Des del tren

El gall encara dorm, la lluna presideix el firmament des d’una posició preeminent mentre les estrelles espurnegen un cel fosc com la gola d’un llop. El rellotge evidencia que els primers raigs de sol no trigaran en aparèixer per l’horitzó. No obstant, la quietud i la tranquil·litat que regnen a les sis del matí ens porta a pensar que l’activitat es troba en un estat latent.

En el fons, aquesta primera i ràpida impressió no s’ajusta a la realitat perquè a primera hora del matí trobem els vagons del tren plens de passatgers. Persones anònimes que inicien un trajecte per diversos motius però substancialment els podríem resumir en factors laborals o acadèmics. El silenci esdevé efímer, en els primers minuts del inici del trajecte els passatgers es concentren en llegir un llibre o bé posar-se al dia repassant la premsa. Hi ha qui aposta per evadir-se escoltant música, entretenint-se amb el mòbil o aquells que desitgen escurçar el viatge fent una becaineta. Tanmateix, a mesura que avança el trajecte té lloc el creuament de diverses melodies de telèfons mòbils. El dia desperta amb força i amb ell les necessitats comunicatives. La música dels ipods o mp3 ja no queda reduïda a l’esfera personal sinó que esdevé compartida sortint amb una projecció especial més enllà dels auriculars.

La discreció comparteix viatge amb l’estridència. D’una banda trobem aquells passatgers que procuren passar desapercebuts mentre que a l’altre extrem hi ha aquelles persones que sense cap mena de pudor t’obren les interioritats de les seves vides. Sense desitjar-ho i sense ésser conscient et converteixes en coneixedor de facetes peculiars dels viatjants.

Difícilment coincidiràs amb aquesta persona en un altre moment de la vida però d'avantmà disposes d’una abundant informació copsada en tan sols un viatge de tren. Que ningú es pensi que es tracta de realitzar descobriments de secrets inhòspits sinó més aviat es tracten d’afers comuns que tots amb major o menor mesura coneixem. començant per les problemàtiques familiars, continuant pels estats de salut crítics fins arribar a preocupacions de tota mena que comparteixen espai amb les dèries col·lectives.

Nogensmenys, aliè a totes aquestes qüestions, el tren manté la marxa. El ritme no cessa, segueix una constant tranquil·la i pausada, sempre avançant camí. En aquest sentit, cada aturada provoca l’arribada de nous passatgers que s’incorporen de facto al microcosmos que s’ha format en una estona en aquest mitjà de transport. Acte seguit, hi ha qui abandona el tren perquè han arribat al destí desitjat.

En aquest moment, els rumbs difereixen,s’obre un petit parèntesis. Les nostres obligacions s’imposen amb força i ràpidament oblidarem tot allò que hem anat copsant durant el nostre viatge. No obstant, quan iniciem el retorn a casa restablirem el parèntesis que havíem realitzat i recuperarem de nou totes les singularitats i particulars que es respiren en un mitjà de transport comú i col·lectiu com és el tren.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 17/09/10

Laia Gomis