Pèrdua literària i social

Hi ha escriptors que entren a les nostres vides, no ens demanen permís però de la mà de les seves obres literàries esdevenen familiars. No els coneixem personalment, només tenim les referències que es desprenen dels seus escrits però de sobte sentim un interès especial i creixent per totes les seves creacions. Mica en mica ens anem endinsant en el món que projecten i alhora ideen. El món literari ens embolcalla atorgant una especial protecció, un refugi en el qual sempre podem acudir.

De sobte, quan tenim coneixement d’una notícia trista i dramàtica com és la defunció d’un escriptor una estranya sensació recorre pel nostre interior. En el primer moment, un sentiment de profunda tristesa ens abunda, resulta inevitable alçar la mirada i contemplar diverses obres que ocupen un espai destacat als prestatges i automàticament, pensem que els títols no es veuran ampliats amb noves creacions literàries.

Una pèrdua literària en primera instància però que automàticament veu projectada l’extensió i l’abast al conjunt de la societat quan desvetllem que estem parlant de la mort de José Saramago. Una pèrdua emmarcada en el món literari per la seva vocació clara, profunda i manifesta pel món de les lletres. No obstant, no podem menystenir el seu fort compromís social i destacar el missatge que es trobava instal·lat a les seves obres.

Un element que els apassionats d’aquest escriptor portuguès valoràvem especialment, les idees que traspuaven entre la lletra impresa sense oblidar els nombrosos missatges que es desprenien entre línies. Un fet que no esdevé gens senzill d’aconseguir i només els artífexs de la paraula poden aconseguir. Els veritables genis literaris no es troben al interior d’una llàntia ni tampoc resideixen en un palau de vidre aïllats de la societat sinó que interactuen en la mateixa, es preocupen i s’interessen pel devenir del indret en el qual resideixen així com també pensen en el dia de demà, interessant-se pel rumb i el camí adoptat per les societats.

José Saramago era una persona molt senzilla, lluny de recrear-se amb la concessió del Premi Nobel de Literatura ell sempre va restar importància aquesta qüestió. Un exemple que posa de manifest la humilitat d’aquest gran escriptor. A més, el seu fort compromís social el va portar a implicar-se en determinades qüestions i a denunciar aspectes que no li agradaven, sense pudor. Una persona que es caracteritzava per la seva conseqüència, un atribut que en ple segle XXI es troba en perill ideològic. Així doncs, lluny del ball ideològic que alguns professen, Saramago es movia sempre sobre una línea caracteritzada pel sentit de la responsabilitat i la coherència.

Desitjo insistir una vegada més sobre un aspecte abordat a les línies precedents però considero interessant remarcar que la llavor que Saramago ha deixat no és només literària sinó també social. En una llibreta tinc anotades diverses frases que en un moment o altre Saramago va pronunciar o bé va plasmar per escrit. Entre totes elles en destaco una que en el context actual trobo que encaixa perfectament. En honor de Saramago, tots plegats hauríem de reflexionar sobre grans veritats que defugen de la hipèrboles i dels epítets, pronunciades amb paraules senzilles i entenedores: “Penso que tots estem cecs. Som cecs que podem veure però que no mirem”

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 25 de juny del 2010

Laia Gomis