divendres, de març 28, 2008

El dimoni educatiu


Tot just hem deixat endarrere la setmana divina en la qual la religió s’enduu el protagonisme ara bé en el nostre record queda la degustació de les suculents i apetitoses mones i ara arriba el moment en el qual la quotidianitat reclama tornar a l’estat original i situar-nos novament en l’espai que tant la caracteritza.

Dimarts, de bon matí, més enllà del rigorós balanç de la mortalitat a la xarxa viaria durant els dies festius, els mitjans de comunicació aprofitaven per recordar a tots els pares i mares que s’iniciava el període de prescripció de cara el curs 2008-2009. Segurament, aquelles persones que no tenen fills o també aquells que sí que els tenen però ja no es troben en edat escolar no troben massa interessant aquesta informació, més aviat, passen de puntetes sobre un assumpte que no els afecta directament.

No obstant, a la nostra vila, els períodes de preenscripció i posterior matriculació sempre han anat acompanyats de sobtades polèmiques que determinades formacions polítiques alimentaven amb la única finalitat de fer sorgir l’espurna de la confrontació entre els pares i mares i diversos centres educatius del Vendrell.

No és casual el temps verbal que emprava en les línies precedents, optant pel pretèrit i defugint del present, ja que curiosament en aquesta ocasió la prescripció s’inicia a la nostra vila amb total normalitat i calma, sense que ningú alci la veu ni posi el crit al cel.

Aquesta realitat té una explicació lògica i prou evident, ja que aquells que s’encarregaven d’escalfar l’ambient amb missatges plens de fal·làcies es trobaven ubicats a l’oposició i ara han passat al govern municipal. Estic parlant fonamentalment de Convergència i Unió però tots sabem que altres veus que cridaven a l’unison avui han callat de cop, probablement una prova més de la complicitat i la bona sintonia que guarden els membres de la federació nacionalista amb els regidors de Plataforma per Catalunya.

Recordo que no dubtaven a proclamar als quatre vents la malícia que s’amagava darrera de la sectorització, arribant a dibuixar-la com un veritable dimoni sorgit de les interioritats del tenebrós infern. Tanmateix, avui en dia, sembla que el perill públic que suposava la sectorització s’ha diluït. La veritat és que poden existir diverses explicacions que ens permeten entendre a transformació d’aquest estrany fenomen paranormal.

En primer lloc, potser ens trobem novament davant d’aquells casos en els quals una matèria quan s’està a l’oposició es critica buscant únicament desgastar al govern municipal però quan s’arriba al poder, aleshores no es canvia ni una coma perquè es constata l’eficàcia del funcionament de la mateixa. Ara, es procura mostrar certa indiferència vers aquest assumpte per restar importància a tota una sèrie de posicionaments adoptats en un passat no massa llunyà.

Aquesta actitud em sembla realment perversa però encara em preocupa molt més, el poc interès combinat amb la manca de planificació que existeix en matèria educativa avui en dia al Vendrell. Una prova fefaent, s’ha trigat nou mesos en convocar el Consell Escolar Municipal, deixant passar l’inici de curs i la finalització dels dos primers trimestres sense haver realitzat cap reunió. L’educació és un aspecte clau en el devenir de les futures generacions i el silenci de l’equip de govern municipal en matèria educativa és realment esfereïdor.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 28/03/08
Laia Gomis

3 Comments:

At 6:24 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Amb això de la sectorització no hi havia caigut. En realitat si mirem els punts que donen tens tota la raó. No se'n parla, però evidenment que hi és.

 
At 2:11 p. m., Anonymous Anònim said...

Benvolguda Laia,

M'agradaria repescar un paràgraf d'aquest últim escrit teu:

"Recordo que no dubtaven a proclamar als quatre vents la malícia que s’amagava darrera de la sectorització, arribant a dibuixar-la com un veritable dimoni sorgit de les interioritats del tenebrós infern. Tanmateix, avui en dia, sembla que el perill públic que suposava la sectorització s’ha diluït. La veritat és que poden existir diverses explicacions que ens permeten entendre a transformació d’aquest estrany fenomen paranormal".

