dissabte, d’octubre 02, 2010

Col·lisió de drets



El 29 de setembre va ser la data que els sindicats van fixar per intentar paralitzar el país a través d’una jornada de vaga general. Davant aquesta realitat, els treballadors es trobaven amb la decisió de secundar la vaga o del contrari acudir al seu lloc de treball i desenvolupar amb normalitat la seva jornada laboral.


Les raons ideològiques esdevenien l’element central en el moment de decantar la balança. D’una banda, trobem aquells que indignants per la reforma laboral que ha emprès l’executiu central desitjaven sumar-se a les protestes que els sindicats fa dies que encapçalen i mostrar el seu rebuig no acudint al treball. D’altra banda, trobem altres persones que descarten aquesta aturada perquè consideren que el moment actual no requereix vagues sinó més aviat sumar esforços per sortir de la difícil situació en la qual ens trobem.


No obstant, el dret a la vaga no és un dret inert sinó que gaudeix d’una especial protecció perquè es troba recollit a la pròpia Constitució. A més la ubicació d’aquest dret en el cos constitucional el fa mereixedor d’una atenció molt especial. Concretament, ens trobem davant un dret fonamental recollit a l’article 28 emmarcat dins el títol drets fonamentals.


Sense moure’ns de la constitució, a l’article 35 trobem el dret de treballar. Una realitat que presenta certes dificultats en el moment que apareix una jornada de vaga general perquè precisament l’encaix ambdós elements esdevé complex d’articular. Tots els treballadors que desitgen acudir al seu lloc de treball en el marc d’una vaga general ho podrien fer perquè tan legítim és el dret de vaga com el dret del treball. No obstant, les percepcions teòriques són perfectes però la realitat és molt més complexa. La presència de piquets informatius pot complicar l’exercici del dret al treball. Ara bé, els problemes sorgeixen quan els piquets informatius esdevenen cohercitius, una pràctica prohibida a la nostra legislació.


Tanmateix, el dret a la vaga també topa amb un dret per excel·lència que tots exercim diàriament: la mobilitat. Concretament, sota aquest concepte s’empara la llibertat dels ciutadans de desplaçar-se d’un indret a un altre lliurement. Si ens trobem en una jornada de vaga, els treballadors dels mitjans de transport (trens, autobusos, metros, avions, vaixells...) poden decidir sumar-se a la vaga i no acudir al seu lloc de treball. Així doncs, per evitar la vulneració del dret a la mobilitat, esdevé necessari la fixació d’uns serveis mínims que les empreses de transport han de complir per garantir el dret a la mobilitat.


Ara bé, els serveis mínims no es limiten només a l’àrea del transport sinó que s’estenen sobre una gran diversitat de camps per evitar que els ciutadans es trobin desprotegits i desemparats en una jornada de vaga general. Així doncs, en el camp de l’educació i la sanitat també es declaren serveis mínims ja que són considerats serveis públics essencials.


En les darreres línies hem pogut constatar la transversalitat del dret a vaga i la incidència que l’exercici d’aquest dret té sobre tota una sèrie de drets plurals i diversos. No obstant, l’afectació esdevé pràcticament una realitat innegable però el més important resideix en el compliment estricte de la legalitat vigent i la pacífica convivència entre tots els ciutadans, aquells que exerceixen el dret de vaga i aquells que s’hi resisteixen a sumar-s’hi.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 01/10/10

Laia Gomis

3 Comments:

At 8:17 p. m., Blogger Albert Guasch Ribas said...

Sí que hi ha col·lisió de drets, però no és menys cert que aquesta vaga no ha vingut de gust a molta gent, sobretot per la deducció en la nòmina. Fixa't que mai, fins ara, s'havia argumentat tant el dret a treballar com a dret paral·lel al de vaga. Anys enrere, es veia com a dret "prioritari", si se'm permet l'expressió, el de la vaga, perquè era un dret inexistent en el franquisme.

A part d'això, personalment m'ha semblat un teatre dels sindicats per fer veure que fan alguna cosa de profit. Tot i l'altíssima taxa d'atur, fins ara no havien plantat cara al Govern. Ara ja estan en paus.

 
At 2:15 a. m., Anonymous Anònim said...

l'escrit en la teva línia, o sigui d'aquells que et mantenen. Com aquell can que sap be que mossegar la ma de l'amo el farà passar gana. Això si, amb tots els respectes per la teva persona.

En el teu article, repeteixes gairebé com un lloro, el discurs oficial sociata de madrid. Parles de drets contraposats, de drets dels treballadors a treballar, de constitució etc. Però la meva pregunta és senzilla, si tots els treballadors d'una empresa, escola, o altres lliurament volen fer vaga, al obligar a fer serveis mínims estem clàrament transgredint els drets d'aquests treballadors. I quins tindran dret a fer vaga, per sorteig?
La meva opinió sobre el teu blog és dolenta, ets limites a tornar a exposar la veu del teu amo, sense collita pròpia, sense dubtar sense interpretar ni protestar.

Per tot aixó diria que tu també fas informes d'aquests tant famosos, m'entens?.

Estaria be que parlessis del 3000 euros per persona i any que prenen a cada català per donar-ho a aldalusos,extremenys,madrilenys,etc o be perquè un pare català ha de pagar el 50% del portàtil del seu fill mentrestant a altres comunitats el tenen de franc.

Catalunya serà el proper estat d'europa independent.

 
At 2:15 a. m., Anonymous Anònim said...

cupero dolent

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home