Actituds infantils

L’organització i la planificació són dues paraules que s’haurien de trobar en la fulla de ruta de qualsevol acció de govern. Els ciutadans defugim de les pràctiques improvisades que es sostenen sobre fràgils argumentacions que davant una llevantada crítica queden reduïdes fins a la mínima expressió esdevenint un agregat de mots sense més.

No obstant, en els darrers temps hem pogut copsar com l’efecte mediàtic guanya terreny, les aspiracions personals i el protagonisme dels càrrecs públics esdevenen una prioritat per alguns i allò veritablement important queda relegat en un calaix. Com a contrapartida, utilitzem la vella tècnica consistent en desviar l’atenció cercant qualsevol afer que acapari totes les atencions així ningú es preguntarà pels problemes reals que ens afecten de prop a tots nosaltres.

Dissortadament, les improvisacions constants s’han convertit la veritable actuació de l’equip de govern que encapçala l’alcalde del Vendrell, Benet Jané. A més, curiosament totes elles troben aplegades sota un gran paraigua anomenat ressò mediàtic. Ben present tenim tots plegats l’actitud teatral i el circ que va permetre i tolerar Convergència i Unió durant el mes de juny a la sala de plens de l’Ajuntament del Vendrell en relació a la prohibició del burka. Encetàvem l’estiu esdevenint el centre de totes les atencions mediàtiques, periodistes d’arreu del país es desplaçaven fins al Vendrell per cobrir una sessió plenària realment esperpèntica.

Sense perdre el fil anterior, acomiadem l’estiu esdevenint una vegada més en els protagonistes. De la nit al dia, l’alcalde del Vendrell adopta una decisió entorn el top manta, lluny de perseguir-lo estableix una zona de tolerància de la venda ambulant il·legal.

L’estupefacció és la sensació que s’apodera de molts vendrellencs quan coneixem aquesta decisió. Res encaixa en els paràmetres sobre els quals es recolza un estat de dret. Resulta paradoxal que des de l’administració local s’empari i es protegeixi la venda ambulant il·legal. No obstant, les sorpreses no acaben aquí perquè acte seguit, la població veïna de Calafell es suma a la decisió adoptada per l’alcalde vendrellenc.

En aquest moment és en el qual convé aturar-se un moment i reflexionar. Hi ha certes dinàmiques que resulten molt perilloses, no pas per l’efecte a curt termini que poden provocar sinó més aviat pel pòsit que es va acumulant en el substrat de la societat. Les actituds irresponsables i arbitràries sempre acaben passant factura perquè els ciutadans ens indignem davant decisions que cauen pel seu propi pes. Sense anar més lluny, la reunió que aquesta mateixa setmana han mantingut els alcaldes amb el conseller d’interior ha posat de manifest allò que realment amagava la decisió. Centrar l’atenció informativa, sense més.

Aquesta no és una deducció personal sinó una afirmació realitzada per ambdós alcaldes baixependesencs. En aquest sentit, han reconegut que la tolerància amb la venda del top manta només cercava centrar l’atenció i així éssers escoltats. No voldria caure en la frivolitat però aquesta afirmació em recorda als patis de parvularis en els quals els més menuts duen a terme actituds inversemblants per centrar l’atenció dels més grans. No obstant, les responsabilitats de govern s’haurien de trobar a les antípodes d’aquests comportaments infantils i apostar d’una vegada per totes per la serietat i responsabilitat i abandonar les actituds infantils i teatrals.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/08/10

Laia Gomis