No és temps de teoria!

Joan Maria Diu, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament del Vendrell

Les polítiques actives de participació ciutadana han viscut un revulsiu important en els darrers anys. Els experts i coneixedors de l’entramat social han apuntat en diverses ocasions el perill que suposa la distància existent entre els polítics i la ciutadania. Precisament, hi ha qui assenyala que un dels motius de l’abstenció resideix en aquest abisme. En aquest sentit, per tal de reconduir la situació, s’han intentat aplicar polítiques de participació ciutadana per tal d’involucrar d’una manera més directa i activa als ciutadans per tal d’allunyar-los de la còmode passivitat.

Personalment, considero que aquest camí resulta enormement interessant però sempre cal avançar a través de les complicitats d’ambdues parts. No tindria cap sentit projectar una sèrie d’aspectes i treballar a fons cercant la participació ciutadana i després no trobar resposta.

En el nostre municipi, el cap de setmana passat es van celebrar unes jornades anomenades Anolitu Oliantu Pels que no coneguin l’abast d’aquest projecte, comentar breument, que consisteix en donar l’oportunitat als joves que ho desitgin de gestionar una aplicació del pressupost de l’àrea de joventut.

D’una banda, em sembla una iniciativa interessant però de l’altra no em puc estar d’expressar la certa perplexitat que m’envaeix quan tinc coneixement d’aquesta notícia. No fa massa dies que els diaris dedicaven rius de tinta en abordar el delicat estat econòmic de l’Ajuntament del Vendrell. Concretament, realitzaven un èmfasi especial entorn el desorbitant endeutament de les arques municipals ja que el deute supera el 75% dels ingressos.

Hi ha proveïdors que fa mesos que no cobren, les factures pendents a pagar es reprodueixen a una velocitat vertiginosa i quan s’apropen els darrers dies del mes, em consta, que s’han de fer mans i mànigues per pagar els sous dels treballadors municipals.

Enmig d’aquesta disbauxa desorbitant, el regidor d’hisenda es troba desaparegut. Restar immòbil davant aquesta greu situació es prou revelador del tarannà d’una persona i responsabilitzar a la crisi econòmica resulta un comportament força covard. La realitat és una altra, en cap moment menystindré els efectes de l’actual context econòmic però en honor a la veritat cal afegir que bona part de l’estat en el qual ens trobem actualment es deu a les nombroses decisions errònies adoptades en els darrers anys. Sense anar més lluny, tots recordem el sentit dels darrers pressupostos municipals caracteritzats per l’enorme ficció que els acompanyava ja que les modificacions de crèdit no trigaven en arribar. A més, en època de crisi aposten per la retallada dels serveis socials però en canvi es procedeix a l’adquisició del teatre Brisamar per un milió d’euros...Aquests són només alguns ràpids exemples però en podria citar molts més.

Així doncs, arribats aquest punt, els joves que van participar en el projecte de gestió d’una aplicació pressupostària van tenir l’oportunitat de conèixer només la teoria. No crec que ningú els expliqués la mala praxis desenvolupada a l’ajuntament del Vendrell perquè el nostre ajuntament en matèria econòmica no és un exemple a seguir.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 24/09/10

Laia Gomis