Premi Andreu Nin, El carlisme durant la II República

Els preparatius per encaminar unes imminents vacances em tenien allunyada d'aquest espai, encara em falten uns dies per marxar i per aquest fet aprofito una estoneta lliure per escriure quelcom que em rondava pel cap. El passat 14 de març vaig voler anar a treure el cap a la sala del portal del Pardo, sempre he tingut una debilitat especial vers el món cultural i molt sovint l'anar i venir de la complexa vida que tots plegats portem a terme ens allunya d'una realitat sorprent i fascinant. Concretament, assistia a la presentació de l'obra guanyadora del II Premi Andreu Nin, El carlisme durant la II República, de l'historiador Robert Vallverdú.

Tots som concients que aquests actes no acostumen a mobilitzar masses però vaig sentir un calfred quan vaig veure el reduit nombre de persones que ens interessavem per la presentació d'una obra que té per objectiu omplir una llacuna important en l'estudi i l'anàlisis de la nostra història.

No he tingut temps de llegir el llibre, tanmateix amb l'explicació que l'autor ens va realitzar durant la presentació vaig tenir l'enorme curiositat de començar a descobrir un moviment del qual només conec les essències i trets principals, sense entrar massa en detalls. Així doncs, estic convençuda que aquesta obra em permetrà ampliar el meu coneixement sobre el complex entramat que s'amaga darrera del carlisme.

Abans d'acabar aquest breu escrit, esmentar un parell d'observacions i percepcions estrictament personals. Durant el torn de parlaments de les autoritats locals, ni la regidora de cultura ni el mateix alcalde, Benet Jané, no van fer cap al·lusió a la nova convocatòria del Premi Andreu Nin.

Aquesta actitud respon al poc interès demostrat pel grup municipal de CIU, no és cap novetat ja que durant els seus 8 anys de govern van deixar suspès el premi, i molt em temo que l'acte del passat divendres esdevingui novament un punt i a banda en aquesta matèria. Ara bé, la incongruència en el seu grau extrem va arribar quan l'alcalde va exposar públicament que si la fossa comuna que s'ha trobat a Alcalá de Henares guarda les restes del vendrellenc Andreu Nin, des de l'Ajuntament es demanaria immediatament que les mateixes es traslladessin fins el nostre municipi.

La preservació de la memòria dels fills il·lustres del Vendrell no es duu a terme només quan els mateixos esdevenen notícia arrel d'unes circumstàncies sobrevingudes sinó que a banda dels homenatges i els grandiloquents discursos que no estan de més, s'ha de trobar una voluntat ferma de la preservació i la difusió de les màximes d'aquells vendrellencs coneguts més enllà de les nostres fronteres.

El Premi Andreu Nin, precisament caminava en aquesta direcció malgrat hi hagi qui el vulgui buidar de trascendència i importància, tot esperant que caigui en l'oblit col·lectiu. Afortunadament, som molts els que no ens mostrarem impassius davant un fet que sembla anunciat, la desaparició del Premi Andreu Nin. Només espero que les meves percecpions esdevinguin errònies i ben aviat poguem llegir a la premsa la nova convocàtòria d'aquest important premi vendrellenc.