dilluns, d’agost 02, 2010

Repàs setmanal


L’estiu s’acostuma a relacionar amb la reducció dràstica de l’activitat, normalment el ritme frenètic inicia una important desacceleració que es veurà recuperada a l’inici del mes de setembre. No obstant, la tònica general a vegades pateix un canvi de rumb i ens trobem davant un escenari completament diferent al descrit a les línies precedents.

La darrera setmana del mes de juliol ha estat atapeïda de decisions importants així com tampoc podem menystenir tota una sèrie d’esdeveniments que marcaran un important punt d’inflexió. D’entrada, a la nostra vila començàvem gaudint al màxim de la Festa Major, el dilluns dia de Santa Anna, tots els que vam estar a la Plaça Vella vam poder gaudir dels balls de cultura popular, escoltar en viu i en directe els versos del Ball de Diables del Vendrell i veure in situ com els Nens del Vendrell aconseguien fer vibrar la Plaça Vella amb el 4 de 8.

No obstant, més enllà de l’ambient festiu que es respirava en el nostre municipi, l’activitat parlamentaria continuava i el mateix dimarts el Parlament de Catalunya, aprovava la Llei de Vegueries. Si el debat i les discrepàncies parlamentàries han estat presents durant tota la tramitació de la Llei de Vegueries, la recuperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat acompanyada de la unanimitat de totes les forces parlamentaries, un fet insòlit si tenim en compte els referents històrics, quan l’any 1987 el govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol va procedir a l’abolició d’aquesta institució.

Sense moure’ns de l’àmbit parlamentari, la comissió que investiga les irregularitats en la gestió del Palau de la Música, el Parlament va decidir portar a la fiscalia el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya. Una qüestió que ha passat molt desapercebuda però que no hauríem de menystenir perquè la gravetat dels fets mereixen tota la nostra atenció i esperem que els dubtes i les ombres que envolten aquest cas es clarifiquin ben aviat.

En el terreny econòmic el mateix dimarts es celebrava la primera assemblea de la fusió resultant de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Un nou grup de caixes que en aquests moments desconeixem el nom resultant de la fusió però el que si sabem és que serà la quarta caixa d’estalvis si tenim en compte el volum dels seus actius consolidats.

Tanmateix, el tema estrella de la setmana esclatava davant la prohibició del Parlament de Catalunya de les “corrides de toros”. Una decisió que ha provocat l’esclat d’alegria dels sectors que defensen la dignitat dels animals i s’oposen al maltractament dels mateixos mentre que es respirava una profunda indignació acompanyada de llàgrimes que vessaven els afèrrims partidaris de les “corrides de toros”.

A través d’aquestes línies hem pogut copsar com la darrera setmana del mes que estem a punt d’acomiadar ha estat del tot atípica davant el volum i la gran densitat informativa. No obstant, el denominador comú està clar, d’aquí quinze dies pocs recordaran tots aquests esdeveniments, les vacances s’acabaran imposant!

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30 de juliol del 2010

Laia Gomis

2 Comments:

At 7:09 p. m., Blogger Albert Guasch Ribas said...

Laia,

Estem a les vigilíes de les eleccions al Parlament. A veure si el PSC fa una campanya catalana i catalanista i de recerca d'un futur del país més enllà del federalisme maragallià.

 
At 12:17 a. m., Anonymous Io said...

Vaya, vivimos en el mismo pueblo.

Y me encuentro con que el único comentario que hay le reclama al PSC una quimera que ha calado en algunas mentes.
Bueno, pues habrá que aguardar para constatar los efectos de ese adoctrinamiento en vuestras generaciones - se puede librar uno de ello, lo hicimos en mi generación, nos liberamos de nuestro adoctrinamiento oficial-
Este adoctrinamiento de las últimas décadas, me recuerda otro adoctrinamiento más antiguo que no fue muy positivo, me parece a mí.
http://www.vidoemo.com/yvideo.php?discurso-de-adolf-hitler-a-los-jovenes-alemanes=&i=M1ZSdjhpcWuRpZDhXanM

Vaya, yo soy catalán también.

Y leyendo el corto mensaje de Albert Guasch Ribas confirmo lo que ya sabía: ¡Qué diversa es esta Cataluña nuestra!

Vaya, el 28 N será un día complicado. Habrá las primeras elecciones autonómicas tras la primera Sentencia del TC sobre el Estatut de la Discordia, luego llegarán las otras seis que penden. Y sólo entonces esa norma vigente, pero NO FIRME (¿no es cierto, Laia?) tendrá firmeza y conoceremos los perfiles que lo configuran constitucionalmente.

Tengo curiosidad por conocer la magnitud del batacazo electoral que se va a dar el PSC, ese partido político que destapó lo del 3 % en el Parlament sin tener la valentía de limpiar de chorizos el panorama politico.

Tengo curiosidad por constatar las tragaderas del electorado de mi Comunidad Autónoma en relación con los escándalos económicos que han aparecido sin que hayan sido devueltos al Tesoro Público los dineros saqueados.

Tengo curiosidad por conocer si se mantendrá la presencia de diputados en C´s o si se incorporará alguno nuevo a través de UPyD.

Tengo dudas sobre si la abstención será o no el gran ganador de esta cita electoral.

Y mantengo la expectativa de que el experimento SC se quede sin representación en la cámara autonómica.

Ya ves,Laia, todo un poema como panorama político.

Un saludo, con toda cordialidad.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home