humana pot arribar moolt lluny.
Aquells que coneixem al Banach, quan llegim aquests estranys paral•lelismes se’ns escapa el riure, no s’hi pot fer més. Segons l’anònim de la CUP, Banach, t’acaben de declarar de l’escola del PSC i a més membre de la guardia civil o defensor dels mateixos... quant has canviat, no????
Anònim, no sé si saps llegir, però el meu nom és Banach, no Benach.
A mi no m'importa d'on és la teva família ni la llengua que parlen, només t'aconsello perquè milloris perquè veig que tens molta voluntat per apendre.
Jajaja, realment anònim tens una obsessió amb la Guardia Civil. Obviament, no em coneixes ni tens la menor idea de com penso. Això de classificar la gent ho has après també de la teva família? O és la societat franquista qui et va imposar aquestes idees de posar etiquetes a la gent?
Per cert, m'agradaria recordar-te que la Guàrida Civil ja no té competència a Catalunya. Potser són els teus estimats Mossos els màxims exponents de la violència de gènere.
Si llegeixes el contingut del meu missatge veuràs que no hi ha cap referència a favor de CAP partit polític. A més, no t'interessa qui voto ni perquè, si fos fidel seguidor de qualsevol partit no me n'amagaria.
Anònim, recorda que estem al segle XXI i per sort o per desgràcia la gent comença a tenir més consciència de la que et penses com per anar creient a "pies juntillas" com dieu els castellans tot el que diu un partit polític. La gent normal cada com som més autocrítics amb nosaltres mateixos i amb la societat, ara, que com bé demostra el teu cas sou molts els que us passeu la vida mirant-vos el melic.
Per cert, quina creus que és la causa de l'abstenció? Tu que tens un coeficient intel·lectual tan elevat ho deus saber...
Aquest de la CUP,s'ha equivocat de blog, collons i amb perdó, que pots estar d'acord o no amb la Laia,però sempre fa bones reflexions, i és la primera en criticar, fins i tot,al seu propi partit.
Crec que mai no la veurem en cap càrrec important, diu el que pensa, i això en politica marramiauuu...
Banach, excelent comentari.
Sr Banach, que no benach JEJE, si que se llegir.
Referent a la Benemèrita, no és obsessió.Comparar a una policia com els mossos amb la guàrdia civil és ridícul. Primer caldria que et documentessis, llegint tu que en saps tant, els articles de Amnistia Internacional sobre la Guàrdia Civil i la PN en molts casos de tortures i assassinats de persones per motius polítics. La Laia, fa fer un article incendiari i lamentable agraïn els serveis realitzats per aquesta colla de torturadors al servei de la ciudadania. Potser hauria de llegir els diaris per saber l'elevat % de policies que matan o maltracten la parella. Fa gràcia que diguis que la Guàrdia civil no te compentències a Catalunya, doncs és totalment fals.Ancara porten qüestions referents a la seguretat, terrorisme ( policia política ), regulació i control armes, etc. Els mossos posiblement tindran defectes, però son un cos policial, NO MILITAR i amb un nivell de preparació molt més alt.Algún impresentable hi haurà.El cop d'estat en democràcia del 23-F el van fer els mossos veritat? dolentotssssss
Dius aixó:
"La gent normal cada com som més autocrítics amb nosaltres mateixos i amb la societat" Banach, que no benach je je, que és per tu normal? A mi em sembla que la gent viu molt més allunyada de la autocrítica i més propera als cotxes cars i als mòbils de tercera generació. Ara que segurament, el teu cercle d'intal.lectuals no es comparable amb els catalans de carrer com jo.
La causa de l'abstenció? sincerament, és innata a l'home.Es trist però cert.Fa temps que vaig obrir els ulls, tenim el que ens mereixem.Aquest nadal, ves a voltar per les botigues, i veuràs les resposta.
Anònim, referent a escriure en un altre blog o no, doncs no està en les teves mans.
com a mínim la laia es molesta a no censurar.
L'objecte d'aquest escrit era fer una reflexió entorn la violència de gènere i la veritat és que gràcies a les lúcides reflexions de l'anònim ha contribuit a desvirtuar totalment aquest tema, anant per les branques buscant sota qualsevol pretext algun punt de connexió amb la guardia civil per plantar-la al bell mig d'aquest escrit.
La veritat és que em comença a preocupar la teva obsessió malaltissa envers aquest tema. De totes maneres, ha quedat prou clar el posicionament de tots aquells que hem emprat aquest útil instrument per parlar de l'objecte central de l'article.
Ara, està clar que l'anònim, a cada escrit que realitzi buscarà algun element per introduir per la porta del darrera, la guardia civil, doncs sincerament crec que aquesta actitud el retrata perfectament.
Per cert, anònim, aprofito aquest comentari i et demanaria una mica més de respecte vers totes les persones que participen en aquest espai deixant els seus comentaris. Així que, si no es molt demanar, m'agradaria que deixessis la sornagueria i la teva ironia que no fa cap gràcia a les portes d'aquest espai.
