Col·lisió de drets

El 29 de setembre va ser la data que els sindicats van fixar per intentar paralitzar el país a través d’una jornada de vaga general. Davant aquesta realitat, els treballadors es trobaven amb la decisió de secundar la vaga o del contrari acudir al seu lloc de treball i desenvolupar amb normalitat la seva jornada laboral.

Les raons ideològiques esdevenien l’element central en el moment de decantar la balança. D’una banda, trobem aquells que indignants per la reforma laboral que ha emprès l’executiu central desitjaven sumar-se a les protestes que els sindicats fa dies que encapçalen i mostrar el seu rebuig no acudint al treball. D’altra banda, trobem altres persones que descarten aquesta aturada perquè consideren que el moment actual no requereix vagues sinó més aviat sumar esforços per sortir de la difícil situació en la qual ens trobem.

No obstant, el dret a la vaga no és un dret inert sinó que gaudeix d’una especial protecció perquè es troba recollit a la pròpia Constitució. A més la ubicació d’aquest dret en el cos constitucional el fa mereixedor d’una atenció molt especial. Concretament, ens trobem davant un dret fonamental recollit a l’article 28 emmarcat dins el títol drets fonamentals.

Sense moure’ns de la constitució, a l’article 35 trobem el dret de treballar. Una realitat que presenta certes dificultats en el moment que apareix una jornada de vaga general perquè precisament l’encaix ambdós elements esdevé complex d’articular. Tots els treballadors que desitgen acudir al seu lloc de treball en el marc d’una vaga general ho podrien fer perquè tan legítim és el dret de vaga com el dret del treball. No obstant, les percepcions teòriques són perfectes però la realitat és molt més complexa. La presència de piquets informatius pot complicar l’exercici del dret al treball. Ara bé, els problemes sorgeixen quan els piquets informatius esdevenen cohercitius, una pràctica prohibida a la nostra legislació.

Tanmateix, el dret a la vaga també topa amb un dret per excel·lència que tots exercim diàriament: la mobilitat. Concretament, sota aquest concepte s’empara la llibertat dels ciutadans de desplaçar-se d’un indret a un altre lliurement. Si ens trobem en una jornada de vaga, els treballadors dels mitjans de transport (trens, autobusos, metros, avions, vaixells...) poden decidir sumar-se a la vaga i no acudir al seu lloc de treball. Així doncs, per evitar la vulneració del dret a la mobilitat, esdevé necessari la fixació d’uns serveis mínims que les empreses de transport han de complir per garantir el dret a la mobilitat.

Ara bé, els serveis mínims no es limiten només a l’àrea del transport sinó que s’estenen sobre una gran diversitat de camps per evitar que els ciutadans es trobin desprotegits i desemparats en una jornada de vaga general. Així doncs, en el camp de l’educació i la sanitat també es declaren serveis mínims ja que són considerats serveis públics essencials.

En les darreres línies hem pogut constatar la transversalitat del dret a vaga i la incidència que l’exercici d’aquest dret té sobre tota una sèrie de drets plurals i diversos. No obstant, l’afectació esdevé pràcticament una realitat innegable però el més important resideix en el compliment estricte de la legalitat vigent i la pacífica convivència entre tots els ciutadans, aquells que exerceixen el dret de vaga i aquells que s’hi resisteixen a sumar-s’hi.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 01/10/10

Laia Gomis