Tomás Gómez vs Trinidad Jiménez
Després de donar-hi moltes voltes, al final m'he decidit en escriure una breu reflexió entorn les primàries que demà tindran lloc dins el Partit Socialista de la Comunitat de Madrid. Tomás Gómez y Trinidad Jiménez són els dos candidats que es presenten per encapçalar la llista a la Comunitat de Madrid i arrebatar el poder a Esperanza Aguirre.
Només conec la realitat política madrilenya a través de la informació que ens proporcionen els mitjans de comunicació i algun intercanvi puntual d'impressions amb companys i companyes de Madrid. Així doncs, esdevé una pràctica un xic perillosa pronunciar-se sobre les primàries que demà tindran lloc en el si del PSOE madrileny. No obstant, des de la prudència escric aquestes paraules perquè no em vull mostrar al marge d'un procediment que en els darrers mesos ha acaparat una gran atenció mediàtica.
Tomás Gómez és una persona especialment discreta, va ésser alcalde de Parla, una localitat madrilenya durant les legislatures 1999-2008. A més, l'any 2003 es va convertir en l'alcalde més votat de tot l'estat espanyol. Un element que el va portar a sortir a l'esfera pública amb major intensitat i així ésser una mica més conegut més enllà del territori madrileny. A més, l'any 2007 va ésser escollit Secretari General del PSOE de Madrid amb un 91% dels vots. Des d'aquell moment, es va posar a treballar d'una manera aferrissada per impulsar un nou projecte i transformar la Comunitat de Madrid. Aquesta idea s'ha anat projectant en els darrers anys però en el moment de presentar la candidatura per encapçalar la llista del PSOE per a la Comunitat de Madrid es va plantejar una altra proposta, Trinidad Jiménez.
Pel públic en general, Trinidad Jiménez és més coneguda. Ella va encapçalar el repte d'esdevenir alcaldessa de Madrid l'any 2003, després va ser Secretaria d'Estat per Iberoamérica i en el darrer any Ministra de Sanitat. Els càrrecs que ha ostentat en els darrers temps l'han projectat mediàticament i probablement si preguntem per Trinidad Jiménez és més probable que tinguin alguna noció en canvi no coneguin a Tomás Gómez.
Tanmateix, més enllà de la imatge i de la projecció pública que els candidats poden tenir considero que allò veritablement important és l'ideari i el projecte polític que els acompanyen. Si bé és cert, que tots dos formen part del mateix projecte polític ja que ambdós pertanyen al PSOE, hi ha diferències substancials entorn d'un candidat o un altre.
Demà els militants del PSOE madrileny són els que hauran de decidir quin dels dos encapçalarà la candidatura del PSOE a la Comunitat de Madrid. No tinc l'oportunitat de participar en les primàries que demà tindran lloc però si hagués d'apostar per un dels dos sense cap mena de dubtes em decantaria per Tomás Gómez. El treball que porta realitzant des de l'any 2007 és un valor que prima amb molta força perquè la constància i la perseverància en la construcció d'un projecte polític per transformar la Comunitat de Madrid no es pot fer de la nit al dia. Tomás Gómez aporta seriositat i responsabilitat, uns valors molt necessaris a la Comunitat de Madrid després de l'herència que Esperanza Aguirre ha deixat en els darrers anys.
posted by Laia Gomis @ 8:30 p. m.
6 comments
6 Comments:
jo voto tomàs gomez.
Jo voto que els psc desaparegui de tot arreu com les enquestes ja avancen. Per fi haureu de treballar i no viure dels impostos de la ciutadania.
Jo voto llibertat i dret a decidir.
Laia, coloqué algunos comentarios en este blog, no recuerdo dónde. Quizás no los soportaste y han desaparecido.
No es de eso de lo que quiero escribir ahora.
Tiene mérito que lleves cinco años dale que dale con este blog pero es de una "carrinclonería" espantosa. Le falta vidilla y le sobra aroma sectario, partidista, vamos.
De todos modos, es mucho mejor lo que escribes que esas memeces de algún anónimo anunciando la independencia como las sectas que anuncian el fin del mundo.
En fin, que como te pienso inteligente, igual en unos años se te han ido de la cabeza las telarañas ideológicas menos provechosas que ahora te adornan, sean de cosecha propia o inducidas por esa Autonoma en la que estudiaste.
Saludos.
"lo ha dit" be, ja vec que he posat el dit a la teva llaga. Des de el teu anonimat has deixat una fabulosa perla a mode de insult contra una idea política legítima, democràtica i ben arrelada a la societat catalana.
Suposo que quan parles memez no et refereixes als 600 euros que treuen a una viuda catalana per donar-los a una viuda andalusa o extremeña, o als milers de pares catalans que han de pagar el 50% de l'ordinador portàtil mentrestant a altres comunitats el tenen gratuït.
Podries explicar a qualsevol embarassada catalana que la seva assistència a un hospital serà de baixa qualitat perquè hisenda s'emporta el recapta els impostos i només inverteix a Catalunya un 40% del que recapta i així permetre que els hospitals de madrid, sevilla o valladolid tinguis les darreres tecnologies.
Aquesta és la Catalunya real, la que fa que cada vegada hi hagi més i més independentistes. La que només te un 8,5% de funcionaris mentrestant madrid, o andalusia arriben a xifres del 20% directes o indirectes.
Tu, segurament un freak ciumarrà, tens aquell líder que es preocupa pel real, o sigui anar amb una samarreta de la seleccion NAZIonal al parlament mentrestant hi ha 500.000 aturats.
Catalunya vencerà, serem el proper estat independent d'Europa i no dubtis que us vindrem a buscar. Recordau ara que pots.
La idea d'aquest escrit era posar de relleu la realitat política de la Comunitat de Madrid, i més concretament, exposar l'evolució de les primàries existent en el si del PSOE.
No obstant, alguns comentaris aprofiten l'avinentesa per exposar opinions que poc tenen a veure vers el cos central del text. Tanmateix, com a democrata deixo inalterables totes les publicacions i els comentaris que em feua arribar. Algunes expressades des d'un escrupulós respecte mentre que altres sobrepassen aquest límit que hauria d'ésser infranquejable.
Ràpidament realitzaré alguns apunts sobre les vostres opinions. D'entrada, el PSC no desapareixerà perquè som molts els ciutadans que que creiem fermament en la solidaritat, la justicia social, els valors democràtics... Podrem estar al capdavant del govern o de l'oposició però els nostres principis esdevenen inalterables.
Mai he estat partidària de la independència, crec en l'Espanya federal i sempre he defensat aquesta idea. No obstant, respecto opinions diverses sempre i quan defugin de les amenaces i de la instauració de la por i la coacció.
Cordialment,
Laia
Laia m'agraderia tant que m'expliquessis que és l'espanya federal i com si arriba. O potser quedaràs com una demagoga més del psc. Demostra que parles amb coneixement de causa.
Personalment t'ho agraïria molt.
Cupero dolent.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home