dijous, de març 20, 2008

Contraposicions


La passió i l’emoció que un grup força important de ciutadans senten davant el pas ferm i decidit de les diverses processons que tenen lloc a les nostres contrades es combina amb l’entusiasme que desprenen aquells que ultimen els darrers preparatius per emprendre una dolça escapada.

Dues alternatives contraposades però que conviuen en el si d’una societat moderna i lliure on afortunadament els individus ponderen les diverses opcions i en funció dels gustos i les preferències, es queden a casa o del contrari, opten per desconnectar de la realitat terrenal durant uns dies.

Enguany, l’anomenada Setmana Santa arriba força aviat en el nostre calendari, una situació que molts aprofiten per fer un petit parèntesis ja que les vacances d’estiu encara es veuen molt llunyanes. Malgrat aquest apunt que podria ampliar extensament, desitjaria continuar amb la dicotomia que presentava a les línies precedents.

El sentiment religiós sembla que visqui en hores baixes, la veritat és que les esglésies habitualment estan força buides i les diverses enquestes d’opinió s’adhereixen aquest clima que provoca un cert espant en diversos sectors de la jerarquia eclesiàstica davant la pèrdua constant de fidels.

No obstant, aquesta realitat sembla que s’esvaeixi ràpidament quan arriben aquelles dates cabdals per la religió catòlica, dies que creients, agnòstics i ateus, tenim marcats en vermell en el nostre calendari. Personalment, penso que la setmana santa, de totes les celebracions religioses és aquella que veritablement suposa un repunt més important, si més no, des de fora som molts els que ens envaeix aquesta sensació.

La mobilització de centenars de persones a les processons és una mostra palpable d’aquesta realitat. A més, la presència de moltes cares noves, especialment joves que han viscut en el si de la seva família la passió que molts catòlics desprenen aquests dies contribueixen indubtablement a la continuïtat d’una llunyana tradició que més enllà de consolidar-se s’erigeix amb molta força.

Ara bé, en aquest context no està de més esmentar que al costat de les processons i les promeses, arriben les prohibicions que regnen en aquesta època de l’any. Des d’una posició amenaçadora, hi ha qui assenyala altres religions i les titlla de prohibicionistes però obliden que la religió catòlica es troba repleta de prohibicions. Tanmateix, la laxitud sembla que s’imposa en el si de la religió catòlica, almenys gaudim de nombrosos exemples. Aquell més evident, la prohibició de menjar carn durant tota la quaresma sembla formar part del passat però no fa massa anys que a moltes llars es seguia escrupolosament, l’adaptació dels nous temps arriba envoltat d’una simplificació, substituint la carn del menú del divendres sant.

Novament, es tracta d’una prova més de la interconnexió existent entre les diverses concepcions religioses. Aquells que des d’una certa perspectiva observem aquesta realitat no dubtem en cercar tot un seguit de paral·lelismes i si reduïm a la mínima expressió la complexitat que acompanyen el conjunt de les religions, constatarem que l’eix vertebrador no és cap altre que la defensa i la proclama de valors bàsics i fonamentals per garantir la plena convivència en el si de les nostres societats.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 20/03/08
Laia Gomis

4 Comments:

At 10:13 a. m., Blogger Miquel Casellas said...

Una cosa es religió i l'altre tradició popular i crec que aquí passa això. Potser anar a una processó i no ser cristià però tens fe en aquella imatge. És difícil d'explicar pero la cosa va per aqui.

 
At 11:01 a. m., Blogger garmir said...

Hola Laia:
D´aixó de les esglesies buïdes no has de fer massa cas, jo mateix sóc una persona una mica religiosa i en canvi aquesta Setmana Santa no he trepitjat una església, en canvi sovint per la TV veiem les bendicions del Papa o ara per Setmana Santa el que faran desde Roma.
A misa, hi vaig.... doncs quan puc, de vegades un dia qualsevol, peró curiosament, com si deixés aquestes dates per les persones que no hi van mai, no, aquests dies.
Pensa que cada cop més católics es fan la religió a la carta , ho sigui una Comunicació més directa amb Déu prescindint bastant de les normes o formes que imposa la jerarquia católica (formada per persones com tu i com jo.....bé, en el cas de la católica , només per senyors, una mica contradictori a aquestes altures), ho sigui pot haver un divorci amb la jerarquia , peró no amb la fe, penso són 2 coses diferents.

 
At 12:31 a. m., Blogger Kazilar said...

See here or here

 
At 5:34 p. m., Blogger Laia Gomis said...

La qüestió religiosa sempre és complexa i sóc la primera en reconèixer la dificultat que es genera a l'hora d'abordar un assumpte allunyat estrictament de la pura racionalitat.

Fet aquest apunt, esmentar que com comenta el Garmir, hi ha moltes persones que són creients i no van a missa. Una opció totalment respectable, igual que aquells que ho són i decideixen participar en els afers religiosos.

No obstant, la meva referència explícita estava dirigida vers una realitat palpable davant la reducció important en el número de fidels catòlics. Proves fefaents, la reducció important en els bateigs així com també la celebració dels matrimonis catòlics.

No fa massa anys, la por portava als pares dels nadons a passar per l'església i batejar-los sota la coneguda frase "per si de cas"... actualment, sembla que aquesta por s'ha desinstal·lat en la perpeció social del conjunt de ciutadans.

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home