dimarts, de setembre 21, 2010

Labordeta sempre ens acompanyarà...


Una mirada noble carregada d’humilitat, una expressió facial seriosa que s’esvaia amb certa facilitat, aquest era el veritable, l’autèntic José Antonio Labordeta. Un home compromès amb la vida, un lluitador infatigable i les seves fermes conviccions el van acompanyar fins el darrer dia.


José Antonio Labordeta era una persona molt propera, quan feia una estona que parlaves amb ell tenies la sensació de compartir una vella amistat i tot just feia mitja hora que conversaves amb ell. A més, era un pou de saviesa, els seus coneixements brollaven en totes les seves intervencions que eren dignes d’escoltar atentament, de principi a fi.


La veritat és que em considero una privilegiada d’haver conegut personalment a José Antonio Labordeta. En diverses ocasions vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar opinions entorn l’activitat política quan ell era diputat al Congrés. A més, recordo amb especial emoció el dia en el qual es va aprovar la derogació del Pla Hidrològic Nacional. Una votació que vaig viure in situ des de la Tribuna de convidats del Congrés. La bancada del PP estava repleta de pancartes amb el carrincló lema AGUA PARA TODOS i l’ambient que es respirava al Ple era de certa tensió. Bona part dels diputats populars interrompien les intervencions dels diferents portaveus dels grups polítics però quan Labordeta va prendre la paraula, els insults personals vers ell i les desqualificacions augmentaven de to. En aquest context, Labordeta no s’ho va pensar dues vegades i va contestar amb l’estil que tant el caracteritzava a totes les acusacions que en veu baixa els diputats populars li dirigien.


No obstant, el polifacètic Labordeta també es va acostar fins al Vendrell per participar en una conferència en motiu del 25è aniversari de l’IES ANDREU NIN. Un acte entranyable, tots els presents vam aprendre qüestions que desconeixíem i a més vam gaudir d’una cançó cantada a capella pel propi Labordeta. En acabar l’acte, li vaig demanar si em permetria fer-me una foto al seu costat per tenir-la de record. Sense pensar-s’ho dues vegades em va dir el següent: “Tú estás segura que quieres una foto con un viejo como yo?” No només estava segura sinó que és allò que desitjava, una fotografia que el mateix dia de la derogació del PHN em va dedicar i signar molt amablement.


Mentre escric aquestes paraules no em puc estar d’alçar la mirada i observar minuciosament la fotografia. Uns prestatges més enllà tinc les seves memòries, “Memorias de un beduino” una obra que vaig llegir apassionadament...


José Antonio Labordeta mereix molt més que les meves humils paraules, diversos són els esborranys que he elaborat i al final he apostat per publicar aquesta breu reflexió que tot i que no m’acaba de convèncer penso que a grans trets sintetitza records barrejats d’alguns breus però intensos moments compartits amb Labordeta.


«Recuérdame, como un árbol batido, como un pájaro herido, como un hombre sin más» (Recuérdame).‏

3 Comments:

At 11:21 a. m., Blogger Anna Pujabet said...

Sigui quina sigui la condició política de cadascú, la mort de Labordeta és una gran pèrdua per la humanitat. Un exemple de convivència democràtica, una demostració de lluita constant per uns ideals no pervertibles i respectuosos.
www.annapujabet.com

 
At 6:03 p. m., Blogger Què t'anava a dir said...

si va venir al vendrell i va fer una conferència al IES Andreu NIn

 
At 7:33 p. m., Anonymous Anònim said...

Tenia només 75 anys, però la seva imprompta perdurarà molt de temps.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home