divendres, de febrer 27, 2009

Perplexitat

La desaparició d’una persona sempre és un fet tremendament preocupant, els dubtes i les inquietuds s’apoderen de la ment dels familiars, amics i coneguts que comencen a rumiar amb l’única finalitat de cercar una explicació però desafortunadament no acostumen a trobar resposta.

Enmig d’aquesta situació desconcertant, els mitjans de comunicació s’introdueixen de ple en el patiment i l’angoixa d’una família que només desitja abraçar de nou a la filla, la germana, neboda i neta que de la nit al dia ha desaparegut. De sobte, el pitjor escenari imaginable s’apodera de la realitat quan una persona reconeix haver estat l’autor de la mort de la jove i per si no n’hi hagués prou, la confessió va més enllà rebel·lant que es va desfer del cos precipitant-lo en un riu.

El desconsol s’apodera d’una família i amb tota seguretat els plors es converteixen en una constant perquè aquesta realitat és molt difícil de digerir. Automàticament, s’efectua un desplegament policial a la recerca del cos, de moment, sense obtenir resultats. Un fet que incrementa exponencialment l’angoixa, la ràbia i la impotència.

La societat civil no es mostra impassible davant aquesta realitat i sense pensar-ho dues vegades organitza una manifestació per tal de recolzar a la família. No obstant, durant el transcurs d’aquest acte s’hi van lluir tota una sèrie de pancartes acompanyades de crits esfereïdors que sense complexos demanaven un enduriment de les penes al codi penal així com també apareixia la introducció de la cadena perpètua.

Aquests temes són molt delicats i mereixen un tractament seriós i rigorós, just el contrari de la praxis habitual dels comentaristes i cronistes de la premsa groga. Cal partir d’una premissa bàsica, introduir la cadena perpètua avui en dia en el nostre sistema és clarament anticonstitucional. En la nostra carta magna s’exposa clarament que les penes privatives de llibertat estan orientades a la reeducació i a la reinserció social. Precisament, la privació vitalícia de la llibertat d’una persona que és allò que persegueix la cadena perpètua, clarament no va en la direcció del precepte constitucional.

No obstant, rebaten aquest argument amb una certa rapidesa, reformar la constitució i problema resolt. Més enllà dels nombrosos arguments jurídics que ens portarien a explicar perquè no hi cap la cadena perpètua en el nostre país crec que existeixen arguments que neixen senzillament la moralitat i l’humanisme. Sincerament em preocupa veure com el revengisme s’instal·la en la nostra societat i aquella màxima de l’ull per ull i dent per dent pren una certa força.

A vegades tinc la sensació que retrocedim en el temps i tornem a les èpoques fosques on aquell que cometia un delicte era ridiculitzat davant tota la població i com a càstig se’l penjava enmig de la plaça del poble. Volem anar cap aquesta direcció? Afortunadament, el nostre marc constitucional i legal clarament no ens ho permet és més crec que seria una gran irresponsabilitat obrir la més mínima escletxa que permetés introduir algunes de les recents reivindicacions d’enduriment de penes o arribant a l’extrem de la cadena perpètua. Aquestes qüestions requereixen serenor i precisament per aquest fet us recomano les reflexions de Beccaria, autor d’un extraordinari llibre “De los delitos y las penas” una obra que malgrat estar escrita en ple segle XVIII us asseguro que té plena vigència en els nostres dies.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 27/02/09
Laia Gomis

9 Comments:

At 7:48 p. m., Anonymous Anònim said...

Estic molt d'acord amb tu. A mi la situació em recorda les reflexions de Foucault en "vigilar i castigar.
Muntsa.

 
At 1:16 a. m., Anonymous Anònim said...

Saps que el teu article em recorda la autèntica Cara d'Espanya, corrupte, putrefacta, caciquil, una mica a l'estil de sempre. Vaja, tot el que representa la teva tant estimada benemèrita amb tricorni. Si per ells fos, demanarien la pena de mort immediata.

Vaja que amb ECspanya ni a la cantonada! Ancara estan per civilitzar.

Un lloc on es prohibeix PArtits polítics, es tancan diaris, es posa a la presó persones per escriure una carta, es punxen telefons de polítics, es tortura LEGALMENT a la gent aplicant una llei, LA LLEI ANTITERRORITA que permet a la policia incomunicar a algú 72 h i torturar-la fins gairabe la mort.
i perquè 4 surten cridant pena de mort t'alarmes? si la constitució ja defensa tot aixó que tant critiques.

Del Cupero Dolent.

 
At 3:42 a. m., Anonymous Anònim said...

