El dimoni educatiu
Tot just hem deixat endarrere la setmana divina en la qual la religió s’enduu el protagonisme ara bé en el nostre record queda la degustació de les suculents i apetitoses mones i ara arriba el moment en el qual la quotidianitat reclama tornar a l’estat original i situar-nos novament en l’espai que tant la caracteritza.
Dimarts, de bon matí, més enllà del rigorós balanç de la mortalitat a la xarxa viaria durant els dies festius, els mitjans de comunicació aprofitaven per recordar a tots els pares i mares que s’iniciava el període de prescripció de cara el curs 2008-2009. Segurament, aquelles persones que no tenen fills o també aquells que sí que els tenen però ja no es troben en edat escolar no troben massa interessant aquesta informació, més aviat, passen de puntetes sobre un assumpte que no els afecta directament.
No obstant, a la nostra vila, els períodes de preenscripció i posterior matriculació sempre han anat acompanyats de sobtades polèmiques que determinades formacions polítiques alimentaven amb la única finalitat de fer sorgir l’espurna de la confrontació entre els pares i mares i diversos centres educatius del Vendrell.
No és casual el temps verbal que emprava en les línies precedents, optant pel pretèrit i defugint del present, ja que curiosament en aquesta ocasió la prescripció s’inicia a la nostra vila amb total normalitat i calma, sense que ningú alci la veu ni posi el crit al cel.
Aquesta realitat té una explicació lògica i prou evident, ja que aquells que s’encarregaven d’escalfar l’ambient amb missatges plens de fal·làcies es trobaven ubicats a l’oposició i ara han passat al govern municipal. Estic parlant fonamentalment de Convergència i Unió però tots sabem que altres veus que cridaven a l’unison avui han callat de cop, probablement una prova més de la complicitat i la bona sintonia que guarden els membres de la federació nacionalista amb els regidors de Plataforma per Catalunya.
Recordo que no dubtaven a proclamar als quatre vents la malícia que s’amagava darrera de la sectorització, arribant a dibuixar-la com un veritable dimoni sorgit de les interioritats del tenebrós infern. Tanmateix, avui en dia, sembla que el perill públic que suposava la sectorització s’ha diluït. La veritat és que poden existir diverses explicacions que ens permeten entendre a transformació d’aquest estrany fenomen paranormal.
En primer lloc, potser ens trobem novament davant d’aquells casos en els quals una matèria quan s’està a l’oposició es critica buscant únicament desgastar al govern municipal però quan s’arriba al poder, aleshores no es canvia ni una coma perquè es constata l’eficàcia del funcionament de la mateixa. Ara, es procura mostrar certa indiferència vers aquest assumpte per restar importància a tota una sèrie de posicionaments adoptats en un passat no massa llunyà.
Aquesta actitud em sembla realment perversa però encara em preocupa molt més, el poc interès combinat amb la manca de planificació que existeix en matèria educativa avui en dia al Vendrell. Una prova fefaent, s’ha trigat nou mesos en convocar el Consell Escolar Municipal, deixant passar l’inici de curs i la finalització dels dos primers trimestres sense haver realitzat cap reunió. L’educació és un aspecte clau en el devenir de les futures generacions i el silenci de l’equip de govern municipal en matèria educativa és realment esfereïdor.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 28/03/08
Laia Gomis