Sé que ràpidament aniràs a buscar una paraula que us agrada molt pronunciar, ara arriba el moment en el qual em titlles de censora. Recorda que la llibertat d'expressió és un dret i com a tot dret també té límits, aquesta segona part, no sé perquè però s'acostuma a oblidar.
Així, que no segueixo, no pas perquè no tingui arguments, podria estar escribint durant hores i hores, però crec que ha quedat clara quina és la meva opinió al respecte.
Laia
A banda de discusions sobre l'independentisme, el català, el PSC del Vendrell, i la Guàrdia Civil (com s'ha desviat el tema!) jo volia opinar sobre la violència de gènere, que és del que tracta l'article de la Laia.
Estic amb la primera intervenció, i vull afegir que rares vegades ens mostren des dels mitjans de comunicació la situació socio-econòmica en la que es trobava la víctima de la violència de gènere. És a dir, una parella on ella és advocada i ell arquitecte, que tenen un xalet d'estiueig i un apartament a Barcelona, resoldran la seva relació a cop de talonari. No obstant, la tragèdia apareix en sectors socials més desafavorits, en classes socials deprimides i famílies desestructurades, i sobretot en dones immigrades.
Salut.
Anònim, sàpigues que em fas molta gràcia.
Primer de tot, m'agradaria dir-te que estic molt orgullós del meu cognom, que no és Benach jeje, i no pertany a cap de les altes esferes que tu imagines. Que no sigui un radical incendiari no vol dir que no pugui venir d'una família humil, el nostre país té un programa de beques per permet accedir a estudis superiors a moltes persones amb pocs possibles econòmics.
Pel que fa al tema de Mossos o Guàrida Civil, la veritat és que m'interessa poc. Però sé que bona part del cos dels Mossos prové de la Guàrida Civil o és que has oblidat els casos de tortura de la comissaria de Les Corts? Aquesta és la comparació que he fet, i no cal llegir gaire per saber que actuen igual. Per cert, això de barrejar el 23-F amb la violència de gènere em sembla "apostoflant", que diria el Robirosa.
Això de l'innatisme de l'abstencionisme que proposes no ho he acabat d'entendre... Entenc que dius que si la gent no vota no passa res? Llavors que representa que vols acabar amb la democràcia? O que no importa el que digui a la gent a les urnes?
En fi, no discutiré més amb tu sobre temes dels quals no dones arguments intel·ligents. Si tant et vanaglories de ser un català de carrer, perquè et fiques en aquest cercles intel·lectuals? No veus que tothom et passa la mà per la cara? Només el fet de firmar com a anònim els teus escrits ja diu molt de tu. De què tens por?
Laia, em sap greu que un altre cop em torni a discutir amb algú al teu bloc, però hi ha coses em treuen de polleguera.
Un apunt molt senzill, Banach, comprenc i t'entenc que certes actituds et treguin de polleguera. Així que no et sàpiga gens de greu emprar aquest espai sempre que desitgis, a més, el mínim que pots fer quan reps atacs directament personals és dir la teva.
Novament, gràcies per participar en aquest bloc, ara si tothom et rep com el comentari anònim potser apostaràs per no dir res perquè al final acabes sortit esquitxat en trames molt estranyes i curioses que són fruït de la pura invenció.
Una abraçada!
Laia
No et preocupis Laia, jo tinc la consciència ben tranquil·la. Ara m'estan posant un reposapeus a l'Audi mentre truco als Mossos per anar a fer unes birres. Després potser ens passem per alguna mani a apalejar a algú! jajajajajaj
Banach, "apalejar" que es? lapsus tipic del teu amic montillesc! Volies dir "apalear"?
Per cert, lo de les birres és tradició a la gent del teu partit, no cal que ho diguis.
i una coseta macu, t'he vist la foto i si et fiques en un Audi segur que et detenen.Perquè es pensarant que l'has robat. De bon rotllo "campeon"
Viva España Laia Gomis, Arriba España Banach!
Antes roja que rota!
Ja tens més informació de com puc ser si em veus la foto... Ara, les aparences enganyen. Potser sóc un comunista disfrassat de cobrador del frac! jajajajajajajjaaj
Dir-te que no m'interessa el que pensis de mi, perquè t'has creat una opinió a part de deduccions absurdes i relacions que t'has anat treient de la màniga.
Si no tens arguments per defensar el que penses, la solució no es posar-te amb qui te'ls rebat. Podries intentar llegir una mica més, informar-te més i crear-te una opinió sòlida que no hagis d'abandonar i puguis defensar sense haver d'atacar a ningú. Tranquil, estic convençut que la teva capacitat intel·lectual t'ho permetrà, però cal voluntat.
Vinga campeon, ànims! Per cert, aquest dissabte guanyarem 5-0 encara que hagueu canviat d'entrenador.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home