Laia em sembla que vas mal encaminada...i a més m'encanta perquè els socialistes ja ho feu això de ser bones persones. Però a vegades de tan bona gent us prenen el pel. A més a més la Muntsa que comenta sempre els teus articles deu ser una fan incondicional teva, jo de tu muntaria un club de fans. A veure quan és el dia que et porta la contrària (llavors veurem que la Muntsa té criteri propi perquè ara per ara no crec que en tingui).

Dit això prossegueixo amb el comentari del teu article...

Com que no a un enduriment de les penes, o fins i tot a la cadena perpètua? Aquell que és culpable (sempre sent-ho clarament) de delictes que ens hauria de caure la cara de vergonya aliena a la societat hauria de podrir-se a la presó. Què és això de poder sortir al cap de 4 dies perquè s'ha portat bé? Si la meitat o més dels presos reincideixen...què volem? una societat carregada de "perles" o volem tenir una societat capaç de jutjar amb duresa aquests actes i que per tant tingui consciència que actuar amb segons quines actituds comporta un "premi" que es paga molt car?

Sembla com si creguéssim que totes les persones són germanetes descalces de la caritat, i no és així. Doncs cadascú ha de pagar amb les conseqüències dels seus actes.

 
At 3:52 p. m., Anonymous Anònim said...

Feia dies que no entrava i em trobo amb un altre article previsible i tediós. Per això no l'he llegit i m'he centrat en els comentaris:
La Muntsa: allí ve Muntsa la socialista, té la intel.ligència d'un Troll però sap escriure bé Foucault.
Cupero Dolent: si hagués nascut al país vasc seria poc menys que un terrorista per voler votar la seva opció política, en aquest marc constitucional tan guai que defensa la Laia.
Anonim 3:42: Totalment d'acord amb tu. La Laia escriu com la futura política que és. A la fi no diu res de res i només defensa l'statu quo on acabarà medrant.
Francesc

 
At 7:30 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Gràcies Muntsa pel teu comentari, com es pot constatar en aquest espai hi ha persones que els hi molesta que en molts aspectes tinguem opinions coincidents. No entenc aquest posicionament, si ells no estan d'acord no tenen perquè desqualificar altres opinions que es dirigeixen en un sentit oposat al seu. No obstant, cal reconèixer que darrera de tot això s'hi amaga una màxima principal que sempre m'agradaria preservar en aquest espai, l'anomenada educació i respecte.

Dit això, novament apareix la persona que signa en nom de la CUP realitzat un alegat que és idèntic comentari rere comentari. Així que no aporta cap argument important per debatre entorn la qüestió plantejada, així que no entraré en el joc al qual tan acostumats ens tens a tots plegats en aquest espai. De totes maneres, et recomano una lectura a la Constitució, potser t'has equivocat de text perquè la concentració d'afirmacions que realitzes alegrement en el teu comentari potser els trobes en el text que tu has llegit però a la Constitució de l'any 1978, si la llegeixes detingudament, amb calma i cautela, t'asseguro que tot això no s'hi troba recollit.

El tercer comentari anònim, afirma que vaig mal encaminada. Una opinió, però a cas existeix un camí correcte??? La vida està plena de nombrosos camins i dreceres i cada persona escull aquell que considera més oportú. Per alguns, el meu camí pot estar equivocat i així esdevenir errada la meva elecció però per altres potser es tracta d’un encert. Aquesta qüestió és tan relativa que crec tremendament arriscar arribar a fer afirmacions absolutes al respecte.

És curiós veure que pel simple fet que una persona comparteixi opinió amb els meus escrits i reflexions, aleshores automàticament deixa de tenir criteri propi, no acabo d’entendre aquestes simplicitats i aquestes deduccions lògiques que tant s’allunyen de la realitat.

Respecte els arguments que presentes, declares que aquell que és culpable, sempre i quan hi sigui clarament, hauria de podrir-se a la presó. Una idea que exalta a les masses, un argument que agrada a molta gent però cal ser seriosos i rigorosos amb un tema tan important com és el que exposo en aquesta ocasió. Anem a l’aplicabilitat pràctica, desconec si tens nocions entorn el món jurídic, però si no és així apuntar-te que la qüestió de la culpabilitat no és un fet que es pugui provar amb una certa facilitat i senzillesa en tots els casos. Pocs són els casos en els quals, la culpabilitat no presenta dificultat a l’hora de provar-la. Més que res, perquè no es tracta de declarar una persona culpable sense més, sinó que calen proves i arguments que reafermin aquesta culpabilitat. A més, la justícia no l’apliquen ni màquines ni tampoc robots, així sempre existeix la possibilitta de l’error, així que una persona que aparentment i totes les proves la poden portar a declar culpable, potser passen uns anys i es demostra la innocència de la mateixa.

