Antonio Machado, ben present entre nosaltes
Els anys passen amb molta rapidesa, les dates importants i significatives en el devenir de la nostra història més recent conflueixen però aquest fet no impedeix realitzar un sincer i alhora emocionat record vers aquelles persones que van tenir un paper clau en la història del nostre país. L’exili es va convertir en l’única solució perquè milers de ciutadans no morissin condemnats per la seva ideologia ni fossin perseguits per la seva implicació en la defensa de la causa republicana. Entre els milers de ciutadans anònims trobem que l’exili també es va endur l’avantguarda cultural del nostre país, els millors cervells d’Espanya en l’àmbit literari i científic es veien obligats en abandonar el país que els havia vist néixer.
Avui, 22 de febrer, es celebra el 70è aniversari de la mort del poeta Antonio Machado, aquest il·lustre autor va morir lluny de la seva terra, concretament en un poblet de pescadors francès anomenat Cotlliure. En el cementiri d’aquesta població hi descansa el seu cos i la veritat és que s’ha convertit en un indret de peregrinatge. Personalment, he de reconèixer que en una escapada que vaig realitzar al sud de França, no vaig deixar passar l’oportunitat d’apropar-me a Cotlliure. Recordo la sorpresa combinada amb una gran dosis d’emoció al constatar les nombroses flors, les banderes republicanes i dotzenes de poemes que envolten la tomba d’aquest gran poeta espanyol.
Aquest signe tenia un missatge implícit molt important, el pas dels anys no provoquen l’oblit d’Antonio Machado, setanta anys després de la seva mort, aquest poeta no es troba entre nosaltres però no ha mort, és més, el seu record i els seus poemes són ben presents entre molts de nosaltres. Concretament, crec que avui els seus poemes tenen més força i més sentit que mai i sincerament penso que el millor homenatge que podem realitzar a Antonio Machado és continuar gaudint de la lectura dels seus poemes, així és com veritablement preservarem la seva figura. Aquí us deixo amb una de les seves Parábolas:
Avui, 22 de febrer, es celebra el 70è aniversari de la mort del poeta Antonio Machado, aquest il·lustre autor va morir lluny de la seva terra, concretament en un poblet de pescadors francès anomenat Cotlliure. En el cementiri d’aquesta població hi descansa el seu cos i la veritat és que s’ha convertit en un indret de peregrinatge. Personalment, he de reconèixer que en una escapada que vaig realitzar al sud de França, no vaig deixar passar l’oportunitat d’apropar-me a Cotlliure. Recordo la sorpresa combinada amb una gran dosis d’emoció al constatar les nombroses flors, les banderes republicanes i dotzenes de poemes que envolten la tomba d’aquest gran poeta espanyol.
Aquest signe tenia un missatge implícit molt important, el pas dels anys no provoquen l’oblit d’Antonio Machado, setanta anys després de la seva mort, aquest poeta no es troba entre nosaltres però no ha mort, és més, el seu record i els seus poemes són ben presents entre molts de nosaltres. Concretament, crec que avui els seus poemes tenen més força i més sentit que mai i sincerament penso que el millor homenatge que podem realitzar a Antonio Machado és continuar gaudint de la lectura dels seus poemes, així és com veritablement preservarem la seva figura. Aquí us deixo amb una de les seves Parábolas:
Dice la razón: Busquemosla verdad.
Y el corazón: Vanidad.
La verdad ya la tenemos.
La razón: ¡Ay, quién alcanzala verdad!
El corazón: Vanidad.
La verdad es la esperanza.
Dice la razón: Tú mientes.
Y contesta el corazón:
Quien miente eres tú, razón.
Que dices lo que no sientes.
La razón:
Jamás podremosentendernos, corazón.
El corazón: Lo veremos.
Al costat d’aquest text desitjo incloure la musicalització d’un poema que amb tota seguretat tots hem cantat en alguna ocasió, concretament es tracta d’una versió vibrant a càrrec de dos genis musicals, Joan Manuel Serrat i Joaquin Sabina: Cantares
posted by Laia Gomis @ 4:10 p. m.
3 comments
3 Comments:
M'ha agradat la seva poesia. És una víctima més de la Guerra Civil.
Viva la guardia civil, arriba españa! y Tejero nuestro heroe.
Tens raó Miquel, una de les moltes víctimes que es va endur la cruent guerra civil. Un gran poeta conegut per molts ciutdans i la seva memòria i també la seva lluita ha de continuar ben viva entre tots nosaltres.
Anònim que n'és de fàcil dir tonteries darrera d'un anonimat, no em faràs perdre la paciència ni tampoc els nervis, si aquest és el teu objectius, sincerament ho tens difícil perquè piques amb ferro fred i t'asseguro que no et donaré aquest plaer. La veritat és que el teu comportament et retrata perfectament, pròpi d'una persona covarda que s'oculta i defuig de donar el seu nom i cognom, així evita signar les seves opinions.
No penso a entrar a valorar els teus comentaris perquè com sempre versen en la mateixa direcció, aquest fil monotemàtic no mereix que et doni més joc. Només em sap greu que en un article dedicat al gran poeta Machado aprofitis per dir veritables atrocitats, una prova més de la teva manca de sensibilitat i respecte.
Cordilament,
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home