Com a vendrellenc considero que la sectorització ha estat el pitjor invent de l'anterior govern socialista, liderat per la regidora d'Educació. Considero que "partir" un municipi segons el punt de vista polític és coherent, però des del punt de vista social (el qual el govern socialista propugnava les seves bases d'aquesta sectorització: "per un equilibri en l'educació de la nostra vila") és un trencament de la societat vendrellenca, on enlloc de buscar la plena integració de tots els residents de la vila, amb orígen, classe econòmica i realitats diferents, s'ha buscat un model en el qual es fa tot el contrari: es separen creant espais educatius gairebé reservats a vendrellencs/ques de la mateixa procedència i on, malauradament, no es donen les condicions per a la plena integració a la societat vendrellenca (estic pensant en el Teresina Martorell). No hagués estat millor, doncs, buscar la manera de poder integrar en els centres educatius nens i nenes de diferents procedències, sense que no hi hagi cap majoria de cap una d'elles? No hagués estat més fàcil donar resposta al problema de la integració social que presenta la nostra vila d'aquesta manera? Crec que dels problemes se n'ha de treure virtuts, i la sectorització no és una virtut precisament.

Independentment que l'actual govern calli i no faci pública la seva opinió no vol dir que la sectorització sigui un bon sistema de divisió del municipi.

M'agradaria, doncs, que et posicionessis fermament, de la mateixa manera que ho he fet jo, i segons la teva manera de veure les coses, davant de la pregunta que et plantejo: què en penses de la sectorització? és realment un dimoni educatiu, com tu presentes al teu escrit, o és realment un desastre de model educatiu?

I finalment, una altra pregunta: Pensa a l'inrevès: el govern socialista no critica les propostes de CiU de manera aferrissada (han arribat a proclamar un "govern alternatiu").

Et formulo aquesta pregunta pel simple fet que criticar al contrari, en aquest cas CiU, no justifica una decisió, encertada o no, d'un govern d'una altra ideologia.

Vull remarcar que amb aquest escrit em posiciono de manera objectiva políticament, però subjectiva en quant al tema que et presento de la sectorització.

Moltes gràcies

 
At 12:11 a. m., Blogger Laia Gomis said...

De tant en tant no està de més recordar certes actituds que s’adopten respecte temes tan importants com és la pròpia educació.

El Miquel manifestava en aquest espai una idea compartida per moltes persones que m’han fet arribar després de llegir aquest article, pocs recordaven el cavall de batalla que alguns van fer amb la sectorització i el més curiós és que al dia d’avui no han modificat ni un punt la mateixa.

Respecte la reflexió que realitzava el comentari anònim, esmentar que la sectorització en cap moment vol segregar a la població vendrellenca ni crear fronteres fictícies. L’esperit que s’amaga al darrera de la sectorització precisament va en la línea oposada en la direcció que traçava l'anònim en el seu escrit.

Lamento que la meva posició no hagi quedat explicada amb claredat durant el meu escrit, parlava del dimoni educatiu fent referència a tots els adjectius que van revestir la sectorització durant l’anterior legislatura per part d’aquells que avui es troben al capdavant del govern municipal. Aleshores aquell dimoni sembla ser que avui s’ha convertit en un dolç angelet.

Personalment, crec que la sectorització no és cap desastre de model educatiu ara bé tots som prou conscient que tampoc és la panacea sinó que al costat d’aquesta mesura que ha demostrat el seu bon funcionament s’han d’acompanyar tota una sèrie d’elements vertebradors per tal de potenciar el pal de paller que suposa l'educació.

Abans d’acabar, fer un petit apunt, ja que em semblen totalment legítimes les crítiques que les diverses formacions polítiques puguin fer de l’acció de qualsevol equip de govern. Ara, allò que qüestiono en el meu escrit és l’actitud hipòcrita que alguns mantenen, criticant una sèrie de mesures i quan arriben al govern en comptes de canviar-les, corregir-les i implantar aquelles propostes que des de l’oposició realitzaven, mantenen el funcionament sense canviar gens ni mica el funcionament que tant havien criticat.

Crec que cal més seriositat, responsabilitat i rigor, simplement per mer respecte davant dels ciutadans. Ara bé, es tracta d’una posició personal, cadascú és responsable dels seus fets i també de les omissions.

Espero haver respost a les qüestions que em plantejaves en el comentari anterior, moltes gràcies per exposar la teva opinió en aquest espai.

Cordialmemt,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home