Al marge de totes aquestes exposicions, la meva posició respecte aquesta qüestió va en el mateix sentit que exposa la nostra constitució. La finalitat que ha de perseguir la societat és la reinserció de les persones que han comés un tipus delictiu, s’ha d’intentar, si d’entrada els deixem a la presó i no fem res per reconduir aquesta conducta

Això de sortir al cap de quatre dies, és una idea difusa en molts ambients, però la realitat penitenciaria, amb les xifres a la mà, podem constatar que això no és exactament així. El compliment de les condemnes en el nostre país és una realitat, l’únic que la premsa groga que ens inunda i ens ofega, sempre resalta l’excepció i aquets fet provoca que hi hagi qui pensi que d’un fet aïllat aleshores esdevingui generalitzable pel conjunt dels reclusos.

La meitat dels presos reincideixen, em podries comentar d’on has extret aquesta infomació per tal de corroborar-la??? Més que res perquè les dades de les quals disposo en aquests moments, precisament no van en la mateixa direcció, ara potser tens accés a unes dades més actualitzades i si m’exposes la font d’on prové aquesta xifra, t’hauré de donar la raó. Mentre, enten que qüestioni la fiabilitat i certesa d’aquesta afirmació.

Respecte el Francesc, crec que està molt bé realitzar un comentari sobre els comentaris i t’agraeixo la teva sinceritat en manifestar que no has llegit l’escrit. M’agradaria comentar-te que en aquest escrit, crec que alguna cosa dic, que t’agradi o no és qüestió diferent sobre la qual no entraré i respecto totalment. Simplement, em limito a donar la meva opinió. Francesc, gràcies per fer-me de futuròleg, sense saber quines són les meves previsions tu directament sense pensar-t’ho dues vegades escrius que escric com a futura política. Crec que vas errat en les teves prediccions però la veritat és que m’ha fet gràcia en constatar com dones per fet aquesta qüestió i per això t’ho comento.

Cordialment,

Laia

 
At 7:31 p. m., Anonymous marc said...

Laia, pel que es veu cada dia tens més visites al bloc, i molta gent no està d'acord amb tú, fins aquí tot normal, però molts aprofiten l'anonimat només per insultar.
Has de ser conscient que ets la blocaire número 93,en número de visites en tot Catalunya. Això té un preu.
Els teus escrits sempre son correctes, i ets molt respectuosa amb els comentaris, però crec que hauries de suprimir els comentaris dels que només entren a insultar.

 
At 12:46 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Marc, gràcies pel teu comentari. La veritat és que aportes una informació que desconeixia fins aquest moment, així que novament gràcies per proporcionar-me el lloc en el qual es troba aquest humil espai dins la xarxa.

No ets el primer que em comenta que hauria d'eliminar aquells comentaris que tenen com a objectiu principal l'insult per sistema. Crec que teniu raó, però he de reconèixer que em pot més la voluntat de la llibertat d'expressió tot i que aquesta, com he exposat en reiterades ocasions també té límits i precisament la llibertat d'expressió no implica llibertat d'insult com alguns es creuen.

Crec que els comentaris incendiaris i insultats retraten amb gran encert quin tipus de persona s'amaga darrera dels mateixos. Ara, si això persisteix, doncs potser m'hauré de replantejar, però espero poder mantenir aquest espai obert a totes les opinions, idees, reflexions, sensibilitats expressades amb educació i respecte; crec que tampoc és demanar tant!

Una abraçada!!!

Laia

 
At 10:52 p. m., Anonymous Anònim said...

Laia t'has adonat que si enlloc de Muntsa signes Pepitu no hi hauria tantes critiques? Son les feronomones d'aquests nois desbocats les que provoqeun les crítiques?
Seguidista...doncs no sempre...només quan hi sóc d'acord.
Contra la benemerita: que no tenim els mossos? Sobre la resta no em pronuncio perquè no s'ho val.
Això sí tant debó et dirigisis a l'àmbit polítc, ni que només fos per acabar amb ls mediocres!!!!!
Muntsa


PS. que és un Troll?

 
At 10:59 p. m., Anonymous Anònim said...

Perdó: feronomes....que com tenim la pell feble que no s'armi....

Muntsa

PS. Matxucarieu el mateix si signes Pepitu enlloc de Muntsa? Crec que el convergents no actueu de la mateixa manera si us trobeu un especimem del règim masculí que del femení, oi?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home