La força de l’aigua
L’escassetat de recursos és una realitat que d’uns anys ençà ha pres un cert protagonisme, no cal obviar la certa inquietud que es genera davant el nostre futur més immediat i proper. Lluny queda el demà preocupant-nos cada dia més per l‘avui i precisament aquesta percepció es veu afavorida per la sequera que castiga el nostre país en els darrers anys. Quasi no recordem dies intensos on les pluges esdevenien les protagonistes i ara ens hem de conformar amb quatre tristes gotes de fang.
Els temes que preocupen als ciutadans esdevenen un sensor que tots els partits polítics capten i procuren donar una resposta en un sentit o en un altre. No és pas casualitat que amb una certa intensitat escoltem polítiques completament diferents arribant a esdevenir contradictòries entre les diverses formacions polítiques que concorren a les properes eleccions generals que es celebraran el proper diumenge 9 de març.
El debat que ha renascut entorn el transvasament del riu Ebre capta en bona mesura la situació que descrivia a les línies precedents. Alguns ens pensàvem que no es tornaria a parlar d’aquest assumpte, criticat pels tècnics i els experts en aquesta matèria ja que els seus informes desvetllaven que si el transvasament tirava endavant, s’estava dictava una sentència de mort vers les Terres de l’Ebre.
Tanmateix, la dreta ha recuperat aquest assumpte amb l’única finalitat d’esgarrapar un grapat de vots a la Comunitat Valenciana i al conjunt d’Aragó. Tot esperant que amb el discurs de la insolidaritat del poble de Catalunya i l’egoisme que atribueixen a les nostre terres provoquin un repunt en la baixa intenció de vot que els membres del partit popular presenten en aquestes eleccions generals.
Per alguns, potser les terres de l’Ebre els semblen molt llunyanes però personalment les sento com a pròpies i crec que aquest fet em va permetre entendre des del primer moment la revindicació que tots vam corejar sota el crit de “LO RIU ÉS VIDA”. Una frase que descriu amb gran encert la realitat que s’amaga darrera del riu Ebre, la vida no entesa en un sentit estrictament biològic sinó també social, cultural i en definitiva com una realitat vertebradora del conjunt d’un territori.
Un gran sospir va deixar anar el conjunt de les Terres de l’Ebre quan van rebre la notícia de la derogació del Pla Hidrològic Nacional, el seny s’imposava de la mà del president Zapatero que durant la campanya electoral va prometre derogar el Pla Hidrològic. Les casualitats de la vida em van portar a viure in situ a la cambra baixa aquest moment històric pel nostre territori tot i que recordo el patètic espectacle que des de la bancada popular es duia a terme, marcant la tendència sobre la qual es desenvoluparia la legislatura, mentides sobre mentides.
Novament, en aquestes eleccions el riu Ebre a casa nostra torna a ser notícia i està present en una multitud d’actes electorals. Alguns opten per passar de puntetes vers un assumpte que els resulta molest ja que van amagar el patriotisme del qual sempre fan gala vers Catalunya donant llum verda al Transvasament de l’Ebre. A l’altre costat, trobem aquells que amb orgull es presenten davant la ciutadania com els impulsors de la derogació d’aquest sinsitre Pla Hidrològic i a l’altre extrem hi ha els qui no dubten en començar a projectar les rasses per on s’iniciaran les obres del transvasament, tot oblidant que la força de l’aigua els pot acabar arrossegant.
Els temes que preocupen als ciutadans esdevenen un sensor que tots els partits polítics capten i procuren donar una resposta en un sentit o en un altre. No és pas casualitat que amb una certa intensitat escoltem polítiques completament diferents arribant a esdevenir contradictòries entre les diverses formacions polítiques que concorren a les properes eleccions generals que es celebraran el proper diumenge 9 de març.
El debat que ha renascut entorn el transvasament del riu Ebre capta en bona mesura la situació que descrivia a les línies precedents. Alguns ens pensàvem que no es tornaria a parlar d’aquest assumpte, criticat pels tècnics i els experts en aquesta matèria ja que els seus informes desvetllaven que si el transvasament tirava endavant, s’estava dictava una sentència de mort vers les Terres de l’Ebre.
Tanmateix, la dreta ha recuperat aquest assumpte amb l’única finalitat d’esgarrapar un grapat de vots a la Comunitat Valenciana i al conjunt d’Aragó. Tot esperant que amb el discurs de la insolidaritat del poble de Catalunya i l’egoisme que atribueixen a les nostre terres provoquin un repunt en la baixa intenció de vot que els membres del partit popular presenten en aquestes eleccions generals.
Per alguns, potser les terres de l’Ebre els semblen molt llunyanes però personalment les sento com a pròpies i crec que aquest fet em va permetre entendre des del primer moment la revindicació que tots vam corejar sota el crit de “LO RIU ÉS VIDA”. Una frase que descriu amb gran encert la realitat que s’amaga darrera del riu Ebre, la vida no entesa en un sentit estrictament biològic sinó també social, cultural i en definitiva com una realitat vertebradora del conjunt d’un territori.
Un gran sospir va deixar anar el conjunt de les Terres de l’Ebre quan van rebre la notícia de la derogació del Pla Hidrològic Nacional, el seny s’imposava de la mà del president Zapatero que durant la campanya electoral va prometre derogar el Pla Hidrològic. Les casualitats de la vida em van portar a viure in situ a la cambra baixa aquest moment històric pel nostre territori tot i que recordo el patètic espectacle que des de la bancada popular es duia a terme, marcant la tendència sobre la qual es desenvoluparia la legislatura, mentides sobre mentides.
Novament, en aquestes eleccions el riu Ebre a casa nostra torna a ser notícia i està present en una multitud d’actes electorals. Alguns opten per passar de puntetes vers un assumpte que els resulta molest ja que van amagar el patriotisme del qual sempre fan gala vers Catalunya donant llum verda al Transvasament de l’Ebre. A l’altre costat, trobem aquells que amb orgull es presenten davant la ciutadania com els impulsors de la derogació d’aquest sinsitre Pla Hidrològic i a l’altre extrem hi ha els qui no dubten en començar a projectar les rasses per on s’iniciaran les obres del transvasament, tot oblidant que la força de l’aigua els pot acabar arrossegant.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/03/08
Laia Gomis
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 1:30 a. m.
6 comments
6 Comments:
Laia,en tindrem prou amb les desalinitzadores? Al final s'haurà de fer el hipotètic trasvàs del Roina?
Fa anys semblaria imposible que un recurs tant abundant com l'aigua , seria qustio nacional o de confrontació entre regions, si no cuidem aquest medi, tot pot ser una catàstrofe, jo pensi que desde fa 50 anys les guerres són per el petroli, crec que amb un proper futur, potser nosaltres, encara sent joves , no ho veurem però les guerres seràn per controlar l'aigua.
See Here or Here
lAIA ÉS EXTRANY QUE NO HAGIS ESCRIT, POTSER ÉS PER RESSACA ELECTORAL PERÒ EN TOT CAS L'ENHORABONA!
Albert, proposes una qüestió que comença a prendre força en el si de la nostra societat ja que l'aigua és un bé escàs i potser en un futur no massa llunyà aquest recurs natural sigui objecte d'enfrontament per l'escassetat del mateix.
Esperem no haver d'arribar aquests extrems, per això podem treballar en aquests momenents amb racionalitat i seny per no haver d'arribar a límits no massa agradables.
Ara mateix he penjat una valoracio personal sobre el dia d'ahir. No em puc entretenir massa que em poseu falta, però anit estava mooolt cansada per posar-me a escriure i avui he tingut classe, així que fins ara no he tingut un momentet lliure.
Una abraçada!
Laia
Hola.
No creus que és massa hipòcrita defensar les Terres de l’Ebre amb l’èmfasi que ho fas, i a la vegada estar d’acord amb el Ministransvassament d’aigua de l'Ebre que té El Vendrell i el Baix Penedès?
Em fa gràcia perquè en el teu bloc has publicat que consideres un error el fet que hi hagi pobles com la Bisbal del Penedès en què l’alcalde rebutjà rebre aigua de l’Ebre; i per altra banda dius que et sents pròpia la reivindicació de “LO RIU ÉS VIDA”. Tal com bé dius, darrere d’aquesta frase hi ha una realitat social i cultural de defensa d’un territori, l’Ebre, el qual tu i els teus socialistes n’haurieu de prendre nota pel cas del Penedès, ja que diria que no en teniu pas de consciència de territori.
A mi em sembla que l’únic pel que necessiteu l’Ebre els Socialistes és pels vots que us donen, i com a eina per confrontar-vos amb el PP. Així ho heu demostrat amb el Minitrasvassament d’aigua de l’Ebre que heu defensat i defenseu pel Baix Penedès.
Menys mentindes, i més defensa del territori.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home